Espanya no sempre ha estat Castella

España es anterior a cualquier reino post invasión musulmana, España la península.

http://www.inh.cat/arxiu/vid/13e-Simposi-d'Arenys-de-Munt-2013/Enric-Guillot-El-senyal-heraldic-de-les-Indies,-una-possessio-catalana

@No enganyeu a ningú, enviale el mapa al bilbeny para que lo cambie entonces y no hagais la risa

http://library.nd.edu/medieval/facsimiles/facsintro/smap/spE.jpg

castellan es que no te enteras... antiguamente, Catalunya, en español, en Italiano, en Inglés, en francés... hasta en Mandarín se escribía Aragón.
Hasta que a Cataluña llegó la industrialización, se empezaron a hacer ricos y pusieron la palabra Cataluña en el mapa.

Algú hem podria aclarir; en Colom batejà a l'illa.... com la hispaniola, qué vol dir ? ''que es una illa espanyola?'', ''qué es una Hispania petita?. (Una guardiola es una guarda petita?) (Cerdanyola es una Cerdanya petita?)

¿Y el "Kingdom of Portugal" que ?.¿También era España? . Por cierto ya que ponéis un mapa ingles para ilustrar el "cuentecillo" este ,podríais haber puesto uno en el que apareciera el "kingdom of Catalonia" .Ah! es verdad que no existe ninguno ,solo los hay con el "Kingdom of Aragón" .Que pena. ¿O que risa?. Ypor cierto Ferran II fue rey de Castilla mientaras estuvo casado con Isabel de Castilla a su muerte la reina titular del reino fue Juana I

La necessitat que Catalunya sigui un pais lliure i independent no té res a veure amb el fet de dir la veritat sobre el nostre passat. I el nostre passat ens diu que quan es parlava d'Espanya molt sovint es feia referència a Catalunya. I prou. Comprendre el passat ens deslliura de tòpics, falsedats, pors, inèrcies i camins que condueixen a estimballs. No podem deixar a Castella allò que només pertany als catalans, encara que, en temps pretèrits, s'agués atribuït a espanyols. El que volia dir és això i només això.

Básicament, això arriba a dir el que diuen els llibres, que España és un país de tots. Catalans, castellans, gallegs, andalusos,... básicament, pluricultural. M'agrada això, ni franco, ni independència.

El concepte d'espanya, va ser propiciat pels catalans, ja que es pensaven que absorviren a castellla, com havien absorvit a altres regnes, ja que l'autèntic imperi era el català i no el castellà al segle XV, tot això començà a canviar desprès del descobriment d'america, castella va aprofitar la desviació de l'atenció cap a l'Atlàntic, i va aprofitar les seves cartes, i va concloure amb la instal.lació del rei de l'imperi espanyol a Madrid amb Felip II de castella, fins derivar fins a la derrota definitiva i la impossició de les lleis de castella al 1714. Amb 222 anys castella va acabar amb la hegenomia catalana (1492-1714).

No es tan difícil d'entendre són, 500 anys de col:laboracionisme amb el poder hispànic de l'elit burgesa catalana... això explicat el passat... i la situació present de Catalunya.

Molt bo! D'aquest cafarnaüm conceptual en surten molts maldecaps i confusions ulteriors. Hi trobo a faltar Portugal i els portuguesos que també són "espanyols" políticament durant uns anys i ho són de sempre geogràficament, oi?

Crec que l'escrit fet amb la millor bona voluntat pot donar lloc a confusions. El concepte Espanya modern, no té res a veure amb el concepte Espanya d'àmbit geogràfic que tenia Jaume I. Espanya no era un concepte polític. La ciutadania sentia la seva identitat sempre referida a la "casa" d'aquell que els governava i a qui li rendien fidelitat i obediència. Podien no saber que eren catalans però si qui era el seu rei perquè aquest, al cap i a la fi els havia de protegir, i el rei ho era per la gracia de Déu i el vist i plau de l'església. Això va durar fins gairebé finals del segle XVIII. Tenim el mal costum d'analitzar la història amb els patrons actuals. Fins el segle XVIII la gent del poble no comença a saber a on comencen i acaben les fronteres. Són els nostres veïns francesos que fan coincidir la frontera lingüística amb la frontera física i esborren quantitat de llengües. Això abans de Lluís XIV no passava. És des de Felip IV que les coses comencen anar d'una manera diferent i amb Felip V s'imposa el model centralista francès. Referir-se a Espanya en alguns moments històrics és el mateix que avui parlar d'Àfrica. El Congo o Egipte son països africans però ningú els atorgarà la representació de tot africa, cosa que en el cas d'Espanya amb l'esperit absolutista i colonialista dels governants no es veu així. Cal ser molt curós amb els conceptes perquè els noms essent iguals, quan les èpoques que s'inscriuen són diferents, els significats no sempre es corresponen.

I encara més... la dessignació castellana "español" sembla acunyada pels catalans e importada a la llengua castellana. Aquesta terminació característica (espanyol: d'espanya, camperol: del camp), terminació que no es repeteix en altres terminacions castellanes de pertenença territorial a contrada.

Gratant per aquí i per allà cauen grans mites fundacionals “espanyols” atribuïts als castellans. Per on varen entrar les civilitzacions antigues, les idees humanistes, reformistes,...? Qui era el sogre del Cid? Quina nació manava realment en “Los Reyes Católicos”, qui va gestionar Amèrica al principi, els descobridors, els conqueridors, pobladors,..., la participació catalana en la conquesta de Granada, Múrcia, Almeria, les Canàries, els vincles reials amb Portugal, el comerç mediterrani i atlàntic, el domini de l’art de la guerra, l’Armada Invencible, el català com la llengua de l’Imperi hispànic durant segles fins Felip I, els nostres Segles d’Or, el frau Cervantes i Cia., els artistes i intel•lectuals camuflats, la bandera espanyola, la Plaça d’Espanya de Roma, el parlamentarisme català i les reformes espanyoles, la República espanyola mirall de les catalanes, la pesseta catalana, les indústries catalanes arreu de la península, les conserveres gallegues, els fundadors de la Fira d’Abril de Sevilla, del R. Madrid, els espanyols de les seleccions esportives, els espanyols Jocs Olímpics, les impremtes i grans editorials, els productes icona dels espanyols (Hispano-Suiza, Ricola, Gallina Blanca, ColaCao, Bollycao, Donuts, Nocilla, Príncipe, Font Vella, Vichi Catalan, Pastas Gallo, Danone, Terradelles, La Piara, Norit, Colón, Seat, , KH7, Gelocatil, Ausonia, Mango, Infojobs,...), la ciència i les patents, les grans campanyes publicitàries, els grans fotógrafs, la indústria del còmic i els “castellans” Mortadelo y Filemón, El Capitán Trueno,..., moltes de les lletres més famoses de la cançó castellana, molts cantants i productors (Operación Triunfo, Crónicas Marcianas,...), la indústria del teatre, els inicis del cinema i grans títols castellans (Los Tarantos, El Laberinto del Fauno, El Orfanato, REC,...), les associacions culturals i econòmiques,.... Fins i tot molts estrangers avui dia creuen que Barcelona és la capital d’Espanya. Però ho va ser. Si nosaltres no sabem què vol dir Espanya què podem esperar dels de fora. 500 anys de castellanisme salvatge ens han fet perdre el concepte catalanocèntric d’Espanya d’antany. Ja va sent hora de posar les coses al seu lloc. És pot ser independentista català (el meu cas) i no per això, defugir de tot allò que els nostres avantpassats varen concebre sota l’etiqueta “Espanya” (amb tots els matisos catalanescos i girs que el moment històric implica). Fa 500 anys que els catalans vàrem perdre el domini peninsular, només es tracta de no oblidar-ho. Per començar, recordar que, mal ens pesi a molts, el Comte de Barcelona és viu i té la seu fiscal a Madrid.

Gràcies Jordi per l'aclaració. Ens veiem dijous.