La veritable història

Un nou llibre ha estat editat fa poc sobre la història que ens han ocultat als catalans a l’entorn del personatge que en realitat fou En Joan Cristòfor Colom. El seu títol és «El dit d’En Colom». L’obra apunta clamorosament que aquesta personalitat havia nascut a Barcelona i que la seva casa pairal encara és visible avui al carrer de Mirallers 9. Sí, la casa familiar dels nobles Colom, vora la que fou catedral del mar al barri de la Ribera: Santa Maria del Mar. El sempre interessant Jordi Bilbeny així ho defensa en les seves recents investigacions.

És una nova història que cal conèixer, car En Bilbeny expulsa les mentides que hom ha anat escampant sobre la veritable identitat del descobridor d’Amèrica. En Bilbeny restaura la veritat, com ara que l’expedició de descoberta va sortir del port antic de Pals, al Baix Empordà. Tot hi encaixa ―tot!―.

Talment com aquest nou documental que es pot visionar als Cinemes Girona de Barcelona (Carrer Girona, 173), intitulat «Colom i la Casa Reial Catalana» i produït per la Pilar Montoliu juntament amb l’Institut Nova Història. El film està basat en les més actuals investigacions sobre el descobriment americà a finals del segle XV. Àdhuc ens pot fer pensar, com afirma En Bilbeny, que la recerca de nous territoris corresponia en veritat a l’intent de voler crear una Nova Catalunya fora de la zona peninsular ―un cop enverinat el darrer rei nostre i ser el nostre país objecte d’una conxorxa castellana per diluir-lo―. Aquella Nova Catalunya havia de ser com un lloc de confluència de la diàspora catalana a fi de poder reconquerir, en un horitzó més o menys proper, la Catalunya lliure que llavors començàvem a perdre.

I això explicaria que els reis de Castella s’adonessin que els anava el ser o no ser, car veieren que l’arriscadíssim projecte d’En Colom i dels nobles catalans de creuar qualsevol mar abastava un nou món 10 vegades més gran que Europa. I a més a més, allí s’hi va planificar un projecte polític d’independència, de voler catalanitzar aquell nou continent per retrobar-hi la llibertat que sempre havíem tingut com a nació a la Catalunya peninsular i que aleshores estàvem perdent. I és per això que el rei, una vegada mort el Descobridor, va treure de cop el virregnat hereditari als Colom i va castellanitzar la conquesta catalana i va espoliar aquelles noves terres llunyanes. Així mateix, els censors, que de moment van guanyar la partida, van tenir prou cura de mirar d’esborrar la veritable història. I això fins avui quan ja toca recuperar-la i saber-la.

I el qui sap és lliure i obra en conseqüència ―com al diumenge 10 d’abril del 2011 que, a Barcelona, hom va votar per la llibertat―.

No us perdeu la lectura dels llibres d’En Bilbeny! Hi ha autèntics tresors que obren nous horitzons i que desemmascaren els manipuladors de la Història. Ara ja podem somniar així com cal: en color i no pas en blanc i negre, com fins avui. Compreu llibres per Sant Jordi i també la resta de l’any, però no perdeu de vista aquest bon investigador –En Bilbeny–. Un personatge que cal conèixer i que ha d’originar, i ja de fet  origina, un abans i un després en la forma de veure’ns nosaltres mateixos. Fa un petit miracle: ressuscita el nostre passat amb la guspira de transmutar-ho tot en positiu. Perquè, a aquell qui perd les arrels, ja no li queda ben res.

Es tracta de refer la memòria i perdre de cop l’amnèsia col·lectiva. Ni més ni menys! Qui sap qui és i qui ha estat sap on vol anar. I cal ara i ací posar-nos les piles.

Ignasi Puig Alemán
Revista «Oníric Dia», núm. 69
Primavera del 2011

Foto de portada: L'estàtua de Colom a Barcelona
Autor: Agustí Carbonell/El País