Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Qui controla el passat, controla el futur... qui controla el present, controla el passat"
George Orwell
ARTICLES » 04-03-2013  |  CENSURA I LA MANIPULACIó
8509

Una relíquia imperial amagada

En Francesc Garrido ens fa arribar una notícia apareguda a La Vanguardia sobre l'Església de la Mercè i la relació que va tenir amb l'Orde de Malta i ens obre noves possibilitats de recerca sobre el nostre passat

Carles d'Habsburg-Lorena

Una relíquia imperial amagada

Que consti a Jordi Farré i Muro, rector de la basílica de la Mercè, a Espanya no hi ha cap altra relíquia exposada al públic del beat Carles d'Habsburg-Lorena, últim emperador d'Àustria-Hongria. L'única relíquia a la vista en aquest país del molt catòlic i dissortat emperador austríac Carles I, beatificat per Joan Pau II al Vaticà l'octubre del 2004, és a Barcelona, en un altar de la basílica de la Mare de Déu de la Mercè. Dijous passat, festivitat de Tots Sants, Jordi Farré va celebrar una missa solemne amb aquesta relíquia i les altres que hi ha a la basílica, col·locades per a l'ocasió a l'altar major, "com en principi fan, o haurien de fer, totes les esglésies del món que custodien relíquies", aclareix mossèn Farré.

La de Carles I d'Habsburg-Lorena (1887-1922) és "una relíquia ex ossibus, una punta d'un os del beat que ens van enviar des de Roma a instàncies de l'Ordre Constantinià de Sant Jordi a Catalunya", explica Jordi Farré, gran prior coadjutor d'aquest ordre dinàstic per al principat de Catalunya. (El bisbe emèrit de Solsona, Jaume Traserra, és vice-gran prior de l'ordre a escala mundial.)

La relíquia va ser col·locada a l'altar de Sant Miquel Arcàngel -cotitular de la basílica- el 31 d'octubre de 2009, i des d'aleshores se li diu una missa anual. No és que al seu voltant hagi sorgit una gran activitat religiosa, entre altres coses també perquè, a diferència dels sants, que reben culte a l'Església universal, als beats se'ls ret culte local, allà on van viure, van obrar o van morir. Carles I està enterrat a Madeira, on va morir en l'exili als 34 anys. Per als amants de la convulsa història europea del segle XX, la presència d'aquesta relíquia a Barcelona pot ser un esperó per apropar-se a visitar la basílica de la Mercè. És en un reliquiari flanquejat per un retrat de l'emperador obra d'Emilio Bonet Donato i per una ensenya de l'ordre constantinià. L'Església catòlica va declarar beat Carles, entre altres coses, perquè "va servir el seu poble amb justícia i caritat", va buscar la pau, va ajudar els pobres, va conrear amb afany la seva vida espiritual" i "va morir santament", segons afirma un decret del 2003 de la congregació de les causes dels sants, el ministeri vaticà del ram.

La veritat és que la gran majoria d'historiadors coincideixen que Carles -que es va convertir en hereu de l'imperi austrohongarès després de l'assassinat a Sarajevo de l'arxiduc Francesc Ferran, detonador de la Primera Guerra Mundial- va intentar amb totes les forces, malgrat que sense èxit, aconseguir la pau al continent. Havia succeït al tron i en la guerra el seu besoncle, l'emperador Francesc Josep, i va regnar només dos anys, que van ser terribles. En acabar la contesa, l'imperi austrohongarès es va desmembrar, i Carles i la seva esposa, Zita, van marxar a l'exili.

A la basílica de la Mercè hi ha volença per les relíquies. Així, el passat 24 d'octubre es va col·locar un reliquiari en una capella de l'ordre de Malta (a dalt, a la foto petita) amb dues relíquies ex ossibus més, atribuïdes a sant Joan Baptista i sant Vicent Ferrer, donades a la basílica per Jordi Farré, que al seu torn les va rebre del sacerdot Joan Galtés. "A ells les hi va regalar el cardenal Clemente Micara, que va ser vicari de Roma del Papa Pius XII, i jo les he tingut a casa molt de temps", explica Farré. La basílica també preserva el cos de la mercedària Maria de Cervelló, santa catalana del segle XIII.

María-Paz López


font: "La Vanguardia"



Autor: Francesc Garrido i Costa




versió per imprimir

  1. Francesc Garrido
    11-03-2013 11:01

    M'agradaria fer un comentari explicant quina cosa em va sorprendre d'aquesta notícia apareguda a La Vanguardia. La primera cosa que em va cridar l'atenció va ser la presència de l'Ordre de Malta a l'Església de la Mercè. Quina relació hi pot haver entre aquestes dues Ordres religioses de caràcter militar?. Molt probablement van col • laborar en la lluita contra els sarraïns. Sabem que el regne de Sicília pertany a la Corona catalano-aragonesa des 1282. A partir de 1282 Malta també passa a formar part de la Corona catalano-aragonesa. L’any 1530, les illes de Malta van ser cedides per Carles I a l'Ordre dels Cavallers de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem anomenada ara Ordre de Malta. Fixeu-vos que la notícia apareguda a la Vanguardia ens diu que la capella de l'Ordre de Malta conté una relíquia de Sant Joan Baptista. És un honor que l'Ordre de Malta rendeix a La Mercè------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Explicaré qui eren els mercedaris. Tallo i enganxo segons el manual de l'Ordre de la Mercè dels mercedaris argentins: “La Orden de Santa María de la Merced era una Orden laical de vida activa en común, cuya finalidad era la defensa de la fe, mediante la redención o rescate de aquellos cristianos que estaban expuestos a renegar, por las circunstancias del cautiverio en poder de sarracenos o de otros enemigos de la Ley de Jesucristo. Buscando similitudes con las otras instituciones religiosas aprobadas por la Iglesia y existentes en 1218, a las que más se parecía la Orden de la Merced era, sin duda, a las Ordenes Religiosas Militares, cuya finalidad era la defensa de la fe, pero mediante el voto de combatir al infiel con las armas”-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Expansión de la Orde de la Merced. Sardegna y el Reino de las dos Sicilias. Debido a la expansión catalano-aragonesa en el Mediterráneo, el Infante Don Alfonso edificó en 1324 un castillo y una iglesia en Bonaria, a la par de Cagliari. En 1335, ya rey, hizo donación de la iglesia a la Orden de la Merced.Cuando Alfonso V se apoderó de Napoli, en 1442, construyó una iglesia dedicada a santa María de la Paz y de la Merced. Donósela a los mercedarios, que establecieron allí un convento. La presencia de la Merced en Palermo se remonta al año 1463, cuando el rey Juan II de Aragón permitió fundar en Sicilia a instancias de fray Gomes de Borzega, quien admitió en la Orden a fray Francisco Bertolone, constructor en 1473 del convento de Santa Ana.---------------------------------------------------------------------------------------------------------------- En aquesta última informació hi ha una dada que balla. És estrany que el convent mercedari de Nàpols sigui anterior al de Sicília, ja que Sicília va ser conquerida abans que Nàpols. Jo suposo que al llarg dels anys que les illes de Malta van ser catalanes, aquestes van estar defensades per mercedaris. Actualment encara hi ha cavallers mercedaris a Catània. Tenen un facebook i una pàgina weeb - Cavalieri della Mercede------------------------------------------------------------------------------------------------------------ L'altra cosa que em va cridar l'atenció de l’article de La Vanguardia és que l'Ordre Constantinià de Sant Jordi a Catalunya tingui dipositada a de l'Església de la Mercè una relíquia d'un Emperador. És també un honor que aquest ordre religiós concedeix a la Mercè. És una manera d’honorar els mercedaris.

  2. sita
    28-12-2012 20:46

    Diu per aquestes pàgines d'internet: "Actualment l'Orde està present a Catalunya a través d'una Delegació establerta pel Gran Mestre, qué té com a Delegat Magistral el marquès de Vilanova i la Geltrú i com a Capellà Magistral Mn. Jordi Farré". No se si Jordi Ferré es mercedari, però és el rector de la basílica de La mercè

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
35122
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
En Henry Ettinghausen qüestiona la "decadència catalana" dels segles XVI i XVII, fa un repàs de la història de...[+]
Si En Colom hagués viscut a Castella i Andalusia, com se’ns diu, hauria après els noms dels animals en aquella...[+]
D'on ve el terme "virrey" que En Colom va utilitzar fins a l'avorriment? Directament del llatí? O és un...[+]
Si els primers navegants a creuar l’Atlàntic amb En Colom eren catalans, els seus intruments havien també de...[+]