ARTICLES » 30-06-2015 | ALTRES FIGURES CATALANES
 7289
|
Irlanda troba «La Juliana», el vaixell estrella de l'Armada de Felip II
Un dels canons trobats porta gravada la imatge de santa Madrona, un símbol religiós especialment venerat a Catalunya
Els mateixos "elements" que van derrotar l'Armada Invencible davant les costes d'Irlanda han deixat al descobert les restes d'un dels navilis de la flota amb què el rei espanyol Felip II va voler envair Anglaterra fa més de 400 anys.
El Govern irlandès ha confirmat avui la troballa del vaixell 'La Juliana', enfonsat el setembre del 1588 davant les platges del comtat de Sligo, situat al nord-oest de l'illa. Segons sembla, el descobriment ha sigut possible gràcies al fet que les fortes tempestes que hi va haver a la costa oest d'Irlanda durant l'hivern passat van aixecar els arenals que han mantingut amagat el vaixell durant més de quatre segles.
Després, les onades i les marees es van encarregar de portar l'abril passat fins a la platja de Streedagh, a Sligo, les restes de l'esquelet de fusta del navili mercant 'La Juliana'. Seguint aquestes pistes, un equip arqueològic ha desenterrat davant aquesta platja tres canons fabricats entre el 1588 i el 1570, l'any de la construcció de 'La Juliana', i que es troben en excel·lents condicions de conservació, segons fonts del Ministeri irlandès d'Art, Patrimoni i Cultura Gaèlica.
SÍMBOLS CURIOSOS
Un d'aquests canons porta gravada la imatge de santa Madrona i una dedicatòria a aquesta religiosa, especialment venerada a Catalunya i, en particular, a Barcelona, on reposen les seves restes.
La ministra irlandesa d'Art, Heather Humphreys, va visitar aquesta setmana el lloc de l'enfonsament de 'La Juliana' per "conèixer de primera mà", va dir, el treball dels arqueòlegs. "Hem descobert una gran quantitat de material fascinant i significatiu que té una antiguitat de més de 425 anys. Òbviament, aquest material té gran importància històrica i arqueològica", va destacar Humphreys.
La ministra va explicar que el seu ministeri treballa amb les autoritats del Museu Nacional d'Irlanda per "dissenyar una estratègia que salvaguardi" el lloc de l'enfonsament i, "en particular, les restes de 'La Juliana". Els experts creuen que a prop del vaixell també hi ha les restes 'La Lavia' i 'La Santa Maria', dos navilis més pertanyents a l'Armada que es van enfonsar davant les costes de Sligo, però que encara podrien estar sota la sorra.
LA HISTÒRIA DEL VAIXELL
El vaixell 'La Juliana' es va dedicar al comerç entre Espanya i Itàlia fins que el rei Felip II el va integrar, juntament amb 130 navilis més, a la flota de l'Armada Invencible organitzada pel monarca per envair Anglaterra i destronar la reina Isabel I.
Segons els registres històrics, 'La Juliana' era un vaixell de grans dimensions, amb un pes d'una 860 tones i capacitat per transportar 32 canons, 325 soldats i una tripulació de 70 marins.
Fonts oficials han assenyalat aquest divendres que els treballs arqueològics continuaran durant diverses setmanes i han informat que s'ha organitzat un dispositiu de seguretat per protegir el navili dels buscadors de tresors.
LA DERROTA ESPANYOLA
Aquest no és el primer vaixell de l'època trobat a les costes irlandeses, escenari d'un desastre que va portar Felip II a dir: "Jo no envio les meves naus a lluitar contra els elements".
L'Armada --130 vaixells amb 8.253 marins, 2.088 remers i més de 19.295 soldats-- havia sigut víctima dels forts temporals, sobretot, i dels 'brûlots' anglesos (vaixells incendiaris) durant l'estiu del 1588, quan es disposava a envair Anglaterra.
Article original publicat el 19 de juny a El Periódico.
Autor: EFE
versió per imprimir
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
Aquí está el resumen de lo acontecido durante el naufragio de la Juliana
https://www.armadainvencible.org/desastre-la-playa-streedagh/
Hace 400 años Cataluña ni existía.
Totalment dacord, Jan, això anirà sortint i sortint. Cada dia ens trobem amb una nova troballa, que fins ara, molts per desmentir-la, els calia buscar un raonament molt enravessat i alhora contradictori. Però hi ha tal acumulació de proves, que logicament la censura d'alsehores no hi contava, que falta poc, per a que caigui definitivament tota la mentida en forma de "proves fefaents", tant defensades pels "històriadors", com adulterades i censurades durant segles, per un objectiu concret : Capgirar, deformar, fer desapareixer personatges,... tot per tal de legitimar una idea. Ejpania=castella=lengua castellana=imperio antiguo,.... Bona feina INH! Felicitats de veritat!
Bona feina. Jo ja no sé on pot arribar la mentida històrica, però això sembla de dimensions col.lossals. I pensar que ens havien fet creure que els boinapitecus havien fet alguna cosa al món. Talment com ara, xuclar, robar, mentir. Les coses no han canviat.
I l'altra pregunta inevitable. Perquè Catalunya-Aragó va ser tant favorable a aquesta invasió d'anar contra el Regne d'Anglaterra, Si els catalans sabien que Anglaterra era l'aliada de Portugal. I per què 120 anys després els mateixos catalans busquen l'aliança d'Anglaterra el 1705?. No podria ser una de les decisions més contraproduents de les elits catalanes? Si no ho són totes les que ha pres fins ara?. A mi em sorprèn que la història oficialment ens diga que entre els més favorables a aquesta invasió siguen els catalans. Si no vaig errat Anglaterra després d'aquesta derrota espanyola comença a despuntar com a futura potència imperial.
Gustau, Estic d'acord, va se la decisió fatal d'un monarca ambiciós
Gustau, Si, però de vegades els exèrcits són derrotats. L'exèrcit alemany i l'exèrcit japonès van ser derrotats en la 2ª guerra mundial. Els japonesos es van equivocar quan es van enfrontar als americans o l'emperador els va llançar a l'atac amb la intenció de destruir el seu exèrcit?
La desfeta de l'Armada va ser el punt d'inflexió on es va perdre el bo i millor de l'Imperi Català, a més a més de suposar un trencament entre els estaments polítics de la Confederació Catalana i la monarquia hispànica.
La sagnia constant de recursos materials i humans va ser terrible, després de Lepant, l'Armada i América... el rei va haver de recórrer al regne de Castella i Portugal per continuar la seua política. i aquests van aprofitar-se per imposar llurs condicions en contra dels catalans.
Tot sumant l'acció de la Inquisició i la degenarió genética de la monarquia. El següent rei Felipe III ó II va ser totalment un monarca castellà.
No va ser una acció suïcida, més aviat una decisió fatal d'un monarca inútil i estúpid i ambiciós. És el joc que ens trobarem als segles xvii i xviii, l'ambició d'unes monarquies-estats.
Guerau els interrogontes de l'últim text no són tals, provenen d'un copiar i enganxar
Guerau. Penso que no va ser cap acció suïcida, simplement van ser derrotats.
Aquesta dada que afegeixo és una dada que jo vaig aportar al 14è simposi. La dada està relacionada amb la deducció que havia fet anys abans en Manel Capdevila. Va deduir que l'Armada Invencible era catalana.
Això que llegireu a sota és una lletra de l'ambaixador de Venècia a França que fa cinc cèntims al duc de la derrota de l'Armada.
Afegeixo aquest enllaç
http://www.british-history.ac.uk/cal-state-papers/venice/vol8/pp372-382#highlight-first
Diu:
714. Giovanni Mocenigo, Venetian Ambassador in France, to the Doge and Senate. (el segon paràgraf.)
The English, besides burning the Catalan ships, on board of which fifty thousand crowns...
After Drake's attempt to fire the Armada, which saved itself by cutting its cables, the Spanish have never ventured to cast anchor... On the 10th a heavy storm from the south-west blew up, and drove the Armada out of the Straits of Dover, followed by the English.... Drake himself sent home word that the storm was getting heavier, and it was likely that the Armada would be cast away in the North Sea off the coast of Scotland where even the English find the navigation difficult.
L'anglès, a més de la crema de les naus catalanes, a bord dels quals es van perdre cinquanta mil corones?.
l'intent de Drake per disparar contra l'Armada, que es van salvar tallant el cordó, els espanyols mai s'han aventurat a fondejar? El dia 10 una forta tempesta des del sud-oest va explotar, i va conduir l'Armada per l' estret de Dover, seguits per l'Anglès?El mateix Drake va enviar un missatge a casa que la tempesta s'estava fent més pesada, i que era probable que l'Armada seria rebutjada cap el Mar del Nord a la costa d'Escòcia, on fins i tot l'anglès trobava difícil fer una bona navegació?
Fantàstica la troballa. Ara permeteu-me fer una interpretació, El poder de l'imperi espanyol es basava en la seua poderosa armada naval, i aquesta majoritàriament era de La corona de Catalunya-Aragó, la pregunta seria perquè Felip II va fer aquesta acció suïcida i va malbaratar el poderiu català? IHi ha un abans i un després d'aquesta fita històrica el poderiu espanyol aniria minvant.
Perquè sembla que sí componien poesies, però a l'hora de fer-les cantar serien molt molt dolents, pel tal infernal temporal que van provocar.
Per l'enllaç de l'enciclopèdia veure l'arbre referit a "Els Montcada, barons de Xiva, després marquesos d'Aitona"
Mentre a la wiki posa això de l'Hug de Montcada, al documental de la2 que estic tornant a veure, al minut 24' diuen que aquesta nau de "La Girona" estava comandada per un tal Alonso Martínez de Leiva.
A la viqui, a l'entrada de La Girona nomenen a ambdós personatges, o sigui, que sembla un intent de mistificació, perquè de l'Antonio Martínez de Leyva no en diuen cap més informació.
https://es.wikipedia.org/wiki/La_Girona
Hòstia tu, ara sí que he trobat "La Girona", napolitana i capitanejada per l'Hug de Montcada!
Lluís, l'has clavat, una nau anomenada "La Girona" i capitanejada per un Montcada, MAI CATALANA HOME, PER FAVOR, napolitana, on anirem a parar!!
https://es.wikipedia.org/wiki/Armada_Invencible
A la viqui castellana aquest Hug l'enllaçen amb el que morí al 1528, o sigui que imposible que sigui aquest Hug. Potser és refereixen a l'Hug de Montcada fill del 2n. comte d'Aitona dels besants, Francesc I de Montcada.
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0043623.xml
De res, Lluís, a manar!
Recordo el documental de La2 "Náufragos en Irlanda", on ja tractaven aquest tema, de Francisco de "Cuellar" i nomenaven a una altra nau, "La Jirona", així, amb la jota castellana, que clarament penso és "La Girona". El que no sé o no recordo és d'on diuen que es aquesta altra nau.
http://www.rtve.es/alacarta/videos/cronicas/cronicas-naufragos-irlanda/2033024/
Canons catalans. Aquí els teniu. .- De eso nada ; dijo el representante de la benemérita. .- estos cañones fueron fabricados en Toledo
En Xavier ha apuntat aquesta notícia interessant, que aclareix la catalanitat de La Juliana (de Mataró): http://cultura.elpais.com/cultura/2015/06/27/actualidad/1435398765_951378.html
Evidentment, també aclareix que totes les altres atribucions d'origen (Gènova, Sicília) serien mentida. Segurament, d'entre totes, no se'n troba ni una que la faci ni tan sols catalana. Tot com sempre.
Merci Xavier!