Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Per estimar el país cal sentir que té un passat, però no cal estimar l’embolcall històric d’aquest passat.
Cal estimar la seva part muda, anònima, desapareguda"
Simone Weil
EDITORIAL » 21-05-2012
7917

Cada vegada en som més

Cada vegada és més gran el ressò de la nostra tasca. Cada vegada creix més l'amplitud de les nostres recerques. l'Institut Nova Història ha esdevingut el far que il·lumina la recerca d'un passat segrestat i tergiversat des de les esferes del poder. No en tenim prou de repetir sense el més mínim sentit crític ni rigor intel·lectual que Catalunya va entrar a començament del segle XVI en una mena de forat negre, del qual no en va sortir fins a final del segle XIX. La decadència, la pesta negra, la guerra civil del segle XV, la poca demografia, l'exclusió del comerç americà, són tòpics sense cap mena de fonament. O més ben dit: l'únic fonament que tenen és el que ha cavat sota els nostres peus i dins la nostra ment la repetició multisecular d'aquests mateixos tòpics.

Fa anys que exposo que no hi podia haver cap mena de crisi demogràfica en un país com el nostre que s'expandeix arreu sense cap mena de complex. Que conquerim el Regne de València i el de Mallorca. Que passem a Sicília, Sardenya i Grècia. Que ocupem Nàpols i Roma. Que les armes dels exèrcits catalans no tenien aturador ho comenten els cronistes d'aquells temps. Que el comerç català irradia tota la Mediterrània fins a no deixar peix que no dugui les quatre barres marcades sobre les escates és una obvietat preclara de la qual en donen fe les desenes i desenes de consolats de mar que van establir-hi. Llavors, com que ara sabem que tota la descoberta i conquesta d'Amèrica va ser feta exclusivament des de Catalunya i per catalans, potser ens hauríem de replantejar les animalades que s'han dit sobre la demografia. Ho ha fet des del nostre web En Pep Mayolas, amb un article formidable, lúcid, documentadíssim, que, com tots ja intuíem de fa molt de temps, demostra, contràriament a tot el que se'ns havia dit fins avui, que Castella era el regne més pobre d'Europa. Sabem, a més a més, que no hi va haver cap escola nàutica, ni cap taller de cartografia, ni cap carta de navegar feta a Castella o feta per castellans al llarg dels segles XIII, XIV i XV, com objectiven els estudis més competents en la matèria i asseveren tots els entesos. Ara també som conscients que a Castella no hi havia capitalisme, ni una burgesia potent, ni una xarxa de ciutats ben organitzades per al comerç intern ni d'exportació. També tenim ben present que fins a l'any precís del 1492, per posar una data clau, els estudis universitaris a Castella eren poc desenvolupats i centrats bàsicament en temes de dret i teologia, mentre que arreu dels estats de Catalunya ja hi havia diverses universitats que impartien tota mena de matèria científica.

Fa quatre dies, encara, que s'ha posat de manifest que les Drassanes de Barcelona --potser el monument més grandiós de la història nàutica i mercantil d'Europa, i potser del món antic-- no eren originals del segle XIV, sinó una gran ampliació d'aquella primera estructura, executada en ple segle XVI! Això sol, en un país normal, amb una intel·lectualitat seriosa i uns historiadors objectius i al servei de la informació històrica, ja hauria sigut més que suficient per enderrocar l'astracanada de la Decadència i la marginació d'Amèrica! Perquè, siguem clars: si els catalans estàvem en la decadència més decadent de totes les decadència hagudes i per haver, si s'havia fos el comerç mediterrani i no participàvem del comerç americà, per què carai necessitàvem remodelar una estructura gòtica i casolana per convertir-la en el monument dels monuments de la navegació? Això sol --deia-- ja ens diu que Barcelona havia de ser el centre neuràlgic d'un comerç amb Amèrica i d'un comerç mundial únics, com ja diuen un gran tou d'autors catalans antics, no llegits per ningú per no haver-los de tenir en compte. Quina decadència ens indica que teníem aquest immens, incommensurable espai de les Drassanes? Cap ni una, és clar. La nova datació de l'edifici de les Drassanes ens indica sense embuts que Barcelona era el cap, el centre i la plataforma de llançament d'unes operacions navals i mercantils que només podien tenir sentit si els catalans eren al capdavant del comerç americà i mundial.

Vistes les coses així, podem entendre doncs, que a Catalunya no hi havia ningú? Que érem una misèria de país? O això és el que també se'ns ha dit i repetit des de les instàncies del poder per tenir-nos adormits, envescats i quiets? Per què quan es parla de la demografia de Castella, s'hi suma Múrcia, Andalusia, Extremadura, Lleó, Galícia i totes les regions espanyoles no integrants de la Nació Catalana, mentre que quan es parla de Catalunya, només es tenen en compte les quatre províncies de la comunitat autònoma de la Catalunya espanyola actual? Per què no s'interpreta la Nació catalana, tal com es feia llavors, tenint en compte la totalitat de la Nació, amb el Principat, Aragó, València, Mallorca, Sicília, Sardenya i Nàpols? I encara, després, amb el Regne de les Índies i Navarra? Si sumem ara la demografia i la potència econòmica de Castella, amb la demografia i la potència econòmica de la Nació catalana completa, aquí no hi ha decadència, ni estancament. Potser per això mateix no ho fem: perquè, tal vegada, hauríem de començar a repensar-ho tot. Perquè, com pot ser que una potència així no comptés amb escriptors de vàlua i renom? Com pot ser que no comptés amb pintors, arquitectes, teorics de l'art, inventors, i personalitats que ressaltessin al mateix nivell que els seus companys navegants, militars, comerciants i polítics?

On són els nostres valors ensenya? Perquè, de tenir-los, els vam tenir. I jo estic convençut que amb l'esforç dels investigadors de Nova Història i amb el suport i l'entusiasme de tots vosaltres, finalment, ho podrem acabar sabent: amb l'estudi, el rigor, la recerca, el pensament i les dades que anem i anirem trobant.
És l'amor a l'estudi fanatisme? O el fanatisme és no voler veure el que tenim davant dels nassos i acceptar a ulls clucs, sense raonaments, ni estudi, ni sentit crític, sense contrastar la informació, la història que ens han preparat els nostres multiseculars exterminadors?

Els qui defensem el pensament i les raons, els documents i les proves, els qui només donem crèdit a les dades i a les fonts, degudament contrastades, i no retem cap mena d'adulació a l'eixorquia del poder dominant, sabem que tot just som a l'inici d'una gran tasca. De la tasca immensa, lluminosa, resplendent de la restauració del nostre passat col·lectiu. A poc a poc, sense pressa, sense adulacions, però amb pas ferm i decidit, convençuts que el que anem trobant no pot ser fruit d'una perversió de casualitats, ho anirem destapant tot.

Des d'aquí us encoratgem, doncs, a seguir-nos i a fer-vos protagonistes directes, vius i vivificadors d'aquesta gran gesta de recuperació de la nostra Història. No us en vulgueu quedar al marge. No us conformeu a ser-ne tan sols uns mers observadors, neutres, neutrals. La neutralitat, neutralitza.

Jordi Bilbeny


Autor: Jordi Bilbeny




versió per imprimir

  1. Jaume Àvila
    08-06-2012 16:42

    Hola, ahir vaig estar a la conferència del Jordi Bilbeny "Recuperem la història esborrada de Catalunya" a l'Espluga de Francolí, a la Conca de Barberà. Primet de tot em va sobtar la gent que hi havia present: La gran majoria (~90%) gent gran, (alguns/es van venir a passar l'estona amb els amics/gues) i només 3-4 persones d'edat inferior als 40. Una pena. Segon. Era la primera vegada que anava a una conferència del Jordi Bilbeny, (per aquestes contrades no hi ve gaire), i em va sorpendre gratament l'argumentació, amb proves, sobre la gran enganyifa del descobriment d'Amèrica. La 1 hora i 1/4 de durada de la conferència es va fer molt curta. Des d'aquí vull felicitar al Jordi Bilbeny per la seva gran tasca d'investigació de molts temes històrics que han sigut manipulats i censurats i que ell i algun historiador més, s'encarreguen de desenmascarar i de donar llum.

  2. Jordi Bilbeny
    08-06-2012 08:39

    Àngel, Si tots deixéssim a l'aire les nostres sospites i no redactéssim el que trobem, encara que no siguem professionals --que no n'hi ha cap a la nostra institució--, si féssim això, ningú no investigaria i ni tan sols tindríem web. Posar en solfa i fer una nota d'una troballa no és una tasca digna de professionals, sinó que és a l'abast de qualsevol persona que cregui que ens cal repensar i recuperar la nostra pròpia istòria. Això sí: cal una mica de temps i una mica de paciència.

  3. Àngel Daniel
  4. Àngel Daniel
  5. Àngel Daniel
  6. Àngel Daniel
    28-05-2012 15:41

    BANDERES CATALANES? The East and West Indian mirror: being an account of Joris van Spilbergen's voyage round the world (1614-1617) >>>> Descriu les batalles d'una flota de guerra que va partir d'Holanda i va atacar als vaixells portuguesos i espanyols i els assentaments amunt i avall de les costes d'Amèrica del Sud abans de procedir a través de les Índies Orientals i el Pacífic nord. Els atacs contra els interessos espanyols van continuar en les Filipines i les Índies Orientals. >> I les banderes dels "espanyols" no tenen res de castellanes. --- EXEMPLES: http://www.ub.uni-bielefeld.de/diglib/2005/lemaire/ ---------- http://dlxs.library.cornell.edu/cgi/t/text/pageviewer-idx?c=sea&cc=sea&idno=sea102&q1=The+East+and+West+Indian+mirror&view=image&seq=389&size=100 ---------- http://dlxs.library.cornell.edu/cgi/t/text/pageviewer-idx?c=sea&cc=sea&idno=sea102&q1=The+East+and+West+Indian+mirror&view=image&seq=378&size=100 ---------- http://dlxs.library.cornell.edu/cgi/t/text/pageviewer-idx?c=sea&cc=sea&idno=sea102&q1=The+East+and+West+Indian+mirror&view=image&seq=379&size=100 ---------- http://dlxs.library.cornell.edu/cgi/t/text/pageviewer-idx?c=sea&cc=sea&idno=sea102&q1=The+East+and+West+Indian+mirror&view=image&seq=318&size=100 ---------- http://dlxs.library.cornell.edu/cgi/t/text/pageviewer-idx?c=sea&cc=sea&idno=sea102&q1=The+East+and+West+Indian+mirror&view=image&seq=267&size=100 ---------- http://dlxs.library.cornell.edu/cgi/t/text/pageviewer-idx?c=sea&cc=sea&idno=sea102&q1=The+East+and+West+Indian+mirror&view=image&seq=245&size=100 ---------- http://dlxs.library.cornell.edu/cgi/t/text/pageviewer-idx?c=sea;cc=sea;idno=sea102;q1=The%20East%20and%20West%20Indian%20mirror;view=image;seq=206;size=100;page=root ---------- http://dlxs.library.cornell.edu/cgi/t/text/pageviewer-idx?c=sea&cc=sea&idno=sea102&q1=The+East+and+West+Indian+mirror&view=image&seq=207&size=100 ---------- http://dlxs.library.cornell.edu/cgi/t/text/pageviewer-idx?c=sea;cc=sea;idno=sea102;q1=The%20East%20and%20West%20Indian%20mirror;view=image;seq=200;size=100;page=root ---------- http://dlxs.library.cornell.edu/cgi/t/text/pageviewer-idx?c=sea;cc=sea;idno=sea102;q1=The%20East%20and%20West%20Indian%20mirror;view=image;seq=201;size=100;page=root ---------- http://dlxs.library.cornell.edu/cgi/t/text/pageviewer-idx?c=sea&cc=sea&idno=sea102&q1=The+East+and+West+Indian+mirror&view=image&seq=186&size=100 ---------- http://dlxs.library.cornell.edu/cgi/t/text/pageviewer-idx?c=sea;cc=sea;idno=sea102;q1=The%20East%20and%20West%20Indian%20mirror;view=image;seq=187;size=100;page=root ---------- http://dlxs.library.cornell.edu/cgi/t/text/pageviewer-idx?c=sea&cc=sea&idno=sea102&q1=The+East+and+West+Indian+mirror&view=image&seq=181&size=100 ---------- http://dlxs.library.cornell.edu/cgi/t/text/pageviewer-idx?c=sea;cc=sea;idno=sea102;q1=The%20East%20and%20West%20Indian%20mirror;view=image;seq=180;size=100;page=root ---------- http://dlxs.library.cornell.edu/cgi/t/text/pageviewer-idx?c=sea&cc=sea&idno=sea102&q1=The+East+and+West+Indian+mirror&view=image&seq=169&size=100 ---------- http://dlxs.library.cornell.edu/cgi/t/text/pageviewer-idx?c=sea;cc=sea;idno=sea102;q1=The%20East%20and%20West%20Indian%20mirror;view=image;seq=168;size=100;page=root ---------- http://dlxs.library.cornell.edu/cgi/t/text/pageviewer-idx?c=sea&cc=sea&idno=sea102&q1=The+East+and+West+Indian+mirror&view=image&seq=88&size=100 Fixeu-vos les capitals dela Península. Ciudad Real a València/Barcelona? Sevilla i Lisboa. Les banderes holandeses i catalanes s'assemblen molt però els gravats contenen llegendes on es diu clarament qui és qui.

  7. Àngel Daniel
    28-05-2012 15:33

    Hola Jordi. Només sóc un profà que creu trobar cosetes de les quals els professionals puguin tirar del fil. Només em sento capaç de compartir els links del que trobo i deixar a l'aire les meves sospites.

  8. Jordi Bilbeny
    28-05-2012 13:46

    àngel, Per què no ens fas un petit article amb la troballa que has fet? De fet, el web també intenta ser això. Un espai per a l'estudi i la recerca, però també un àmbit on es puguin recollir, compartir i comentar les troballes, petites o grosses, que anem fent.

  9. Àngel Daniel
    26-05-2012 18:44

    Gràcies Cesc per la resposta. Més trovalles: El fumador, de Jan Cossiers. Siglo XVII Hi observo un escut amb pals en diagonal i amb petit escut d'un cavallet marí al centre. Ves a saber si és català. És flamenc. http://cultura.elpais.com/cultura/2012/05/19/album/1337407569_381858.html#1337407569_381858_1337408775

  10. cesc garrido
    26-05-2012 16:05

    Dispensa, no és Palop, era el Bisbe Berenguer de Palou que va donar a en Pere Nolasc i els seus companys la vestidura blanca que portarien com a pròpia de l'Ordre; els va fer lliurament de la Regla de Sant Agustí i va donar la autorització perquè en l’hàbit de l'Ordre figurés el signe o senyal de la seva catedral, la Santa Creu. El rei Jaume I va lliurar als frares de la Mercè l'hàbit, que en llenguatge de les Ordes militars és l'escut, amb les quatre barres vermelles en camp d'or signe propi del monarca. El primer sacerdot que va trepitjar terra mexicana va ser el mercedari fra Bartolomé de Olmedo, amic, capellà i conseller d' Hernán Cortés. Tot això és història oficial de l'Ordre de la mercè. La conquesta de Mèxic va ser catalana

  11. cesc garrido
    26-05-2012 13:53

    Segons explica la història oficial de l'Ordre de la mercè el primer sacerdot que va trepitjar Mèxic va ser un mercedari amic de Hernan Cortés. La simbologia dels mercedaris consisteix en les armes del rei Jaume I (els quatre pals vermells sobre or) i la creu del bisbat de Barcelona que els va ser lliurada pel bisbe Palop quan els mercedaris es van constituir com a ordre religiosa de caràcter militar. La Verge de Guadalupe és una verge que va aparèixer al continent americà,(si mal no recordo a centre Amèrica. Mèxic?) però que sens dubte és un succedani d'una verge catalana. D'aquí han de venir les quatre barres que apareixen en aquest quadre

  12. Àngel Daniel
    25-05-2012 20:28

    INH hauria de crear un TAULELL DE TROVALLES per poder-les compartir i analitzar. Per exemple: He trobat aquest quadre mexicà de 1779 amb les 4 barres. Verge de Guadalupe. http://www.googleartproject.com/es/collection/denver-art-museum/artwork/virgin-of-guadalupe-mexico/482074/#details Què pot voler dir?

  13. Piotr
    24-05-2012 17:57

    L'article està magníficament estructurat. Desgranat de preguntes i respostes i conceptes clau que ens han colat. Només hi esborraria el mot "exterminadors" perquè en els últims anys no ho han estat car si ho volguessin, tenint el 100% del seu exèrcit a les mans ho farien en menys d'un any. Ho canviaria per "assimilació cultural". La resta és sensacional!

  14. El teu nom
    24-05-2012 11:41

    Ho he pensat, ho he pensat, de posar-hi Castella. De fet, En Ferran era rei de tots els estats catalans, dels italians i de Castella i Navarra. A l'època era glossat així. Algun istoriador ha deixat dit que Castella era una colònia de Catalunya, com també remarcava en Mayolas al seu article. Als escuts dels reis catalans, s'hi inclouen les armes de Castella. Potser caldria un estudi ben rigorós i detallat a la menuda q ho evidenciés. I un cop n'àgim tret totes les evidències, començar-ho a exposoar amb tota naturalitat: Castella un dels darrers estats de Catalunya. De fet, jo sempre defenso que Espanya és l'Imperi Català més Castella. Per això els símbols i els colors d'Espanya (la bandera, especialment), són els símbols i els colors catalans. Deixem una mica de temps. Vaja, jo diria...

  15. pepita
    24-05-2012 07:33

    Jordi, jo crec que el tenir la veritat a les mans i la constància al llarc dels anys t'ha donat els fruits que ara veus i l'ajut de la gent que hem obert els ulls gràcies a tu. Ara endavant encara mes que mai. Salutacions.

  16. Pep
    24-05-2012 00:33

    Gràcies, Jordi. Per esmentar el meu article, però sobretot per haver-nos ensenyat a qüestionar la veritat oficial. Una abraçada i endavant!

  17. Joanjo Albinyana
    24-05-2012 00:08

    Moltes gràcies per ser el nostre magnífich far que il·lumina els camins de la nostra consciència individual i col·lectiva. La veritat, la ciència, la raó, el sentit comú s'expandeixen sobre l'oscuritat del nostre passat i, dia a dia, el nostre país va recuperant l'orgull i l'estima per la seua identitat nacional amb la infinita aportació personal teua. Endavant Mestre.!!!!

  18. Lluís MªMAndado i Rossell
    23-05-2012 23:04

    De fet, caldria inclure Castella entre els estats catalans, devia ser una rèmora,per això algun rei estúpid i antidemocràtic la va fer el centre del nostre estat, que volia transformar en tirania.

  19. Francesc
    23-05-2012 20:19

    Com s'explicaria l'arribada d'immigració francesa a catalunya en els segles XVI-XVI, si catalunya hagues estat decadent.El Dr. Jaume codina ho va recollir en els seus estudis. http://www.onomastica.cat/sites/onomastica.cat/files/14_inmigrats.PDF Molt bona feina i endevant!

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
35134
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
El llicenciat en Història de l'Art Sito Millán ens parla dels seus estudis universitaris i opina que, més...[+]
Recollim en aquesta ocasió un interessant treball sobre Cervantes, que fou presentat als III Jocs Florals de la...[+]
L’historiador aragonès Jerónimo Çurita ja va certificar que l’anomenada Franja de Ponent formava part...[+]
Per l'Esteve Renom, hi podria haver hagut una relació directa entre En Servet i En Servent. Una relació ocultada...[+]