Un nou Simposi per començar a caminar lliurement

Un país sense llibertat és un país esclau i un país sense història és un país desmemoriat, que no pot caminar lliurement perquè no té prou perspectiva. Generalment, la manca de llibertat i la manca d’història acostumen a anar de bracet, atès que no es pot mantenir una servitud qualsevol si es té consciencia plena del que s’és. Per això tots els països que n’ocupen d’altres i els governen, a més de la llibertat política i de la llengua, acostumen a suprimir-ne la historia. La supressió del nostre passat col·lectiu no comença ni amb Primo de Rivera ni amb el franquisme. Ni tan sols al 1714. Ve de més antic. En podem començar a resseguir les primeres traces ja al segle XV. Des de llavors, la inquisició, la corona, l'estat o el Vaticà –en qualsevol país en què hem tingut presència– han promogut tota mena de lleis per esborrar-nos del món. Han confiscat o cremat els nostres llibres, els han fet traduir al castellà, al francès o a l’italià, canviant-ne el nom dels seus autors. I el mateix ha passat en el món de les ciències i de les arts i de qualsevol àmbit de la cultura on un català hagi excel·lit, fins ben bé al segle XVIII.

Ara som en un moment crucial, en què tornem a debatre el nostre futur polític amb certes garanties de llibertat. Un moment, també, on nosaltres no hem deixat mai de repensar el nostre passat. Conscients com som de l’alt grau de manipulació sofert, any rere any, durant ja quinze edicions, ens hem aplegat a Arenys de Munt per aportar proves, dades, raons i documents que ens permetin aproximar-nos a la nostra història sense la distorsió grotesca que la censura hi ha perpetrat. Quinze anys d’aportacions desinteressades que ens permeten ser una mica més conscients del que som i del que vam ser. Però sobretot quinze anys, durant els quals ens hem anat nodrint de certeses. La darrera de les quals és que no podem construir un país lliure amb una història segrestada, amb una memòria presonera.

És, doncs, el descobriment d’aquest passat el que volem compartir amb tu. La història no és patrimoni exclusiu ni dels arxivers, ni dels historiadors, ni dels intel·lectuals. La història és patrimoni de tots. La història som tots. I és recuperant-la col·lectivament que avançarem molt més cap a la nostra dignificació personal i nacional.

No et vulguis perdre aquest Simposi. No et vulguis perdre aquesta apassionant aventura de restituir al nostre poble la seva memòria esborrada insidiosament. No et vulguis perdre aquesta darrera trobada que ha de continuar fent del nostre país un país amb memòria pròpia, amb voluntat pròpia i amb la decisió ferma que sense consciència del que som no sabrem mai del tot què volem ser. I que sense consciència plena del lloc on venim tampoc no sabrem mai on volem anar.

Us deia que la història ens pertany a tots, perquè la història som tots. Ets tu i sóc jo. No deixis que els altres pensin ni decideixin per tu quina mena d’història ens cal. Sigues protagonista actiu de la restauració meravellosa de la nostra història. Perquè, al capdavall, pensar la història, recuperar la història, i difondre la història també depèn de tu.

Jordi Bilbeny
Institut Nova Història
Arenys de Munt, novembre del 2015

Enllaç al programa i al full d'inscripció