Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La gent està atrapada en la història, i la història està atrapada a la gent."
James Baldwin
OPINIó » 23-07-2014  |  CERVANTES FOU MIQUEL DE SERVENT
6865

Ressenya del llibre d'En Marc Grijalvo

En Narcís Garolera ens parla de la novel·la d'En Marc Grijalvo, "La paraula silenciada", que recull la teoria bilbenyenca de l'original català perdut d'El Quixot.

Marc Grijalvo, La paraula silenciada (XXVI Premi de Narrativa Sebastià Juan Arbó), Cossetània Edicions (Notes de Color, 61), 2014, 190 pàgs.

El llibre –el primer que escriu l’autor, nascut el 1978– és una novel·la el tema de la qual és la descoberta i la percaça de fragments del Quixot, escrits en català, apareguts fortuïtament en una biblioteca espanyola.

El tema no és pas únic. És comparable amb algunes obres de Shakespeare, que molts estudiosos atribueixen al seu contemporani Marlowe. O amb algunes de les peces teatrals de Molière, que podrien haver estat escrites per Racine.

L’argument és molt atractiu (per sorprenent) i molt ben tractat. Els personatges són actuals i versemblants. El lector no pot deixar la lectura de l’obra, perquè en vol saber el final. L’enjòlit es manté fins a la darrera pàgina.

La novel·la s’inscriu en el gènere literari de la ficció històrica i cultural (és un llibre que té per motiu principal un altre llibre), i, tant pel tema com per la trama, es podria comparar amb El codi Da Vinci de l’americà Dan Brown, o amb la novel·la Possessió de l’anglesa A. S. Byatt.

L’acció passa en l’època actual (desembre del 2011) i té lloc en diferents indrets, amb intervenció de diversos personatges.

L’estil és àgil i trepidant, i la tècnica narrativa confereix a la novel·la la condició de thriller, que podria tenir una versió cinematogràfica.

La llengua és molt acostada al registre col·loquial (sobretot en els diàlegs), amb les incorreccions pròpies del llenguatge dels joves d’avui.

Finalment, recomanaria una traducció de la novel·la al castellà, que ajudaria a fer-la conèixer a lectors espanyols, que no poden ni tan sols imaginar un argument com el que sosté la novel·la.

Narcís Garolera

20-3-2014



Autor: Narcís Garolera




versió per imprimir

  1. Marc Grijalvo
    21-10-2014 10:40

    Bones,

    Completament d'acord amb el que comentes. Jo vaig descobrir "el tema" després d'una xerrada d'en Narcís, en que exposava les teories de Bilbeny (deia molt clar que no eren seves) entre d'altres coses.
    De fet, m'hauria fet molta il·lusió fer una presentació del llibre amb ell, però he intentat contactar-hi i no ho he aconseguit.
    Deixo aquí al mur la proposta. ;)
    Moltes gràcies i espero que us ho passeu bé amb la novel·la.

    Marc Grijalvo

  2. ccbaxter
    27-08-2014 14:18

    Moltes gràcies per la resposta, Marc Grijalvo.

    :-)

    De tota manera aquí tornem a tenir un exemple, petit però clar, que una cosa és "el que es diu i tothom pot escoltar en directe" i una altra molt diferent "el que queda" en escrits i documents.

    Perquè segons "el que queda" per internet (almenys pel que he pogut trobar) la conclusió equivocada a la que s'arriba més fàcilment és que el primer que va proposar la catalanitat del "Quixot" va ser Narcís Garolera, cosa que no és pas certa. Ni molt menys!

    Salut i gràcies de nou.

  3. Marc Grijalvo
    21-08-2014 13:43

    Bones,

    Sóc en Marc Grijalvo, l'autor del llibre. Primer de tot, gràcies per la ressenya i fer difusió de la novel·la.
    Hi ha algun comentari que menciona que no faig referència a Bilbeny. En les presentacions que he fet, tots aquells que han vingut, han escoltat com el menciono com una font d'informació. Tot i això, la novel·la no es centra amb els estudis fets, sinó que els utilitza com a punt de partida per un llibre d'aventures.

    Simplement, espero que us agradi la lectura i us acompanyi en aquest estiu tan irregular que tenim.

    Moltes gràcies.

  4. pimpampum
    12-08-2014 02:09

    Ramon Llull no anava perdut. Tu, del tot. Que no ho veus, que el teu exemple corrobora les meves explicacions?

    Segons la normativa (que l'has oberta mai, noi?), el relatiu de les temporals es fa amb "que", que és la forma, ve-t'ho aquí, que també va fer servir Llull en l'exemple que em cites. Confons la preposició que encapçala algunes estructures temporals (no pas totes: en aquell temps / la setmana passada / demà) amb la de les subordinades relatives.

    Molta sort a l'hora de treure't el nivell C.


  5. Oriol
    11-08-2014 10:20

    Sí, perdona. Tant jo com en Ramon Llull anem molt perduts. Tu no. Per això tu escriuries "En aquell temps que [=en què] nostre Senyor Jesu Crist era en aquest món", Llull Doctrina Pueril 26, 5, així: "Aquell temps que [=?] nostre Senyor Jesu Crist era en aquest món". Sort que al segle XIII no hi havia correctors així, sinó segurament haurien destrossat les obres de Llull igual com ho han fet amb els autors del segle XX (ja se sap... Carner, etc.).

  6. pimpampum
    11-08-2014 01:20

    Oriol, digues on t'has perdut, que acabarem abans.

  7. Oriol J.
    09-08-2014 23:00

    On és el problema?

  8. Oriol J.
    09-08-2014 22:58

    En aquell temps que [=en què] nostre Senyor Jesu Crist era en aquest món, Llull Doctr. Puer. 26, 5. No pas en la forma acostumada, mas en aquella que [=en què] malalts o famejants solen dormir, Metge Somni i.

  9. Oriol
    09-08-2014 10:04

    A veure què us sembla aquesta solució; "Si vols estudiar, has de tenir en compte que EN l'època QUE et mous"

  10. pimpampum
    09-08-2014 02:15

    Em dec explicar ben malament.

    a) "Si vols estudiar això, has de tenir en compte que Tarragona, o n/ en què / en la qual hi ha X". Locatiu.

    b) "Si vols estudiar, has de tenir en compte que l'INH, en què / en el qual". Pseudolocatiu. L'INH no és cap lloc físic concret, tot i que pot tenir una seu. N'hi ha que hi donen per bo "on".

    c) "Si vols estudiar, has de tenir en compte que l'època ...X... et mous". Trobo sensacional que em diguis que això és un locatiu, i encara més afirmis que "època" la interpretes com a lloc. Els lladres interpreten les finestres com a portes.

    Si no trobes el sentit a "has de tenir en compte que l'època que et mous...", vés a buscar-lo a la gramàtica del 18, que no deus haver obert mai. A vejam si entens que normativament, quan hi ha un locatiu, si vols expressar "en la qual et mous", "en què et mous", "dins de la qual et mous", també ho has de fer amb "que".

    Em podries dir quin dels escriptors que tens de model t'ha llegat aquest "vivenciar"? El llegiré amb delit.


    M'ho prenc com un entreteniment. Si a la universitat hagués gosat dit que a "has de tenir en compte que l'època que et mous..." hi ha un locatiu, ara no seria llicenciat en Filologia Catalana.



  11. Marc
    08-08-2014 21:00

    "Si vols estudiar això, has de tenir en compte que l'època on et mous"... "en la qual et mous", "en què et mous", "dins de la qual et mous", etc. En canvi "has de tenir en compte que l'època que et mous..." no té cap sentit.
    "Època" la interpreto com a lloc, objecte d'estudi o lloc on s'habita.
    En canvi si vull expressar que l'autor va vivenciar la seva època, que en va experimentar els trets característics, etc, això ho diria "l'època que va viure"

    (No t'ho prenguis de manera personal).

  12. pimpampum
    08-08-2014 20:17

    Oriol, fill, on t'has perdut? Si, segons la gramàtica normativa, en els temporals només es pot fer servir "que", amb "època", que és un temporal, no hi podem fer anar ni "en què" ni en "la qual". Cada cop s'hi miren menys, a l'hora de donar el nivell C.

  13. Oriol
    08-08-2014 20:08

    L'època en què = L'època en la qual. On és el problema? Això s'explica a bàsica. Tu ho has dit.

  14. pim pam pum
    08-08-2014 19:11

    Lluís, si ja el consultes a Quixot.cat, endavant. Ara falta que el consulteu sempre.

    Oriol, això s'ensenya a bàsica. I?

    Marc, Déu n'hi do. Vés a explicar a qualsevol professor que un temporal tan clar com el que mostres té una interpretació locativa! No voldria dir obvietats; però, perquè hi hagi un locatiu hi ha d'haver un lloc. On el veus? És que això no és ni un pseudolocatiu!

    Pel que fa a la passiva, ja m'has mort. Què carai hi té a veure, aquí? (De fet, si dónes aquesta passiva per bona et desqualifiques lingüísticament tu solet.)

    Sant tornem-hi. Segons la gramàtica normativa, tots els temporals es fan amb "que". Què és que no entens? Que l'has llegida mai, la gramàtica normativa?

    Ep! Jo et vaig explicar ahir els criteris que manego a l'hora de fer anar "des de". Que em podries explicar els teus pel que fa al Present Continuous?


  15. ccbaxter
    08-08-2014 18:23

    Hola!

    «Recull la teoria bilbenyenca»

    Però, menciona Bilbeny, almenys?
    Perquè no ho he trobat.
    En canvi, el que he trobat és això altre:

    «Segons paraules de Grijalvo, "el vaig escriure gràcies al ja inexistent Bloc Alternatiu Rosinc, BAR, que va organitzar una xerrada sobre l'origen de Miguel de Cervantes, que va impartir el filòleg Narcís Garolera»

    http://www.viladeroses.cat/escampa-roses-que-loriginal-de-el-quixot-podria-ser-catala-despres-ho-silencia-amb-paraules/

    I també:

    «Amb 'La Paraula Silenciada' en Marc realitza la seva primera incursió en el gènere de la novel·la. Novel·la que surt d'una xerrada del filòleg Narcís Garolera que el Bloc Alternatiu de Roses va organitzar al municipi fa uns anys.»

    http://www.empordadigital.cat/ca/roses/1950-marc-grijalvo-imagina-que-passaria-si-el-quixot-fos-escrit-en-catala-amb-la-paraula-silenciada


    Bilbeny però sense mencionar Bilbeny?
    Això ja ho ha fet l'Espejo amb el tema Despuig.
    I també histocat i el cch.
    Deu de ser una epidèmia...

    En fi.
    Suposo que és bo que se'n parli.
    D'una manera o d'una altra.


  16. Lluís
    08-08-2014 17:38

    Pimpampum: a quixot.cat, el que hi ha buscat al CORDE ho diu explícit. De fet el CORDE em va tan bé per trobar espardenyades que no m'estranyaria que ens el tanquessin qualsevol dia.

  17. Busca-raons
    08-08-2014 16:19

    PIM PAM PUM, ETS EN JOSEP MARIA R. OI?

  18. Marc
    08-08-2014 12:22

    "Dins el segment de temps en què va viure" locatiu.
    "Dins el segmanet de temps que va viure" temporal. En aquest cas es pot fer passiva: "dins el segment de temps que va ser viscut per ell".

    Són dies interpretacions de l'expressió. Em sembla que tant la teva com la meva interpretació són vàlides.

  19. Oriol
    08-08-2014 12:03

    "El grup en què també és correcte quan es pot substituir per 'en el qual', 'en la qual', 'en els quals' o 'en les quals'. Per exemple, la frase Les dades en què es basa són fiables és correcta perquè es pot substituir per Les dades en les quals es basa són fiables. En canvi, la frase Coincideixen en què hi haurà problemes és incorrecta perquè si substituïm el grup en què, tenim Coincideixen en els quals hi haurà problemes, que no està ben contruïda. La solució podria ser: Coincideixen que hi haurà problemes o Coincideixen en el fet que hi haurà problemes."

  20. pimpampum
    08-08-2014 05:41

    Per què és mal escrit, mestre?

    "Per" vol dir "tenint en compte". La frase significa "és una obra d'art tenint en compte que la traducció és d'aquella època"

    La resta no l'has entesa pas. Normativament, les relatives dels circumstancials temporals es fan amb "que" (de fet, la conjunció). Si vull seguir la normativa, no puc escriure "l'època en què" mai, per més que hi hagi una tendència a deixar passar aquesta construcció quan té matís duratiu, com ara. Com que "dia" abasta un temps més curt, et sembla millor.

    Si hagués escrit "desem-ho pel dia que vingui", m'haguera equivocat, perquè aquí hi va "per a".

    El teu criteri, pel que he vist, consisteix bàsicament a fer servir paraules de l'estàndard en amunt; el meu, de l'estàndard en avall.

  21. Marc
    08-08-2014 05:08

    Sincerment, això "són una obra d'art per l'època que el poeta els va traduir" està mal escrit. Si haguéssis escrit "desem-ho pel dia que vingui", no em faria tan estrany.
    "són una obra d'art per l'època en la qual el poeta..." potser funciona millor. No sé si hi veus la diferència.
    "per l'època que el poeta els traduia, van comançar a recuperar..." això funciona millor també. O no?

    La resta del que dius, bé... si partim de criteris diferents ja som al cap del carrer.

  22. pim pam pum
    08-08-2014 04:24

    Comencem bé, si el que jo escric correctament m'ho esguerres perquè et sembla que és dolent. Consulta la gramàtica del 1918 o la del 1956 i t'adonaràs que els circumstancials temporals van amb "que" (i no preveuen cap més possibilitat). És a dir, que si vols fer anar "l'època en què", tu mateix, però deixa que jo segueixi la normativa.

    Si el súmmum a què ha arribat la prosa moderna és el Carner, bona nit i tapa't. Et torno a dir que busquis per Internet ressenyes modernes dels Dickens carnerians. Per cert, has vist manuscrits del Calders? Plens de faltes. La feina que hi devia tenir, el corrector!

    Com ho haig de fer, per ser un funcionari (bo o dolent)?

    Faig servir criteris numèrics, cosa ben diferent. Per exemple, tu fas anar gairebé sempre "emprar", i jo, "fer servir". Per què? El teu motiu no el sé. Jo "emprar" només l'he sentit a dir en el món acadèmic, i "fer servir", a tot arreu. Amb això i prou ja puc triar. Que et sembla que la meva manera d'escriure no és prou catalana, mestre?

    Ja t'he dit que jo no compararia un castellanisme correcte amb un anglicisme incorrecte.


    El vídeo aquest ja el vaig veure fa temps. Com que jo esmentava un article del Bilbeny, voldria que em contestés ell mateix. M'hi hauré de fotre fulles.

  23. Marc
    08-08-2014 03:24

    ""D'altra banda"

    GDLC = A més, de més a més

    DIEC = Altrament"

    En què es basen?

  24. Marc
    08-08-2014 03:22

    "Els Dickens carnerians són una obra d'art per l'època [en] què el poeta els va traduir, i un disbarat si ho mirem amb les possibilitats actuals"

    Molt bé, és la teva opinió personal (insidiosament ambivalent). És clar que Carner no és perfecte; "desdejuni", per exemple, és una cosa estranyíssima, però és part del seu estil. Carner és el màxim a què ha arribat la prosa moderna. Per cert, això últim de "amb les possibilitats actuals" és una mostra de la mena de renúncia de tot bon funcionari.

    No he dit que per saber la llengua hagis de llegir Carner, sinó que en la llengua literària de l'època de Carner, aquesta mena d'expressions, ara en desús, sovintegen cosa de no dir i fins i tot identifiquen una època. El que deia, doncs, és que hauries de llegir aquells que la sabien emprar, com és ara Carner o, més propers en el temps, Tísner o Calders, etc. Que el diccionari tot sol no serveix.

    Empres criteris socials. Com que la gent no ho diu i tothom empra el castellanisme corresponent, s'ha acabat la discussió. Així encara dirieu "sellu" i "bussón" i tal..."Des de" i present continu tenen en comú que són alienes a la llengua catalan. Si "d'ençà" no s'empra no per això ens hem de plegar a les circumstàncies de causa extralingüística, és a dir, no pertanyents al sistema de la llengua ni a l'evolució natural no interferida massivament per una altra llengua. Ja la conec l'actitud general. No la comparteixo per irresponsable i indigna.


    T'he posat un enllaç que satisfeia la teva demanda. Si ara no en vols fer cabal, és que tant te fot.

    Tot i que, deixant de banda la impertinència d'en Pim Pum, no fóra sobrer que els de l'INH ho formalitzéssiu, eh.

  25. pim pam pum
    08-08-2014 02:48

    "D'altra banda"

    GDLC = A més, de més a més

    DIEC = Altrament

  26. pim pam pum
    08-08-2014 02:36

    Marc, no les deus tenir totes, doncs.

    Això de dir que "Grans esperances" i "David Copperfield" són un model de perfecció lingüística escau a una facècia carneriana. Els Dickens carnerians són una obra d'art per l'època que el poeta els va traduir, i un disbarat si ho mirem amb les possibilitats actuals. De fet, són un compendi de totes les grandeses i misèries de Carner (i això que per saber com funciona la llengua hauria de llegir Carner és una facècia encara més grossa!) Com que el que te'n digui jo no et servirà de res, pots buscar anàlisis d'aquestes obres en revistes d'accés lliure.

    Encara que haguéssim guanyat la guerra, al Principat "cercar" seria un dialectalisme. Quan el van voler ressuscitar, aquí ja era mort. Enterrem-lo amb tots els honors, contents que gràcies a l'anglès s'hagin imposat els deverbals "cerca" i "recerca" i no pas "búsqueda".

    Què vol dir, que no té sentit? "D'ençà" ha reculat gairebé del tot, i quan escric només el faig servir el dia que haig d'apujar el registre. Si no, "des de". Si vols que rigui, compara fer servir una forma normativa (des de) amb fer-ne servir una que no ho és (Present Continuous).

    Tot el que no sigui una explicació de la metodologia lingüística de l'INH és una bona collonada. Espero que s'hi posin.


  27. Marc
    08-08-2014 01:52

    Ah! i això de "per altra banda", sí, és "d'altra part" que vol dir "altrament, endemés". "D'altra banda" no vol dir el mateix, sinó "a més, de més a més". Segons el GDLC.


    http://www.inh.cat/arxiu/vid/3r-Cicle-de-Falsificacio-de-la-Historia

    En aquest enllaç el mètode que s'empra es deixa veure prou clarament, diria.



  28. Marc
    08-08-2014 01:33

    Pam, tincs les edicions originals no corregides. No me l'he topat mai aquest "apretar" que tant dius que manega, però tant se val perquè en fa moltes d'altres. (Les edicions corregides, per cert, no només corregeixen el que no s'ajusta a la normativa, curiosament). Model de perfecció lingüística és Grans Espenrances i David Copperfield, per exemple.

    "Buscar" i "preguntar" apareixen al diccionari però la pràctica literària els bandajava en mesura desigual, de manera que hi havia una voluntat o direcció que la Guerra va estroncar. En Bibiloni se'n plany i també s'hauria de plànyer de l'empantanament general d'ara.

    Faig servir el present continu anglès en una proporció de 20 a 1; només quan em demanen que alci el to, m'hi posos amb el "feia i prou". Oi que no té sentit? Doncs això del "d'ençà" tampoc.

    El GDLC el fa sinònim de "finalment" en el sentit del que diu el DIEC. Per saber com funciona una llengua, amb el diccionari no n'hi ha prou, ni amb una simple gramàtica. Potser hauries de llegir... Carner?

    Totes aquestes coses no són cap "collonada". Són la llengua que parlo i amb tu l'aprenc un poc més, com segur que farà qui ens llegeixi, Pim Pum.



  29. pimpampum
    08-08-2014 00:41

    Lluís, et torno a demanar si heu buscat cada paraula al CORDE, pel cap baix.

  30. pim pam pum
    08-08-2014 00:33

    Marc, conec perfectament la funció de la prosa carneriana. Si no has trobat cap "apretar" en textos de Carner, vol dir que tot el que has llegit ja ho havia esporgat un corrector. (I "apretar" encara rai, perquè en té de pitjors.) Qui pensi que Carner és un model de correcció lingüística ja ha begut oli.

    "Buscar" i "preguntar" són exemples, precisament, de tot el que no es va fer llavors. Prou que se'n dol, el Bibiloni!

    Faig servir "des de" en una proporció de 20 a 1, i només uso "d'ençà de" quan em demanen que apugi el registre. Sobre "A l'últim", el DIEC abona el que dius tu, però el GDLC el fa sinònim de "finalment".

    Ara que hi som posats, "per altra banda" no apareix ni al DIEC ni al GDLC, que només donen per bo "d'altra banda"; i "que el que estava fent aquella gent" inclou un Present Continuous anglès. En català, "feia" i prou.

    Totes aquestes collonades són molt divertides, però encara no hi ha hagut ningú de l'INH (tret del Lluís) que m'hagi fet cinc cèntims de la metodologia fa servir.


  31. Lluís
    08-08-2014 00:32

    pim pam pum: no creguis que és tan fàcil. L'Àlex Sendra apunta a que el gruix de males traduccions del català és tan gran, que no ha aconseguit textos purs castellans. Val a dir que s'ha centrat en corpus de castellà que sobretot inclouen literatura (lleis, cròniques, llegendes, literatura artística, etc.). Les meves investigacions van per allà mateix. Jo no sé d'on treure els documents castellans antics que proposes: judicis, actes notarials, contractes, etc. A mi també m'agradaria veure'ls.

  32. Marc
    07-08-2014 05:22

    Jo no ixo de Carner. No n'he dit res de la prosa noucentista, però em mereix tot el respecte que no tinc pel patuès que s'escriu avui. (No he topat mai amb aquest "apretar" que dius, per on para? El que si que he trobat és un "averiguar" a la traducció dels Assaig de Bacon, que encara ningú no m'ha sabut justificar).
    Per altra banda, la prosa de Carner té els arcaismes i dialectalismes que ha de tenir si pensem que el que estava fent aquella gent era restituir una llengua amb una història del tot anòmala i dotar-la dels recursos que el contacte amb la llengua de Castella li havia arrabassat.

    Respecte a "buscar" i "preguntar" eren sols un parell d'exemples que havien de servir com a símbol del que es va endegar al període noucentista i que ara fórem incapaços de dur a terme per raons estrictament socials i psicològiques, per manca d'aquell suport institucional que deia, perquè, de fet, encara cal restituir la llengua i moltes altres coses...


    Per cert, aquest "des de" ("A l'últim, et deixaré una forma correcta des de la primera edició del DIEC) és un invent recent que substitueix el català "d'ençà de/que"; i "a l'últim" no vol dir "per acabar" sinó "al capdavall", "A l'últim, el noi va arribar esbufegant"...

  33. pim pam pum
    07-08-2014 03:07

    Lluís, entenc perfectament el teu raonament; tot i això, estic segur que hi ha una sortida. Com que aquí no heu negat pas que la llengua i la literatura castellana existeixin, és evident que hi ha d'haver escrits en aquesta llengua (tant de literaris com de no literaris) que siguin anteriors o coetanis a les obres que esmentes. Abans de publicar cap llista de catalanades, pel cap baix hauríeu de buscar cada paraula i expressió al "Diccionario crítico" del Coromines i al CORDE, no fos cas que la trobéssiu referenciada en un contracte de Burgos, en un judici de Salamanca o en unes esposalles de Segòvia. Si no heu fet ni aquest pas, em sap greu dir que l'article no té valor com a investigació i no és sinó munició per a l'enemic.

    Marc, pel que fa a "senzill", "fàcil" el va precedir de dos segles. Sobre "pessebre", es va agafar aquesta paraula castellana per no dir que Jesús va néixer en una cort, cosa que llavors devia ser una mena de blasfèmia; no sé com se'n deia abans, si és que existia.

    Carner feia servir gairebé sempre "demanar" en el sentit de "preguntar"; també feia servir "apretar", i tothora. Si fos de tu no faria gaire cas a la prosa noucentista, farcida d'arcaismes, castellanismes i dialectalismes.

    Si em demanes pel criteri de Fabra, per què no esmentes que "buscar" i "preguntar" els va sancionar ell? Al meu dialecte "cercar" és mort, i prou feina tenim a mirar de salvar milers d'expressions que agonitzen. Que et sembla poc, una paraula que fa més de 300 anys que volta per aquí i que Fabra va donar per bona?

    Per cert, el Fabra de les "Converses filològiques", que maldava per desterrar "recolzar" com a traducció de "apoyar", haguera quedat ben aixafat amb el teu "recolzament institucional".

  34. Marc
    06-08-2014 19:52

    Pim, el que dius de la "metodologia" que s'empra per a l'"anàlisi" lingüística del text del Quixot és del tot encertat. Crec que és una molt bona obsevació que l'INH hauria de tenir especialment en compte. Ara bé, la cosa no és tan senzilla. Com diu molt bé en Lluís, hi ha la circumstància que molts mots que apareixen al Quixot, el diccionari de la RAE, la sola font que en dóna és precisament el Quixot... I això tu no ho tens en compte. Aquesta circumstància també palesa, crec, que la filologia castellana és un desgavell total i que poc es pot emprar com a ajut per fer un treball com el que pretenen fer. El diccionari també s'ha de sotmetre a la mateixa crítica.

    Altrament, pel que fa als castellanismes que apuntes, m'agradaria que en donessis les versions catalanes: com es deia "senzill" i "pessebre"? "Postres" es diu en català "llevant de taula" (que és una de les accepcions que té l'expressió).
    Tocant a la teva actitut prescriptiva relativament a l'acceptació de castellanismes com ara "buscar", "preguntar", etc, amb l'argument que "fa segles que es diuen"... com justifiques, doncs, la tasca de depuració de la llengua catalana que va escometre Fabra i les institucions del moment? Si Fabra hagués adoptat el teu criteri, ara parlariem com en Pitarra. A més, "buscar" no es diu a Balears i Carner no empra gairebé mai, si no recordo malament ,"preguntar" sinó "demanar". Que un autor no empri una paraula o expressió determinada no és argument, però és que no és només Carner que tendeix a negligir aquests castellanismes, és tota la seva generació en grau desigual, això sí. A parer meu, el criteri de la persistència temporal d'un castellanisme per a justificar-ne l'ús és una arbitrarietat i manca total de voluntat de restabliment de la llengua. I això no té absolutament res a veure amb "purisme" de cap mena (que ja sé que això és el que argueixen el que no tenen ni idea del tema i a més els importa un rave), sinó més aviat amb l'estructura psicològica actual dels catalans que se saben, conscientment o inconscient, a la intempèrie, en precari, sense cap mena de recolzament institucional i amb una població tremendament castellanitzada que els va a la contra.

  35. Lluís
    05-08-2014 23:46

    Pim pam pum: jo estic en desacord amb que el castellà antic (el que es parlava a llocs castellans) és allò que ens ve representat a les obres literàries del segle d'Or o *trobades* al segle d'or. És un escull que costa de trencar, perquè consisteix en un coneixement circular: El Quixot no és català perquè les expressions són a La Celestina, i La Celestina no és catalana perquè les expressions són al Quixot, i així amb tot un grapat d'obres. Per mi aquest "castellà antic" és una il·lusió del coneixement circular, i entenc que cal feina per a explicar aquesta posició. La posició fàcil és dir que són una bona representació del castellà del moment, i tot el que costi de justificar, doncs calçador i avall. Per part meva, vaig escriure http://www.inh.cat/articles/El-Conde-Lucanor-de-Don-Juan-Manuel.-Notes-sobre-la-llengua-castellana-antiga . Però tinc unes quantes troballes més a la recàmera que espero que encara aclareixin més les coses. Tot vindrà.

  36. pim pam pum
    05-08-2014 02:52

    Albert, confons la metodologia amb la historiografia oficial. El que diu la historiografia oficial sobre tots aquests exemples ho saps més bé tu que no pas jo. Torno a repetir que d'historiador no en sóc pas.

    Teniu traça a detectar errors de la historiografia oficial. Si expliquéssiu el que és evident i prou, us respectarien. El problema és voler-ho interpretar tot. Per què et sembla que no us fan cas? Mirem dos exemples.

    1) Article "L'original del Quixot no era en anglès, sinó en català", del Lluís M. Mandado. Els últims paràgrafs identifiquen Cervantes amb Thomas Shelton d'una manera tan "curiosa" que només descriuen la imaginació tan fèrtil de l'articulista. Què en diria qualsevol professor universitari, d'aquestes piruetes? T''ho imagines, oi?

    2) Per a la metodologia, l'article "Catalanades, catalanismes i errors de traducció a la Segona Part d'El Ingenioso Cavallero Don Qujote de la Mancha", del Jordi Bilbeny. Podríem demanar-nos quins coneixements té l'articulista sobre la gramàtica històrica del castellà, però és igual. El que sí que és important és saber quin criteri ha fet servir per identificar les catalanades. No ho diu enlloc. Aquesta mancança ja invalida del tot l'article, i qui hagi anat a la universitat ho sap tan bé com jo. Continuem, per això. Com que sembla que l'INH compara l'expressió original amb el català i el castellà actuals, si el Bilbeny hagués fet igual tornaria a desacreditar l'article: que l'expressió funcioni en català modern i no en castellà modern no demostra pas que sigui cap catalanada! Primer de tot, la "catalanada" s'hauria de confrontar amb obres anteriors al "Quixot", per més que el Bilbeny mateix ja s'encarregui de deixar clar que si la podem consignar abans no demostrem que ell s'equivoca, sinó que l'altra obra també és catalana (Déu n'hi do!). Ara bé, no tots els textos són sospitosos de ser catalans. El Bilbeny ha buscat totes aquestes "catalanades" al CORDE (Corpus Diacrónico del Español) per veure si n'hi ha cap que aparegui, per exemple, en un judici de Burgos del segle XV? No pas. Torna a quedar desacreditat. Si el consultés, potser podria esborrar bona part de la llista. Ara bé, fem-li confiança i pensem que encara n'hi quedarien moltes que no apareixen en castellà fins al "Quixot". Molt bé. Potser podríem trobar que sí que en són, de catalanades, però encara no podríem afirmar que el "Quixot" és una traducció, perquè, si l'autor del "Quixot" hagués viscut una temporada a Barcelona, per exemple, totes aquestes catalanades es podrien explicar prou fàcilment.

    S'ha d'anar amb molt de compte abans de fer determinades afirmacions. Si un investigador català del segle XXV trobés les restes del web de l'INH i desconegués la situació real de la llengua al començament del XXI, és ben probable que, per la quantitat de castellanismes que hi ha, pensés que molts dels articles són una traducció barroera d'un original castellà perdut.

  37. pere martí
    04-08-2014 21:15

    Ja, ...home jo crec que tot aixo es una manera de guanyar alguns calerons per viure, no?

  38. pim pam pum
    04-08-2014 02:03

    Sobre "a vejam", no veig quin problema hi trobes. Per a mi és un col·loquialisme; per a tu, un vulgarisme. Imaginem que fos un vulgarisme, doncs. Que no en puc fer anar, de vulgarismes? Que et sembla, per exemple, que "collons" és una paraula menys catalana i menys bona que "primerenc"?

    Jo no he vist mai que l'IEC vulgui promocionar "sigut"; però, si et serveix de consol, el DIEC1 també va acceptar, a més de "sigut", "sét".

    A mi no em sembla que aquestes "a" davant un complement directe siguin ultracorreccions: "agredir", "matar" i "apunyalar" són verbs inequívocament transitius (els verbs que expressen emocions sí que poden fer anar de corcoll). Només se m'acudeixen casos molt concrets d'elisions de la "a" del complement indirecte ("telefonar" i variants); en canvi, en la parla col·loquial del central tendim a reforçar la preposició (Va regalar una flor EN a la seva dona).

    Pel que fa a la quantitat de castellanismes, tot depèn: a la meva feina qualsevol dels que t'he assenyalat em portaria força problemes. (També hi havia faltes que no eren castellanismes, però això són figues d'un altre paner.) En canvi, et puc assegurar que en fas menys que el 99,9% dels catalans. Si et vaig dir que repassessis algun tractat de puntuació va ser, precisament, perquè penso que és el teu punt feble.

  39. albert
    03-08-2014 20:57

    per al Pim-Pam-Pum: a vore si ens entenem, jo sí que sóc llicenciat en història. Llavors, com a mínim, sí que puc parlar de la metodologia de la que tu dius que no té res a veure amb la que s'apliquen als estufis i anàlisis dels articles que es publiquen al web. O sigui, ens pots il·lustrar de quina és aquesta metodologia universitària que dóna per bona la fe de baptisme del CARVANTES però la fan passar per un Cervantes? la metodologia universitària diu res sobre l'adulteració dels mapamundis plegats de banderes catalanes? On ubiquem el del Teixeira? i el del Cantino? què diu la metodologia que dius conèixer sense haver-la estudiat (?) sonre la signatura del pare Casaus (enlloc de Casas) com a bisbe de Chiapas? i de la moneda de pagament als mariners de la 1a. expedició? i de la figura del Virrei? Com és que a La Celestina obrim els porticons, i, en plena Castella, veiem les naus al port???? i del anónimo castellano del Tirante el Blanco??? a vore a vore, tots atents que et llegirem amb ""deleit""

  40. pim pam pum
    03-08-2014 06:08

    Si no escric sobre història és perquè no sóc historiador; quan no en sé, callo. Sí que puc dir, sense valorar-ne el contingut, que la metodologia (allò que ensenyen a la universitat) del 90% dels articles que es publiquen aquí és un bunyol com una casa de pagès, però tant me fot, perquè, fins i tot amb els de l'INH a favor nostre, aconseguirem que Catalunya sigui independent.

    "Fer-se l'orni" és castellà, per més que el Coromines el donés per bo. Que hi hagi construccions semblants que siguin bones no la valida pas, aquesta. És igual.

    Arribem a les coses divertides. Imagina't que em demanen que corregeixi aquest fragment teu: "Si hagués estat una altra errada no haguera dit res, però tota la puta influència cancerígena d'aquests odiosos...". Hi canviaria "puta". En català, fins fa quatre dies no s'havia dit mai, així, i tu mateix, si tens una mica de consciència lingüística, t'adonaràs que en la nostra llengua això sempre s'hauria dit i escrit "però tot el coi/cony/carai/collons d'influència...". El que tu has escrit és un castellanisme molt recent (de fet, potser en castellà també és una moda força nova). Si et mires el comentari, veuràs que era, precisament, el que deixava com un drap brut algú pel "sí/sí que", i em va fer molta gràcia que algú que parlava amb tant abrandament d'un cas que a mi em sembla dubtós deixés anar un modisme inequívocament castellà.

    Ah, perdona'm: "existir", que en moltes accepcions és molt i molt dubtós, aquí l'has fet servir bé. M'havia equivocat jo.

    Acabaré el comentari amb el "per part de". Si coneguessis l'argot oficial, sabries que "se n'accepta un ús moderat" vol dir "sabem que és castellà, però nosaltres mateixos no ens sabem estar de fer-lo servir". Aquesta estructura ve del castellà burocràtic que ens arriba pels mitjans de comunicació, i diria que no té més de cinquanta anys. Potser a tu això no et sembla un "castellanisme de veritat", però a mi em van ensenyar que una llengua s'escola molt més per la sintaxi que no pas pel lèxic.



    He fet aquesta llista en un moment. M'hi podria mirar més, però m'haig de guanyar la mesada. Si et sembla que no n'hi ha més perquè no en fas més, endavant.

    "però sembla ser que els que es dediquen a assassinar catalans". "sembla ser" és castellà. En català, amb "sembla" n'hi ha prou. (I, segons la normativa oficial, aquí hi hauria d'anar "els qui".)

    "és sobretot gràcies als catalans traïdors, que són els qui de fet (traïdors, ja ho he dit) es passaven a la causa castellana". "Passar-se", en català, no té aquest sentit.

    "aquests articles volen ser també una mena de bàlsam patètic com d'expiació dels castellanets dolents". El "com" d'atenuació és un castellanisme.

    "Quan els autors d'una d'aquestes agressions són uns (com en aquest cas "agressors?) que agredeixen a "un noi que assistia a un concert antifeixista? que s'estava a l'Stroika de Manresa, per exemple, o si maten a "un jove? a de Berga, o apunyalen a un ciutadà de "que va enfrontar-se a un grup que es disposava a despenjar estelades dels balcons?". Preposició davant complement directe tres cops seguits.

    "He pensat, li respondràs a aquest inútil fins que es cansi." Pleonasme de datiu. Castellà.



    A l'últim, et deixaré una forma correcta des de la primera edició del DIEC que m'ha divertit molt que fessis anar (la majúscula és meva). Abans, te'n deixo una altra de fa ben poc (la majúscula és teva).

    "Per cert que el IEC (a qui m'agradaria seguir plenament el dia que el segueixin els castellanistes -que/quan escriuen en "català", s'entén), accepta vulgarismes com "sigut" o "sisplau", que no dubto que tu deus fer servir (tan fervent que veig que ets com desconeixedor de la llengua). Accepten "sigut", accepten "cigarret" o "escaig", paraules aquestes darreres INVENTADES per academicistes grisos com tu, Pim pam pum, i no s'accepta un ràpid adverbi?"

    "sinó fos que els catalans (o portuguesos, francesos, etc.) us l'han organitzat per fer-vos semblar el que no éreu ni heu SIGUT ni sereu mai."

  41. pim pam pum
    02-08-2014 16:42

    El castellanisme és el reflexiu, sí.

    Aglutinacions gràfiques que va proposar Solà: "esclar" i "sisplau".

    Que em diguis que tant jo com els meus professors de la universitat som del PSOE no em pot fer altra cosa que riure. Em sap greu, però és així. No riuries, si t'ho diguessin a tu?

    Els criteris de l'IEC són molt i molt millorables (jo no els segueixo pas sempre). Ara bé, tot i que el Coromines va fer tot sol la feina de tota una generació d'estudiosos, això no vol dir que no s'equivoqués, i el que diu ell no va a missa.

    "A vejam" és la manera correcta d'escriure el que es pronuncia "aviam". No és cap vulgarisme; pertany al registre col·loquial i prou.

    Que "postres" sigui un castellanisme és una acusació o una informació? "Postres" és un castellanisme del segle XVII, igual que "preguntar" o "buscar". Si et sembla que no podem escriure paraules normatives que han fet servir generacions i generacions de catalans (més de 300 anys!) és que aquí hi ha un problema. Mira si ara no és una paraula catalana que fins i tot ha generat una expressió ("per postres", precisament) que en castellà no existeix! Seguint la teva metodologia, també podríem desterrar de la parla castellanismes com ara "senzill" (segle XVI) o "pessebre" (XIV/XV).

    Et deixo aquesta perla teva de l'anterior article: "jo no nego pas que no existissin les exterminacions -els assassinats en massa- per part dels alemanys nazis". Fer servir "per part de" en el complement agent és propi del castellà burocràtic que es va començar a implantar amb força aquí a Catalunya.fa poques dècades (i no m'aturo en el verb "existir", que en català, al revés que en castellà, només és propi del registre culte). Tu mateix. Jo d'una construcció així en podria dir de tot, menys que és catalana.

  42. pimpampum
    02-08-2014 05:21

    Haig de reconèixer que no havia conegut mai ningú tan humil que no parés de pregonar la seva humilitat a tort i a dret, i que, com qualsevol criatureta, no se'n sàpiga estar, d'insultar.

    Ara resulta que els meus professors universitaris de català, que hauria jurat (i ells, també!), que eren independentistes, són del PSOE, i que jo, que diria que no suporto les aglutinacions gràfiques que proposava el Joan Solà, les faig servir tothora. Anava errat d'osques, i agraeixo que, des de la humilitat que et caracteritza, m'ho facis repensar tot de cap i de nou. Per postres, ara sé que impulso la contaminació lingüística; que em podries fer cinc cèntims de com m'ho manego, si us plau?

    A vejam. En el "sí/sí que", els generativistes et dirien que no fer sevir "que" és incorrecte; la resta de professors, no. (Jas has pogut comprovar què faig, jo.) Sobre el "ràpid" com a adjectiu, jo no t'he dit pas que fos castellà, sinó que no és normatiu (mira't el DIEC, encara que tu siguis molt millor que no pas ells). I anant a "fer l'orni", és un dels pocs castellanismes que el DIEC encara no ha recollit; a l'article anterior en què vaig opinar hi veuràs un "fer l'orni" teu (amb la funció de "cerca" del navegador, el trobaràs en deu segons).

    Aquests dies vaig molt enfeinat. Així que pugui, et faré una llista d'alguns dels castellanismes sintàctics dels teus escrits. Entesos?









  43. "io" (entre cometes, eh!) És per esparverar l'amic Pim pam pua
    30-07-2014 04:04

    Perdoneu! La cita era d'Albert Pla Nualart. Un altre a afegir a la llista dels que són més "espanyolets" del que es pensen perquè no diuen "Escolta'm, si tens un paquet i escaig de cigarrets, dóna'm un ràpidament, que ara sí en vullllllllllllllllllllllllll" (si us plau, pronuncieu -segons l'IEC: pronunciï- la "lllllllllllllllllllllllllllllllllllll" com una ela palatal d'un minut. (d'acooooord, hi ha dialectes que la faaaaaaaaaan) Mercès).

  44. Jo, només jo i sempre JO
    30-07-2014 03:54

    "D'una manera entusiàsticament", "el IEC", etc. Ho veus? Escric RÀPID. Per cert, et cito (perquè jo som tan burro que no hi arribo per mi sol... Oi?):

    Seria fàcil dir que tot s'escurça quan hi ha pressa, però el cert és que aquest fenomen, el d'adjectius fent d'adverbis, es dó na en moltes llengües, i el català, malgrat el misteriós silenci dels diccionaris, no n'és cap excepció. Per tant, sí, es pot menjar ràpid i també caminar ràpid , tot i que jo, en aquest cas, prefereixo l'ús de de pressa , que tampoc fa perdre tant de temps.

    Us en poso més exemples: parlar clar, tronar fort, respirar fondo ( fons aquí seria una ultracorrecció), xiular fluixet, vestir igual, mirar fix, volar alt, etc. La millor prova que la cosa ve d'antic és que, en algun cas, el verb i l'adjectiu formen una locució verbal. Ho són saber greu o filar prim . Aquí l'adjectiu no és autònom del verb. Per això, si em pregunteu com camina, puc respondre que ràpid , però si voleu saber com sap, no puc dir que greu."

    Planteja't si no hauries d'escoltar una mica més el poble que encara parla bé, i no tant deixar-te MANDAR pels teus amos, que això et fa CEGO.

    Que aprofiti.

  45. pim pam pum
    30-07-2014 01:22

    M'agrada que siguis tan i tan humil que deixes anar insults cada cop que bades la boca.

    M'he mirat els escrits posteriors a la meva intervenció de l'altre article, i noi, em sap greu, però el teu català és ple d'incorreccions: hi ha castellanismes lèxics i sintàctics de tota mena i una pila d'arcaismes, de vegades mal usats (deixant de banda les errades tipogràfiques, que no són gens importants). Per a explicar-t'ho em caldria més temps del que tinc; ara, que és igual, perquè no serveix de res voler explicar totes aquestes coses a una criatura vanitosa i exhibicionista.

    Et contestaré els dos assumptes que hem tractat; pensa que cada vegada que escrius en deixes més...

    D'entrada, em fa gràcia que comencis pel Coromines, tenint en compte que el més senzill és començar pel DIEC, el diccionari normatiu. O és que sí que l'has consultat i has pogut comprovar que "fer l'orni" no és pronominal? (És a dir, que segons la normativa, el que tu defenses és incorrecte; tots sabem, per això, que tu ets més savi que la resta.) Després deus haver agafat el GDLC (avui dia, encara, segurament el millor diccionari del mercat) i has tornat a estar de pega. I després has anat a espetegar al Coromines (i no em treguis l'Aguiló, nen, que és una obra feta amb els criteris i les limitacions del XIX), i t'ha donat la raó. Coromines, pel que fa al lèxic, era sensacional (si haguessis anat a la universitat, te n'haurien explicat una anècdota deliciosa sobre el mot "xiruca"); fora del lèxic, és força més sospitós: fa servir força construccions que avui es consideren castellanes, com ara el futur i el condicional de probabilitat.

    Anem al segon cas. Em vols dir que la "a" hi fa falta? De debò? A segon de Batxillerat s'ensenya la diferència entre "com" i "com a". "Com" es fa servir en la comparació (És boig com el seu avi), i "com a" vol dir "en qualitat de" (Ha vingut com a representant de l'INH). No hi té res a veure l'estil semicol·loquial ni la rapidesa (busca "ràpid" al diccionari i veuràs que no és un adverbi!), sinó que l'error prové del desconeixement.

    Tranquil, nen: l'exhibicionisme verbal combinat amb una sintaxi pobra és un tret molt comú dels qui no saben escriure.

    I ara plego del fòrum, que no tinc temps per als desvagats.

  46. pim pam pum
    29-07-2014 00:05

    Bona nit a tothom.

    Efectivament, l'autor dels comentaris no era jo (era Jo, si se'm permet la facècia). Diu que parla bé el català (potser el parla bé i l'escriu malament...), però ens ha sortit més espanyolet que no es pensa: "fer-se l'orni" és un calc pronominal del castellà "hacerse el sueco" (en català, "fer l'orni"). Com que no tinc prou temps per a dedicar-me a explicar totes les gràcies d'aquest mestre, n'hi deixaré una altra i prou: "De fet és brindar "arguments" (si és que els en calen pas) a gentussa com als de CiUdadanos, etc." El segon terme de la comparació va sense preposició: "gentussa com els de...".

    Passi-ho bé.

  47. Xavier
    25-07-2014 14:21

    Però què dius, bufó! Són ben a prop de desfer el nuc. Què no has sentit l'entrevista a Catalunya Radio? A un dels majors especialistes italians en Lleonard, li venia de nou que les armes siguin les mateixes que les de Nàpols! Ai, el que arriba a fer la poltrona en els cervells, un dia, privilegiats...

  48. Xavier
    24-07-2014 21:47

    Hahahaaaaaaaa! ;-)

  49. Jove
    24-07-2014 21:35

    No, estimat Xavier. Sóc jo ve i punt... ;-) Per això encara espero en Pim pam pum...

  50. Xavier
    24-07-2014 20:53

    Ei, Jove, què ets el pim, pam, pum? Hahaaahaaaaa!!!

  51. alex III
    24-07-2014 20:29

    Petrus: Aquests "trileros de unionistes?... que opinen que la llengua no cal dominar-la, porqué qué caramba, al fin y al cabo lo importante es que nos entendamos!... I tant que s'entenen, fa 500 anys que ens entenem, nosaltres paguem i ells s'ho gasten.

  52. Jove
    24-07-2014 16:43

    Petrus, en Garolera es referia i es refereix al català, no pas al castellà.

    Lluís, no siguem ingenus ni ens fem els ornis. Els que diuen que no el parlen perquè ""perquè tenen por de parlar-lo malament"" són els qui no volen parlar-lo i fins els molesta que existeixi. Ara bé, si et diuen això és per no dir-te allò. Per l'amor de déu.

  53. Petrus
    24-07-2014 14:22

    Lluís, no és un tema de parlar bé "el català". Aqui es parla de que "el registre és col·loquial amb les incorreccions pròpies dels joves d'avui..." això també seria aplicable si la novel·la fós en castellà.


    Aquí la qüestió és que hi ha molts joves tant catalanoparlant com castellanoparlants que en la seva llengua s'esforcen a assolir la correcció i l'excel·lència i que "la joventut" no és un factor que obligui a ser deixat o semi analfabet com molts dels nostres grans, d'aquí que vaig posar a gent de suposada responsablitat per la seva exposició pública.


    Si vols et puc posar un analfabet de masses, el senyor Mariano Rajoy que parla que fot pena, sembla un macarra de Lavapiés. O l'altre il·luminat, en Cayo Lara... i en el registre català, amb o sense excusa de 40 ños de paz la llista és immensa, però curiosament sempre guanyen els del costat de l'unionisme que opinen que la llengua no cal dominar-la, porqué qué caramba, al fin y al cabo lo importante es que nos entendamos!


    I amb tot això que dic no vull dir que jo m'inclogui dins el grup de l'excel·lència, però és que jo no exerceico cap feina o càrrec d'exposició pública ni remunerada amb els diners del contribuïent. I a més, m'esforço a millorar com moltíssims joves ho fan per molt que el senyor Garolera opini que la incorrecció lingüística dels joves és un fet transversal i homogèni.

  54. Lluís
    24-07-2014 13:04

    També hi ha el cas dels que no parlen català "perquè tenen por de parlar-lo malament". Simplement acusar constantment dels errors pot ser contraproduent. És complicat tot plegat, no és tan fàcil com anar assenyalant amb enuig els que fan errades.

  55. Jove
    24-07-2014 10:38

    Doncs jo sóc jove i el parlo bé. Entesos que s'hagi de denunciar com es mal parla, però m'afegeixo a la denúncia que dir generalitzant que "els joves" parlen malament el català és ofensiu i contraproduent. De fet és brindar "arguments" (si és que els en calen pas) a gentussa com als de CiUdadanos, etc.

  56. Marc
    24-07-2014 06:09

    Si et se la ofensiu dir que els jovent en general, el català el parlen amb el cul, Petrus, et sembla ofensiva la veritat de la situació de la llengua catalana (com a mi). I és que els mitjans i tot l'ordenament social ens va en contra. No ho tenim gens ni mica fàcil, els que ens sentim amb la reponsabilitat de parlar en català i no pas en el fastigós patuès que es pretén imposar des de tots els àmbits, i l'enorme pressió de la llengua de Castella.

  57. Petrus
    24-07-2014 00:52

    La llengua és molt acostada al registre col·loquial (sobretot en els diàlegs), amb les incorreccions pròpies del llenguatge dels joves d'avui.


    Doncs si el jove protagonista és de Santa Coloma de Bustos o de la Seu d'Ausàs "aquestes incorreccons pròpies del llenguatge dels joves" pot passar de ser curiós i divertit a ser una merda com un piano.


    Crec que la ressenya hauria de dir: 'pròpies del llenguatge d'alguns joves' o 'de molts joves'. Però donar per fet que tots els joves parlen malament com els no tant joves Toni Bolaño o la Ariadna Oltra o el Miquel Iceta és ofensiu.

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
34996
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
La investigació d'En Jordi Bilbeny sobre En Lleonard sembla que avança amb fermesa i decisió. Ara, un pas més...[+]
Hi havia port a Pals o no hi havia port? Mentre els escèptics continuen dubtant, l'Albert Fortuny analitza el...[+]
Al segle XVII, a Catalunya, encara era ben viva la memòria que els catalans van ser els descobridors,...[+]
Una intervenció arqueològica a la basílica dels Sants Just i Pastor descobreix restes d'un segon palau...[+]