Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La gent està atrapada en la història, i la història està atrapada a la gent."
James Baldwin
EDITORIAL » 09-03-2012
5982

Cal que entre tots arribem a descobrir la veritat per escampar-la arreu

A l'hora d'entrar en els estudis d'En Jordi Bilbeny, igual que quan ens endinsem dins de qualsevol àmbit del coneixement humà, hem d'anar-hi sense idees preconcebudes, amb esperit obert i amb la capacitat de qüestionar tot allò que havíem après fins el moment present.

A l'hora d'entrar en els estudis d'En Jordi Bilbeny, igual que quan ens endinsem dins de qualsevol àmbit del coneixement humà, hem d'anar-hi sense idees preconcebudes, amb esperit obert i amb la capacitat de qüestionar tot allò que havíem après fins el moment present.

Recordo, quan anava a l'escola i ens explicaven la versió oficial de la primera descoberta i conquesta d'Amèrica, que ens digueren que fou feta per gent de llengua castellana i que, per aquest motiu, s'hi van importar del regne de Castella un model autoritari d'estat i una estructura de societat basada en una noblesa feudal hereditària, una jerarquia catòlica dogmàtica, i una pagesia i una ramaderia poc il·lustrades.

Alguns dels professors de l'escola es preguntaven, igual que alguns dels alumnes, què hagués passat si la primera conquesta i colonització l'haguessin fet catalans, amb la contribució d'un ventall de gent de diferents classes mitjanes il·lustrades, emprenedores i creadores.

Potser llavors hagués estat possible, a les Amèriques del centre i sud, unes estructures de poder més descentralitzades, participatives, amb una societat civil més organitzada des de baix, equilibrant la seva força a la dels representants dels reis, la noblesa i l'alt clergat.

Massa malament tampoc no devia anar, perquè, si fem el recorregut de Nord a Sud, des d'Alaska fina a Terra de Foc, quan passem pel Canadà i els Estats Units, trobem gairebé sempre gent de raça blanca, però, a mesura que travessem la frontera amb Mèxic, comencem a veure gent de pell fosca, fins més enllà de la frontera de Xile.

Ja sabem que la història l'escriuen els vencedors. Passat el temps, els vençuts ens hem de dedicar a la labor minuciosa d'investigar, de qüestionar, de destriar el gra de la palla, de comparar versions i trobar allà on ningú no havia cercat abans o on ningú s'atrevia a cercar, per tornar a escriure una història més ajustada a la realitat.

Els catalans, poble amb uns avantpassats creadors, amb moltes derrotes en la nostra història recent, que fins i tot hem fet d'una derrota una de les diades commemoratives, hem esdevingut uns especialistes a qüestionar els dogmes establerts, i a cercar veritats amagades. En Jordi Bilbeny n'és un exemple. I l'Institut Nova Història, també. Què hagués passat si haguéssim reeixit en les darreres lluites? Potser ara seríem vencedors sobre algú altre, amb la qual cosa no estaríem en condicions de qüestionar res, sinó que lluitaríem per conservar una part del pastís del poder mundial.

Amb tot el que us he vingut dient, arribem a la conclusió que volem un món sense vencedors ni vençuts, on tots siguem protagonistes de la part que ens pertoca. Perquè serà, en aquest moment, quan cadascú aportarà la seva part de la veritat comuna a la veritat total on tots junts hem d'arribar. I serà molt més planer, entre tots, arribar-hi i fer-la resplendir.

Brauli Tamarit



Autor: Brauli Tamarit




versió per imprimir

  1. Brussli menjacols
    31-03-2012 13:52

    La pau no és signar un tractat, un document o un acord que diu que "fem les paus entre les parts corresponents en aquestes esmentades condicions", doncs a l'inversa la violència no només es manifesta a través de les armes, la sang i el foc. La violència passa també per l'anorreament, la censura, l'anulacio de drets i llibertats, la repressio intel·lectual, la inquisicio, clausura de llibreries entre altres coses. La violència és també silenci imposat i la marginalitzacio de les formes més vives, cordials i solidàries de convivència humana en nom a l'"uniformitat" i la "normalitat" fixada per alguns. No podem caure en l'error en que la felicitat i la pau d'un mateix passen per fondre's dints d'un motlle fabricat i preprogramat fer aquests objectius i reproductible a gran escala per fer-nos creure que som lliures, però lliures només si fem el que el nostre entorn ens anima a fer. Això implica un exercici de responsabilitat, trencar paràmetres no és mai fàcil, implica fer-se gran i tallar amb la dependència, dotar-se d'esperit critic i emprendre la voluntat de raonar per si mateix tot enfrontant-se a la por de "Però si faig això, no faig com els altres, i els altres no m'acceptaran per fer el que faig, pensar com penso, llegir el que llegeixo o bé parlar en la llengua que parlo". [Isaac Mestres]

  2. Toni Segarra
    09-03-2012 16:38

    Quan u veu la realitat del que és la vida, i com funciona el pensament, és quan sap que tot té el seu curs, la seva funció, el seu inici i el seu final. I per això lluitar, dividir-se de tot això que és la vida, és complicar-ho tot encara més. Quan ho veiem, és quan arriba la pau, que no és la pau d'una institució, un organisme dedicat a buscar la pau, un govern, sinó una gràcia que li ha arribat a u.

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
35161
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
El Racing Club Lens de França llueix els colors de la bandera catalana a la samarreta.Una llegenda explica que...[+]
El cronista Bernáldez ens assegura que En Colom va morir “in senectute bona” a l’edat de 70 anys. A partir...[+]
Leandre Martí descobreix un missatge en clau enviat des de la Barcelona del 1910 i a l'INH ens hem quedat amb la...[+]
En Henry Ettinghausen qüestiona la "decadència catalana" dels segles XVI i XVII, fa un repàs de la història de...[+]