ARTICLES » 08-07-2013 | CENSURA I LA MANIPULACIó
 12552
|
La Universitat de Barcelona fou fundada al 1450?
Hi va haver una Universitat a Barcelona abans del segle XV? La història oficial ho nega i dona la data de 1450, però en Manel Capdevila ha trobat diversos testimonis que certifiquen que hauria existit -entre d'altres- un estudi general al convent de Santa Caterina de Barcelona més de dos-cents anys abans del que diu aquesta versió oficial.
Vaig tenir aquest dubte des que als anys seixanta vaig començar a estudiar els astrònoms judeocatalans a les obres de Millàs Vallicrosa, amic de la família de Santa Coloma. D'ell vaig aprendre que hi va haver europeus que van viatjar a Catalunya a l'Edat Mitjana buscant coneixements.
A tall d'exemple podem citar Adelard de Bath, Michael Scott o Chaucer, del qual hi ha documentat un viatge a Montserrat. Ells són els qui van portar els coneixements àrabs a Europa o a Anglaterra, copiant-los de les traduccions llatines dels nostres monestirs. Dominar l'àrab amb profunditat no estava a l'abast d'un viatger ocasional, car els nadius sempre els portaven avantatge (un cas a part pot ser Michael Scott, ja que residí mitja vida aquí) i d'una manera especial els jueus, que van accedir a la península juntament amb els àrabs i es van submergir en la cultura cristiana. Sovint arribaven a conèixer fins a cinc o més llengües.
Repartida a ambdues bandes dels Pirineus, Catalunya va tenir el paper d'"últim tenidor" d'aquestes ciències abans de passar a Europa. El País Basc, amb una posició semblant, va perdre aquesta opció per raó del seu aïllament natural, que tan bé li va anar en no ser dominat per les anteriors invasions que van assolar el territori i, així, va conservar la seva llengua primigènia.
Un altre cas ben documentat és el d'En Gerbert d'Orlhac, (convertit al 1006 en el Papa Silvestre II), ja que estudià i ensenyà a Vich i al Monestir de Santa Maria de Ripoll, on, per simple càlcul de probabilitats, no hi va estudiar ell sol (podríem per tant considerar Ripoll o Vich els primers Estudis Generals de Catalunya?). Aquest savi, creador del primer autòmat i del primer rellotge mecànic de la història, va ser un gran defensor i propulsor de les xifres indo-aràbigo-catalanes, els guarismes de les quals no es van imposar fins ben avançat el segle XVI (el primer document que les conté és el manuscrit Albeldensis).
Com és possible que tots aquells savis estrangers estudiessin a Catalunya si no hi havia cap tipus d'Estudi General, tal com n'hi havia a d'altres capitals culturals d'Europa? I com s'explica que Jaume I autoritzés al 1220 el cardenal Conrad a crear-ne un a Montpeller i "assistís de forma passiva" a la creació del de Salamanca al 1254 per part del seu gendre Alfons X el Savi, sense fundar-ne un a casa seva? El segle XIII és el que veu com es creen les futures grans Universitats a Europa com les de Bolonya, París i Oxford, enllà dels Pirineus, i les de Salamanca, Palència i Alcalà, a Castella. Com podem entendre que, amb la importància que tenia Barcelona, els seus Comtes fundessin primer l'Estudi de Lleida al 1300?
En Leandre Martí em va fer arribar una història de l'orde dels franciscans (Cronica de la provincia franciscana de Cataluña) on s'explica que un Príncep de França va venir a estudiar el Trívium i el Quadrívium al Convent de Sant Francesc de Barcelona al segle XIII. Potser això permetria considerar-lo també com un altre Estudi General: el fet de venir el príncep a estudiar a Barcelona implica que hi havia més alumnes, atès que en el cas de ser ell sol, el mestre s'hauria desplaçat a Paris amb la categoria de "tutor reial", com va ser el cas de Michael Scot, "tutor del fill de Frederic Barbarroja"; el d'en Joan Lluis Vives, "tutor de Maria Tudor" i els de tants altres que van gaudir de l'honor de ser "tutors reials" a les diferents corts.
La teoria d'en Jordi Bilbeny de la censura de la Història deixa el camí obert a la investigació sobre aquest tema. La historiografia oficial diu que al 1715, Felip V, dins les disposicions del Decret de Nova Planta, va ordenar tancar la Universitat de Barcelona i totes les altres cinc Universitats de Catalunya, i en va crear una de sola per tot el territori a Cervera.
La meva hipòtesi és que, possiblement, la intenció del Borbó anés més lluny, seguint el sentit venjatiu que il·lustra l'esmentat Decret. En fer desaparèixer totes les universitats del país és possible que intentés esborrar al mateix temps les traces de la universitat de Barcelona de l'època pre-Trastàmara, deixant o falsificant els documents que movien l'origen cap al 1450, any en què consta que Alfons el Magnànim va autoritzar la fundació de l'Estudi General de Barcelona, etiquetat com l'origen de l'actual Universitat.
A partir d'aquí, buscant documentació que m'avalés, m'he trobat amb una prova concloent. Segons escriu el Pare Marcillo:
"El Convento de Predicadores de Santa Catherina Martyr de Barcelona, es el mas antiguo de toda la Provincia de Aragon. De los Conventos de la Provincia uno es Illustre y de fama, por la antiguedad, otro por el Fundador que tuvo de valor, y prenda, otra por el estudio, que en el florece, otro por los Relïgiosos que tiene señalados en Santidad, letras, y Dignidades; este de Barcelona lo es por todos los quatro titulos juntos. Para serlo por el postrero sobravale S. Raymundo de Peñafort. Quanto mas, que, allende dèl tiene por hijos à los Santos Fray Pedro Cendra, y Fray Iofre de Blanes, al Cardenal Fray Iuan de Casanova, à los Obispos Fray Berenguer de Castellbisbal, Fray Guillermo de Barberan, Fray Pedro de Centelles, Fray Bernardo de Muro, Fray Ferrer Abella, y Fray Pedro Martir Coma, finalmente al doctissimo Fray Raymundo Martin, y otros. Por el del estudio tambien lo es pues agora es una de las Univerfidades de la Provincia; y antiguamente desde el tiempo del Rey de Aragon Don Iayme el II fue estudio de la Orden, en el qual el Bienaventurado San Vicente Ferrer oyò logica i Theologia y leyò Filosofia. Pues serlo por la antiguedad, no ay cosa mas sabida. Por razon del que la fundo, no deve nada en lustre à qualquier Monasterio: que sabida cosa es, que le dio principio Don Berenguer de Palou, Obispo de la Ciudad de Barcelona, varon en todo grande" (1).
És a dir que, segons el Pare Marcillo, teníem Estudi amb Jaume II (1285-1295), però, si cita Sant Ramon de Penyafort com a fundador, el podem situar amb Jaume I, del qual era Conseller.
Més endavant, vaig trobar un text del mateix Marcillo on Martí l'Humà (traduït al castellà) hi diu textualment:
"Atendiendo à las conveniencias de nuestros subditos, con mayor voluntad hazemos aquellas provisiones, i gracias, que vemos ser colmadas de frutos, à aquellos principalmente, que, insistiendo en nuestro servicio, no dudan exponer, cuando se ofrece ocasión, sus personas, y sus averes por nosotros.
Mientras, pues miramos de espacio los grandes servicios (que por evitar prolixidad nos parece pasar en silencio) que la Universidad de la esclarecida Ciudad de Barcelona ha hecho a nuestros predecesores y con mas liberalidad a nosotros, continuandolos con mas pronta voluntad" (2).
"Universitat" també té, sovint, el sentit de comunitat (municipi, govern municipal, unió de gent, etc.). Però veiem que el pare Marcillo empra en altres llocs del llibre el mateix terme Universitat sense possibilitat de cap altra interpretació: "ni fuera fàcil contar los hombres doctos que en esta han florecido"(3).
De fet, queda palés que aquest passatge -en el moment en què el rei vol crear l'Estudi de Medicina- es refereix a la "Universitat", i no pas als "subditos" i "sus averes" del primer paràgraf, que només serveix de pròleg del segon, és a dir "Universitat" en sentit d'Estudi General, ja que és un fet reconegut oficialment per la historiografia, que , cap al 1401, Martí l'Humà va intentar crear un Estudi de Medicina a Barcelona i els de Lleida s'hi van oposar, perquè els feia la competència.
La frase del segon paràgraf "ha hecho a nuestros predecesores" dóna fe que la Universitat de Barcelona ja existia durant uns quants regnats de la seva nissaga reial, que són tants que els deixa en silenci: començant per Jaume I i seguint amb Pere II el Gran, Jaume II, Alfons el Benigne, Pere el Cerimoniós i Joan el Caçador fins arribar a qui signa l'escrit, el rei Martí l'Humà. Total, uns dos-cents anys, aproximadament.
Manel Capdevila
Reis de Catalunya implicats (com a mínim..) :
Jaume I
Pere el Gran (1276–1285)
Jaume II (1285–1295)
Alfons el Benigne(1327–1336)
Pere Terç(1336–1387)
Joan el caçador (1387–1396)
Martí l'Humà (1396–1410)
Cronologia d'universitats relacionades
Els primers studia generalia van ser els de:
- Bolonya, fundat el 1089, especialitzat en Dret, que va rebre el títol d'universitat el 1317
- París (1150, títol d'universitat el 1256)
- Oxford (1167, per la dispersio dels mestres i estudiants anglesos dels Studia de París -encara que hi ha registre d'alguna activitat docent anterior, el 1096-)
- Mòdena (1175)
- Al segle xiii la fundació dels studia es va intensificar, estenent-se per molt i variats territoris:
- Vicenza (va funcionar entre 1202 i 1209) -en:University of Vicenza-
- Cambridge (1209, per la dispersio d'un grup de mestres i estudiants d'Oxford)
- Palència (1208), precursors del de Valladolid (1241)
- Arezzo (1215, títol d'universitat el 1355) -en:University of Arezzo-
- Salamanca (1218, encara que les Escoles de la Catedral existien ja el 1130; va ser possiblement el primer que universitat, esmentat ambiguament per Alfons X el 1254)
- Estudi General de Santa Caterina fundat el 1219 pel bisbe Berenguer de Palou.
- Montpeller (1220), especialitzat en Medicina
- Pàdua (1222, per dispersio d'un grup d'estudiants de Bolonya)
- Nàpols (1224), fundada no com studium generale, sinó com una veritable institució estatal, sense vocació universal (es destinava a l'educació dels fills dels funcionaris locals) i sense privilegi papal; va sorgir com dispersio dels Studia de Salern
- Vercelli (1228, per dispersio dels estudiants de Pàdua, la major part dels quals va tornar a aquesta ciutat després d'expirar un contracte de vuit anys, mantenint-se en Vercelli un Studium d'existència intermitent, fins que el 1404 es va establir la Universitat de Torí)
- Tolosa de Llenguadoc (1229)
- Siena (1240, títol d'universitat el 1357)
- Múrcia (1272)
- Coïmbra (1290), inicialment fundats a Lisboa
- Alcalá (1293, refundats com a universitat el 1499)
- Lleida (1300)
El 1303, a la ciutat de Roma es va fundar el Studium urbis o La Sapienza; el mateix any es funda el d'Avinyó, sent també ciutat papal, per a contrapesar la Sorbona. -fr:Université d'Avignon et des Pays de Vaucluse-
Cap al 1378 (la data del cisma d'Occident) hi havia en funcionament un total de vint-i-vuit studium o universitats; els citats, més Orleans (1306), Angers (d'existència anterior, elevat a universitat el 1364), Perusa (1308), Treviso (1318), Cahors (1332 -fr:Université de Cahors-), Grenoble, (1339), Pisa (1343), Praga (1347), Florència (1349), Perpinyà (1349), Osca (1354), Pavia (1361), Cracòvia (1364), Orange (1365), Viena (1365) i Pécs (1367).
NOTES I BIBLIOGRAFIA
- ↑ Manuel Marcillo. Crisi de Cataluña hecha por las naciones estrangeras. en la imprenta de Mathevat, 1685, 194– [Consulta: 23 December 2012].
- ↑ Manuel Marcillo. Crisi de Cataluña hecha por las naciones estrangeras. en la imprenta de Mathevat, 1685, pàg.276– [Consulta: 23 December 2012]. A la pàgina 276 diu que el nom d'Aragó és derivat de Tarragona..
- ↑ Manuel Marcillo. Crisi de Cataluña hecha por las naciones estrangeras. en la imprenta de Mathevat, 1685, pàg.132– [Consulta: 23 December 2012]. A la pàgina 132 diu que el nom de Cartago Vetus es referia a Vilafranca del Penedés (contra Cantavieja)
- F. 1 [MS.1005]. "Lumen domus o Annals del convent de Santa Catharina Verge y Màrtir de Barcelona, orde de predicadors. Tomo I: que conté des de l'any 1219, en què fou la sua fundació, fins a l'any 1634 inclusive. Ab sinc índices necessaris: lo primer, dels priors que lo han governat; lo segon, dels anys en ell contenguts; lo tercer, dels hòmens ilustres fills de dit convent; lo quart, dels capítols que conté; y lo quint, de las coses notables. Compost per lo reverend pare fra Francesc Camprubí, y addicionat y posat en orde chronològic per lo reverend pare lector fra Pere Màrtyr Anglès, bibliothecari de dit convent, en lo any 1743, essent prior lo molt reverend pare mestre fra Joseph Mercader, en son segon priorat".
La historiografia oficial dona la data de 1451, però s'han trobat evidències a diversos documents, que la fan anterior, ja que certifiquen que hi havia a Catalunya -entre d'altres- un estudi general al convent de Santa Caterina de Barcelona, més de dos-cents anys abans del que diu aquesta versió oficial..
Vaig tenir aquest dubte des que als anys seixanta vaig començar a estudiar els astrònoms judeocatalans a les obres de Millàs Vallicrosa, amic de la família de Santa Coloma. D'ell vaig aprendre que hi va haver europeus que van viatjar a Catalunya a l'Edat Mitjana buscant coneixements.
A tall d'exemple podem citar Adelard de Bath, Michael Scott o Chaucer, del qual hi ha documentat un viatge a Montserrat. Ells són els qui van portar els coneixements àrabs a Europa o a Anglaterra, copiant-los de les traduccions llatines dels nostres monestirs. Dominar l'àrab amb profunditat no estava a l'abast d'un viatger ocasional, car els nadius sempre els portaven avantatge (un cas a part pot ser Michael Scott, ja que residí mitja vida aquí) i d'una manera especial els jueus, que van accedir a la península juntament amb els àrabs i es van submergir en la cultura cristiana. Sovint arribaven a conèixer fins a cinc o més llengües.
Repartida a ambdues bandes dels Pirineus, Catalunya va tenir el paper d'"últim tenidor" d'aquestes ciències abans de passar a Europa. El País Basc, amb una posició semblant, va perdre aquesta opció per raó del seu aïllament natural, que tan bé li va anar en no ser dominat per les anteriors invasions que van assolar el territori i, així, va conservar la seva llengua primigènia.
Un altre cas ben documentat és el d'En Gerbert d'Orlhac, (convertit al 1006 en el Papa Silvestre II), ja que estudià i ensenyà a Vich i al Monestir de Santa Maria de Ripoll, on, per simple càlcul de probabilitats, no hi va estudiar ell sol (podríem per tant considerar Ripoll o Vich els primers Estudis Generals de Catalunya?). Aquest savi, creador del primer autòmat i del primer rellotge mecànic de la història, va ser un gran defensor i propulsor de les xifres indo-aràbigo-catalanes, els guarismes de les quals no es van imposar fins ben avançat el segle XVI (el primer document que les conté és el manuscrit Albeldensis).
Com és possible que tots aquells savis estrangers estudiessin a Catalunya si no hi havia cap tipus d'Estudi General, tal com n'hi havia a d'altres capitals culturals d'Europa? I com s'explica que Jaume I autoritzés al 1220 el cardenal Conrad a crear-ne un a Montpeller i "assistís de forma passiva" a la creació del de Salamanca al 1254 per part del seu gendre Alfons X el Savi, sense fundar-ne un a casa seva? El segle XIII és el que veu com es creen les futures grans Universitats a Europa com les de Bolonya, París i Oxford, enllà dels Pirineus, i les de Salamanca, Palència i Alcalà, a Castella. Com podem entendre que, amb la importància que tenia Barcelona, els seus Comtes fundessin primer l'Estudi de Lleida al 1300?
En Leandre Martí em va fer arribar una història de l'orde dels franciscans (Cronica de la provincia franciscana de Cataluña) on s'explica que un Príncep de França va venir a estudiar el Trívium i el Quadrívium al Convent de Sant Francesc de Barcelona al segle XIII. Potser això permetria considerar-lo també com un altre Estudi General: el fet de venir el príncep a estudiar a Barcelona implica que hi havia més alumnes, atès que en el cas de ser ell sol, el mestre s'hauria desplaçat a Paris amb la categoria de "tutor reial", com va ser el cas de Michael Scot, "tutor del fill de Frederic Barbarroja"; el d'en Joan Lluis Vives, "tutor de Maria Tudor" i els de tants altres que van gaudir de l'honor de ser "tutors reials" a les diferents corts.
La teoria d'en Jordi Bilbeny de la censura de la Història deixa el camí obert a la investigació sobre aquest tema. La historiografia oficial diu que al 1715, Felip V, dins les disposicions del Decret de Nova Planta, va ordenar tancar la Universitat de Barcelona i totes les altres cinc Universitats de Catalunya, i en va crear una de sola per tot el territori a Cervera.
La meva hipòtesi és que, possiblement, la intenció del Borbó anés més lluny, seguint el sentit venjatiu que il·lustra l'esmentat Decret. En fer desaparèixer totes les universitats del país és possible que intentés esborrar al mateix temps les traces de la universitat de Barcelona de l'època pre-Trastàmara, deixant o falsificant els documents que movien l'origen cap al 1450, any en què consta que Alfons el Magnànim va autoritzar la fundació de l'Estudi General de Barcelona, etiquetat com l'origen de l'actual Universitat.
A partir d'aquí, buscant documentació que m'avalés, m'he trobat amb una prova concloent. Segons escriu el Pare Marcillo:
"El Convento de Predicadores de Santa Catherina Martyr de Barcelona, es el mas antiguo de toda la Provincia de Aragon. De los Conventos de la Provincia uno es Illustre y de fama, por la antiguedad, otro por el Fundador que tuvo de valor, y prenda, otra por el estudio, que en el florece, otro por los Relïgiosos que tiene señalados en Santidad, letras, y Dignidades; este de Barcelona lo es por todos los quatro titulos juntos. Para serlo por el postrero sobravale S. Raymundo de Peñafort. Quanto mas, que, allende dèl tiene por hijos à los Santos Fray Pedro Cendra, y Fray Iofre de Blanes, al Cardenal Fray Iuan de Casanova, à los Obispos Fray Berenguer de Castellbisbal, Fray Guillermo de Barberan, Fray Pedro de Centelles, Fray Bernardo de Muro, Fray Ferrer Abella, y Fray Pedro Martir Coma, finalmente al doctissimo Fray Raymundo Martin, y otros. Por el del estudio tambien lo es pues agora es una de las Univerfidades de la Provincia; y antiguamente desde el tiempo del Rey de Aragon Don Iayme el II fue estudio de la Orden, en el qual el Bienaventurado San Vicente Ferrer oyò logica i Theologia y leyò Filosofia. Pues serlo por la antiguedad, no ay cosa mas sabida. Por razon del que la fundo, no deve nada en lustre à qualquier Monasterio: que sabida cosa es, que le dio principio Don Berenguer de Palou, Obispo de la Ciudad de Barcelona, varon en todo grande" (1).
És a dir que, segons el Pare Marcillo, teníem Estudi amb Jaume II (1285-1295), però, si cita Sant Ramon de Penyafort com a fundador, el podem situar amb Jaume I, del qual era Conseller.
Més endavant, vaig trobar un text del mateix Marcillo on Martí l'Humà (traduït al castellà) hi diu textualment:
"Atendiendo à las conveniencias de nuestros subditos, con mayor voluntad hazemos aquellas provisiones, i gracias, que vemos ser colmadas de frutos, à aquellos principalmente, que, insistiendo en nuestro servicio, no dudan exponer, cuando se ofrece ocasión, sus personas, y sus averes por nosotros.
Mientras, pues miramos de espacio los grandes servicios (que por evitar prolixidad nos parece pasar en silencio) que la Universidad de la esclarecida Ciudad de Barcelona ha hecho a nuestros predecesores y con mas liberalidad a nosotros, continuandolos con mas pronta voluntad" (2).
"Universitat" també té, sovint, el sentit de comunitat (municipi, govern municipal, unió de gent, etc.). Però veiem que el pare Marcillo empra en altres llocs del llibre el mateix terme Universitat sense possibilitat de cap altra interpretació: "ni fuera fàcil contar los hombres doctos que en esta han florecido"(3).
De fet, queda palés que aquest passatge -en el moment en què el rei vol crear l'Estudi de Medicina- es refereix a la "Universitat", i no pas als "subditos" i "sus averes" del primer paràgraf, que només serveix de pròleg del segon, és a dir "Universitat" en sentit d'Estudi General, ja que és un fet reconegut oficialment per la historiografia, que , cap al 1401, Martí l'Humà va intentar crear un Estudi de Medicina a Barcelona i els de Lleida s'hi van oposar, perquè els feia la competència.
La frase del segon paràgraf "ha hecho a nuestros predecesores" dóna fe que la Universitat de Barcelona ja existia durant uns quants regnats de la seva nissaga reial, que són tants que els deixa en silenci: començant per Jaume I i seguint amb Pere II el Gran, Jaume II, Alfons el Benigne, Pere el Cerimoniós i Joan el Caçador fins arribar a qui signa l'escrit, el rei Martí l'Humà. Total, uns dos-cents anys, aproximadament.
Manel Capdevila
Reis de Catalunya implicats (com a mínim..) :
Jaume I
Pere el Gran (1276–1285)
Jaume II (1285–1295)
Alfons el Benigne(1327–1336)
Pere Terç(1336–1387)
Joan el caçador (1387–1396)
Martí l'Humà (1396–1410)
Cronologia d'universitats relacionades:
Palencia: segle XI (fundada l'escola). Tello Téllez l'amplia 1208 -1214, aprovació pontifícia d'Honori III en 1221. una de les primeres d'Europa, després de Bolonya, París, Oxford i Montpeller.
Santa Caterina de Barcelona:1219 Estudi General fundat per S.Raimon de Penyafort [4]
Salamanca:1219 escola catedralícia, Estudi General el 1243. Sancionada per Alfons X el Savi el 1254 iper butlla papal d'Alexandre IV el 1255.
Montpeller: 1220 pel cardenal Conrad i confirmada pel Papa Nicolau IV en una butlla el 1289.
Lleyda: 1300
Alcalà: 1293. Tanmateix no seria erigida com a Universitat fins el 1499, quan el Cardenal Cisneros la va ratificar mitjançant Butlla Pontifícia concedida per Alexandre VI
Barcelona:1450 Alfons el Magnànim..document més antic consservat fin avui.
València:1499
Autor: Manel Capdevila
versió per imprimir
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
Interessant veure com per respondre a hipòtesis ben fonamentades en documents, els boinapitecus responen amb un 'i si els de Santader ara diguessin que Joanot Martorell era de Santander'? Mare meva que infantils. Si ho volen fer, que ho facin. Però que ho facin amb arguments i proves. Com es fa ací. I és que la veritat sempre sura, per molt que l'hagiu volgut destruir, carallots.
1. Com argumenteu la qüestió de l'imperi universal català i la manca de documentació arreu del món referent a aquest tema? Als arxius històrics, dic. 2. Per què el senyor Bilbeny no publica res sobre, per exemple, els Servent? Ni un breu assaig sobre les recerques pel que fa a aquesta nissaga?
Gràcies pel teu article, Manel.
Las universidades generan toneladas de documentos. Las universidades catalanes eran, seguramente, las mejores de todos. Dónde están todas las menciones--en toda Europa--de las maravillosas universidades catalanas mediavales?
Fernan, no, tranquil...., només que Pere III signa com a Terç, o sigui, tercer. i pot ser Pere IV d'Aragó. Com Felip IV de Catalunya que la majoria omet, i que se li assigna Felip Vè....de Castella Però no passa res. Més que els catalanas, sembla que alguns de l'INH teniem la mania d'assignar i reconvertir com a catalanas el que s'escriu durant 500 anys que no ho són. Per tant, el problema el tenim els de l'INH, oi? doncs dorm tranquil. I gràcies per la propina...
Mira que bien. Resulta que para Pedro IV es un invento de pseudo historiadores aragoneses. Mira los documentos podrán poner lo que quieran pero en Aragón el rey Pedro que nació en 1319 es Pedro IV .Entre otra cosas por que existió un Pedro I de Aragón y de Pamplona que nació en 1068 y murió en 1104 mientras visitaba sus posesiones en el Valle de Arán, cuando Barcelona era todavía un condado que estaba bajo el dominio de los reyes Francos. No obstante vas por buen camino si empiezas a mirar la documentación antigua. Tal vez así te des cuenta de todas las barbaridades que se escriben aquí. Te recomiendo que empieces por el tratado de Corbeil. Aragon no tiene dinero para pagar mentiras. Con el estudio de profesional y académico de los eruditos nos basta. No necesitamos a fanáticos que nos eleven nuestra autoestima diciéndonos que Leonardo el Bosco o Cervantes eran aragoneses. Entre otras cosas por que todavía tenemos sentido del ridículo. Pero bueno hablar con ustedes de estos temas es tiempo perdido. Que os aproveche vuestra "nova historia". Sera divertido veros defenderla en los foros históricos eruditos internacionales.
Pedro IV de Aragón ? qui és aquest? un altra producte de mal de ventre de pseudohistoriador espanyoloaragonés ? que diuen els documents xatus ? Pere III oi ? Dons no aneu donant tantes lliçons de res que els qui us heu inventat tota la història que aneu explicant sou vosaltres. I els que aneu ben untadets de milions i milions euros per escampar-la per les escoles, televisions, congresos universitats i institucions el vostre verí i mentides sou vosaltres .
Ho sigui, Manel: LLENGUA VALENCIANA!!!! sí, la catalana, la que venia de Catalunya Gràcies, ja era hora, sempre acabeu ofegant-vos dintre vostre fang. Recordo a tothom el que he escrit a una altra resposta: SI ENS PASSEU EL 25% dels vostres honoraris, viureu la mar de feliços, i naltres com si res... ;-)
Para Da.Francisquita (ah! y sepas que sólo las mujeres tienen"hysterion") "1er libro escrito en valenciano (s.XIII)" el "Libre del consolat de mar", resulta que les nostres "ordenacions de Ribera" del s.XII les varem anar a robar als moros de Valencia i més tard... Jaume I al conquerir València els hi va restituir fent-les transcriure a la llengua valenciana ..ja parlada abans dels romans, i adoptada pels godos i desprès pels moros.. (Història blavera..una , grande i Wertadera) http://www.abebooks.com/servlet/SearchResults?sortby=1&tn=libre+del+consolat+de+mar
Manuel: no entiendo tú mensaje. ¿Qué pretender decir? Y por cierto, no hables tanto de Goebels porque los nacionalistas catalanes (de izq. a dcha.) podéis salir muy mal parados. Un claro ejemplo es esta página web. Destila ODIO contra todo lo español. Imagino que os llegaran fondos públicos de alguna manera, como a tantos otros "medios de comunicación" que utiliza la Gene. para "reconstruir la historia de Cataluña". La masa os secunda, y sólo hay que leer los seguidores ultras que tenéis por aquí. Desde aquí defendéis que la Literatura del "Siglo de Oro" español... era en catalán (en cualquier caso, sería valenciano, pero jamás catalán). ¿Qué te parecería si hubiera gente desde Santander reclamando la castellanidad de Ausias March o Joanot Martorell? Que no se parase de repetir, una y mil veces, que la "censura catalana" (como esa que en su día practicó Pujol con Josep Pla en "Destino") se apropió de aquellos autores? Que cuando se discute, se desprecia al que cuestiona llamándole "oficialista". En fin, esto es lo que el Institut de la Nova Histèria.
FRANCISQUETA (diminutiu emprat pel besavi i el rebesavi d'en Cesc del Barça)..el desconcertat he estat jo en llegir la teva nota.. ja que a part de la de Bolonia (con cue)..esmento les universitats de Palencia i Salamanca situades a Castella.. que jo sàpiga.. alló que no puc acceptar es que la historiografia oficial digui que l'estudi més antic de Barcelona és el de 1451. Ah per cert!.. no val emprar mitges veritats (tècnica dominada per Goebels i seguida per la dreta espanyola)...Pere el Cerimoniòs signava Pere Terç, comprova aquest document.. http://histo.cat/1/PereIII-Ordenacions.jpg
La veritat es que no tinc cap mena de ganes de defensar els títuls de nobles -tant siguin catalans com castellans-, i menys encara el defensar quálsevol branca reial, sigui aragonesa o castellana. M´agradaría veure que diria un Jaume I, o en Pere ´el Gran´, de veure que els súbdits ara som ciutadans, i que avuí ja no hi noblessa, nomes polítics que és comportan com si ho foren. Quí dimonis pot defensar títuls nobiliaris sense ser-ho? Repeteixo, si aquella gent tornés, això sería una tragédia. Fora llibertats, de tota mena!
El començament de la manipulació històrica de Catalunya comença en 1412 amb el colp d'estat de la branca borda reial castellana dels trastàmara a la corona de Catalunya i Aragó. Són una família borda del tronc principal de la casa de Borgonya de castella i lleó, tenien motius per manipular..no eren legítims a cap corona... de la mateixa manera que manipularien més tard els àustria i els borbons com a no legítims per a les corones... Així trobem una conxorxa de les cases reials pels seus interessos..encara avui passa..
La verdad es que leer por aquí según artículo, provoca al personal un gran desconcierto. Los castellano han sido incapaces, según el INH, de hacer nada en la vida: "I com s'explica que Jaume I autoritzés el 1220 al cardenal Conrad a crear-ne un Montpeller i "assistís de forma passiva" a la creació del de Salamanca al 1254 per part del seu gendre Alfons X el Savi, sense fundar-ne un a casa seva?" En 1354, Pedro IV de Aragón funda la Universidad Sertoriana de Huesca, en 1542 se fundó la Universidad de Zaragonza. Pero estas universidades no aparecieron de la nada. Ya existían estudios, no universitarios, al respecto. Pero la manipulación de la que habla el INH es ridícula. Es como decir en Barcelona que la antigua Escuela de Ciencias Empresariales, actualmente adscrita a la Facultad de Económicas de la Universidad de Barcelona, brotó de la nada. A su vez, la propia Escuela tuvo un precedente histórico en el s. XIX. Las instituciones no aparecen como setas, más bien todo lo contrario, se transformar y adecuan a las necesidades del momento.
Bon treball, bona troballa. Costa d'imaginar que una Barcelona en tant que capital d'un dels imperis més extensos d'Europa i capital de la cosmografia i nàutica mundial no disposés d'una Universitat que paradoxalment i sorprenent existís en ciutats provincianes, de blat, ordi i llana. Enhorabona a l'autor. Caldrà, però, continuar i aplegar més dades per donar un corpus argumental més sòlid.
Oi, si? Però no es informació oficial la del Pare Marcillo? Aqui hi ha alguna cosa que no em quadra! Si ho es, llavor es "oficialisme", i per tant, te que ser falsa.
Sí , gErardo Llanos Madurillo, tienes toda la razón El INH acaba de poner de moda, nombrar patrón de los abogados a un santo que no ha existido nunca (San Raimon de Penyafort), juntamente con su rey Jaime I, falsificando todos los manuscritos escritos en latin (Padre Marsilio) occitano (padre Copones del convento de "Pueblecillo"), traducidos de los originales en castellano (según me han asseverado unos doctores en historia maños en "Entre-Red") Videt: http://ca.wikipedia.org/wiki/Usuari:Mcapdevila/Corona_catalano-aragonesa http://en.wikipedia.org/wiki/Usuario:Mcapdevila/Corona_catalano-aragonesa
Molt bon article, Manel.Si el Pare Marcillo cita a Raimon de Penyafort, i tal com dius el podem situar al costat de Jaume I, quan era conseller. Si sabem que Raimon va tornar al convent de St. Caterina de Barcelona l'any 1240, on va viure 35 anys com a asesor jurídic, confessor i conseller reial , i com sabem el regnat de Jaume es va estendre de 1218 a 1276. Podria ser perfectament que la Universitat que es funda l'any 1254 fos la de Barcelona i no la de Salamanca. Però, esclar, si fos així, la carta atorgada per el rei Alfons X, de data 8 de maig de 1254 on s'estableixen les normatives d'organització i dotacions financeres, i la bula pontifícia d'Alexandre IV, expedida un any després, on es confirma la fundació universitària, haurien d'haver passat per la censura.
¿Cómo es posible que no se tenga en cuenta en absoluto la Universidad de Bolonia (la más antigua de Europa)? En Cataluña existe una fuerte tradición romanística, en cuanto a tradición jurídica se refiere, precisamente vínculada a la Escuela de los Glosadores de Bolonia. No se trata de que Alfonso el Magnánimo fundase la Universidad de Barcelona desde Nápoles, e instituyese los primeros estudios universitarios (reglados) en el Principado; si no de valorar de que había una fuerte tradición, en los distintos reinos de la Romania, universitaria en Bolonia, y de que los alumnos de la Europa cristiana occidental acudían a ella en busca de saber, y conocimiento. Por cierto, desconozco el dato de que el Rey de Aragón permitiese al Rey de Castilla la constitución de la Universidad de Salamanca. Este dato, ¿en dónde aparece? Un Rey era soberano en su territorio, y nunca un vasallo. Si existía algún tipo de vasallaje, era respecto al Imperio. El uso del verbo "dejar" me parece muy desacertado.
Molt bona aquesta... s'ha d'estudiar més a fons l'època dels trastàmara aquests 100 anys que van suposar el començament de la manipulació històrica de Catalunya... la seva pràctica la duien ben apresa de Castella...