Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Quan llegeixis una biografia, tingues present que la veritat mai és publicable."
George Bernard Shaw
PUBLICACIONS » 16-02-2014
10243

La Brevíssima, novament

Librooks reedita el llibre d'En Jordi Bilbeny Brevíssima Relació de la Destrucció de la Història. La falsificació de la descoberta catalana d'Amèrica

La falsificació de la descoberta catalana d’Amèrica

Librooks reedita l’obra pionera de Jordi Bilbeny que ha estat capaç de fascinar milers de lectors i en la qual demostra i argumenta de forma magistral la catalanitat d’En Cristòfor Colom i de la Descoberta d’Amèrica.

Quan es va publicar per primer cop aquesta Brevíssima, el llibre va desfermar un virus contagiós —el virus de la sospita—: la valentia de qüestionar el que hem après als llibres de història. Aquesta reedició vol convidar els nous lectors a continuar descobrint la veritat: que la història oficial ha estat reescrita per la mà dels censors.

"Aleshores, em preguntava: ¿Com és que si el llenguatge i la mentalitat del Descobridor delataven tan transparentment que era un home de formació cultural catalana, tots els llibres el feien passar per genovès? I, encara més: ¿Com és que uns el feien noble i els altres plebeu; uns el consideraven el més gran navegant de tots els temps i uns altres un simple llaner?"

L’autor

Jordi Bilbeny (Arenys de Mar, 1961) és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctorand en Història Moderna a la Universitat de Barcelona. És el fundador de l’Institut Nova Història i autor polifacètic de nombrosos llibres i articles sobre la censura de la història i la catalanitat de la descoberta d’Amèrica, així com de llibres de poesia i assajos de temàtica diversa. Des de fa més de 15 anys, exerceix una incansable tasca de conferenciant i divulgador que l’ha portat a plantejar les seves tèsis per tota Catalunya.

"La investigació de Bilbeny m’ha convençut que part de la meva història ha estat falsificada".

ISABEL-CLARA SIMÓ


 

Text extret de Librooks, on també podeu comprar el llibre.




versió per imprimir

  1. Joan Padró
    10-02-2015 20:16

    Entenc la desafecció dels andalusos de Huelva i que vulguin defensar la seva història o més ben dit la història que els han regalat. Però nosaltres defensem la nostra i ho fem amb dades, documents i la força de la raó. El temps dirà qui té raó, les coses s'han de demostrar i no n'hi ha prou amb el que posin certs documents oficials, que per cert, són còpies de còpies, no són documents originals de l'època si no documents re-elaborats posteriorment per historiadors pagats per la corona. El que em temo, és que molts d'aquests suposats andalusos que comenten aquí, ni tan sols són de Huelva.

  2. leunaM
  3. manuel
    26-11-2014 13:20

    No sabeu que fer per enlairar falsament sobre la resta d'Espanya. Em doneu pena però em causais riure alhora. Òbviament les caravel·les Niña i Pinta no van sortir de Palos de la Frontera, veritat? Ni ho van fer per la barra de Saltés, a la ria de Huelva, veritat? Ni va ser amb mariners de l'estuari del Tinto i l'Odiel, és clar! Ja, ja. Si no fos per les subvencions que cobreu de les institucions desvirtuadoras de la història que us emparen, on tots cobren el seu a costa dels contribuents, no apareceríais ni en un miserable pasquí. Salutacions des Huelva, bressol del Descobriment d'Amèrica, de Tartessos (això sí que era un regne), i Degana del Futbol Espanyol, entre altres coses. Se sent.
    No sabeis que hacer para elevaros falsamente sobre el resto de España. Me dais pena pero me causais risa a la vez. Obviamente las carabelas Niña y Pinta no salieron de Palos de la Fontera, verdad? Ni lo hicieron por la barra de Saltés, en la ría de Huelva, verdad? Ni fue con marineros del estuario del Tinto y del Odiel, claro! Ja, ja. Si no fuera por las subvenciones que cobrais de las instituciones desvirtuadoras de la historia que os amparan, donde todos cobran lo suyo a costa de los contribuyentes, no apareceríais ni en un mísero pasquín. Saludos desde Huelva, cuna del Descubrimiento de América, de Tartessos (eso sí era un reino), y Decana del Fútbol Español, entre otras cosas. Se siente.

  4. barbaroja
    04-09-2014 11:27

    Opinión: Lo de copiar fue antes de que vinieran unos ladrones de la CENTRAL LECHERA y se lo llevaran para tener algo que poner en las estanterías de la futura biblioteca Nacional, también conocida como la cueva de Alí Babá.

  5. Opinión
    23-08-2014 06:29

    Es curioso que hayáis copiado el título de un libro escrito en castellano por un sevillano. Así me gusta, que aprendáis de los andaluces a hacer las cosas como es debido. Lásmita que el contenido de vuestro libro carezca del más mínimo interés histórico y el del trianero Bartolomé de Las Casas sea, sin lugar a dudas, un documento de consulta muy interesante.
    No estáis a la altura de los sevillanos.

  6. Sidru
    12-08-2014 13:04

    Molt ben dit i molt ben escrit, Lluís.

  7. Lluís
    05-08-2014 09:21

    Geodiversion: i vinga amb que fem això per nacionalisme i per inventar-nos una història. Com si no tingués importància a veure si un passat s'ha construit sobre la falsedat i el robatori. Com si intentar esbrinar més bé el que va passar fos una nosa. És el "qué más da si el quijote fue escrito en castellano, o fue robado al pueblo catalan con una traducción y exterminación de ejemplares originales; lo que importa es que es un libro de aventuras muy bonito". El mateix sentim de la tan propera guerra civil i posguerra... és que és un constant! Per tenir una bona salut democràtica, com a mínim, hem de lluitar per tenir una informació el més fidedigna possible. A molts us semblen ridicules les posicions aquí exposades; bé, a d'altres ens semblen ridicules les posicions acadèmiques d'alguns temes. Que cadascú tiri per la seva banda, i fem pública la nostra feina. I que tothom trii la versió que li sembli més versemblant; a l'INH tampoc hi ha consens sobre diversos temes, però és un bon espai on triar i remenar interpretacions històriques, on cadascú intenta explicar el seu punt de vista. Molts acadèmics no volen participar en aquesta discussió en aquest espai públic, i això fa que les posicions semblin tan irreconciliables. El seu parer és "feu-vos acadèmics i en parlem en els nostres cercles", però aquesta posició mata la discussió. En fi, de moment anem fent com podem per explicar com ho veiem, i hi ha qui ho compra i qui no. En tot cas, espero que haguem fet entendre que el món acadèmic no té cap mena de neutralitat interpretativa, i per tant, li calen contrapesos per salut científica.

  8. Geodiversion
    04-08-2014 22:22

    Una cosa hemos ganado: durante décadas el nacionalismo renegó de cualquier cosa que sonase a español; minimizó y despreció cualquier conquista española, tanto en el ámbito de las letras como en el de la política. Ahora quieren apropiarse de sus símbolos y mitos. Y eso, en el fondo, es un reconocimiento implícito a la grandeza de éstos.
    Vamos avanzando. Dentro de unos años, si siguen como el INH, el orgullo de ser catalán incluirá el de pertenecer a la misma patria que Cervantes, el de pertener a la misma patria que los creadores del siglo de oro, el de haber descubierto américa, el haber engendrado a Santa Teresa...en fin, ya no se distinguirá para nada el orgullo de ser catalán del de ser español. Eso es bueno, amigos ;)

  9. Xavier
    01-08-2014 20:09

    Però Sr. Cañellas, què vol dir amb açò? Què abans del 1200 no era coneguda sa gent de, per exemple, La Seu, Palau-saverdera i Sant Joan Despí com a catalans?

  10. MATEU CAÑELLAS
    29-07-2014 16:31

    Tot s'argumentari parteix de bases incorrectes i falses: mai ha existit sa Corona de Catalunya, ni es Regne de Catalunya, ni tampoc es Rei de Catalunya. S'únic terme vàlid, correcte i històric ès es de Corona d'Aragó, Casal d'Aragó o simplement Aragó.

    A finals des segle XIII, concretament a partir des regnat d'en Jaume II d'Aragó (1291-1327), s'acaramullament de territoris heretats com Aragó i Barcelona, construïts com Catalunya, i conquistats com Mallorca i València, dur a que apareguein ses denominacions de Casal d'Aragó, Corona regni Aragonum (Corona des regne d'Aragó), Corona Regum Aragoniae (Corona dels Reis d'Aragó), Corona Aragonum (Corona d'Aragó), o simplement Aragó, per denominar es dominis aragonesos.

    I deim que Catalunya es un territori construit, perque ès des mateix comtat de Barcelona des d'on s'estenen ses Assembles de Pau i Treva. I no es fins l'any 1200 que se documenta es territori català com aquell on arriben ses Paus de Barcelona: "per totam Cataloniam, videlicet a Salsis usque ad Ilerdam".

    Són es successius reis aragonesos qui segueixen amb sa construcció institucional de Catalunya. Durant es regnat d'en Pere III d'Aragó (1276-1285) se va més enllà des territori i se donen ses primeres passes per arribar a una forma institucional de Catalunya, quan a partir del 1283 el Rei s'obliga a celebrar Corts anualment: "si nós i els successors volem fer alguna constitució o estatut a Catalunya, els sotmetrem a l'aprovació i consentiment dels Prelats, dels Barons, dels Consellers i dels ciutadans". Però no ès fins an es segle XIV, en temps d'en Pere lV d'Aragó (1336-1387), que culmina s'edificació administrativa i institucional de Catalunya entorn des Comtat de Barcelona, arribant a sa figura, encunyada pes juristes catalans, des Principat de Catalunya. Aquella ès s'única denominació que oficialment i legalment se pot fer servir, ja que aquest territori no depèn d'un rei (no existeix es Regne de Catalunya), ni d'un comte (Barcelona no abraça tot Catalunya), sinó d'un sobirà, es princeps, el Rei d'Aragó.

    Catalunya mai surt a sa nòmina de títols reials perquè es Principat de Catalunya no ès un regne, ès una agrupació de comtats formada durant segles amb unes lleis uniformades per ses Corts. Sa denominació Principat de Catalunya ès un terme jurídic utilitzat per indicar es territori davall sa jurisdicció de ses Corts Catalanes, es sobirà del qual ès el Rei d'Aragó, es princeps.

    Es primer pic que se documenta sa denominació de Principat de Catalunya no ès fins a sa convocatòria de Corts a Perpinyà el 1350, Principatus Cathaloniae.

  11. Funk
  12. Sempre igual
    24-04-2014 21:12

    Hola Nadir, si el que diu en Bilbeny i companyia és tant penós i vas anar a la seva conferència perquè no li vas dir que està equivocat i perquè? Dir lo típic de: "Que serà el següent? Einstein també era català? De la plana de Lleida? Que Jesús era de Vic?" no val com argument. Ho sento però això no és cap argument d'una historiadora. I no tinc cap mena d'intenció d'ofendre-la. ;)

  13. Nadir
    24-04-2014 20:09

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  14. Pedrito
    19-02-2014 09:27

    Si, ahora hazte el tolerante. On és el poli bo?

  15. Jordi Bilbeny
    17-02-2014 20:17

    Gràcies, Trol, per compartir, tot i les distàncies i les discrepàncies, el plaer d'una nova edició! És la cinquena i hi agut molta gent que no l'ha pogut adquirir, perquè l'editorial anterior va dir que deixava de funcionar com editorial. Gràcies, sincerament, per les teves amables paraules.

  16. Trol
    17-02-2014 18:25

    Cierto, vi el otro día un ejemplar en La Central de Raval. Aunque no comparta vuestras especulaciones historiográficas, imagino que siempre será satisfactorio para un escritor ver como reeditan su obra. ¡Enhorabuena!

  17. Francesc
    16-02-2014 23:34

    Es reeditaaaaaaa!!!!

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
35122
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Article publicat per en Joan Pons Ribot al núm. 102 de la revista arenyenca "La Rierada", del 9 d'octubre del...[+]
Empordà Televisió recull la notícia de la presentació del llibre "El Quixote va esborrar el Quixot", de Lluís...[+]
Què hi fa la bandera espanyola en una rèplica històrica de la nau Victòria? ¿Per què en aquesta rèplica...[+]
És cert que el primer viatge de descoberta al Nou Món el va pagar la reina de Castella? A final del s. XIX...[+]