| ARTICLES » 2011-04-18 |
Censura històrica als nostres dies
La censura dels textos, pintures i gravats del passat no és un hàbit dels temps pretèrits. Passa actualment encara, davant dels nostres nassos. L'Albert Fortuny ens n'exposa una evidència recent: com un retall innocent d'un plafó dels Episodis de la Conquesta de Mèxic, del 1698, pot tenir i té connotacions polítiques.
A la revista MUY HISTORIA d'aquest mes de març (any 2011), núm. 34, es publica un monogràfic titulat "LA AVENTURA ESPAÑOLA EN AMÈRICA".
La revista està dirigida per José Pardina i hi escriuen diversos "historiadors", entre ells la Teresa Pacheco, que fa un article titulat "Así era el Nuevo Mundo".
En aquest article, hi veiem reproduït, a la pàgina 13, un plafó dels coneguts "Episodis de la Conquesta de Mèxic", pintats per en Miguel Gonzàlez al 1698, que representa les naus i els exèrcits de l'Hernán Cortés arribant a Veracruz.
I ves per on sols hi ha reproduïda la part de l'esquerra del quadre, tal com podeu comprovar a la reproducció complerta del plafó.
 |
|
Plafó complet
|
No tenien prou espai?
Una decisió del grafista?
No. Jo crec que és un esforç per resumir i explicar la història amb claredat al públic a qui va dirigida la revista, no fos cas que algun lector es pogués preguntar què fan aquestes banderes catalanes al quadre. Això el portaria a la confusió i, fins i tot, potser es dedicaria a investigar allò que no hi encaixa.A més, segur que "és el pintor del quadre qui es va equivocar", diran els censors; per la qual cosa, en nom de la ciència i de l'autoritat en el coneixement que els atorguen els seus títols universitaris, i a fi de no confondre el lector, han decidit retallar el quadre.
Per sort, ara, a diferència del segle XVI, els COPISTES actuals (sí, sí: dic copistes, de copiar, perquè amb molts títols de catedràtics i universitaris sols repeteixen la xerrameca de sempre),i al mateix temps els CENSORS actuals, tenen noms i cognoms, que podríeu conèixer si compréssiu la revista, cosa que ja us dic que no cal que feu. No té cap interès.
Albert Fortuny
Professor de la Universitat Politècnica de Catalunya
Març del 2011
versió per imprimir
 | Subscriviu-vos al nostre butlletí HI HA QUINZE |
|
EDITORIAL
|
|
Al web de Numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+] 
A la Década Primera de la Historia de la Insigne y Coronada Ciudad y Reyno de Valencia, d'En Gaspar Escolano,...[+] 
Ara que quasi és imparable el reconeixement de la catalanitat d'En Colom a nivell internacional, ara l'Estat...[+] 
Fa uns dies va venir a casa una amiga americana que viu a Suècia. És de California i allà va aprendre...[+] 
En Cervantes només es deia Cervantes de tant en tant i de comú acord. De comú acord amb qui? Amb l'oficialitat...[+] |
Llegeix-ne més...
Vídeos
Audio MP3
Nova Història a Youtube
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
Seria bo que en Jordi Bilbeny veiés aquest mapa. http://www.raremaps.com/gallery/enlarge/10145 Un descendent d'en Colom?
La línea de pensament esta clara, per obtenir major grau objectivitat, el que caldria averiguar és les la diferécia entre les tres barres i les quatre barres "catalanes".
Victor, perquè no el localitzes i ens el fas arribar a tots?
Si. 2, 3, 4, .. 7 i l'espanyola actual no existia. Si fossin Castellans haurien de portar castells i lleons, però mai barres vermelles i grogues, això es la bandera Catalana. Qui en sap molt es l'Enric Guillot que properament traurà un llibre que mes o menys anirà sobre els escuts i banderes Catalanes a Amèrica. Esperem que el llibre surti aviat. Salut!
Perdoneu la meva ignorància, però, les banderes amb tres barres identifiquen la bandera catalana?
No fa pas gaire que "La Vanguardia" va publicar, a la revista dominical, en un reportatge sobre Sardenya, en un destacat, que havia estat conquerida pels espanyols.
Aquí us deixe l'enllaç d'un altre personatge amb escut d'armes amb senyera catalana el Virrei de Nova Espanya i Perú, Diego Fernández de Córdova (dels cardona?) 1612-1629. http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:DiegoFernandezdeCordoba.jpg
Si noi, ves per on, parlant de història, de salut, d'art, d'enginyeria, de cosmologia, de biologia, en fi, que aquest vida es curta i no et pots permetre el luxe de deixar d'aprendre cada dia una cosa nova. Això sí, per aprendre cal tenir la ment oberta, admetre idees noves, analitzar-les i comprovar-les, es la base del mètode científic. No hi ha una veritat absoluta. La història està plena de veritats absolutes que han anat caient, ni la terra es plana, ni el sol es el centre de l’univers, ni Colom era genovès, ni la descoberta de d’Amèrica la va fer Castella. Ah! de musica si que vaig fluix, no en podrem parlar gaire. Salut!
Un Ingeniero mecanico discutiendo de historia