ARTICLES » 30-08-2013 | IMPERI UNIVERSAL CATALà
 11709
|
Timor, Pego i Aitana: del País Valencià al Pacífic
Sabies que els noms valencians de Timor, Pego i Aitana es repeteixen idèntics a Indonèsia, a l'illa de Timor? És casual o respon a una primitiva descoberta i colonització d'aquelles illes per uns navegants catalans que s'han esborrat de la història? En Joanjo Albinyana ens ho explica tot seguit.
Mentre consultava informació sobre la història del castell de Carrícola vaig veure que en temps de Jaume I es lliurà aquest castell, també anomenat castell de Muntis, al català Ramon de Timor[1], que en fou el seu primer senyor feudal. El Castell de Carrícola es troba a la Vall d'Albaida, al País Valencià.
En veure el mot "Timor" em vaig recordar ràpidament dels mapes d'En Manel Capdevila del seu article sobre la descoberta catalana d'Austràlia i vaig decidir cercar més informació sobre Timor. A Indonèsia trobem un país anomenat Timor Oriental ben a prop d'Austràlia, amb un cim, que és dels més alts del país, anomenat Aitana (892 metres).
El nom d'Aitana el tenim molt arrelat els valencians. A més a més de ser una serra propera geogràficament, és un dels pics més alts del País Valencià amb 1.558 metres d'alçada. També el veiem com a nom propi emprat per moltíssimes catalanes.
Doncs, bé: a la serra d'Aitana tenim la vila de Cocentaina, que fou del gran Almirall Roger de Llúria i que donà nom a l'actual comarca de comtat.
I, per acabar, una darrera coincidència: també hem trobat un lloc anomenat "foho Pego"[2] a Timor Oriental, que sembla ser una muntanya d'uns 528 metres. I, al País Valencià, a 45 km de Cocentaina es localitza la vila de Pego, que pertanyia a l'antic ducat de Gandia dels Borja.
Resumint-ho, tenim:
- Timor: Primer senyor feudal de Carrícola. Vila prop de Cocentaina;
- Timor: País d'Indonèsia, que, segons l'investigador Manel Capdevila, fou descobert per catalans al segle XVI/XVII.
- Aitana: Serra propera a Carrícola, a 18 km d'una vila situada a la Serra d'Aitana: Cocentaina, vila de l'almirall de la flota catalana de Roger de Llúria. Als peus de la serra d'Aitana també hi trobem el castell de Guadalest, d'on fou senyor En Sanç Folch de Cardona, casat amb Na Maria Colom, néta del descobridor.
- Aitana2: Un dels cims més alts de Timor amb una alçada de 892 metres.
- Pego: Vila de la Marina Alta, al País Valencià, a 45 km de Cocentaina.
- Pego: Un cim de Timor Oriental, amb una alçada de 528 metres.
Així, doncs, tenim una estranya coincidència de tres mots que es repeteixen a milers de kilòmetres i que es podria explicar si aprofundim en les teories sobre la catalanitat de la descoberta d'Austràlia i de la pimera volta catalana del món. Per la qual cosa en deixe constància per a tothom que vulgui continuar cercant les arrels destruïdes del nostre passat col·lectiu.
Joanjo Albinyana
L'Olleria (Vall d'Albaida)
NOTES I BIBLIOGRAFIA
1. ABEL SOLER I MOLINA, Castells i Palaus de la Vall d'Albaida. Arquitectura i poder feudal; Ajuntament d'Ontinyent, Mancomunitat de municipis de la Vall d'Albaida, Institut d'Estudis de la Vall d'Albaida, Caixa d'Estalvis d'Ontinyent, Ontinyent, 2001.
2. http://summitcheeseburger.com/summits/country/TL/East%20Timor?page=2&order=
feature_type&sort=ac
Autor: Joanjo Albinyana
versió per imprimir
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
Molt bé queraltó
sempre bordant com els gossos.
En acabat no t'atreveixes de sortir de casa a donar la cara.
borda.
Però dorm.
Es clar que continua amb nosaltres!
Ara fa les seves conferencies en la Residencia de Subnormals de la Concentaina.
Segurament hi ha algun acord de col.laboracio' entre la seva residencia i la teva.
Molt bó l'Albinyana.
LLastima que fa temps que no en puc gaudir de les seves conferències.
Ha deixat de col·laborar?
Miquelet home, no es pot explicar 'aitana' dient que 'ai' ve de bosc, en la llengua de l'illa. Aixi és molt fàcil. Jo et podria dir que 'a' ve de la primera lletra de l'alfabet. Igualment, que Timor ve del malai, allò altre del portuguès..., i encara et falten tres noms per explicar. Potser en trobes l'origen al suec o en algun dialecte del Congo. Anims, tot sigui per rebutjar una unica interpretació que explica TOTS aquest noms i que bàsicament, no t'agrada. Poc científic i poc honest.
Un altre granet més de sorra valencià...
Vaig visitar la Llotja de valencià aquest estiu i, és curiós, fins els guies i fins i tot els plànols, ensenyaven el Saló de les Amèriques... on es feien les contractacions amb destí a aquell país.
Algú ho dubta? Està clar, no? Més clar aigua.
Tinc un plànol a casa i tot... però no sé com penjar-lo ací.
Si és pot ja em dieu.
Un altre granet de sorra valencià...
Cercant antropònims familiars he trobat que a les Filipines hi ha un munt de Berbegals cognom d'origen valencià-aragonés -és un poble d'Aragó de parla aragonesa-, cognom que arriba al Regne de Valencià amb Jaume I i s'estabilitza a València, Elx, Alacant. També resta localitzat a l'Aragó.
Pot ser caldria centrar-se en l'antroponímia per detectar moltes de les petjades valenciano-catalanes. Jo ho vaig fer via Facebook, dona per molt de joc.... i coneixes molta gent!!!
Salut, i bona feina.
Mare de Déu!!! 1. "Timor" prové de les paraules tant indonèsies com malaies "timur", que significa "est", el punt cardinal. L'illa s'hi troba a l'est d'ambdós nuclis lingüístics. El cognom català Timor és toponímic; hi ha un llogarret a Sant Pere dels Arquells (Lleida) i segons Alcover prové del nom de dona germànic "Timbor". 2. A Portugal (potència colonitzadora de Timor) hi ha un municipi anomenat Pego, tanmateix com a Alacant, amb idèntic origen etimològic: del llatí "pagus", comarca rural. Aquest ètim està estès per tot l'antic món llatí, amb diferents variants. 3. El Gunung Aitana, volcà situat al bell mig de Timor Est pren el seu nom de l'indonesi "gunung", muntanya i de l'arrel "ai" de la llengua tetum (la pròpia de l'illa) que significa "bosc".
Si els catalans van córrer per allà una primera època molt curta, pot ben ser que no quedés ben res de topònims catalans allà on ja hi havia indígenes, amb els seus noms, els seus idiomes, etc. Però mai està de més mirar-s'ho una mica. I llocs de debat com l'inh.cat sempre esperonen a altres a trobar contraarguments, que és molt enriquidor. L'article original d'en Joanjo no incloia cap estudi sobre *altres* possibles orígens dels topònims (de les llengües d'allà, per exemple), però amb els comentaris ja n'hi ha uns quants. Es pot aprofundir més, per exemple, cercant l'etimologia de les paraules relacionades del malai.
Hi ha coincidències curioses entre paraules i idiomes, però fent recerca ràpida podreu comprovar que timur vol dir "est" en malai - indonesi. Ja documentat al segle XIV. Indonèsia és divertit per a trobar-hi coincidències, per exemple "mari kita" vol dir "vingueu", o una cosa semblant. Tot i que tenen moltes paraules del portuguès sobretot, pensar que els indonesis esperessin als valencians per a posar-li nom a un cim de Timor em sembla una mica agosarat.
Felicitats, Joanjo! Tot això no faria més que reblar que la Casa de Contractació s'havia situat el 1503 a València, a la Llotja nova d'aleshores, i no pas a la Sevilla d'aquell temps. Per això hi ha tants topònims valencians a les noves terres descobertes. Avancem!
_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo
_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo
_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo
a Amèrica n'està ple de Montgó, Pego, Sollana, Sueca, etc.. etc.. i Moltes "Nova València".
Fantàstic Joanjo. Timor, noble català, Serra d'Aitana i Pego a INDONÈSIA!!!, sobren més paraules./// A un altre nivell no tant sorprenent per la coneguda colonització hispanyola, encara que una mica sí, a les Filipines tenim les ciutats de New Corella i Corella, Comtes de Cocentaina i la també ciutat d'Alcoy. Albert, saps massa que el "nova" de Nova York i Nova Jersey no te res a veure amb al "nova" de Terranova, però que em dius de la ciutat de Fruita a Colorado i del també assentament de Fruita a Utah.
Collonut, tu. Quina vista. Certament, aquestes coincidències només les pot notar qui coneix la zona de vora Coceintaina, i qui té en consideració que aquella zona pot estar relacionada amb catalans. I si a més hi comptem la censura de l'època, el més fàcil que no hi hagi ni mica de documentació d'altres investigadors que ho hagin vist.