Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Un poble deixa de ser analfabet quan aprèn a llegir i escriure ...la pròpia història"
Paulo Freire
ARTICLES » 06-06-2013  |  DESCOBERTA CATALANA D'AMèRICA
17277

Les Illes Malvines i els Illots Malvins

Es diuen Malvines les Illes Falkland perquè uns francesos els van posar aquest nom en record del port de Saint-Malo, d’on sortien, o perquè uns catalans les van batejar així en record dels Illots Malvins, que es troben just a l’estret entre Eivissa i Formentera?

Illots Malvins

Al juny del 2006 vaig fer una breu estada a l'illa de Formentera amb l'amic Jaume Aspa. A més a més de reposar i de voltar per l'illa, m'hi vaig comprar el llibre d'En Carlos Garrido, Formentera Mágica, per conèixer aquells aspectes del país que no s'acostumen a explicar en els prospectes turístics o en els llibres massa formals d'història o de cultura general. Com acostumo a fer, vaig anar subratllant el text i prenent notes al marge per si de cas més endavant havia de necessitar informació de cara a les recerques que tinc obertes i que vaig enllestint molt a poc a poc.

I quina no ha estat la meva sorpresa quan avui, dia 17 d'abril del 2013, en cerca d'informació per un article que escric sobre la bruixeria a Catalunya, he tornat a obrir el llibre, per veure què hi havia marcat i per si en podia treure quelcom d'utilitat, i he trobat que, a la pàgina 20, havia escrit una nota al marge: "Illots Malvins", perquè l'autor al text hi parla, evidentment, dels "Illots des Malvins". Era un recordatori. I avui l'he recuperat.

No cal que us digui que si em va cridar l'atenció el nom d'aquestes illes és per la gran semblança que té amb el nom català d'Illes Malvines amb què són conegudes les illes angleses Falkland, que hi ha davant de les costes argentines.

Com era de suposar, la majoria d'entesos fan derivar el nom de Malvines del mot francès "Malouines", perquè, com  apunta un entès de la xarxa, que no fa altra cosa que dir el que diu tothom, va ser aquest el "topònim que els havien donat els navegants francesos y flamenconeerlandesos en referència al port de Saint-Malo, a França, des d'on partien".

Ara bé, En Bruno Tondini, a la seva història de les Islas Malvinas, ens assegura que "encara que manquen relacions documentals fefaents del descobriment, la cartografia mostra com a probable el descobriment de les Malvines per algunes de les naus de l'expedició d'En Magallanes", tal com assenyalen diversos historiadors que ell recull i anota. És a dir, que si els primers descobridors eren hispans, i si, acte seguit, les illes van ser de jurisdicció espanyola, i les naus espanyoles que creuaven l'estret de Magalló les visitaven, les albiraven o les coneixien, raó per la qual les feien constar als mapes, seria molt estrany que el nom els provingués d'un terme francès, donat per uns navegants que hi arribaren mig segle més tard.

Però, per tal com sabem que l'expedició magallànica es va preparar al port de Barcelona, ciutat que llavors acollia la Cort Imperial, i va salpar des d'aquesta mateixa citutat, tal com ho recull el cronista Antoni Llombart (dit també Antonio de Pigafetta) al seu Viatge a l'entorn del món, és congruent deduir-ne que els expedicionaris que hi van anar eren també catalans. Catalans d'arreu de la Nació Catalana. I llavors, les coses ja comencen a ser versemblants.

Perquè seria ben natural que si davant de les costes d'Eivissa hi ha un parell d'illots coneguts com a Illots des Malvins, ben a prop de l'estret que separa Eivissa de Formentera, i a prop de l'Estret de Magalló hi ha també dos illots, el nom de les illes catalanes s'agafés per batejar el de les illes americanes. La semblança no és formal: a cop d'ull, no em sembla que les Malvines tinguin una forma orogràfica gaire semblant als Malvins, però sí que hi ha una gran similitud estratègica, situacional. Els Malvins són dos illots, davant de la costa i prop d'un estret. I les dues illes principals de les Malvines, també.

I encara una "casualitat" més: Així com l'illot més gran dels Malvins es diu Malví Gran, el més gran de les Malvines, és també Gran Malvina. Ho podem atribuir a la casualitat i a l'atzar. O no. I llavors ens cal tornar novament al patró balear que també s'exportaria als illots atlàntics.

Caldria estudiar-ho a fons, però penso que el nom de les Malvines només pot venir de la seva gran semblança lèxica i de situació amb els Malvins, nom impronunciable en castellà, que havia de donar Malvines o l'actual Malvinas.

Jordi Bilbeny



Autor: Jordi Bilbeny




versió per imprimir

  1. Oscar Alonso Riera
    18-01-2014 10:08

    Amigo Mateu Cañellas, todos sabemos que las illes fueron conquistadas por el conde de Barcelona, paso por cuchillo a los arabes que vivian en ellas y la repoblo desde catalunya... Vamos, decir que nunca fueron catalanas es mentir o no tener ni idea de donde provenis... Que no te sientas catalan no significa que tu tierra fue liberada por catalanes, así que, lo siento por ti, al final, como en Expediente X, "la verdad está ahí fuera".

  2. Mateu Cañellas
    03-10-2013 17:08

    Amic Jordi, me pareix molt be que vulguis reconstruir s'història d'Espanya, però has de tenir present que ses Illes Balears no son Catalunya, ni en cap moment històric ho han estat, son s'antic Regne de Mallorques. Per tant, afirmar que "el nom de les illes catalanes s'agafés per batejar el de les illes americanes" no es més que un doi ja aquest illots de ses Pitiuses no son, ni han estat, ni seran "illes catalanes", son ben baleàriques!!!

  3. morro
    25-08-2013 10:35

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  4. DM101
    15-08-2013 03:02

    creo que por regla general con lo que se publica en esta web y que tanto ruido está haciendo ("Cervantes podría ser catalán", "Hernán Cortes podría ser catalán", "la bandera USA se inspira en la senyera", "Malvinas..." etc ) lo que sucede es que como comenta aquí Arnau Mir de Tost: "sense que s'afirmi categòricament res sense poder demostrar-ho, però orientant a cercar la veritat històrica". Ese es el truco: "no afirmamos, pero ahí queda eso". Es como la diferencia entre la ciencia y la religión. A la ciencia se le exige verificar, comprobar, experimentar y en cualquier caso siempre se podrá refutar por una prueba si había error en la teoría planteada. En la religión no: a ver quien "demuestra" que Jesús no era hijo de Dios, o a ver quien "demuestra" a estas alturas que José no era carpintero. Pues aquí, igual. Yo lanzo mi teoría... por supuesto, solo la lanzo, tras una en general somera argumentación posibilística, y el ruido ya está hecho. Entonces esto no es historia, ni catalana ni nada. Es elucubración, a la busca de titulares, y "quizás" de generar polémica... si quieren rebatir la historia "españolista" que quizás se base en muchos casos también en hechos poco comprobados, al menos demuestren que se lo toman más en serio en lo de investigar, y no, creo que no lo parece porque lanzan sus "investigaciones" cuando están aún muy muy verdes o tienen muy pocas raices

  5. Arnau Mir de Tost
    23-07-2013 19:18

    Em limito en general a llegir els articles i documents d'aquesta pàgina web. Aquesta persona que signa Gerard Planas és evidentment un provocador i, per tant, jo crec que el més intel·ligent davant d'aquest o semblants illetrats és no contestar-los. El sistema d'investigació de l'INH, les referències que donen, els comentaris enraonats que aporten, sense que s'afirmi categòricament res sense poder demostrar-ho, però orientant a cercar la veritat històrica, fan que els llecs com aquest que signa, ens inclinem a donar absoluta credibilitat a les versions històriques. Més a més si les versions oficials (espanyoles en general) estan farcides de referències indocumentades, afirmacions gratuïtes, fets indemostrables i aproximacions inconcretes; sempre orientades, naturalment, a la construcció d'una història diferent de la que segurament és real. Perquè els espanyols de documents en tenen (apart dels que ja varen destruir), i tant; però justament perquè contenen la veritat, que no és la seva, el ministre Margalló (si, si Margalló; Margallo no existeix en castellà). ha decretar secret d'estat els documents en pod er del seu ministeri des d'el segle XV !!!: què volen ocultar ??

  6. Francesc
    17-07-2013 23:43

    Àngel, gràcies per les teves paraules. Però què hem de fer amb aquest home? Jo crec que no se'm pixa a la cara. Per mi que és a l'inrevés. Tothom pot treure les seves conclusions sobre ell.. I francament d'alguna manera se li ha de cantar les quaranta. Ja fa cinc anys que volta per aquí. Què hem de fer? Deixar que ho interfereixi tot i d'una manera continuada i sense aportar cap crítica constructiva?

  7. Francesc
    17-07-2013 17:35

    No, tu ets el mentider. Tu no has trucat a l'Avui, Ni has fet cerca de cap mena,Tomas, ni has fet cap altra gestió. Sembles francament..... tòxic. T'adones que quedes com un mentider, oi? T'adones que la teva reputació, si que en tenies alguna, se'n va en orris? N'ets conscient que l'únic que et mou és l'odi, oi? Ja has trucat a l'Avui? .

  8. Francesc
    17-07-2013 01:11

    Sí, ja. Au, vinga! Que estàs malalt o què? M'agradaria pensar que no...

  9. Francesc
    16-07-2013 23:20

    No em fa vergonya, no. És que és tan fàcil el que has de fer que vull que et moguis una mica penquis i facis alguna cosa de positiu en lloc d'anar difamant. Ja has trucat a l'Avui?

  10. Francesc
    16-07-2013 23:16

    Au, vinga demagog. No desmuntes res. Busca'l, truca, mou-te per la xarxa, fora mandra! I a més fixa-t'hi. Ni saps quin és el contingut, ni en tens ni idea del que diu i ja saps que el pots desmuntar? Això ho fa un científic? No, no ho fa.Això és.... ras i curt.... Odi. Ja has trucat a l'Avui? Busca, busca, Qui busca troba, pastoret de la muntanya.

  11. Francesc
    16-07-2013 22:34

    Au, vinga, demagog. I a què treu nas aquesta estupidesa? ....Trucaràs a l'Avui?

  12. Francesc
    16-07-2013 19:49

    Lo Rei Catòlich, potser és cert el que dius..

  13. Francesc
    16-07-2013 19:45

    Àngel Daniel, potser tens raó, però és que no vol mirar la plana de l'Avui. Per què no ho fa? Per què no ho fas, Tomàs

  14. ai, ai, ai Planes
    16-07-2013 09:35

    Albrecht Dürer. Dürer no vol dir re en alemany. DURERA Nom o cognom català antic. Berengarius Durera, doc. a. 1196 (Cart. Poblet 251). Et donaré una mica de feina Planes.

  15. Lo Rei Catholich
    16-07-2013 03:23

    Francesc, per què li fas tant de cas? El senyor planas és un assalariat català de FAES que esmorza i enceta la seva jornada laboral de casa estant, una jornada que no és altra que trollejar amb insistència en aquesta pàgina i alguna altra -si aquesta li ho permet-. No ha de fer altra cosa en tot el dia, vista la llarga dedicació i insistència amb què honora els lectors de l'INH i fa pujar les estadístiques del web. Si tu ho fas per això, és encomiable, però pensa que tu no cobres com ell. Darrerament se li detecten unes intervencions més curtes i repetitives, que potser podríem qualificar com als primers símptomes de fastigueig, perquè és evident que la història li interessa poc i fa això obligat pels qui el paguen. Qualsevol resposta que li donis, per assenyada i argumentada que sigui, vindrà seguida de més exigències i impugnacions: és la seva feina (una feina que no farà mai en un blog d'historiador o webs historiogràfiques de l'acadèmia amb dret a comentari). Espanya necessita minar Catalunya des de tots els angles i àmbits possibles, i paga per això. A en planas li ha tocat arrossegar-se per l'INH, amb una intencionalitat clara que dóna sentit a l'equació: mentre hom s'escarrassa en contestar-li els seus comentaris, hom no està investigant. Els teus comentaris són temps dedicat a Espanya en detriment d'uns minuts que hauries pogut dedicar a la reconstrucció històrica catalana. Tempus fugit. Potser si no li fas cas, els seus superiors avaluaran la seva tasca com a poc rendible i li encarregaran alguna altra feina, i així l'alliberaràs de la seva condemna. Sigues benèvol i no donis sentit al seu sense-sentit. De res, senyor planas.

  16. Francesc
    12-07-2013 17:04

    Es mentida, Gerard. No invento res! Truca a l'Avui, caram, i que et facin una còpia de l'article si no és troba a la xarxa. Tan difícil és això?

  17. Pell de Ruc
    11-07-2013 17:00

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  18. llull
    11-07-2013 16:44

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  19. Pell de Brau
    11-07-2013 16:06

    Espero que sea un "ruc" catalán, porque si no malo, malo, ¡malísimo! La verdad es que has acertado. No tengo ni idea de física, pero... es de perogrullo las estrellas "nova" y "supernova", y como decía un poco más abajo, esto es lo que me parecen los superartículos del INH. Si quieres, te lo traduzco al idioma de la calle: "mucha chicha, y poco limoná."

  20. llull
    11-07-2013 15:42

    Ara resultarà que ets físic. A veure, pregunta: Quin personatge descobria enanas blanques a Australia amb l'ajut d'un telescopi sencill?. Vinga físic. No s'haurien de dir mentides. No tens ni la més remota idea d'anàlisi Pell de Ruc

  21. Pell de Brau
    11-07-2013 12:57

    En el argot jurídico, existe una frase inapelable: "la buena fe se presume siempre, la mala hay que demostrarla". El INH y sus adlátares, sólo presentar conjeturas, pero ninguna prueba concluyente. El despertarse un buen día y decir: "como las palabras tal y cual se parecen... seguro que fulanito es de origen catalán", no vale, lo siento. No vale, en tanto en cuanto, el INH presume de ser serio, y los eruditos que defienden los artículos de éste foro, pasan por grandes expertors de la "oficialidad" del "Nova Historia". Curiosamente, en física se estudia las "novas", que podríamos definir como estrellas que aumentan su brillo súbitamente, para después palidecer... lentamente. Así son las conjeturas del INH. Brillan por un momento por su espectacularidad y agresividad, para después palidecer por falta de prueba.

  22. Francesc
    11-07-2013 12:40

    Tots els erudits de Harvard són tan obsessius com tu? Busca-t'ho tu, també, on surt això.

  23. Francesc
    10-07-2013 14:15

    Fes cercaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa, s'està als iniciiiiissss, cal aprofundir-hi mésssss. Busca bé, caram! Busca les paraules clau!

  24. Francesc
    10-07-2013 13:59

    De mala qualitat.... Com hi ha món, de Tomás l'erudit que ho menysprea tot. Quan tornes a Barcelona? Si vols el podem anar a cercar plegats. I altrament fes cerques més bones, xicot!

  25. Francesc
    10-07-2013 00:52

    Jo l'he vist en versió paper, Tomás. A més, per entrar al web de l'Avui et demanin moltes i moltes dades. Segur que a Nova York trobaràs alguna biblioteca fenomenal on conserven tots els números de l'Avui en paper. O davalla a Washington, a la Biblioteca del Congrés. Allí hi és tot, oi? o a Harvard mateix.

  26. Francesc
    06-07-2013 20:11

    Ja t'ho he dit. Vés a consultar-lo a la Biblioteca de Catalunya o al mateix Avui, caram! Que no és tan difícil!

  27. Francesc
    04-07-2013 22:56

    Però te'l llegiràs, oi, Tomás? O això tampoc? No, si a la fi hauré de creure que pateixes lectofòbia,. un erudit que pateix lectofòbia.... Haurem d'avisar Harvard... "Harvard, teniu un problema ben gros. Blablablabla...." Hahahaha....

  28. con-cue
    04-07-2013 10:26

    Cesc: dices en tú último post: "La investigació analítica és un procediment més complex que la investigació descriptiva, i consisteix fonamentalment a establir la comparació de variables entre grups d'estudi i de control", pero leyendo el artículo de J.Bilbeny sobre Las Malvinas, leo: "No cal que us digui que si em va cridar l'atenció el nom d'aquestes illes és per la gran semblança que té amb el nom català d'Illes Malvines amb què són conegudes les illes angleses Falkland, que hi ha davant de les costes argentines". Dices que el método que el INH utiliza es: "la investigación analítica", pero al leer el texto de vuestro Maestro, parece que éste emplea el de la "investigación descriptiva". No sé, quizá estoy leyendo otra cosa, o directamente estoy leyendo mal el texto, pero me parece que por aquí algunos lleváis una buena empanada mental. Por cierto Xavier, cuando más abajo escribes: "L´escola en català", te has dejado en el tintero la muletilla: "ara i sempre". ¡Así está mejor!

  29. Francesc
    04-07-2013 10:24

    I tant que sí.

  30. cesc
    04-07-2013 09:30

    Planas. El comentari que has dirigit a en Guerau és millor que el dirigeixis a la teva pròpia persona.( Sabes, Planas, una cosa es ser ignorante--eso se puede curar. Otra cosa es QUERER ser ignorante.) Els raonaments que escrius en aquets post, són uns raonaments desfasats que ni fa 100 anys eren útils per a la investigació. És evident que estàs disposat a seguir escrivint collonades. En aquesta pàgina no es fa periodisme. En aquesta pàgina es fa investigació analítica. La investigació analítica és un procediment més complex que la investigació descriptiva, i consisteix fonamentalment a establir la comparació de variables entre grups d'estudi i de control. Es refereix a la proposició d'hipòtesi que l'investigador tracta de provar o invalidar. Einstein era un investigador analític. T'ho faig saber perquè sé que ho desconeixes, Albert Einstein pensava que l'Univers no s'expandia, (ho havia escrit) més tard va reconèixer el seu error. La diferència entre un savi i un cutre és que el savi reconeix els errors. A Espanya, els doctors, catedràtics i professors d'història que han escrit la història a partir de la lectura de textos incoherents, incongluents, il • lògics, reescrits i manipulats no han tingut la valentia de reconèixer el seu error, ni la tindran. No reconeixeran l'error perquè aquesta història manipulada és qüestió d'Estat, prefereixen enviar a – cantamanyanes- com tu a incordiar a les pàgines a on es fa investigació seriosa.

  31. Guerau
    04-07-2013 01:42

    Discutir i enraonar amb un castellà-espanyol és perdre el temps. Els espanyols-castellans sotmeten als altres anivellant pel perfil més baix, el damunt estan ells, mireu el seu discurs del segle XIX i comprendre perquè l'imperi no el va fer castella, ja que espanya per ells es una nació no un imperi com el britànic o fins i tot el francés on castella sotmet per la força de la inquisició i el poder feudal a tots els que son diferents d'ells ...és la seva cultura... i no hi ha res a contrarrestar, per ells els catalans som una regió sotmesa a Castella per "orde divina", la seva cultura és manar no argumentar...

  32. Francesc
    03-07-2013 23:07

    I tant que en aquestes ciutats occitanes hi dominava l'occità fins si fa no fa aquesta època. Era la llengua del carrer, la llengua oral per excel.lència, la llengua de la quotidianitat. Altra cosa és la llengua escrita i administrativa, que era el francès i des del poder ja feia més de 80 anys que es llançaven missatges com més va més descaradament antioccitans, més antillengua occitana i més jacobins, que havien de repercutir en l'autoestima dels parlants: la "lengua mespresada" de què parla Mistral. Amb tot i amb això, per moltes lleis, per molts edictes, per moltes requisitòries que hi haguessin perquè la gent havia de canviar de llengua per parlar amb el seu veí? L'estat francès ho hauria volgut però hauria hagut de posar un policia lingüístic al costat de cada occitanoparlant per fer-ho. Però això era impossible. Per tant la gent continuva comunicant-se entre ella en occità. .És després de la 1a Guerra Mundial que comencen a haver-hi tot de canvis de població amb gent vinguda del nord i d'itàlia que, aquests sí, fan decantar l'ús del francès d'una manera ja molt contundent. Després de la 2a. Guerra Mundial aquests desplaçaments de població i les immigracions augmenten moltíssim i n'acceleren molt el procés.

  33. sita
    03-07-2013 22:11

    Planas ves al cuartel a comer garbansos

  34. Xavier
    03-07-2013 19:33

    Mira, ara m'ha agradat el que has dit, menys el final. El que no acabo de creurem es que no hagis vist el vídeo de la conferencia del Bilbeny on treu lo de l'Albert. Com pots dir que no parles del que no saps i aquí t'esplaies amb parrafades sense haver llegit els llibres del Bilbeny i ni tan sols les conferències penjades al You Tube?

  35. Xavier
    03-07-2013 18:30

    Buaff Tomàs, i mira que t'agrada enredar. Quan un reconeix que no sap una cosa, no se li pot fer ni paròdia, quan un dona la seva opinió d'alguna cosa, t'ho recrimina perquè has de ser un expert sobre el tema per opinar. Vinga noi, agafa el manuscrit que va publicar l'Avuí del LLeó Batista Albert -i que quasi no vols ni nomenar- i fes alguna cosa de profit, home!!! No seràs tu l'autèntic racista que a més de blanc de pell, aquest blanc te un altra significació potser més obscura? No conec massa la cultura nord-americana, la veritat, però soc obert a aprendre, explica aquesta altra significació del blanc, vols?

  36. Xavier
    03-07-2013 17:25

    On has vist que he dit que la cultura dels Aiguà ve del català? Tant sols he dit que el nom del municipi de AIGUÁ, al Uruguay, ve del guaraní "el aigua que flueix". He cercat com es diu "aigua" i "fluir" en guaraní i ja et dic que no te res a veure amb "aiguà". De totes formes et refereixes a aquesta tribu? https://sites.google.com/site/latribudelaigua/. El que apostrofi al Arellano és simplement un error a l'hora d'escriure en català, com també m'he equivocat amb el primer cognom, o sigui d'un simple error ortogràfic fas tu causa general, molt bé!!! Malvinas: doncs ara que poses el gentilici de Saint-Malo, pot ser que també pugui venir d'aquí, no ho se. A quants llocs se'ls anomena pel gentilici d'un altre lloc? En n'hi han molts? I fes-me cas amb això dels fills, que jo soc dels hispans de pell molt blanqueta, no com aquests altres hispans que en 150 anys hauran acabat de colonitzar el teu país.

  37. con-cue
    03-07-2013 17:21

    Lo más terrible de todos estos exabruptos, es que en base a unas suposiciones del Gran Tótem J.Bilbeny, la gente, para pasar el rato -de eso no me cabe la menor duda-, se le ha ido un poco la almendra. No seré yo quien niegue la gran labor que presta el INH como terapia anti-estrés. La verdad es que el que ha escrito éste artículo puede estar orgulloso de todas las sandeces que se han llegado a escribir, en torno a pieza que es más propia de una persona que no tenía muchas ganas de escribir, y por rellenar algo, ha dejado a la parroquia este pegote. ¡Mis respetos!

  38. cesc
    03-07-2013 16:18

    Planes Madurell, pots parar ja de fer-te l'intel · ligent i de donar-te importància. No veus que es veu d'una hora lluny que mai has trepitjat una universitat.

  39. Xavier
    03-07-2013 14:17

    I si penses que és més probable que el mot "Malvinas" provingui de "St.-Malò" abans que de "Malvins" doncs, allà tu, a canviar bombetes!!!

  40. Xavier
    03-07-2013 14:07

    Mira Tomàs/Gerard, continues barrejant l'època actual amb el s. XVI. De Rodriguez d'Arellano no puc pronunciar-me perquè no he mirat el tema però amb els antecedents que tenim, com per exemple l'Albert, doncs no ens queda un altra que dubtar i fes el favor de no donar quotes de participació en aquest debat, no et pertoca presumptuós. El que dius de l'àrab/valencià és per tancar-te al manicomi. Quan sinó ara s'ha barrejat tant el català amb el castellà com ho va fer als s. XIII, XIV, XV I XVI el català de València amb l'àrab per a que extraguis aquests paral·lelismes amb les investigacions de l'INH? Jo soc el que començo a pensar què el que ets l'electricista ets tu. Jo no he de dir-te a que em dedico, però ho faré, ho has encertat, he estat molt de temps de lampista i ara mateix soc butaner i tu no em coneixes però la teva dona sí i no et creguis lo de que tens dos fills.

  41. Xavier
    03-07-2013 13:31

    Con-cue, que els industrials catalans demandessin ma d'obra barata no te res a veure amb el tindre, al mateix temps, un estat que digués a aquesta gent que a L'ESCOLA EN CATALÀ.

  42. con-cue
    03-07-2013 13:19

    Xavier: ¿tú realmente creés que si no hubiera habido demanda de mano de obra -negros- en Cataluña, desde finales del s. XIX hasta los años 60 y 70 del siglo pasado, se hubiera producido el milagro económico? Una clase dirigente -la burguesía españolizante y españolizadora (sólo hay que leer las invectivas que desde la Cataluña burguesa se lanzan contra los autonomista en Cuba a lo largo de la segunda mitad del s. XIX-, que necesitaba esclavos, y que le pedía al Papá Estado (Madrit) que favoreciese la emigración a su territorio. Luego entráis los nacionalistas, y lo veis todo como un ataque "des de Madrit". Y así nos va. Que no nos ponemos de acuerdo ni en el olor de la mierda.

  43. Xavier
    03-07-2013 13:11

    Mare de Déu Con-cue, sí, estava ordenada per l'estat castellà i castellanitzant de Madrid, no per un d'aquí.

  44. con-cue
    03-07-2013 13:08

    Xavier: lo que pretendo decir es que Carlos III recibía el recordatorio de su padre para que fuese un "buen francés" (honnête home), allá en donde estuviere. No niego que más tarde la família se españolizara, sobre todo en tiempos de Fernando VII, pero durante el s. XVIII mantuvo un estrecho vínculo con sus orígenes galos.

  45. cesc
    03-07-2013 13:06

    Planas quina pallissa amb la demanda de la pàgina a on diu que es parlava exclusivament català a Xàtiva. Hauràs d'anar a la Universitat del INH aqueste estiu perque ja veig que a Harvard no apreneu a deduir. Ergo..., Per tant --> penso, doncs existeixo. A quina pàgina està escrit que exiteixo? .

  46. con-cue
    03-07-2013 13:04

    Xavier: la inmigración a las tres regiones más prosperas de España a lo largo del s. XX tuvieron en todo momento el visto bueno del Estado. Los flujos migratorios no se hacen al buen tuntún. Están racionalizados. ¿Acaso los españoles -cualificados o no- que están emigrando hoy día no cuentan con el visto bueno de nuestras autoridades migratorias? Si no esto sería Cuba, en donde nadie se puede marchar si no es cayucos, o aprovechando algún evento internacional fuera de la isla. Repito, no sólo Cataluña recibió inmigración. Madrid está lleno de andaluces, ¿qué decir de los extremeños en el País Vasco?

  47. Xavier
    03-07-2013 13:00

    Con-cue, no entenc el que vols dir amb "Xavier: claro que tiene sentido, ¡y mucho! No está reñido ser rey de Nápoles, perteneciente a la rama española de la Casa de Borbón, y siendo el futuro Carlos III, primera generación." Vols fer el favor d'aclarir-ho.

  48. Xavier
    03-07-2013 12:55

    Con-cue, la immigració MASSIVA i molt important i, com ja t'ha dit Francesc, la falta d'un estat amb ferramentes per ordenar a aquesta immigració.

  49. con-cue
    03-07-2013 12:51

    Xavier: claro que tiene sentido, ¡y mucho! No está reñido ser rey de Nápoles, perteneciente a la rama española de la Casa de Borbón, y siendo el futuro Carlos III, primera generación. Y sobre lo que dices de la emigración castellana y andaluza, que ha "castellanizado" Cataluña, te puedo decir que finales del s. XIX, Cataluña lo pasó muy mal economicamente, y muchos habitantes optaron por emigrar a las Vascongadas o Vasconia (Wasconia). ¿Se catalanizó el actual País Vasco? No, pero ha quedado un enorme sustrato de apellidos de origen catalán en aquella tierra. Por tanto, no puedo aceptar que la emigración masiva de Cataluña por parte de castellanos y andaluces haya sido la consecuencia última de castellanización en la Edad Contemporánea. Los españoles emigrantes en Francia tras la Guerra Civil no españolizaron la República francesa. Tampoco los portugueses en Andorra la han convertido en territorio lusófono.

  50. Xavier
    03-07-2013 12:40

    Con -cue, si Felip V li diu a Carles III que no perdi les seves arrels era perquè les estava perdent, sinó no te sentit que li ho recordés.

  51. Xavier
    03-07-2013 12:29

    Bé, aquí el Tomàs i per "guanyar" el debat, va barrejant-ho tot, èpoques, continents, cultures, etc..., per no centrar-se amb Xàtiva i anar embolicat-ho tot una mica més. Si del que estem parlant és de si es parlava castellà a la Xàtiva al s. XVI la resposta és contundent, NO. El castellà en aquella època era una llengua estranya a Xàtiva, forastera, estrangera. A Xàtiva, al s. XVI, no l'havia conquerit ningú (tant sols el seu rei es va casar amb la reina titella de Castella i el net d'ambdòs va surtir tonto) i no és el cas, com apuntes, dels normands a Anglaterra o dels britànics a Pakistan. La classe dominant a Xàtiva en aquest segle era catalanoparlant i per tant el diu Con-cue no es pot aplicar a Xàtiva. L'exemple que poses dels andalusos (i castellans) a Catalunya, ja te l'ha contestat Francesc i a més, aquesta és una immigració MASSIVA, que no es el cas de la Xàtiva del XVI. I ja, el posar com a exemple i comparar el que passava a la Xàtiva del XVI amb les colònies de jubilats europeus a les costes de la mediterrània és de rissa. No hi havia cap colònia de castellans jubilats a la Xàtiva del temps, de fet, els castellans, fins fa dos dies, quan han vingut cap a Catalunya a sigut per fer feina com a negres. Si hi havia alguna colònia/gueto a la Xàtiva d'aquell temps era la dels moriscs i que faria posar en dubte la EXCLUSIVITAT del català en favor de l'àrab dels moriscs i el català de valència està farcit d'arabismes, però en cap cas del castellà. La València del XV i XVI estava en ple esplendor i no tenia que mirar per a res a la Castella mesetària. I dic més, els Països Catalans, mai, ni en aquells temps ni ara hem depès de Castella, sinó que ha sigut sempre a l'inrevés. Em preocupa la visió que tu, Tomàs, dones de la erudició harvardiana comparant la València del XVI amb la CAL-I-FORN-IA actual.

  52. Francesc
    03-07-2013 12:28

    Con-cue, els Trastàmara es van catalanitzar, sobretot Alfons i Joan i Ferran i les seves descendències. A la manera com els Borbons espanyols van passar de parlar francès a parlar espanyol

  53. Francesc
    03-07-2013 12:23

    Con-cue, això que dius és en bona part cert.En bon part. Les majories aprenen la llengua de la inoria dominant. Ara bé, com es fa això? Doncs amb una bona política d'immigràció des de la nació del grup dominant. De la nació del grup dominant n'han d'arribar masses i masses a la nació del grup dominat. Aleshores la llengua és al carrer. I s'ensenya a les escoles. Els nadius esdevenen bilingües actius i diglòssics, els recent arribats bilingües passius i només empren una llengua: la dominant. Això és el que ha passat amb l'occità i totes les llengües ameríndies.. Ara bé hi ha un moment molt llarg en els inicicis de la conquesta que els recent arribats que ocupen les capes directives que, encara que només siguin per raons d'estricta supervivència que han d'aprendre la llengua del poble. És el que ha passat als PPCC i a Occitània fins que la situació va començar a canviar els anys 20 del segle XX, amb l'arribada massiva d'immigració forània. Fins llavors l'única llengua del carrer amb un 99, 999% era el català i l'occità, respectivament.

  54. con-cue
    03-07-2013 11:57

    Cesc: una cosa es el lenguaje de la Cancillería, y otra muy distinta el idioma que empleaba normalmente Alfonso el Magnánimo. Siguiendo vuestros oficios, y conociendo que el Rey era de la família Trastamara, castellana, lo más lógico es pensar que empleaba dicha lengua, ¿no? Su madre fue Leonor de Alburquerque. La verdad, no se como persistis en el error. No existe historia alguna que niegue la grandeza del Principado de Cataluña en la grandeza del conjunto de las Españas. Quereis ver enemigos en donde no los hay. Cualquiera os puede refutar utilizando vuestros ridículos argumentos. ¡Qué para algo sirven! ¡Para refutaros! Saludos.

  55. cesc
    03-07-2013 11:46

    A Harvard neguen sistemàticament tot allò que no volen escoltar perque no els agrada? Fundación Ignacio Larramendi > I. LA CORTE DE ALFONSO V EN… Obras completas de Menéndez... El catalán era el lenguaje de la Cancillería, y en catalán se escribieron las cédulas del Tesoro hasta 1480 en Nápoles. Repeteixo: si Alfons el Magnànim escribía en català a Nàpols i la mare dels seus fills era una valenciana. Quina llengua es parlava a Xàtiva si fins i tot el rei parla en català, conquereix Nàpols i escriu en català?

  56. con-cue
    03-07-2013 10:19

    Cesc: eso que dices que los Borbones se castellanizan al asumir la Jefatura del Reino de España, es más que cuestionable, a tenor de las epistolas que le envía el rey Felipe V (el Gran Satán del nacionalismo catalán), a su hijo Carlos VII de Nápoles, nuestro Carlos III. En ellas se puede leer como el progenitor recuerda a su hijo que no pierda jamás su esencia francesa.

  57. con-cue
    03-07-2013 10:14

    Para rematar lo que dice Gerard, refutando a su vez lo que dice Francesc, recomiendo la lectura de del sociólogo estadounidense Thorstein Veblen: "La teoría de la clase ociosa". La masa termina por adaptarse a las constumbres de la clase dominante (en el habla, vestimenta, forma de expresarse. etc.).

  58. cesc
    03-07-2013 10:01

    A veure Planas, a Nàpols s'escriu en català a la cèdula de la tresoreria aragonesa almenys fins 1480 . Beatriu d'Aragó la que serà més tard Reina d'Hongria escriu en català a la cèdula de Nàpols, és a dir, un elit (la familia reial) parla en català a Nàpols. Si més tard aquesta elit adopta el napolità, o el napolità es barreja amb el català i es crea un idioma que encara avui dia és familiar als catalans quan viatgem a Nàpols, és perquè l'elit esmentada (Beatriu d'Aragó, el seu pare el Rei Ferran …) adopten la llengua de la majoria. Però hi ha una cosa que vull destacar, Nápols és una conquesta militar del Magnànim. Perque Planas, si tu el que vols dir, es que el Magnànim és un Trastamara que parla en castellà. No és així, Alfons el magnànim es catalanitza quant arriba a Catalunya, de la mateixa manera que els Borbons quant són reis d’Espanya es castellanitzen. Hi ha infinitat de cartes enviades per Alfons el Magnànim a Alfons de Borja (Calixt III) quan era Bisbe de València en català. Alfons el Magnànim té els fills amb Gilardona Carlino, valenciana. El rey Ferrante es fill de Gilardona Carlino. La prova patent de que Alfons el Magnànim està catalanitzat en que la cèdula de Nàpols s'escriu en català almenys fins 1480. Quina llengua es parlava a Xàtiva si el Alfons el Magnànim no te més remei que catalanitzarse quant es relaciona amb una valenciana mare dels seus fills?

  59. Francesc
    03-07-2013 01:06

    I el que diu en Xavier és cert. Si hi ha una èlit que parla català a Na`pols i la immensa majoria de la gent del territori parla napolità, què ha de fer aquesta minoria? No es quedarà pas en la seva torre d'ivori! La mateixa necessitat de humana de comunicar-se fa que s'obrin a l'exterior. El més versemblant i de sentit comú és que la minoria acabi per atansar-se a la majoria i adopti com a pròpia la llengua del país d'arribada.

  60. Francesc
    03-07-2013 00:58

    Tomàs, búsca-les tu les planes. Te'n vas a fer erudició a la Biblioteca de Catalunya i ho busques, que ho faràs molt bé. Jo ja t'he donat les referències.

  61. Francesc
    03-07-2013 00:48

    Doncs, mira, Tomàs, tots els corrents immigratoris que hi ha hagut a Catalunya fins a la guerra civil del 36-39 s'han assimilat i han acabat parlant català. Totes! Les que han vingut després, a causa de la manca de poder polític i a la gran quantitat de gent no ha estat així. Als EUA hi ha arribat gent de tot arreu masssivament molt massivament però com que els EUA hi ha poder judicial propi, legislatiu propi i executiu propi la tercera generació ja és angloparlant, llevat en aquelles zones on la immigració és realment d'una quantitat extrema. O no?

  62. Xavier
    02-07-2013 21:23

    Mira, el que no insulta a ningú !!! La cort es va desplaçar, sembla, a mitjans del segle XVI a Castella però eren regnes diferents i mantenien les seves pròpies lleis i institucions, com també ho estava Nàpols i a ningú se li ocorre dir que no es parlava EXCLUSIVAMENT en napolità. Altra cosa es que alguna mena d'elit parlés alguna cosa diferent a la llengua natural del regne en qüestió. Però si algú emigrava a aquest regnes i s'establia com a veí no li quedava altra que aprendre la llengua del país si es que volia conviure amb el veïnat, perquè, com et dic, la gent del poble no parlava altra cosa que el català. Jo no soc de Xàtiva però de ben a prop i els meus besavis no tenien ni puta idea de parlar castellà i els avis amb dificultat. Es ben sabut que a certa part de Txèquia també es parla l'alemany i a Xàtiva, ara, també es parla castellà, però no al S. XVI collons !!!, i per això no trobes cap llibre que digui el contrari. Aquí a València s'ha generalitzat l'ús del castellà entre la població des de la emigració massiva de castellans a principis del S. XX. Per què no deixes d'enrocar-te amb estupideses d'estudiós presumptuós i esmentes, a més dels autors que has detallat, a Lleó Batista Albert.

  63. corrector
    02-07-2013 20:34

    Planas, a veure si tens el pebrots d'acostar-te per la universitat INH i plantejar les collonades que dius aquí. S'ha de tenir necessitat de protagonisme per escriure tantes vegades per aquestes pàgines i no només no fer cap aportació, si no impedir que els demés aportin res. Deu ser que a Harvard no et deixen obrir la boca i aquí no pares. A Xàtiva al segle XVI tothom parlava en català, i si no t'ho creus ves a Xàtiva i ho preguntes. És molt fàcil. Evia un E-mail a en Raimón i pregunta -l'hi. S'ha de ser cap gros per anar dient i repetint que a Xàtiva a l segle XVI no es parlava català. No m ' extranya que els de Harvard passin de tu. Erudit

  64. Xavier
    02-07-2013 19:51

    Vaja coses que demanes, Gerard/Tomàs. Per a saber que a Xàtiva al segle S. XVI és parlava EXCLUSIVAMENT en català no cal que et donem cap document, cau pel seu propi pes, es de sentit comú i que, pel que es veu, és el sentit del que tu, com tants altres, més manca tens. Si a Xàtiva, com també a Alacant -com demanaves fa unes setmanes-, fins fa 100-150 anys ningú, tret de les persones més formades que també sabien llatí, castellà, francès i alguns fins i tot grec, no sabia parlar altra cosa que no fos el català, què et fa pensar que al segle XVI fos diferent? Aquesta dada que demanes del S. XVI no crec que surti a cap llibre perquè no es cap noticia, el que ho escrigués com si fes un gran descobriment, li dirien, ---Mira, aquest es pensa que ha descobert la lluna---. Així i tot vaig a donar-te una pista del llibre on pots trobar la dada que demanes. És al mateix llibre on diu que al S.XVI a Albacete és parlava EXCLUSIVAMENT en castellà i on també es diu que al mateix segle a Chartres es parlava EXCLUSIVAMENT en francès i que a Guildford es parlava EXCLUSIVAMENT en anglès i que a Summit (Kentucky) al S. XIX també es parlava EXCLUSIVAMENT en anglès. Que noi més pesat amb el EXCLUSIVAMENT !!! Abans que ens tornes a demandar bibliografia d'aquesta EXCLUSIVITAT idiomàtica de Xàtiva o de qualsevol altra població dels Països Catalans vull que ens la dones tu de les altres poblacions que jo he posat i particularment la de Summit, que ja que ets dels USATS, et costarà menys de trobar-la.

  65. sita
    02-07-2013 15:41

    Con -cue. Jo no insulto. Dir a un Dr. que s'envagi al cuartel a comer garbansos és insultar?. Ja veig que ho he endivinat, avui us han donat garbansos al cuartel.

  66. Francesc
    02-07-2013 13:24

    Que què dius que m'ha d'astorar? Vas de xamba, estàs de broma o somnies? Demagogia pura. Au, vinga, prou rucades amb això de Xàtiva. Llegeix les cròniques de Muntaner, de Jaume I, els cronistes valencians del XVI i XVII, els documents administratius en català etc...La història dels Paiísos Catalans, la història del País Valencià d'en Reglà.... i parles amb els veïns de la ciutat. Ara sóc que et demano que ens expliquis a la menuda què us ensenyen a Harvard sobre erudició I sobre coneixements dels Paísos Catalans!

  67. con-cue
    02-07-2013 13:02

    Chita: ya lo decía bien el apestado por el nacionalismo catalán, Josep Pla: "cuando la gente no tiene nada que decir, insulta". ¡Has quedado perfectamente retratada! Por cierto, a los "garbansos" les pondría también un poco de espinacas, cebolla frita, jamoncito, y algun que otro fruto seco. ¡Gracias!

  68. sita
    02-07-2013 12:56

    El doctor Gerard Planas Madurell. Quin nivell. !!!!!. ¿Planas que dan hoy de comer en el cuartel garbansos, monchetas o gutifarra?

  69. Francesc
    02-07-2013 12:01

    Quin insult? Cap, Tomàs, erudit de Harvard. El que si que t'exigeixo i facis una rectificació pública és que demanis perdó als xativins sobre quina llengua han parlat d'ençà de l'arribada i conquesta de la ciutat per Jaume I!. Rectificació pública! No pot ser que un erudit de Harvard tingui uns coneixements tan pobres de la Nació Catalana! Ja està bé!

  70. sita
    02-07-2013 08:55

    Planas, ves al cuartel a comer garbansos

  71. Francesc
    02-07-2013 00:55

    Tomás/erudit, informa't bé sobre Xàtiva i els seus repobladors. Quina mena d'erudit de Harvard EUA ets? La ignorancia sobre quina és i ha estat des de la seva conquesta la població de Xàtiva clama al cel! No te'n dónes vergonya?

  72. Francesc
    01-07-2013 21:12

    Marsella era occitanòfona fisn a finals del segle XIX, Xàtiva, repobñdad per catalans fins fa quatre dies ha estat una ciutat exclusivament catalanoparlant! I encara ho és ara en sa major part. Valga'm Déu qui erudit de Hravard, quin erudit! Ara resulta que no te ni la més puny. idea de la història de la llengua catalana. Per cert, en castellà no es diu occitán, ans occitano. Gràcies.Pregunta indiscreta i maliciosa: et paguen les FAES?

  73. Francesc
    30-06-2013 23:33

    Tomás, erudit dels EUA (Hravard) fixa un nom identificatori clar. Si Xàtiva era 100% catalanoparlant al XVII i Ramirez d'Arellano era de Xàtiva i, per tant, de la Nació Catalana, quina conclusió sobre el seu idioma podem extreure'n? Sabia parlar català a la perfecció o era autista? Et sembla que un autista podia endegar o o responsabilitzar-se d'aquesta expedició?Si l'expedició és formada amb gent de la seva terra, que n'opines de la llengua que els mariners i marins parlaven entre ells? Et sembla que un autista podia endegar o responsabilitzar-se de l'expedició? És versemblant? Censura: Què n'opines, et sembla que manca o no un estudi global, a nivell europeu, aprofundit al màxim i sense apriorismes sobre aquesta institució através dels segles? està del tot estudiada? És la censura -la censura política- raó d'estat? Es poden amagar encara ara documents del segle XV per endavant?

  74. sita
    28-06-2013 10:46

    Arri Planas, arri, arri

  75. albert
    27-06-2013 23:49

    Gerard-Planas: JESÚS va morir com un bon català: després que li fotessin uns 3 Claus (diu la historia oficial... ;-) ). Mira per on, però en Bilbeny és un corrent-humà, fins i tot diría que, de vegades, té un senzill i simpàtic sentit de l'humor. Segurament tots (menys tu que li retreus) en cesc ha errat en algún dels números de la seva "vida". Però si vols el sacrifiquem, després, és clar de sacrificar en Bilbeny per no ser seriós... Gerard, Fa uns decenis, els països sota el domini d'altres "estats", eren aquell nou estat, no oblidis lo dels romans, els ciutadans romans, l'Imperi romà, etc etc. Si avui Espanya envaeix Gibraltar, Gibraltar será española.... I si el Marroc envaeix Ceuta i/o Melilla, aquestes ciutats serán del Marroc, o sigui, marroquines. Però ara, és clar, són españoles... Com fa uns segles Canàries eren domini català-mallorquí. No em considero neonazi, no hauríeu de jugar tan frívolament amb aquest tema, i menys defensant com defenses bona part de l'Espanya genocida de tantes nacionalitats-cultures-regnes-sensibilitats. I sí apunto que hi ha suficients evidències que la historia oficial-estatal de l'actual Espanya, ha usurpat i assumit o robat bona part de la historia que correspon als regnes de la confederació catalana. Igual et costa reconèixer-ho però sí, van eliminar (substituir) el nom de l'Illa de Xàtiva -els socarrats-, per la de l'actual del fuego -que socarra... ;-) I, de momento, tot el que portem d'any comentant i analitzant el fet que ha estat manifestat en aquest docuemnt, ha valorat i refermat que, les illes Malvines, provenen amb força i suficient certesa, dels illots Malvins. I tu no. Bé, doncs espero que ens poguem trobar aquest agost a Crespià parlant-ne, o bé al Simposi d'Arenys de Munt al noviembre, o bé quan desitgis. Ara, defensar que Malvines prové de Saint-Malo, és, també evidentment, el típic funcionament mental que l'Espanya castellana i xucladora i genocida de tot el que no és ella, permet als sers humans que "protegiex". A-mén. Però parlem-ne quan vulguis...

  76. cesc
    27-06-2013 20:39

    Planes, ves a pastar fang .

  77. cesc
    27-06-2013 09:22

    Planas ets més papista que el papa. Article - Beatriu d'Aragó i Leonardo- diu: En Marcelino Menendez Pelayo (1896-1912) ja sabia que " El catalán era el lenguaje de la Cancillería de Nápoles, y en catalán se escribieron las cédulas del Tesoro hasta 1480".

  78. Guerau
    27-06-2013 01:24

    Bé, al final els aragonesos i castellans (que és tot el mateix) persegueixen això de a valència mai es va parlar el català o era bilingüe -cosa falsa evidentment- les familes aragoneses i navarreses que es van establir al regne de valència es van catalanitzar, perque era la llengua oficial i majoritària, com les families gallegues o lleoneses es van castellanitzar en establir-se a Andalusia, així de fàcil. com els Roís de Corella, els Borja, els Pardo de la Casta o els Ramires d'Arellano. però ells persegueixen això: mai es va parlar català a València i ho estan aconseguint falsificant la història i la repressió actual d'això se'n diu "negacionisme català"... Per cert, el conqueridor Francisco de Orellana no és tal és en realitat Francesc Ramires d'Arellano de Xàtiva de la mateixa família que Jaume (Diego) Ramires d'Arellano.

  79. Juliana
    19-06-2013 09:24

    Escolta Gerardo Llanos Madurillo, la introducció d’aquest article fa una pregunta, no s'afirma res. Està prohibit cuetionar la història oficial?. T'agradaria que es prohibís qüestionar la història oficial?. Et molesta que es dubti? No has pensat mai que el nom de Don DIEGO RAMIREZ DE ARELLANO hagi estat originariament JAUME RAMIR DE SAPLANA?

  80. Jooorrrdiiii!
    11-06-2013 17:35

    Ep, L´article "Els instruments de música dels descobridors d'Amèrica" no se´m obra bé, i no puc ni llegir que hi diu, ni veure els comentaris, ni afegir-ne cap, així que ho faig aquí per si em llegiu

  81. Juliana
    11-06-2013 10:39

    Jo tampoc crec en la Generalitat

  82. Clar i català
  83. albert
    09-06-2013 21:21

    reconec que amb la meva primera intervenció escrita no pretenia provocar aldarulls, sinó més aviat alguna rialla de l'evidència, d'entrada, i de la versemblança d'aquest escrit. Però alguns fanatismes gratuïts no fan més que donar munició als ja prou armats anti-tesi sobre la manipulació de dades/llibres/documents/etc per reescriure la nostra historia. Blavet, què té a veure l'Esperança amb la procedencia de les Malvines? Pla, com pots dir que "No podemos afirmar nada en Historia en base a hipótesis"??? Més aviat t'hauries de preguntar com poden, aquests màsters del genocidi cultural i nacional, escriure cap de les tesis que reescriuen i reescriuen sense ni tan sols comprobar la versemblança de la Font, ni del mateix relat que ens fan empassar!!!! Per desgràcia, no conec a cap profesor a 1r de carrera que tingui més senderi en destriar la historieta inventada que el dubte i afany pel saber, que el meu nanu de 3 anys!

  84. miq
    08-06-2013 09:19

    Els mariners eivissencs portaven barratina, és la indumentària típica avui dels vestits folklòrics eivissencs.

  85. Jordi
    07-06-2013 21:05

    _KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

  86. Pere
    07-06-2013 20:17

    El malví és una planta nitròfila, amant d'altes concentracions de nitrats i per això de llocs amb excrements on el N sobrer és excretat (fems o orins), sobretot en aus (àcid úric). Per això el malví pobla els illots on colònies de gavians, gavines i altres aus marines hi tenen densitats elevades. Bona recerca Jordi! Caldria veure si algú troba qui va descobrir-les i qui les va poblar per primera vegada. La teoria francesa no és gens versemblant.

  87. Guerau
    07-06-2013 17:30

    Em sembla que la particpació de la marina catalan en els descobriments portugesos encara no ha estat prou estudiada, mireu la bandera de angra do heroísmo a les illes terceira roig i groc. http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Pt-agh1.png

  88. MIq
    07-06-2013 16:59

    La versemblança toponímica que hi veu en Jordi Bilbeny té molt de sentit. Si per qualque cosa destacà Eivissa en els segles medievals fins al segles XIX fou en la seva vida marinera, el tràfic nàutic una constant, el Port d'Eivissa un port imprescindible per a les travesses nàutiques en la mediterrània occidental. Abaix de d'Alt Vila, l'antiga vila d'Eivissa, s'hi troba el Barri de la Marina que va néixer al segle XV, quan un seguit de famílies s'instal·là amb feines relacionades amb el mar, com ara mariners, pescadors, calafats, comerciants o mestres d'aixa, en aquest indret a tocar de la mar i dintre del port d'Eivissa s'hi construïren cases, tot un poblat mariner just davant la drassana. No podem oblidar tampoc la valia del corsaris d'Eivissa, famosos en el segle XVIII i XIX gairebé, la principal activitat econòmica de l'illa. Al segle XIX, molts homes d'Eivissa serviren com a marins a l'Armada Reial. Segons l'Arxiduc Lluís Salvador, en el seu Die Balearen, a Eivissa l'any 1867 hi havia matriculades 265 embarcacions, de les quals 1521 de pesca amb 2867 tones, hi havia 43 pilots, 216 patrons i 953 mariners. Llavors, per a qualsevol marí que volgués arribar o sortir del port d'Eivissa havia de tenir molt clar quines eren les condicions que oferia, les embarcacions sobretot les de més tonatge, necessitaven ésser guiades per embarcacions a rems per just després desplegar veles. Si sortim del port d'Eivissa a estribord tenim un illot menut l'Illa negra que està prou aferrada a la costa i a babord L'illa de Botafoch avui dic de Botafoch, però, just enfront, hi trobam els illots del Malvins aquests ja fora de l'abric del port, si els pilots i marins no guaitaven en les maniobres, aquells illots podrien significar naufragar, són uns illots prou grans per ser vists però al mateix temps, prou petits per topar-hi, sobretot amb mala mar o amb una meteorologia o climatologia adversa. Avui en dia, no presenten problemes pels dispositius de navegació i cartes electròniques actuals, però arriar i hissar veles eren maniobres que es feien prop del port i eren maniobres que podien complicar-se, a més dels Malvins Malví Gros 16 m. Alt. Malví Pla 8-9 m. Sa Xella Grossa, Sa Xella Petita aprop hi ha l'illa de l'esponja i just devora hi ha Els Daus, dos illots encara més petits i difícils de veure, en un dels quals hi ha un petit far contemporani, aquesta particularitat 5 illots enfront del port els fa perillosos, a més les embarcacions es creuaven al entrar i al sortir, de fet avui en dia encara les línies de navegació de tràfic de passatgers i d'esbarjo passen entre aquests illots. El mateix passa als Freus de Formentera, els illots que hi ha entre Eivissa i Formentera, cal anar en molt de compte. He navegat prop d'aquest illots i penso els Malvins no tenen cap particularitat, són rocoses i amb una escassa vegetació, ignor quina o quines exactament, i cau d'algunes aus marines que hi passen. Aquests illots estan exposats a les onades i ventades de la part de llevant que reben a l'hivern sobretot, i que acaben a la badia que conforma la Platja d'En Bossa. Per ventura, el nom de Malvins deriva d'aquesta planta malvàcia, el Malví és una planta que prolifera on hi gran quantitats d'excrements d'aus d'àmbit marí, o pot ser, del català Malvist, part. Pass. de Malveure. Aquest illots són de mal veure, mirar amb mals ulls, malvists=malvins. Fonèticament s'assemblen. Fa uns anys, un vaixell de la companyia ISCOMAR es va enfonsar de nit just davant d'un d'aquest illots quan sortia del port, encara és al fons. Tot i els instruments nàutics del moment, sembla mentida que acabes així, pot ser va ser volent. En èpoques passades no es podia badar, devien ser uns illots molt a tenir en compte o molt populars pel perill potencial. El tràfic de naus està documentada entre territoris catalans a Eivissa a l'edat mitjana i en segles posteriors, sobretot a la recerca de la sal de l'Illa d'Eivissa que era molt preuada, és a dir la seva coneixença devia ser gran.

  89. Francesc
    07-06-2013 15:54

    Per favor, mantinguem les formes els uns i els altres. Tots ens devem un respecte. Hem de criticar els arguments que els opinadors exposen, no pas els opinadors.

  90. Pla
    07-06-2013 13:28

    He dicho: "aprended a leer entre líneas, cuando he dicho a quien votaba, estaba siendo irónico". Juliana ha dicho: "No tens comprensió lectora. He dit que m'importa un rave el que votis". Ahora me has dejado descolocado. Por favor, ¿me podrías enseñar vía e-learning a leer entre líneas? Es que como "no sabràs mai res, perque no t'interessa saber", pues ahora que te "he conocido", quiero ver la luz, y salir de la "caverna" y del "pensamiento único" en cual me encuentro.

  91. Juliana
    07-06-2013 13:11

    Pla, vius en una núvol. Jo mai llegeixo a Vicent Sanchís. No tens comprensió lectora. He dit que m'importa un rave el que votis

  92. Pla
    07-06-2013 13:03

    Juliana: en eso estamos de acuerdo. A mi también me importa un bledo lo que opines. No haces más que confirmar mi teoría de que si se os lleva la contraria, salís por la tangente, y comenzáis la retahíla de insultos. ¡Allá vosotros! Y por favor, aprended a leer entre líneas, cuando he dicho a quien votaba, estaba siendo irónico. Entiendo que todos los nacionalistas vomitáis lo que la semana pasada escribió Vicent Sanchís en Nació Digital: http://www.naciodigital.cat/opinio/6139/decaleg/espanyolisme. No os llamaré nazis, pero tampoco es agradable que vosotros llaméis a todos aquellos que os llevan la contraria "franquistes". ¿Estás de acuerdo? Y por cierto, no daré mi nombre completo... de la misma manera que tú tampoco das tu apellido, si es que tú nombre es verdadero. Sobre las cartas o e-mails a periódicos, ¡qué puedo decir! Me río un poco. Espero no ofenderte por ello. Un saludo.

  93. Gustau
    07-06-2013 12:56

    Potser talment com l'Argentina fa referència a la planta argentina, Les Malvines recorden la planta malví/na, pensem que quan hi van passar era primaver a l'hemisferi sud. Hom hauria d'estudiar la vegetació de les illes.

  94. Juliana
    07-06-2013 12:52

    Pla, per començar una guerra d'E-.mails cal manejar més dades, no n'hi ha prou amb canviar-te el nom, contestar i donar-te la raó. Per crear confusió entre els opinadors cal conèixer alguna cosa del tema de què parlem, però és que tu no saps res. Ets el típic tio que distreu enviant E-mails als diaris. Aquesta pàgina és una pàgina de recerca. Només et falta dir que som uns Nazis. Per cert, vota a qui vulguis m'importa un rave.

  95. Pla
    07-06-2013 12:16

    Pere Blavet: ¡eres un matao! Me acusas de funcionario (¿colonizador?), divorciado de la calle Valéncia... je, je... En serio, eres muy freaky. ¿Seguro que no estás en esta página para reventarla desde "las entrañas" nacionalistas? ¿Eres del CNI? ¿No salías en "Al ataque"? Aun así, y después de intentar leer el ladrillo de tú abuelo, sólo puedo decir que no me caes tan mal. Freaky, pero buena gente. Salutacions cordials des del funcionariat espanyol a Catalunya!

  96. Pere Blavet
    07-06-2013 11:31

    Per a P.,

    nam a veure:

    1. Jo la "mañana" la començo a les 6 del matí pujant de collbató a Sant Geroni i tornada a Collbató amb 1:35 minuts. Per tant, sí, "he empesado al mañana muy fuèrta", no obstant les 10:30 deu ser "un empieso de mañana" per als funcionaris que fan passaports i carnets d'identitat...

    2. Si el moderador es prèn la molèstia de llegir els articles i opinions sencers abans de treure conclusions segur que entén que el que envio a cagar a la via no és un altre opinador sino actituds i mentalitats.

    3. Per si no veus clar el punt 2 te l'explico d'una manera més simple: Ni la teva contribució és prou important ni se't veu amb tanta categoria per a que jo faci l'esforç de faltar-te al respecte i menys encara per incloure't en el teu autoproclamat status de "españolista malvado". Españolito potser si, pero això ja no és el meu problema ni l'objectiu d'aquest fòrum, cadascú que es malmeti la salut com li sembli mentre no malmeti la dels seus semblants, o com el senyor del bigoti: A mi nadie tiene que decirme cuántas copas me tengo que tomar..." Per tant, si vols ser "españolito" o "españolisto" és cosa teva, no cal que ho introdueixis aquí per agafar força i polaritzar el debat cap a un tema ètnic.

    4. Sobre la immediatesa del Viquipèdia et faig la següent reflexió: Fa dues setmanes ens van comunicar a mig matí (dels teus de funcionari, no dels meus de pencaire) que el Georges Moustaki havia traspassat, inmediatament ja estava publicat al Wikipedia i la Viquipèdia. TAMBÉ VA SER OBRA DEL NACIONALISMO CATALÁN? Potser és que la comprensió de l'únivers internet s'et fa massa gran, prova a apartar-te de la fotocopiadora quan facis còpies de certificats d'estrangeria, se sap de fa anys que el gas ozó que desprèn la reproducció per sistemes de tambor electrostàtic mermen les capacitats cognitives.

    5. Sobre la parrafada del PP i Citizens et torno a dir lo del punt 3. Els teus problemes ètnics i identitaris reservate'ls per les trobades de divorciats amargats dels dijous a la nit al carrer València. Aquí ens importa ben poc que vulguis desprestigiar aquests dos partits democràtics fent palès que es beneficien del teu vot.

    6. Sobre las pruebas concluyentes tornem al tema del dogma. Perquè no ens mostres tu "pruebas concluyentes" del que per ara són dogmes inqüestionables i bastant menys versemblants que la proposta que es f en aquest article? Ja que dones lliçons de com s'ha de estudiar la història hauries de saber que en la investigacio no és vàlida aquesta actitud de subsidiat intel·lectual per la que tothom ha de demostrat tot i tu et quedes de braços plegats epserant que et caiguin els carretons de propostes...

    Aquesta actitud ens mostra qui treballa i qui dorm a la palla.

    7. I sobre la teva reflexió final sobre qui va descobrir amèrica, si et tornes a llegir i ja t'has apartat de la fotocopiadora te n'adonaràs que els teus raonaments sobre vikings (que podrien ser vi-reis si ho traduïm de l'anglès, per tant podria ser el virrey Colom ,-) ) o pescadors de llobarro cantàbric no són incompatibles amb que la descoberta fós de Colom amb el ben entès que la importància esta en la descoberta i posterior incorporació a l'ordre polític i social establert a europa. Si un pescador vizcaíno va trobar amèrica i no va ser capaç de crear rutes comercials ni colonitzar-la, la seva importància és ben poca. A més, si estéssis més al corrent de les tesis d'en Bilbeny o d'altres estudiosos del tema sabries que la majoria ja ho sospiten que en Colom no va ser el primer a trobar-la. Però que arribéssin a amèrica no vol dir que descobríssin el "nou món". el concepte i les seves conseqüències són ben diferents.

    Per últim i agraïnt per endavant el teu interès en llegir aquesta contibució m'agradaria tancar aquesta excessivament llarga contribució amb una breu història que ens porti a tots a la reflexió:

    Quan jo era ben petit el meu avi, que era guarda d'agulles del cremallera de Montserrat, m'explicava de tant en tant la història tràgica de l'accident del cremallera de 1963 on va morir tanta gent. Jo era petitó, tenia uns 6 anys i em fascinava com el meu avi era capaç d'explicar tantes vegades la mateixa història i cada vegada era més interessant que l'anterior, i cada vegada tenia més detalls i jo m'anticipava en més detalls i jo anava creixent i cada vegada tenia més preguntes i el meu avi més respostes. La relació va arribar al punt d'exageració en que l'avi ja no m'explicava només les circumstàncies i conseqüències de l'accident, també m'explicava de les persones que hi van morir i les seves families i les conseqüències que va tenir tot allò per a les comarques dels voltants de Montserrat.

    Quan jo tenia 16 anys el meu avi ja estava molt malament, i en llit de mort em va fer venir per explicar-me per última vegada la història de la tràgèdia del cremallera de Montserrat. Mai abans me l'havia explicat amb tant detall, amb tanta coherència i emoció, i quan va acabar d'explicar-la em va dir:

    Pere, ja em queda poc i aquí en el meu jaç de mort veig que em quedaré Pla.No et creguis res ni ningú, qüestiona-ho tot i busca, grata i excava si cal per trobar la veritat de les coses. Jo m'he passat els últims deu anys de la meva vida explicante a tu la tragèdia del cremallera de Montserrat de 1963 i has de saber ara que t'he enganyat sempre, perquè va ser al 1953! Així, estimat Pere sabràs que mai pots creure't res del tot, sempre hi ha dogmes que s'han de vèncer. I quan te n'adonis que tots te la volen fotre per alguna banda, llavors, i només llavors, digues ben clar i ben fort:

    A CAGAR A LA VIA!!!

  97. Pla
    07-06-2013 11:27

    Juliana: ya se que tú lo sabes todo. A tú lado me siento como un ratón frente a un elefante. Pero mira, ¿sabés que? No me importa mucho que me cuestiones... ¡para que nos vamos a engañar! Desde el INH se puede cuestionar TODO, pero al propio INH no se le puede cuestionar NADA. Si cuestiona, hay que leer frases arrogantes como la tuya: "tu no sabràs mai res, perque no t'interessa saber". Como a tí si que te interesa saber/creer, y a mi no, eso me deja, ¡claro está!, en inferioridad gnoseológica frente a tí. ¿Cómo lo puedo remediar perteneciendo al siniestro grupo del pensamiento único (se supone que españolista; los catalanistas no podéis pertenecer a el, puesto que sois todo luz, y claridad)? ¡Imagino que tendré hacer caso al ínclito Pere Blavet, que desde el W.C. le envío un caluroso -y oloroso- saludo!

  98. Juliana
    07-06-2013 11:16

    Pla, tu no sabràs mai res, perque no t'interessa saber.

  99. Pla
    07-06-2013 11:04

    Jordi: agradezco que contestes personalmente. Primero querría preguntarte que obras son estas que mencionas. Quiero conocerlas todas. Siguiendo los princípios de E.Carr, estudiaré al historiador antes que la obra (por aquello de los propósitos. En tú caso, por ejemplo, ya sé que eres un historiador nacionalista, y que estás comprometido con descubrir "la censura castellana", y catalanófoba de la historia). Hablas de imágenes (gravados), y códex que muestrán Tenochtitlan (México), con banderas catalanas (¿podrían ser también aragonesas?), pero déjame que te diga que también existen imágenes de Tenochtitlan con banderas en las que se muestra la Media Luna, es decir, el Islám. Se pueden hacer varias lecturas al respecto.Una de ellas es que los españoles al llegar al valle de México, no tenían ni idea del lugar (continente) estaban. Dices que: "Les troballes fan mal al pensament únic. Les proves compromenten la fe. L'actitud de denúncia de la manipulació, la censura i el rentat de cervell posen nerviosos a tots els qui confoneu el que heu après amb tot el que es pot saber", pero a la que se cuestiona los métodos de tú investigación, se me envía "a cagar" por cuestionarlo. ¿En que quedamos? Mi cerebro ha sido lavado en la facultad de Historia de la UB por profesores de muy diversa ideología: izquierdista (la inmensa mayoría), y algún que otro derechista (pocos, y camuflados). Puedo decirte que el mejor profesor que he tenido en la carrera sale contigo en el documental "L´enigma Cervantes", y que en la facultad es acusado de pertenecer a una organización religiosa muy conservadora. ¡Crítica injusta por que es un gran profesor! Allí te enseñan a poner en solfa los métodos de aprendizaje. ¿Por qué no puedo cuestionar el tuyo? Cordialmente.

  100. Pla
    07-06-2013 10:44

    P. Blavet (encefalograma ¿plano?): Has empezado muy fuerte esta mañana. Te recomiendo una tila... ¡Cómo sois los ultras por mañana! Imagino que el moderador verá con bueno ojos que me mandes "a cagar". Recuperando el artículo, releo el último párrafo: "Caldria estudiar-ho a fons, però penso que el nom de les Malvines només pot venir de la seva gran semblança lèxica i de situació amb els Malvins, nom impronunciable en castellà, que havia de donar Malvines o l'actual Malvinas". Muy gracioso que al buscar la voz "Malvinas" en Wikipedia en la versión catalana, aparezca ya la graciosa teoría del maestro Bilbeny. Enhorabuena por la rapidez, teniendo en cuenta que el artículo es de ayer jueves. Entiendo que el nacionalismo catalán tiene muchas ansiedad por reescribir la historia, acabar como dice el iluminado Blavet con "Historia PanCastellana", pero no creo que esta sea la mejor manera. Ya se que soy un malvado españolista, y que me despierto todos los días pensando en como voy a hacer la vida imposible "a Catalunya", además de no ser un buen catalán por qué voto al PP, o a C´s, pero también tengo ganar de conocer la verdad, y si lo que dice Bilbeny fuera cierto, querría pruebas concluyentes. Francis Bacon dijo: "Si comienza uno con certezas, terminará con dudas; mas si se acepta empezar con dudas, llegará a terminar con certezas". Y Juliana, siento llevarte la contraria, pero todavía no se si Colón era catalán, y tampoco que desde Cataluña se descubriera América. Conozco tres posibles descubridores de aquel continente: monjes irlandeses, vikingos, o pescadores vizcaínos.

  101. Pere Blavet
    07-06-2013 10:43

    Molt bona aquesta última intervenció d'en Bilbeny! Si senyor! Clar i català, amb o sense barretina!

    Jo com que d'escriure no en sé pas massa i tampoc m'agrada posar les meves paraules a la boca de ningú, ho complementaria amb aquesta experiència personal:



    El meu avi va ser cap d'agulles del cremallera de Montserrat. Una feina de molta penúria per la sol·litud i adversitat climàtica del paratge, però una feina que li permetia dedicar moltissim temps a la lectura i comptava amb el favor d'alguns religiosos del monestir per a posar-li a l'abast llibres diguéssim "no homologats a l'època"... El meu avi va aprendre moltíssimes coses i va desenvolupar un pensament filosòfic extraordinàriament ric, elàstic, flexible i modern.

    RESUMINT: Que quan el meu avi trobava algun torracollons amb l'encefal·lograma Pla, sempre contestava de forma ben clara:

    A CAGAR A LA VIA!

  102. Jordi Bilbeny
    07-06-2013 10:18

    Pla, company: Les proves que certifiquen que l'expedició que fa la volta al món a les ordres d'un tal Magallanes, Magellan o Magalló va sortir de Barcelona i va ser totalment preparda aquí són a l'abast de qualsevol curiós. En aquest article no vénen al cas. Els entesos que expliciten que Antonio de Pigafetta és un pseudònim d'un tal Antoni de Lombart també es poden trobar amb certa facilitat. No vénen tampoc al cas, perquè, com comprendràs, l'article no va del lloc d'on es va preparar l'expdició circumterrània ni de qui la va deixar escrita. Però els documents hi són i hi són a balquena. Els pots trobar amb prou facilitat. Si t'ho proposes, és clar. TAmbé et suggeriria que et llegissis els diversos llibres que descrieun el viatge i t'adonaràs de coses molt bàsiques: que van sortir de Barcelona, que els mariners duien barretines, que comptaven les distàncies nàutiques segons les mesures catalanes (llegües de quatre milles). Llibres, per cert, farcits de catalanades. Si, a més a més, poguessis mirar els gravats que acompanyen alguns llibres i els planisferis que, posteriorment, es van dibuixar sobre aquelles expedicions, veuràs que les naus duien banderes catalanes. Tot això és el que, per dir-ho suau, "permet conjecturar" que els expedicionaris eren catalans. No cal cap títol ni cap estudi de re per agafar un llibre, llegir-lo i explicar què diu. Ni ser un expert en re per mirar els mapes i veure les naus amb banderes catalanes i els mariners amb barretina. Ara, sí que calen molts estudis per assimiliar que els extremenys van ocupar Mèxic amb una conquesta naval, amb unes naus que es van construir solets als afores de Tenochtitlan i que ho feien, com podràs veure-ho a quasi tots els còdex i gravats de l'època, brandant bandereres catalanes. Per assimiliar les coses des de l'òptica de la fe i de la submissió cega, sí que calen estudis. I molts. Els necessaris per què no et permetin qüestionar-te absolutament re i encardar-te'n de tos els qui cerquem, pensem, remenem, comparem, furguem, contrastem i, de tant en tant, trobem. Les troballes fan mal al pensament únic. Les proves compromenten la fe. L'actitud de denúncia de la manipulació, la censura i el rentat de cervell posen nerviosos a tots els qui confoneu el que heu après amb tot el que es pot saber. Però deixa'm, company, que t'encoratgi a passar la ratlla de la fe en el pensament dominador i esterilitzador, i facis un salt a l'altre costat: al que et permet pensar pel teu compte, amb tant de risc com vulugis. Però per tu mateix. I puguis veure al capdavell que entre Malvines i Malvins les semblances són quelcom menys que una conjectura. Atentament, Jordi

  103. corrector
    07-06-2013 09:09

    Això dels noms catalans a Amèrica és més comú del que es vol reconèixer. Avui a La Vanguardia hi ha un article que parla de "Las islas Marietas" a Mèxic. Potser Bilbeny tingui raó, Malvines vingui de Malvins

  104. Pere Blavet
    07-06-2013 00:28

    Al senyor Pla (encefal·lograma, suposo):

    Sobre aquesta pregunta:

    ¿Qué tiene que ver Esperanza Aguirre con todo esto?

    Noi, si no ho entens torna a llegir la meva intervenció, és ben clara, va de credulitats, de discursos convenients i de la falta de ridícul en pro d'una Història PanCastellana que a aquest ritme aviat començarà en el cretaci.

    Pel que fa a la resta de la teva intervenció:

    El que realment no és de rigor és criticar l'article conferint-li una intencionalitat que no té. L'article planteja una hipòtesi versemblant contraposada a un relat dogmàtic. L'article acaba molt encertadament suggerint que s'hauria d'investigar més aquest tema, per tant deixa clar que l'autor no ho presenta com una veritat absoluta i inqüestionable. Si tu reacciones així és perquè utilitzes aquesta tècnica tant castellana de posar a la boca d'altri paraules que no ha dit i a les seves mans sang que no ha vessat.

    És ben bé allò que diuen de que Se cree el ladrón que són todos de su misma condición...

    Com deia el meu avi que era guarda d'agulles del primer cremallera de Montserrat:

    A cagar a la via!

  105. Juan José Cabanellas Fraile
    06-06-2013 23:55

    Jordi Bilbeny Puc dir-te com Argenti que estic convençot que aquestes illes han sigut, son i seràn Argentines.... Saps com van a parar a mans Espanyoles...pel tractat dels Pirineus on França dona les seves posisions ultramarina i es queda amb la mitat de l´Euskadi i de la mitat de Catalunya...per una banda...i despres Espanya les va donar a Anglaterra com pagamen de la Traïció que aquesta va esser als Catalans -també ha rebut Gibraltar, illes Baleares i altres posicions d´ultramar....i tant es aixì que el Virreinat de les Provincies Unides del Riu de la Plata, va patir dues invacions d´anglesos, sense cap reacció de la Flota d´Espanya que i era a la Banda Oriental -avui Anomenat República del Uruguay- Quedo al teu servei per converçar.... jj_––––––––––––––––––– Juan José Cabanellas Fraile...en Joan Josep El Crioll pels catalans.... Una gran abraçada en Joan Josep

  106. Xavier
    06-06-2013 21:19

    Hòstia tu !!!, ara resulta que el guaraní és una llengua germana del català. No ho serà més bé del Lapao?... http://ca.wikipedia.org/wiki/Aigu%C3%A1

  107. Juliana
    06-06-2013 21:06

    Saps que passa Pla, que si alguns catedràtics d'història, doctors, i llicenciats no confonguessin el títol d ' Història amb un permís per inventar-se la història o les històries, les persones que investiguen en aquest web no haurien d ' anar cercant dades per tal de trobar un fil lògic d'aquesta història que estem parlant. Si alguns historiadors i oligarques d'una altra època no haguessin destruit i cambiat documents, proves, etc, etc, ara no hauriem de buscar la informació perduda. Però tu no ets pot queixar Pla, sempre podràs aparèixer per aquest Web i dir que qualsevol cosa que s'escrigui aquí no demostra res. Sempre t'en pots enfotre Pla. Però aquí sempre farem hipòtesis i anirem endavant. Ara de moment ja saps que Colom era català i que la descoberta d'Amèrica es va fer des de Catalunya

  108. Pla
    06-06-2013 19:30

    Albert: estoy contigo. P.Blavet: ¡cada día se te ve más estreñido! ¿Qué tiene que ver Esperanza Aguirre con todo esto? Disfruto leyendo a los que afirmáis las tesis de los "maestros" del INH. El libro de Llompart que cita el ínclito historiador de los Annales catalanes no AFIRMA ni CONFIRMA de ninguna de las maneras sus tesis. Este artículo es pura especulación. ¿Es que no lo véis? No podemos afirmar nada en Historia en base a hipótesis: "el cronista Antoni Llombart (dit també Antonio de Pigafetta) al seu Viatge a l'entorn del món, és congruent deduir-ne que els expedicionaris que hi van anar eren també catalans. Catalans d'arreu de la Nació Catalana. I llavors, les coses ja comencen a ser versemblants". No se puede soltar la piedra, y esconder la mano. Si se afirma algo, hay que ofrecer pruebas contudendes sobre ello. ¿Es de rigor decir que: "és congruent deduir-ne que"? En primero de carrera de Historia, si es que el profesor es profesional, destriparía cualquier conjetura.

  109. Xavier
  110. Xavier
    06-06-2013 18:15

    Més topònims del departament de La Rocha. El "arroyo Aiguá" que fa de frontera amb el departament de Maldonado i aquí, el poble anomenat Aiguá.

  111. cesc
    06-06-2013 15:49

    Perquè no un confungueu. Cliqueu a Google - Uruguay la pedrera rocha - Mireu les imatges. Veureu un lloc on passar les vacances a Uruguay amb nom català. Hi ha una pedrera i el cel és rogent

  112. cesc
    06-06-2013 15:39

    Perdoneu volia dir Uruguay. Escria de memòria

  113. Guerau
    06-06-2013 15:39

    A veure, la toponíma catalana a Amèrica és immensa.. Des de l'illa de Bonaire a l'illa d'en Galup (Guadalupe) a l'illa Cosumell, Montserrats a quasi tots els països, Barra de la Gavina a quasi totes les costes, muntanyes amb nom Bocatorta a Colòmbia o Montgó(n) al Perú i volcans com El Poàs (més català impossible) a Costa Rica o muntanyes com Cerro El ventolí(n) (vientecillo en castellà) a Panamà..

  114. cesc
    06-06-2013 15:35

    Quan estava cercant informació per escriure l'article de les Palamos Islands vaig trobar un port natural a Nicaragua anomenat Paloma semblant al port natural de Palamós. Vaig estar investigant per veure si aquest port inicialment s'havia anomenat Palamós, però es veu que no saben d'on ve el nom. Total que vaig trobar un lloc a prop del port de Paloma que es diu actualment La Pedrera Rocha. Recordo que a la fotografia de fa quatre o cinc anys hi havia un cel rogent que envermellia unes pedres grosses. Si voleu un apartament?. Vosaltres mateixos.

  115. Ramon
    06-06-2013 14:50

    No coneixia l'existència de l'Estret de Magalló, ni tampoc, com diu en Glandiator, l'existència de l'illa de Xàtiva (ara anomenada Terra de Foc: Tierra de Fuego). Tampoc que l'expedició de'n Magallanes partís de Barcelona. Tot plegat molt interessant. La tesi és versemblant. Gràcies.

  116. Glandiator
    06-06-2013 13:28

    No oblideu que a 100 milles a l'oest de les Malvines, hi havia l'illa de Xativa. http://ca.wikipedia.org/wiki/Illa_de_X%C3%A0tiva Actual Terra de Foc. Per on va passar l'expedició de la primera volta al món.

  117. Pere Blavet
    06-06-2013 13:14

    Si Albert,

    les illes Saint-Maloïnes. És tant lògic i inequívoc que la teva ironía està molt ben trobada i et carrega de raó.

    Tu també ets dels que deu comprar la tèsi de la Esperanza aguirre de que españa es una nación con 3.000 años de historia... i no ho deus dubtar ni un según.

  118. albert
    06-06-2013 12:50

    no hi ha cap dubte: li van posar el nom de Malvines per a que els de l'INH, al cap d'uns decenis, intentessin liar-la adjudicant-lo a la seva terra catalana, quan, és plenament evident, que Malvines no ve de Malvins, sinó de saint-malons (de Saint-Malo). oi?

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
34929
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
En un viatge a Malta, en Pere Alzina es va adonar de la gran quantitat de noms catalans encara vius a l'illa, tant...[+]
En David Grau exposa els seus dubtes i reflexions sobre el nom del Mestre del Renaixement. Era realment De Vinci?...[+]
Si els catalans van ser els primers descobridors d'Amèrica, els primers colonitzadors i pobladors, havien de...[+]
Més enllà de tots els tòpics que s'han dit sobre Sant Jordi, ara en Jordi Bilbeny aprofundeix en les arrels...[+]