| ARTICLES » 2012-02-20 |
Lleonard, Dalí i Montserrat
Per un fragment del diari d'En Dalí on aquest ens parla de toros, de la plaça de toros, d'En Lleonard i de Montserrat, en Xavi Mató creu que es podria establir una relació entre les muntanyes de Montserrat i les que pintava En Lleonard als seus quadres
Composició Dalí, fons de la Joconda i muntanyes de Montserrat
Llegint un llibre escrit per en Dalí, m'he trobat una cosa molt curiosa. El llibre és en castellà, tot i que és una traducció i no sé en quin idioma va escriure aquest passatge (perquè escrivia el diari en francès, castellà i català, segons tinc entès).
Al Diari d'un Geni d'en Salvador Dalí, concretament a la part corresponent al 10 de maig del 1956, en Dalí escriu:
"Me encuentro en estado de erección intelectual permanente, y todo se adelanta a mis deseos. Mi corrida litúrgica cobra cuerpo. Muchos empiezan a preguntarse si no se ha celebrado ya. Curas atrevidos se ofrecen a bailar alrededor del toro, pero, dadas las grandes condiciones ibéricas e hiperestéticas de la plaza, la mayor excentricidad consistirá en sustituir el habitual arrastre del toro- a cargo de mulas corrientes y trazando un círculo- por una elevación vertical mediante un autogiro, instrumento místico por excelencia y que extrae su fuerza de sí mismo, como su propio nombre indica. Para aumentar aún más la magnitud del espectáculo, el autogiro tiene que llevarse el cadáver del toro muy alto y bien lejos, hasta la montaña de Montserrat, por ejemplo, para que las águilas lo devoren a fin de que se realice pseudolitúrgicamente una corrida como jamás se haya visto.
Me apresuro a añadir que la sola manera totalmente daliniana (aunque ligeramente plagiada de Leonardo) de decorar el ruedo será la de disimular detrás de la contrabarrera dos tubos que adoptarán toda clase de formas (de preferencia intestinales). En un momento dado, estos tubos se erguirán de una manera truculenta y apoteósica gracias a la presión de un enérgico chorro de leche hirviendo, a poder ser, agriada.
Me apresuro a añadir que la sola manera totalmente daliniana (aunque ligeramente plagiada de Leonardo) de decorar el ruedo será la de disimular detrás de la contrabarrera dos tubos que adoptarán toda clase de formas (de preferencia intestinales). En un momento dado, estos tubos se erguirán de una manera truculenta y apoteósica gracias a la presión de un enérgico chorro de leche hirviendo, a poder ser, agriada.
¡Viva el misticismo vertical español, que, desde el submarino abismal de Narciso Monturiol, ha ascendido verticalmente al cielo gracias al helicóptero!"
Com podeu observar, en Dalí parla d'en Leonardo. I sí: és en Leonardo Da Vinci, perquè durant tot el diari es refereix sovint a en Leonardo Da Vinci. El cas, però, és que aquest cop diu haver plagiat en Leonardo. I ha plagiat en Leonardo en la manera de decorar el "ruedo". Què ens està dient, en veritat, en Dalí? És coincidència que situï l'acció a Montserrat com a fons i decoració de l'acció, per acte seguit revelar que ho ha plagiat d'en Leonardo? Ens està dient, en clau, que Leonardo emprava Montserrat com a fons dels seus quadres?
Xevi Mató
versió per imprimir
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
 | Subscriviu-vos al nostre butlletí HI HA QUINZE |
|
EDITORIAL
|
|
Al web de Numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+] 
A la Década Primera de la Historia de la Insigne y Coronada Ciudad y Reyno de Valencia, d'En Gaspar Escolano,...[+] 
double jeopardy == "jutjar" dues vegades-jeopardy. n [ME jeopardie, fr. AF juparti, fr. OF jeu parti, lit.,...[+] 
En el meu primer lliurament d’aquesta secció del “Sabies que...”, apuntava la idea que la primigènia edició del...[+] |
EL MÉS LLEGIT
EL MÉS COMENTAT
ENIGMA CERVANTES
"Thanks to that movie we're infected by the virus that take us to investigate more about the fascinating life of one of the best writers, whose life is (absolutely) unknown."
Llegeix-ne més...
Llegeix-ne més...
Vídeos
Audio MP3YOUTUBE
Nova Història a Youtube
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
Benvolguts amics. El Xevi pot tenir raó. No opino sobre si la metàfora dels tubs al.ludeix a Leonardo i Montserrat. Però sempre he pensat que Dalí sabia que Leonardo havia estat a Montserrat (com no dubto que també ho sabien altres figures de les èlites catalanes), i ho havia transmet a Hollywood, on van produir aquest bodri amb un messatge iniciàtic bastant clar. Si us plau, mireu aquest vídeo, i l'explicació que dono d'ell: http://www.youtube.com/watch?v=iOCNt8igD8g Salutacions cordials, José Luis Espejo.
Tinc entès que al final, el rumb de l'helicòpter havia de ser mar endins, per la badia de Roses, però que no es va poder fer a causa de la Tramuntana. Vaig assistir, l'any passat, a una exposició de fotos d'aquesta corrida daliniana, i no recordo la decoració amb "tubs intestinals" de la plaça. Tot i que potser em van passar inadvertits. Crec, com els dos anteriors comentaristes, que no es refereix a la decoració del quadre.
Jo també penso que és una coincidència, estic d'acord amb el comentari anterior.
Em sembla que en aquest cas, llegint atentament el text d'en Dalí, queda prou clar que la manera lleugerament plagiada d'en Leonardo da Vinci de decorar el "ruedo" no eren les muntanyes de Montserrat, sinó els dos tubs que havien de prendre tota classe de formes (en Leonardo s'inventava tota mena de màquines, i crec recordar que fins i tot en va fer per volar).