Qui era en realitat en Leonardo da Vinci?

A l'Oriol i a tots els que pensin com ell, hi tenen tot el dret, els voldria dir que la denominació-titulació que volguem donar a tot el conjunt de territoris que senyorejaven els comtes de Barcelona no ens ha de fer perdre la visió global de tot plegat. Si els comtes de Bar. haguessin governat dit conjunt com a reis d'Aragó no estarien enterrats a Catalunya ni farien la cerimònia de coronació a la cort aragonesa en català. És prou important com es deia o es deixava de dir l'arxiu reial, però el més significatiu és que SEMPRE ha estat a Barcelona, on s'estaven, vivien i residien GAIREBÉ SEMPRE els comtes de Bar. Si l'Aragó hagues estat la capital real, espiritual, administativa..., els arxius per força serien allà, no a Barcelona. Aquest arxiu es podia dir tranquilament reial perquè no només eren reis d'Aragó, ho eren també d'altres territoris, i per tant, se'ls considerava i se'ls retia tractament reial allà on anessin, encara que tot plegat ho haguessin assolit sempre i per damunt de tot com a comtes de Bar. Per això no trobo lògic voler lligar la denominació originaria d'arxiu REIAL amb Aragó perquè eren reis de dit reialme com a comtes de Bar. i ho deixa claríssim el document que ens ha presentat en Francesc. Tampoc perdis de vista que quan Ramir va fer dita donació, el regne aragonès estava arruïnat i esgotat per les continues campanyes militars del seu germà, que va ser el que va empenyorar el seu territori a diverses ordres militars i religioses a canvi del suport rebut. Va ser R.B.IV el que va desfer tot aquet embolic i el que va posar els cabals, i evidentment no va ser a canvi de res i encara menys de supeditar el govern i la titularitat dels seus territoris, presents i futurs, a la seva dona i al reialme d'Aragó.

Ah, per cert, la meva argumentació l'he treta del llibre d'en Caius Parellada "Corona d'Aragó, denomi nació impròpia de l'estat català", editat pel Centre d'Estudis Colombins.

Els reis eren reis de Catalunya i reis d'Aragó, la nissaga dels comtes catalans era reial abans de la possesió catalana del regne d'Aragó, el titol de rei d'aragó no tenia cap legalitat a Barcelona ni a Catalunya...ni a València, ni mallorques no podia governar amb aquest titol perquè només s'hi referia estrictament al regne d'Aragó. Ara la generalització del titol reial català, sempre va ser boicotejat pels burgesos barcelonins, que s'oposaven a pagar els impostos d'una corona reial... però de facto Barcelona era la capital de la monarquia catalano-aragonesa...de la cancelleria, de les corts generals.

Francesc, jo no sé gaire d'història, així que et dono les gràcies per les teves dades. Però si fas servir una miqueta el sentit comú veuràs que, segons el que tu mateix expliques, el comte de Barcelona es va convertir en rei d'Aragó, i l'arxiu del que parles era el del rei d'Aragó a Barcelona (i d'aquí el seu possible nom d'Arxiu reial de Barcelona). També hi ha un magnífic Palau Reial gòtic al centre de Barcelona, que era la residència dels reis d'Aragó a Barcelona.

Oriol. Ets un recitaconsignes. Així que fins i tot els nens saben que Catalunya va ser un conjunt de comtats. Quant jo anava a l'escola em van ensenyar que Guzman el Bueno y el General Moscardó varen salvar Espanya dels musulmans i dels rojos. També em van ensenyar que Colón llegó al monasterio de la Rabida, i tot aquell rotllo de les joies de la Reina Isabel. Jo mateix recitava aquests aprenentatjes. Per el llenguatge que fas servir, això que dius que som uns pamfletaris jo diria que ets o del PSC, o d'iniciatica. M'imagino que tens molts títols universitaris, però per l'amor de Déu posa't les "piles"

Ah! I una altra cosa, els mateixos valencians i balears se sabien pertanyents a la nació catalana. Eren mallorquins de Nació Catalana i valencians de Nació Catalana. I així resta reflectit en la primera edició de les obres d'Ausiàs March: "valencià de Nació Catalana".

Oriol, el rei Ramir va fer donació del seu Regne d'Aragó al comte de Barcelona Ramon Berenguer IV. El document de donació està desat i guardat a l'Arxiu Reial de Barcelona -nom que a l'època dels Borbons fou substituït ignominiosament per Arxiu de la Corona d'Aragó, després de la derrota el 1715 de tota la Confederació amb la caiguda de Mallorca. El document fa així: "Ego Ramimirus Dei gratia REX Aragonensis dono tibi Raimundo Barchinonensi COMITI et MARCHIO filiam meam in uxorem CUM TOTIUS REGNI ARAGONENSIS INTEGRITATE sicut pater meus Sancius rex vel fratres mei Petrus et Ildefonsus melius habuerunt et tenuerunt". És a dir, "jo, Ramir, rei aragonès per la gràcia de Déu et DONO a tu, Ramon, comte barceloní i marquès, la meva filla com a muller JUNTAMENT AMB TOTA LA INTEGRITAT DE TOT EL REGNE ARAGONÈS, talment com el meu pare el rei Sanç i els meus germans Pere i I Alfons el van tenir en les millors condicions i el van retenir". El document és inapel.lable. El rei Ramir lliura el seu regne i la seva filla al comtat de Barcelona, al voltant del qual giraven els altres comtats i vescomtats de Catalunya (designació geogràfica que apareix al segle XII entre els trobadors, tal com el gentilici "català" i que els mateixos reis anomenen "regne". D'altra banda, fixa't que he dit l'Arxiu Reial de Barcelona. I és que, en efecte, pel títol que els venia d'Aragó els descendents dels comtes de Barcelona van esdevenir reis, uns reis, però que tenien a Barcelona la capitalitat de tota la Confederació i, per tant, el seu arxiu. Endemés, els membres de la dinastia seguien la numeració del Casal de Barcelona -Pere del Punyalet, per exemple, va ser Pere III i no pas IV segons la numeració aragonesa, i aixi ho indica en la seva crònica. Així mateix, el cos diplomàtic o Consell Reial estava fet sobretot per catalans i la política exterior era menada des de Catalunya, com també des d'aquí es va prendre la iniciativa i el pes expansionista cap a Mallorca, Menorca, Eivissa, València, Múrcia, Sicília, Sardenya, Atenes i Neopàtria i el regne de Nàpols. I els nostres reis tenien el català com a llengua materna i d'ús administratiu, llevat, precisament, a l'Aragó, a la capital del qual cada nou rei jurava el càrrec i ho feia, allí, en català. I varen ésser llurs insígnies, la quatribarrada sobretot, les que representaven tota la confederació. I més coses. els reis de la dinastia estan soterrats fins a Joan II en territori català: Santes Creus i Poblet. I, per fi, dir que a l'exterior els súbdits de la Confederació eren anomenats, tots, catalans.

De quina època estàs parlant Oriol? No sempre varem ser aquest conjunt de comtats que dius, en comptes de desprestigar-te informa't. Podries referir-te a la Marca Hispànica -que tampoc va existir tal denominació-, igual que diem Imperi Bizantí i tampoc ha existit cap imperi que es digui així, sinó que realment es diu Imperi Romà d'Orient. Doncs aquí passa igual i t'escandalitzes. Perquè no et refereixes sobre aquest territori Principat, ja que en la major part de la història s'ha anomenat així i de comtats ja no n'hi havia. Realment hauríem de dir Corona d'Aragó i Catalunya que és com es troba escrit per primera vegada en la història, i aparcar la denominació "resumida" d'avui dia -Corona d'Aragó-

El Guerau no sap la diferència entre un reialme i un comtat, ni entre un mallorquí (Llull), un valencià (March) i un català.

L'Oriol com l'elit dominadora de la catalunya actual està adoctrinat en la història feta a mida pels feixistes espanyols, està adoctrinat en els principis del movimiento falangista. Segons el qual Catalunya mai va existir, el que és cert es que la majoria de catalans estan adoctrinats en l'espanyolisme de la Història, Segons aquesta història Ramon Llull i Ausiàs Marc eren aragonesos-espanyols per suposat.

Comentari ocultat per inapropiat