ARTICLES » 10-06-2014
 10614
|
A Suècia mengen Katalans
Sabeu que hi ha uns pastissets a Suècia que es diuen Katalans?
A Suècia hi ha un pastisset que tant es pot comprar a les grans superfícies com a les pastisseries. Era una de les gormanderies que més m’agradaven quan hi vivia. I, ja em perdonareu, però aquesta gula meva només es deu a una cosa: la poca fantasia. Però, bé: no és d’això del que us volia parlar. La poca fantasia ja l’arreglarem en una altra ocasió, d’una manera o altra...
Us vull explicar que un d’aquests pastissets es diu mazarin, el nom del qual ve del cardenal Jules Mazarin, nascut el 1602 al regne de Nàpols(llavors territori de la Corona d’Aragó). Fou un home que va assolir un gran poder a la França de Lluís XIV quan aquest rei tot just era un nen. Va esdevenir l’autèntic governant de França tot modernitzant el país d'una manera absolutament diferent del seu predecessor, el Cardenal Richelieu. En aquella època, França era el centre intel·lectual i polític d’Europa i a Suècia els va arribar la seva influència d’una forma espectacular, tant pel que fa a costums, modes, vocabulari, gastronomia, i hi va deixar una profunda empremta cultural que es va allargar fins als segles següents i que és encara avui molt present.
El pastís es diu mazarin quan només és blanc per sobre (amb glassejat de sucre blanc al damunt), però es diu catalan o katalan si és vermell (amb glassejat de confitura de gerd al damunt). Això em fa pensar que potser als qui venien de la Corona d’Aragó se'ls coneixia per catalans de manera genèrica.
No és molta casualitat que el personatge real del Mazzarino fos nascut a la Corona d’Aragó i que hi hagi una varietat de mazarin que es digui katalan? A sant de què?
Avui he de fer un aclariment. Aquesta entrada la vaig publicar ahir dia 27 de març, i aquesta matinada m'he despertat amb el descobriment del perquè als katalaner els diuen així. Tot buscant imatges de pastissets amb la melmelada de gerds en vaig veure molts de casolans i que no tenien el glassejat rosat, sinó que senzillament tenien la melmelada vermella per sobre a manera de barret. Que burra oi!!! Com és que no hi vaig pensar?! La recepta original no era tan "rosa" com els pastissets industrials que trobem avui: era vermella-vermella de melmelada com les nostres barretines!!! Per això en diuen katalan! Ja està aclarit.
Teresa Castany
Font: Article al bloc Tornant a Comarques
Autor: Teresa Castany
versió per imprimir
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
Fins on jo sé, en un principi català designava tots els súbdits del comte de Barcelona, fossin del Principat (o comtats catalans), de València, de Mallorca, d'Aragó, de Nàpols o d'on fossin.
Va ser posteriorment quan es va concretar el terme català com a natural del Principat i, molt més tard encara, quan Catalunya va passar a designar no ja el territori regit pel comte de Barcelona sinó només la Catalunya actual.
La més sincera enhorabona a la Teresa per signar un escrit tan curiós, interessant i, suposo, desconegut per la majoria de catalans i gent del món. Per mor de no tenir estat propi els "Katalans" no hem existit en l'imaginari de ningú a l'hora de cercar connexions entre cultures, llengües, estris o persones. S'han arribat a preguntar "no és portuguès, ni espanyol, ni francès, ni italià (toscà"...i...no ho han comparat amb el català llengua hegemònica en tota la Mediterrània del XIII al XVIII...Suècia i els "Katalans"...bona!
Felicidades por el articulo es muy instructivo. A la cama no te iras sin saber una cosa mas.Estupendo.
Felicitats per l'article: curiositats així ens enriqueixen a tots/es.
"correción lingüística"...CNI? Més aviat la TIA d'en Mortadelo que no sabria dir quina mena d'immersió pateixen
Xavier: veo que te ha dolido lo de garrote "vil", ¿eh? Tranquilo, desde el CNI también velamos por la correción lingüística de la lengua castellana o española. El error, evidente, es la "inmersión lingüística" en catalana. Cursar, el 100% de las asignaturas en la lengua de Pilar Rahola o Jordi Bilbeny, es lo que tiene cuando alguien pretende hablar el idioma de Cervantes. Patadas, y más patadas, al diccionario. Suerte que tenemos la televisión, con catalanes, como el "badaloní", de San Roque, J.J.Vázquez, que nos enseña a aprender ese idioma tan ajeno a nuestra realidad como el urdú (López-Tena, dixit). En fin, todo el mundo puede cometer un error, salvo el INH y sus adláteres, que los cometen a mares. Jo: ¿realmente te crees lo que escribes? Tienes tanto sentido del humor como Muriel Casals o Carme Forcadell. Je, je... ¡Qué bien se vive detrás de la bandera "estel·lada"!
Fa! Fa! FAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA! Au, Trol, menjat un "Kastellan".
HAHAHAHAAAHAAAAA!!!!
Trol, molt subtil, molt. D'altra banda, el nostre nacionalisme és defensiu, no agressiu com fas entendre. Enyorem la nostra nació perquè ENS LA FURTAREN!!! No et dona vergonya, després de l'arenga anti-nacionalista catalana i de les grosses paraules apocalíptiques com, "nos estais arrastrando hacia el abismo" -que sembla que les sents i tot-, acomiadar-te com ho has fet?
Blavet: te imagino gordo y seboso, pero aún así, me inspiras ternura. ;-) Xavier: ¿en dónde has estudiado? "Garrote vil" resulta ahora que se escribe con "b" de burro (no catalán, no te vayas a pensar). Por favor, consulta la referencia que el DRAE hace a la palabra "garrote": http://lema.rae.es/drae/?val=garrote. Pasaré por alto tú comentarios. Sobre lo del cinismo y "pocavergonya", no te negaré lo primero, pero lo segundo, lo segundo es lo que se respira aquí. Todos los trolles ultranacionalistas catalanes, más cavernarios y fachas, léase mi "amigo" Blavet, tú, Jo, "Pedito", etc., etc. Caterva enloquecida por la palabra "nación", y que no estáis arrastrando como sociedad al abismo. Pero eso no importa nada, el "volk" "ha parlat", y vosotros solamente estáis ejecutando "su" voluntad. Os felicito, habéis logrado conseguir lo imposible: despertar el españolismo en Cataluña y, por otra parte, conseguir, también, que muchos catalanes (de origen o no) nos sintamos extranjeros en nuestro país. Tranquilos, ya me marcharé de aquí en cuanto vea con la inteligencia y el sentido común haya abandonado esta tierra. ¡Tierra quemada en lo que se fomenta aquí desde finales de los setenta! Como sociedad, lo acabaremos pagando tarde o temprano. Saludos flanderianos.
I tant que fa estrany que un castellà parafrasegi en català, però és que ni és castellà..., ni català... Per cert, dona la casualitat que fa poques setmanes que també sé qui és En JO -no et preocupis, JO, aquesta informació anirà en mi a la tomba, sempre, es clar, que rebi a fi de cada mes 10.000 Lliures esterlines en aquest nº de compte: 54541117234512341234- i no te res a veure amb l'erudit. /// Trol, "Ya sabes que me siento español por los cuatro costados, y defenderé la unidad de mi país hasta el último aliento.". Hahahahaaaaa!!! Tu el que ets és un cínic i un pocavergonya!!! Hahahahaaaaaa! Ah!, i no és "garrote vil" és "garrote bil" ;-)))
Blavet: ya te echaba de menos, ¡macho! Tus comentarios, siempre ácidos, son agradables de leer. Ya sabes que me siento español por los cuatro costados, y defenderé la unidad de mi país hasta el último aliento. En una ocasión, dijiste que tenías una abuela de Madrid. ¿Tu auto-odio español cómo lo llevas? La Generalitat no te ha dado suficientes bocadillos para repetir el mantra de: "Espanya ens roba?" ¿Estás mal alimentado? Imagino que en la caverna debe de hacer frío, y la alimentación debe de escasear. Pedrito: yo soy "yo" y mi circunstancia. La lucha de "Jo" es suya, y solo suya. Si no lo entiendes, me importa más bien poco. ¡Saluditos desde la playa!
T(e)rol,
darrera el teu desplegament de folklore dels països que queden al nostre est hi ha una contradicció molt absurda entre voler fer entendre que els catalans som llengendàriament odiats quan en realitat aquestes i altres dites com "Nen vés a dormir o vindran els catalans" reflexen el temor derivat de les gestes bèl·liques, no pas un menyspreu de l'estil del que els castellans exercíeu i exerciu encara ara contra jueus, catalans, sudamericans i qualsevol cosa que no sigui genuïnament castellana.
A la vegada aquesta contradicció aniquila totalment la vostra malaltissa tèsi que mai hi va haver una nació Catalana ni uns països catalans i que encara menys vàrem tenir cap trascendència fora de la penísula hispànica. Però cal dir que això últim potser en el teu cas no entra en contradicció perquè encara que fanàtic i nacionalista pañol, tant ignorant com una gran majoria dels teus compatriotes tu no n'ets. Bàsicament exerceixes de soldat, potser de mercenari, por un maldito puñado de dólares o potser perquè et mantinguin la paga per longeva malatia (mental suposo) i el CNI et paga l'ADSL amb TV per adults inclosa a canvi de empastifar la xarxa amb comentaris de difícil qualificació.
Per altra banda permete'm dir-te que com a colonitzador auto-colonitzat ets un personatge adorable, força trempat i tractable el dia que t'has près la pastilla i no insultes i agredeixes gratuïtament a tot el que et passa pel davant.
Si pots aquest cap de setmana vés alguna platja que et toqui el sol, que segur que estàs molt blanc i et fa falta vitamina D.
Una abraçada.
Això és de traca i mocador. Un castellanoparlant parafrasejant en català a un grec i a un albanès. O potser és que no és castellanoparlant i ho fa per dissimular. Jo?, ets per aquí?
Por desgracia, Joan, en otros muchos países del Mediterráneo, como ahora Grecia o Albania, la imagen que se tiene de los catalanes es pésima. Frases como: "Vaig fugir dels turcs per caure en mans dels catalans", o "Que caiguis sota espases franques i en mans de catalans que et lliguin les mans amb unes manilles i t'estrenyin el coll amb un garrot", no son precisamente buenas. Por cierto, esto de "un garrot" pudiera ser el origen de lo que luego se conocería en España como garrote vil. ¡Una contribución catalana más a la causa española!
Interessant que en algun país civilitzat el nostre gentilici sigui per posar nom a un pastís