ARTICLES » 17-02-2012 | LLEONARD I LA CORONA CATALANA
 19990
|
Qui era en realitat en Leonardo da Vinci?
Al núm. 27 de la revista dDona, del febrer del 2012, la seva directora Eugènia Carrasco hi publica un article que resumeix una conversa amb en Jordi Bilbeny sobre els mecanismes de la censura i la seva aplicació directa sobre l'obra i la biografia de Leonardo.
Amb tot això que hem anat veient fins ara en els articles anteriors, ens hem adonat que hi ha una realitat, però quan aquesta realitat s'explica, el que ens arriba és una altra cosa. Ho hem anat veient en tota la història de Catalunya, amb en Colom, amb el descobriment d'Amèrica, amb la literatura i els literats.
A tot arreu on hi ha algun català, la història s'ha distorsionat. Què passa amb la història dels catalans a Itàlia? Sicilia té un rei català a final del segle XIII. Pere II de Catalunya es casa amb Constança de Sicília. Després s'integraran a la Corona catalana Sardenya, Malta, Nàpols. Hi haurà papes catalans a Roma, que llavors era un estat notable i poderós. I, fins a final del segle XVIII, una gran part d'Itàlia formarà part de la monarquia catalana, primer, i de l'espanyola, després. En tot aquest temps no hi ha hagut cap català que fes res interessant a Itàlia? Llevat dels papes Borja i la seva família, amb en Cèsar i la Lucrècia, de qui s'han fet òperes, obres de teatre, pel·lícules, sèries de televisió, gairebé no sabem re de ningú. El 99,9 % dels catalans que hi ha a Itàlia no sabem qui són perquè els hem perdut els rastre quan se'ls ha italianitzat el nom i cognoms i se'ls ha canviat la nacionalitat.
Als segles XIV, XV i XVI hi ha catalans a Itàlia i, concretament, al segle XV hi ha tots els descendents del rei de Nàpols, que era Alfons el Magnànim, alhora rei de Catalunya, emparentats amb tots els grans nobles itàlics. Cap d'aquests prínceps napolitans no ha fet res interessant? És clar que sí, però és una gran feina anar-los descobrint. I els descobrim per petits indicis que els manipuladors no han esborrat del tot. Per exemple, en el cas d'en Leonardo da Vinci, han insistit molt que era fill analfabet d'una pagesa analfabeta i que va viure en un poble sense escola, sense universitat. I en canvi es va convertir en un dels homes més savis del Renaixement. Ningú no ha pogut explicar d'una forma creïble on Leonardo va fer el seu aprenentatge com a erudit, on va poder estudiar llatí, matemàtiques, música, cartografia, medicina, arquitectura, enginyeria militar. Diuen que va aprendre pintura al taller d'en Verrocchio a Florència, però no s'ha trobat mai cap quadre d'en Verrocchio. I l'únic que se li ha atribuït és molt dubtós que fos seu.
En Jordi tenia la sensació que el Leonardo que ens expliquen els llibres no era el veritable Leonardo, però no ho podia demostrar. Un dia li va caure a les mans el llibre "Leonardo. Los años perdidos", d'en José Luis Espejo, on aquest autor explica com Leonardo va estar dos anys a Catalunya i es familiaritzà amb Montserrat (en Leonardo pinta molts quadros amb Montserrat de fons). Però el més important és que l'Espejo dóna a conèixer al públic l'escut d'armes d'en Leonardo da Vinci, que és precisament l'escut d'armes dels reis catalans: tres pals vermells sobre fons daurat.
Sabem que els seus mecenes són els descendents d'Alfons el Magnànim: els Aragó, els Este, els Sforza. Ja tenim un vincle entre els membres de la casa reial catalana i ell. També sabem que l'acullen a la seva cort, li paguen les obres, l'ajuden a viure. Leonardo també va ser l'enginyer militar d'en Cèsar Borja, a qui va acompanyar a les seves campanyes militars al nord d'Itàlia, a la Romanya. Això podria ser normal, que un català, en Cèsar Borja, llogués un Italià, en Leonardo, perquè l'ajudés en la conquesta militar. Però tenim un salconduit d'en Cèsar Borja on es tracta en Leonardo de "dilectíssim i prestantíssim familiar nostre". És clar que "familiar" podria voler dir "servidor". Sí. Però també pot voler dir exactament el que diu: "familiar". Això ens presenta una visió diferent d'en Leonardo, perquè si fos parent dels Borja, com que aquests eren parents dels reis catalans, tant dels que hi havia a Esapanya com a Nàpols, llavors en Leonardo podria tenir les seves mateixes armes reials. Perquè estaria connectat amb la reialesa italiana i, potser, fins i tot, amb el papat, ja que viu una temporada llarguíssima al Vaticà. Això ens fa pensar que la biografia de Leonardo ha estat molt i molt manipulada. I caldria tornar-la a mirar amb més deteniment i amb molt més rigor, sense creure'ns a ulls clucs els relats quasi rondallescos que s'han confegit sobre la seva vida.
Eugènia Carrasco
Autor: Eugènia Carrasco
versió per imprimir
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo
José Luis.. Los condados se anexionaron al Reino de Aragón por motivos económicos? El dinero, la vida y el futuro del mundo estaba en el mar, chico. Es evidente que los interesantes eran los condados catalanes. No en vano, esta parte del mundo se ha encontrado siempre en medio de todos los barullos, intereses y guerras de los que la rodean.
A la pregunta de "on va treure en Lleonard tantíssims coneixements de tant diverses disciplines?", atesa la seva indubtable vinculació amb el Papa Borgia, i ja que aquest darrer va ser qui va fer expropiar via butlla papal de 1501 els béns de la Madrassa de Granada: no podria ser que en Lleonard s'hagués fet amb la part del material de Granada que no va anar a parar a la universitat d'Alcalà d'Henares via Cardenal Cisneros?
A l'Oriol i a tots els que pensin com ell, hi tenen tot el dret, els voldria dir que la denominació-titulació que volguem donar a tot el conjunt de territoris que senyorejaven els comtes de Barcelona no ens ha de fer perdre la visió global de tot plegat. Si els comtes de Bar. haguessin governat dit conjunt com a reis d'Aragó no estarien enterrats a Catalunya ni farien la cerimònia de coronació a la cort aragonesa en català. És prou important com es deia o es deixava de dir l'arxiu reial, però el més significatiu és que SEMPRE ha estat a Barcelona, on s'estaven, vivien i residien GAIREBÉ SEMPRE els comtes de Bar. Si l'Aragó hagues estat la capital real, espiritual, administativa..., els arxius per força serien allà, no a Barcelona. Aquest arxiu es podia dir tranquilament reial perquè no només eren reis d'Aragó, ho eren també d'altres territoris, i per tant, se'ls considerava i se'ls retia tractament reial allà on anessin, encara que tot plegat ho haguessin assolit sempre i per damunt de tot com a comtes de Bar. Per això no trobo lògic voler lligar la denominació originaria d'arxiu REIAL amb Aragó perquè eren reis de dit reialme com a comtes de Bar. i ho deixa claríssim el document que ens ha presentat en Francesc. Tampoc perdis de vista que quan Ramir va fer dita donació, el regne aragonès estava arruïnat i esgotat per les continues campanyes militars del seu germà, que va ser el que va empenyorar el seu territori a diverses ordres militars i religioses a canvi del suport rebut. Va ser R.B.IV el que va desfer tot aquet embolic i el que va posar els cabals, i evidentment no va ser a canvi de res i encara menys de supeditar el govern i la titularitat dels seus territoris, presents i futurs, a la seva dona i al reialme d'Aragó.
Ah, per cert, la meva argumentació l'he treta del llibre d'en Caius Parellada "Corona d'Aragó, denomi nació impròpia de l'estat català", editat pel Centre d'Estudis Colombins.
Els reis eren reis de Catalunya i reis d'Aragó, la nissaga dels comtes catalans era reial abans de la possesió catalana del regne d'Aragó, el titol de rei d'aragó no tenia cap legalitat a Barcelona ni a Catalunya...ni a València, ni mallorques no podia governar amb aquest titol perquè només s'hi referia estrictament al regne d'Aragó. Ara la generalització del titol reial català, sempre va ser boicotejat pels burgesos barcelonins, que s'oposaven a pagar els impostos d'una corona reial... però de facto Barcelona era la capital de la monarquia catalano-aragonesa...de la cancelleria, de les corts generals.
Francesc, jo no sé gaire d'història, així que et dono les gràcies per les teves dades. Però si fas servir una miqueta el sentit comú veuràs que, segons el que tu mateix expliques, el comte de Barcelona es va convertir en rei d'Aragó, i l'arxiu del que parles era el del rei d'Aragó a Barcelona (i d'aquí el seu possible nom d'Arxiu reial de Barcelona). També hi ha un magnífic Palau Reial gòtic al centre de Barcelona, que era la residència dels reis d'Aragó a Barcelona.
Ah! I una altra cosa, els mateixos valencians i balears se sabien pertanyents a la nació catalana. Eren mallorquins de Nació Catalana i valencians de Nació Catalana. I així resta reflectit en la primera edició de les obres d'Ausiàs March: "valencià de Nació Catalana".
Oriol, el rei Ramir va fer donació del seu Regne d'Aragó al comte de Barcelona Ramon Berenguer IV. El document de donació està desat i guardat a l'Arxiu Reial de Barcelona -nom que a l'època dels Borbons fou substituït ignominiosament per Arxiu de la Corona d'Aragó, després de la derrota el 1715 de tota la Confederació amb la caiguda de Mallorca. El document fa així: "Ego Ramimirus Dei gratia REX Aragonensis dono tibi Raimundo Barchinonensi COMITI et MARCHIO filiam meam in uxorem CUM TOTIUS REGNI ARAGONENSIS INTEGRITATE sicut pater meus Sancius rex vel fratres mei Petrus et Ildefonsus melius habuerunt et tenuerunt". És a dir, "jo, Ramir, rei aragonès per la gràcia de Déu et DONO a tu, Ramon, comte barceloní i marquès, la meva filla com a muller JUNTAMENT AMB TOTA LA INTEGRITAT DE TOT EL REGNE ARAGONÈS, talment com el meu pare el rei Sanç i els meus germans Pere i I Alfons el van tenir en les millors condicions i el van retenir". El document és inapel.lable. El rei Ramir lliura el seu regne i la seva filla al comtat de Barcelona, al voltant del qual giraven els altres comtats i vescomtats de Catalunya (designació geogràfica que apareix al segle XII entre els trobadors, tal com el gentilici "català" i que els mateixos reis anomenen "regne". D'altra banda, fixa't que he dit l'Arxiu Reial de Barcelona. I és que, en efecte, pel títol que els venia d'Aragó els descendents dels comtes de Barcelona van esdevenir reis, uns reis, però que tenien a Barcelona la capitalitat de tota la Confederació i, per tant, el seu arxiu. Endemés, els membres de la dinastia seguien la numeració del Casal de Barcelona -Pere del Punyalet, per exemple, va ser Pere III i no pas IV segons la numeració aragonesa, i aixi ho indica en la seva crònica. Així mateix, el cos diplomàtic o Consell Reial estava fet sobretot per catalans i la política exterior era menada des de Catalunya, com també des d'aquí es va prendre la iniciativa i el pes expansionista cap a Mallorca, Menorca, Eivissa, València, Múrcia, Sicília, Sardenya, Atenes i Neopàtria i el regne de Nàpols. I els nostres reis tenien el català com a llengua materna i d'ús administratiu, llevat, precisament, a l'Aragó, a la capital del qual cada nou rei jurava el càrrec i ho feia, allí, en català. I varen ésser llurs insígnies, la quatribarrada sobretot, les que representaven tota la confederació. I més coses. els reis de la dinastia estan soterrats fins a Joan II en territori català: Santes Creus i Poblet. I, per fi, dir que a l'exterior els súbdits de la Confederació eren anomenats, tots, catalans.
El Guerau no sap la diferència entre un reialme i un comtat, ni entre un mallorquí (Llull), un valencià (March) i un català.
L'Oriol com l'elit dominadora de la catalunya actual està adoctrinat en la història feta a mida pels feixistes espanyols, està adoctrinat en els principis del movimiento falangista. Segons el qual Catalunya mai va existir, el que és cert es que la majoria de catalans estan adoctrinats en l'espanyolisme de la Història, Segons aquesta història Ramon Llull i Ausiàs Marc eren aragonesos-espanyols per suposat.