Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La història és la mentida enquadernada."
Enrique Jardiel Poncela
ARTICLES » 07-05-2015  |  LA CORONA CATALANO-ARAGONESA
9189

Munta tant, o tant munta, Espanya com Catalunya

En Lluís Batlle ens fa observar algunes incongruències en l'obra Cròniques d'Espanya d'en Pere Miquel Carbonell, especialment el ball de noms entre Catalunya i Espanya i la llengua dels Reis Catòlics.

Portada de la primera edició de les Cròniques d'En Pere Miquel Carbonell (Google Books)

Avui podem consultar un exemplar digitalitzat de les Cròniques d'en Pere Miquel Carbonell, impreses el 15471. Val la pena que en veiem el títol sencer per entendre l'amplitud de l'obra:

«Chroniques de Espanya fins aci no divulgades: que tracta dels Nobles e Invictissims Reys dels Gots, y gestes de aquells, y dels Comtes de Barcelona, e Reys de Arago, ab moltes coses dignes de perpetua memoria. Compilada per lo honorable y discret mossen Pere Miquel Carbonell, Escriva y archiver del Rey nostre senyor. e Notari publich de Barcelona. Novament imprimida en l'any M.D.xlvii.»

Aquesta portada, en tintes vermella i negra ben composades, inclou l'escut reial amb les quatre barres però sense haver-les emplenat de vermell. Per tant, sembla que només fa referència a la corona catalana, malgrat anomenar-lo Chròniques d'Espanya. Al pròleg hi podem trobar una delimitació territorial: «Yo he desliberat no recitar Descripcio alguna de Asia, ni de Aphrica sino solament de la Europa la nostra Hespanya». A la segona pàgina tornem a trobar-hi el títol: «Chronica, o hystoria de Espanya. Composta, e hordenada, per Pere miquel carbonell. Archiver del Rey nostre Senyor E not/ Publich de Barcelona». Al pròleg, En Pere Miquel Carbonell es reafirma amb el títol: «sia vengut, a notitia de la predita Maiestat, yo esser me posat en tal treball e haver començat de scriure ab veritat / e Auctors approvats aquesta Chronica / o hystoria de Hespanya a denou del mes de Maig de lany de la nativitat de nostre Senyor / Mil quatre cents Noranta Cinch».

La primera curiositat que podem notar, però, és al colofó, a l'última pàgina del llibre:

«A labor y gloria de nostre senyor deu Jesuchrist, y de la humil verge Maria, es acabada la present hobra de las Chroniques de Cathalunya tretas de l'Archiu Real per lo honorable e discret mossen Pere Miquel Carbonell & Archiver Real e notari publich de Barcelona. [...] a .xv. De Noembre. Any .M.D.xxxxvi.»

Així, les cròniques són d'Espanya o de Catalunya? O bé eren termes intercanviables? El manuscrit d'en Pere Miquel Carbonell feia servir el terme Espanya, i l'impressor fa servir el de Catalunya? En tot cas, ens serveix per fer-nos recordar que els llibres, pel sol fet de trobar-los en català, no tenen perquè haver estat exempts de la manipulació de la censura.

Malgrat ser escrita aquesta crònica en vida del rei Ferran, en Pere Miquel Carbonell al final del llibre ens avisa que, d'ell, no n'ha parlat: «Basta alguns hagen dit que la devia acabar descrivinthi los actes fets per lo rey don Ferrando / fill del Rey don Juan de gloriosa memoria, empero lo predit misser Hieronym Pau cosi meu [cubiculari del papa Alexandre VI] ha consellat lo contrari, ço es que no conpones sino fins al Rey don Juan inclusive, leixantho compondre als Chronistes del Rey don Ferrando quin son be pagats / e yo forte [sic] no sere remunerat».

De tota manera, sí que inclou un capítol especial sobre el rei Ferran just abans d'acabar el llibre.Ho fa en forma de transcripció d'una carta del mateix Pere Carbonell. Aquesta fa referència al famós intent d'assassinat a la Plaça del Rei per part d'en Canyamàs. En la carta hi trobem un detall digne de menció. Un cop ens ha explicat com en Canyamàs ha fallat en l'intent, En Carbonell ens diu del perpetrador: «e l'hagueren mort si no fos la misericordia del Rey que dix en son castella: No lo mateys». El rei Ferran, l'anomenat catalanote a Castella, va donar l'ordre en castellà a la seva comitiva de la Plaça del Rei. Un detall que queda encara més ressaltat quan en Pere Carbonell relata la reacció de la reina Isabel, que no era amb ell, en assabentar-se de la notícia: «E la Reyna dona Ysabel muller del Rey sabent lo cas / que si cuyda morir, esmortint-se, y plorant dix: hon es lo meu Rey e senyor / es mort ho viu / seguiume vosaltres donzelles mies e teniume per les exelles que a peu vull anar a palau».

Ens trobem, doncs, davant unes Cròniques que val més que no incloguin el rei Ferran, que comencen essent d'Espanya i acaben essent de Catalunya, i on el rei Ferran parla castellà i la reina Isabel parla català. No puc fer més que notar aquests desajustos i esperar que ajudin la resta d'investigadors de l'Institut Nova Història amb la difícil reconstrucció històrica que estan duent a terme.

Lluís Batlle i Rossell

27 de desembre del 2014

1Digitalització de l'exemplar de la Biblioteca Nacional de Baviera: https://books.google.es/books?id=3B1YAAAAcAAJ&&pg=PT3



Autor: Lluís Batlle




versió per imprimir

  1. Lluís
    19-05-2015 14:11

    Les universitats, catalanes i espanyoles, tenen greus problemes de llibertat de càtedra. Ho denuncien en part a bé http://corruptio.com/ .

  2. Francesc D
    18-05-2015 07:57

    A banda de les desqualificacions personals que, no aporten res d'interès general,seria d'agrair que les opinions ,comentaris i especulacions personals,vinguessin acompanyades d'alguna mena de font o link per a, poder contrastar-les. Les desqualificacions gratuïtes només serveixen per a inflar els egos personals.

  3. Lluís
    15-05-2015 22:35

    Corregeixo el meu últim comentari: ... ni l'autor assenyala res que faci pensar que parlés en castellà, ni diu que parlés en català.

  4. Lluís
    15-05-2015 22:34

    Una obra on la reina Isabel parla en català. Diu això. No dic que l'obra afirma que la reina Isabel parlés en català. Per què l'autor posa paraules en català en boca seva? Tu deus tenir una teoria, i jo una altra. Però ni l'autor assenyala res que faci pensar que parlés en català, ni diu que parlés en català.

  5. Lluís
    15-05-2015 20:15

    Creus que jo dic això a l'article?

  6. Lluís
    15-05-2015 17:23

    Sí que t'ha durat poc.

  7. Lluís
    14-05-2015 18:06

    Guerau: pots dir-ne algunes, d'aquestes cites? Merci!

  8. Guerau
    14-05-2015 17:36

    El que és evident és que es nobles catalans acabaren emprant la llengua del Regne d'Aragó: el castellà. A partir de mitjans segle XVI, qui havia guanyat era la noblesa aragonesa reàcia a utlitzar el català a Aragó, evidentment amb l'ajuda inestimable del Regne de Castella. Podem trobar cites de com els càrrecs d'Aragó es queixen per la utilització del català i obliguen a utilitzar: "el aragonés o castellano" literalment.

  9. Alfonso
    14-05-2015 10:22

    A propósito de la lengua de los reyes Trastámara de Aragón, les recomiendo un artículo de Fernando García Ollé que ya cité hace tiempo en un comentario mío a otro artículo. Les repito el enlace:

    http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/29/76/09gonzalez.pdf

  10. Lluís
    14-05-2015 00:01

    Equizo: és que per entendre-ho calen ganes. No barregis el que vol dir ara Espanya, i el que volia dir llavors.

  11. Xavier
    13-05-2015 19:57

    Molt interessant, Francesc D.

  12. Esquizo
    13-05-2015 18:44

    No acabo de entender la tesis de Batlle:
    España = Cataluña.
    España y Cataluña términos intercambiables.
    Como se concilia eso con que Cataluña no sea España?
    Una cosa no puede ser ella misma y su contraria.

  13. Almogàvercat
    13-05-2015 04:52

    Anem a pams. Va existir, l'Idioma aragonès?..

  14. Francesc D
    12-05-2015 18:58

    Pels epistolaris de na Hipòlita Rois de Liori sabem que, la cort parlava generalment en castellà a l'època de Carles I però, és molt probable que,en Ferran ja hagués introduït poc a poc aquesta pràctica.Referències Pag.50, 51.http://books.google.es/books?id=-YD7heR2wlkC&pg=PA62&lpg=PA62&dq=comte+de+miranda&source=bl&ots=LLCM9pBiav&sig=RqBth8I_HLrPq2V9uYzjLK2sD90&hl=es&sa=X&ei=y1g7UcCSCYb27AaxkIGYCQ&ved=0CEMQ6AEwBA#v=onepage&q=cartes%20escrites%20en%20castell%C3%A0&f=false

  15. Arnau Mir de Tost
    12-05-2015 12:51

    Aviam si això de quin idioma parlava, normalment, el rei Ferran, és més senzill del que sembla: Ferran, que tenia la cort bàsicament a Barcelona i estava envoltat de personal català (mireu tots els càrrecs que eren al seu servei), en els seus dominis es parlava molt majoritàriament català (als comtats catalans, als Regnes de València i Mallorca) i en alguns indrets aragonès i occità, era descendent directe de Joan II; que també estava voltat dels mateixos súbdits, servidors i càrrecs; i que al seu torn era descendent directe d'Alfons IV el magnànim, que va lluitar contra Castella, va fer de tot per foragitar els oficials castellans de la casa reial i, també, al seu voltant no es parlava més que català; el seu pare, Ferran I, era castellà, si, però no hi ha dubte que es deuria integrar molt ràpidament ens els costums lingüístics del país. Així doncs, vist tot això, algú dubta, després de quatre generacions, en un entorn totalment català, en quin idioma parlava habitualment el rei Ferran II ?.

  16. Guerau
    10-05-2015 15:17

    Exacte, "no lo matetz", similar al català-occità: "no'l matats" però hem de recordar que l'aragonès que parlaven els nobles aragonesos a l'edat mitjana no era l'aragonès popular i estava "deliberadament, (diuen) castellanitzat". Intencionadament i amb estratègia (ja se sap quina) els nobles i l'aragonès medieval utilitzaven un registre castellanitzat de l'aragonès. La pregunta seria perquè no hi havia una estratègia d'utilitzar l'aragonès cada vegada més catalanitzat o occitanitzat?. I aquí resta el gran misteri.

  17. Lluís
    10-05-2015 13:05

    Guerau: sé que el que actualment en diuen "aragonès" és una cosa, i el del s.XV és una altra. Això és un tema apart. Però amb l'"aragonès batua" actual, diuen que seria "no lo matetz" entenc: http://maldelenguas.blogspot.com.es/2012/03/los-verbos-regulares-en-aragones.html

  18. Guerau
    10-05-2015 12:48

    de fet, "No lo mateys" del rei Ferrando de la crònica no és castellà ell parlava en aragonès, perquè sempre estava envoltat de fidels aragonesos.

  19. Guerau
    10-05-2015 12:43

    l'aragonesisme històric i actual és igual al castellanisme històric i actual perquè ambdues cultures són idèntiques en esperit i forma, de fet l'apropiació castellana de la història catalana té un antecedent que és l'apropiació aragonesa de la història catalana. És un error greu històric que els de l'INH cometen sovint pensar que el Regne d'Aragó era un regne català. l'apropiació de la història catalana primerament és perpetrada per la noblesa feudal "castellana" d'Aragó. El pas següent era allò lògic, Castella veia com de desunits i anàrquics eren els catalans i com un petit regne despoblat com Aragó li plantava cara a la nació catalana amb la seua forta noblesa. Castella continuaria l'estratègia d'Aragó de desdibuixar i apropiar-se la història dels catalans, i damunt amb la mateixa llengua d'Aragó: la llengua castellano-aragonesa. la estratégia castellana de negar la existència de Catalunya i València i mallorques té un gran aliat que es diu Aragó, Aragó es el primer que nega la existència de l'estat català.

  20. Lluís
    09-05-2015 12:22

    HI ha un fenòmen que també m'agradaria estudiar... Molts de llibres estampats semblen sense acabar. En aquest mateix, tot i estampar amb tinta vermella, les quatre barres no hi són pintades. També hi ha escuts completament en blanc. Això es dóna a una gran quantitat de llibres dels suposats s.XV, XVI i XVII, i penso pot apuntar a falsificacions fetes molt més tard que el peu d'impremta.

    Un altre exemple de llibres inacabats són els d'en Nebrixa estampats en castellà.

    En podríem començar una recopilació. Algú té constància de cap estudi sobre això de que s'hagin conservat, precisament, llibres inacabats? Potser encara diran que els escuts buits són per què el comprador s'hi dibuixi el seu, o per l'autor posar-hi dedicatòries heràldiques personalitzades per Sant Jordi.

  21. Guerau
    09-05-2015 00:50

    Respecte al concepte de la "Censura" i les estratègies de censura que han fet els estaments de poders en la història que abastament s'ha tractat amb aquests estudis històrics que se'n fa a l'INH, crec que s'hauria de parlar més de la cultura de la mentida, de l'engany i la mascarada que implica una actitud cultural general cap a la mentida més que actes legislatius de la censura, la mentida no necessita d'estructures massa sofisticades és més innata, per dir-ho d'alguna mena, Hi han filòsofs que aborden el tema de que tot és mentida el que ens han contat, no solament la història. I aqui entraríem en el tema de psicologia de la mentida i els beneficis que reporta per al qui la practica o també es pot dir "egoïsme".

  22. Guerau
    08-05-2015 17:47

    Jo pense que la llengua de prestigi és el català italianitzat del segle XV i és en aquesta llengua que s'expressen les corts de València, Barcelona, Nàpols, Sicília i Sardenya, dels reis catòlics. Ferran i Isabel són coneguts com els reis de Sicília, el primer títol que obtenen.

  23. Joan Padró
    08-05-2015 17:37

    Jo penso que el rei Ferran parla en castellà, per qué es dirigeix als seus guardes castellano- parlans o al oficial que els manave. Aquesta expressió castellana de "No lo mateis", quedaria gravada en la ment del croniste. Per contra les paraules de la reina al ser una frase més llarga el croniste les tradueig al català. De totes maneres és molt curiós aquest document i diu coses i dóna detalls que normalment no diuen les cròniques oficials.

  24. Cloud
    08-05-2015 16:48

    Jo vaig veure la sèrie de tv d'Isabel, per simpke curiositat, i recordo que en l'episodi en què intenten assassinar el rei Ferran no acaben de resoldre ni la identitat de l'assassí ni els seus motius per fer el.que.va fer, simplement el tracten de boig i així tanquen el tema.

  25. Francesc
    08-05-2015 14:54

    És un llibre imprès, publicat, i, per tant passat per la censura. Es aquesta la font de les incongruències. Es divertit que un rei de la Nació Catalana parli un momentet --no res, un pensament: tres parauletes-- en castellà. I, en canvi, tota una gran reina de Castella --la Imagnífica i excel.lent Isabel de la gran sèrie que acaben de passar per tv, una operació d'Estat i a major manipulació de la bona gent castellana-- expressi el seu neguit amb una rastallera de frases en català. Es hilarant, també, que l'obra per davant es digui crònica d'Espanya i per darrera Crònica de Catalunya..pffpfpfppfpfppf..... I si és una crònica d'Espanya, com és que només apareix l'escut català? Magna res causa stultorum est.

  26. Dani
    08-05-2015 10:38

    Molt ben vits tot plegat. Lo de l'escut de la portada és revelador. Si és una història d'Espanya, perquè només hi ha l'escut reial català? Només hi ha dues opcions: Perquè aquest no era el títol, o bé perquè Espanya era Catalunya.

    Hi ha el detall, també que al referir-se a l'atemptat diu que el rei parla en 'son' castellà. Aquest 'son' és important. Com si no fos la seva llengua i ho diu en una llengua que no domina. A més, el simple fet que expliciti que ho fa en castellà, indica que normalment no parla aquesta llengua. Això entraria dintre la normalitat.

    Potser el monarca parla en castellà per a que l'entengui l'agressor? Això obriria noves possibilitats.

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
34988
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
L'acadèmia peruana de la llengua reconeix l'origen català algunes paraules com...[+]
L'escut de la US Navy amb els colors de la...[+]
L'Andreu Mas publica a Presència un article sobre les entitats dedicades a recuperar la història de Catalunya,...[+]
L'Àlex Sendra ens presenta un exemple, a través d’un conte de la Josefina Làzaro, de com ha quedat memòria...[+]