Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Si la història l'escriuen els que guanyen, això vol dir que hi ha una altra història."
Litto Nebbia
OPINIó » 19-11-2012
30129

Una troballa inesperada

En Guillem Saperas ens parla de com, després de sentir a parlar dels estudis d'en Jordi Bilbeny, i de no donar-hi cap crèdit, va passar de la incredulitat al dubte, del dubte a l'astorament i de l'astorament a la convicció que “aquelles teories tenien una base molt sòlida i explicaven molt millor la realitat d'aquella època del que ho feia la història oficial”

Ja fa gairebé un any, vaig descobrir l'Institut Nova Història, els seus col·laboradors i, molt especialment, en Jordi Bilbeny i les seves teories sobre el descobriment d'Amèrica. Al principi, no donava crèdit al que llegia i pensava que "aquella gent s'havia begut l'enteniment". Prèviament, ja havia escoltat de boca de diverses persones que en Colom era català i ràpidament descartava la possibilitat que allò pogués ser veritat. I encara que ho fos, pensava: "què ens aporta als catalans que un genocida com en Colom fos català?".

Tot i no creure'm en un primer instant el que es deia des de l'INH, em vaig posar a llegir les tesis i teories en què es basaven per dir el que deien amb tanta seguretat. A poc a poc, vaig passar de la total incredulitat, al dubte; del dubte a l'astorament i de l'astorament a la convicció que aquelles teories tenien una base molt sòlida i explicaven molt millor la realitat d'aquella època del que ho feia la història oficial.

Sempre m'ha agradat la història. A l'escola gaudia amb les classes d'aquesta assignatura i quan arribava a casa, llegia llibres pel meu compte, perquè em quedava amb ganes de més. Al meu cap hi tenia un esquema molt definit del que havia estat la història de Catalunya i la d'Espanya. La primera, sobretot pel que vaig estudiar pel meu compte, perquè tot i "l'adoctrinament nacionalista" que hi ha actualment a les escoles, cap professor m'ha ensenyat mai història de Catalunya, tret d'algunes aportacions esporàdiques de professors que es desmarcaven del temari oficial. Si avui dia sé qui va ser Jaume I, què van ser les Corts Catalanes, les Assemblees de Pau i Treva, els fets de la Companyia Catalana d'Orient i la creació de l'imperi mediterrani català, és gràcies als llibres que he llegit fora de l'escola i a tot el que els meus familiars m'han pogut explicar, no pas per "l'adoctrinament" escolar. Tan poc important és la història de Catalunya com per amagar-la?

Pel fet de tenir una idea molt sòlida del que creia que era la història, em va costar en un primer terme acceptar les teories d'en Jordi Bilbeny. Allò va ser un "shock" per mi: passar de la Catalunya decadent i dèbil a una Catalunya emprenedora i pionera a final del segle XV i principis del XVI, era un canvi massa brusc. Tot i això, quan poses una teoria al costat de l'altra i no tens cap mena de prejudici, no hi ha color: les teories d'en Jordi Bilbeny i de l'INH i són molt més sòlides.

A partir d'aquí, vaig començar a llegir llibres d'en Jordi, vaig veure els documentals de "L'apropiació del descobriment d'Amèrica: una conspiració d'Estat?" i "Enigma Cervantes" i vaig escoltar diferents conferències d'en Bilbeny per Internet. A cada línea que llegia ho tenia més clar, sobretot per la rigorositat i seriositat com ell treballa i com justifica i referencia tot el que afirma. Tot aquest procés m'ha servit per evolucionar personalment. Gràcies a haver descobert aquestes teories, he après a dubtar de tot, a no donar res per segur i intocable i a no descartar cap teoria d'entrada, sense haver escoltat o estudiat les raons que s'argumenten. També m'he reafirmat en allò que sempre havia pensat: el que és realment important és conèixer la veritat, per sobre de si als catalans ens interessa o no que en Colom fos català i tota la resta.

El més increïble de tot és que, un cop havent acceptat personalment les teories d'en Jordi Bilbeny i havent reformulat el meu "esquema històric", a poc a poc i per casualitat he anat fent troballes (llegint llibres, navegant per Internet...) que quadraven a la perfecció amb la descoberta catalana d'Amèrica i la primera construcció catalana de l'imperi.

Algunes d'elles han estat les següents:

- Buscant on eren les tombes dels reis catalans per rebatre la teoria que Catalunya era una "província" d'Aragó a l'Edat Mitjana, em vaig trobar que Carles I (conegut erròniament com a Carlos I de España i V de Alemanya) va pronunciar la frase següent:
"Prefereixo ser comte de Barcelona que emperador de romans". Em va semblar, com a mínim, curiós que un rei que, segons la història oficial, gairebé ni havia passat per Catalunya i que acumulava tants i tants regnes i títols, hagués pronunciat aquella frase
sobre una mera "región". Evidentment, aquesta sentència quadra perfectament amb els estudis d'en Bilbeny i de l'INH que Carles d'Àustria establí la seva cort a Barcelona i a Molins de Rei; i dirigí l'imperi des d'aquí.

Si ho voleu comprovar personalment, seguiu aquest enllaç: http://ca.wikipedia.org/wiki/Tombes_dels_comtes_de_Barcelona

- Llegint el llibre Història de Catalunya d'Albert Balcells, Arturo Pérez, Flocel Sabaté i Antoni Simon, quan es parla del segle XVI, es destaca la gran immigració d'occitans a Catalunya, especialment d'homes joves per la falta d'aquests. Llavors, em vaig començar a qüestionar: com pot ser que en un país decadent hi hagi tanta immigració? Si als països decadents el que passa és justament el contrari, la gent marxa d'allà! És més: qui voldria emigrar a un país que és en una crisi profunda? I encara més: per què vénen tants homes joves perquè en falten a Catalunya? És que en aquella època només es tenien filles perquè estava de moda? O és que molts homes joves catalans anaven a "fer les Amèriques" i aquell buit l'ocuparen els occitans? Personalment, crec que és bastant més probable la segona opció, que torna a coincidir amb les teories d'en Jordi Bilbeny i no té cap mena de sentit si ens basem en la història oficial. I més, tenint en compte que, segons la història oficial, els catalans no podien anar a les Amèriques.

- Fa uns mesos, mirant el Sota Terra de TV3 dedicat a les Drassanes de Barcelona, vaig sentir que hi exposaven que van trobar que en ple segle XVI, aquestes havien tingut una important remodelació i ampliació. Al mateix programa es preguntaven: "Com és que al segle XVI en plena decadència catalana i de Barcelona, es fa una ampliació tan important de les Drassanes? Potser caldrà reformular la història d'aquella època...". És que a més, el comerç Mediterrani s'havia acabat i els catalans no podien comerciar amb Amèrica. Per què, doncs, els catalans amplien les drassanes per poder fer més vaixells? Un altre cop les teories d'en Bilbeny i de l'INH expliquen aquell fenomen, mentre la història oficial queda despullada i incapacitada per raonar aquells fets.

- Una última cosa, que precisament vaig descobrir molt recentment. Francesc Cambó, el 1916, en un debat al Congrés dels diputats en plena defensa de la llengua catalana, pronunciava el següent parlament: "Esperábamos nosotros señores diputados, la visita del Rey de España a Barcelona, no solamente entendiendo el catalán, sinó hablándolo como lo hablaba Carlos V, como lo hablaba Felipe II, como Francisco José puede hablar en su idioma a todos sus súbditos...". Un altre cop, com és que aquests dos reis sabien parlar català? Si ignoraven totalment Catalunya! En canvi, segons els estudis d'en Bilbeny i d'altres investigadors de l'INH, si Carles V va regnar al principat, era normal que parlés català! I Felip II, tot i ser el rei que va establir-se a Castella i va iniciar el procés de la nostra destrucció com a país lliure, va créixer a Catalunya i va ser educat pels Requesens. Natural que sabés parlar català, no? Sembla que aquesta afirmació d'en Cambó, al 1916, pel que fa a la llengua del reis, no va crear gaire rebombori. Avui dia, qui digués això seria titllat de nazi o alguna cosa semblant.

Però la descoberta més important de totes, un cop més per casualitat, la vaig fer la setmana passada, llegint un llibre que també em vaig trobar per casualitat (vosaltres creieu en les casualitats? Perquè jo ja no sé què pensar...). El llibre en qüestió es diu Fets de la marina de guerra catalana, que conté extrets de les "Cronicas de Catalunya" i fou escrit el 1898 per en Francesc Rodón i Oller amb estudi previ de Lluís Domènech i Montaner.

El llibre s'inclou dins les "Publicacions de la Unió Catalanista", un dels partits d'un incipient catalanisme polític de l'època. Aquest llibre el podeu consultar personalment per Internet seguint aquest vincle:

http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/12706184414502617654213/index.htm

Al llibre es mostra la voluntat de donar a conèixer aquests fets a una població catalana que, en la seva major part, els desconeixia
(gràcies a l'educació "no adoctrinadora" que donava l'estat espanyol a l'època). El fet que estigui basat en les "Cronicas de Catalunya" entenc que vol dir que tota la informació, l'extreuen de documents de l'època, com ho serien les 4 grans cròniques  medievals dels reis catalans, per a l'Edat Mitjana i per a altres èpoques, els documents que els pertocaven.

Doncs, bé: al començament del llibre es fa un petit resum del que havia estat la història de Catalunya, abans de començar a parlar concretament de la marina de guerra.

Només començar, arriba a la conclusió que la desconfiança de Catalunya en les seves pròpies forces, feia que els catalans es trobessin en aquella mala situació. Per argumentar-ho comencen a repassar fets del passat, en els quals es destaca que quan Catalunya confiava en el seu potencial i combatia fermament els seus enemics, els catalans eren capaços de fer grans proeses amb pocs recursos i de resistir a dos poderosos enemics: França i Castella, que l'havien atacat diversos cops. Tot seguit, comença a recordar les glòries de Catalunya: confederació amb Aragó; construcció del Regne de Mallorca i el Regne de València; extensió dels seus dominis a Sicília, Sardenya, Còrsega (sempre respectant-ne les seves llibertats); la redacció dels usatges; els consoltats catalans i tot un seguit d'altres fets realitzats pels catalans de l'època, totalment acceptats per la història oficial i que ningú no posa en dubte.

Després, com a exemple de resistència davant d'enemics poderosos, ens relata els successos de la batalla de les Illes Formigues contra les naus franceses, on Roger de Llúria va pronunciar la famosa frase: "Ne sol nom pens que galera ne altre vexell gos anar sobre mar, menys de guiatge del rey d'Arago; ne encara no solament galera, ne leny, mas no creu que nengun peix se gos alçar sobre mar, si o porta hun escut o senyal del rey d'Arago en la coha, per mostrar guiatge de aquell noble senyor, lo rey d'Arago e de Cecilia".

També, ens relata els esdeveniments de la Batalla Naval de Barcelona contra les naus castellanes, en el marc de la guerra dels dos Peres, que va enfrontar a Catalunya i Aragó amb Castella. Però entremig és on hi és escrita la meva troballa.

La gran sorpresa ve quan al llibre es comencen a enumerar els fets realitzats pels catalans durant l'imperi d'ultramar. Comença afirmant que la política previsora catalano-aragonesa és la que van portar a terme Ferran el Catòlic i Carles d'Àustria. Desprès diu clarament: "fins llavors Castella no havia intervingut per res fóra d'Espanya", i, més tard, rebla que la política imperial "es precipità de desastre en desastre en mans dels castellans des de Felip II fins avui". Si fins després de Carles d'Àustria els castellans no sortiren d'Espanya, qui va descobrir Amèrica i va realitzar la construcció del primer imperi?

Més endavant, encara és més explícit: "Les etapes de la política catalana són: la confederació del comtat de Barcelona amb els del sud de França i amb el Regne d'Aragó, les conquestes i fundacions de regnes confederats a València, a Mallorca, a Sicília i a Nàpols; la dominació de Còrsega i Sardenya; els tributs i els establiments imposat a la costa mora d'Àfrica; les expedicions dels catalans a Orient i ocupació dels ducats d'Atenes i Neopatria [fins aquí ningú no posa en dubte la veracitat d'aquests fets. Entenc que aquestes "Cronicas de Catalunya" devien contenir una informació prou verídica com perquè els autors del llibre en poguessin extreure tot això. Ara ve la meva sorpresa...]. La protecció al descobriment de Colon pagada per Aragó i la preparació de l'imperi." Tot seguit exposa els fets realitzats pels castellans: "Les etapes de la política castellana-espanyola són la pèrdua de l'imperi d'Alemanya i d'Holanda, de Bèlgica, Flandes, Portugal i del Rosselló, de Nàpols, Sicília, Còrsega, Sardenya, del Milanesat, del Franc Comtat, de l'Amèrica Central i del Sud i de les Antilles i les Filipines."

El que més em va sobtar és amb la naturalitat amb què exposa aquests fets, al costat d'uns altres que avui sabem del cert que van ocórrer. També, comprovar un cop més que el que s'exposava en aquest llibre de fa més de cent anys, concorda a la perfecció amb el que argumenta en Jordi Bilbeny i els altres membres de l'INH. Ja fa més de cent anys, algú va dir exactament el mateix que en Bilbeny assegura! Amb tota la tranquil·litat del món, sense la necessitat de justificar-se perquè sabien que allò era el que realment va succeir. Per què mai no es parla d'aquest llibre? Per què ningú li ha donat, a aquest llibre, ni tan sols l'oportunitat d'estudiar si el que s'hi diu és veritat?

Aquí us deixo el fragment del llibre on consten les frases en qüestió:

Guillem Saperas



Autor: Guillem Saperas




versió per imprimir

  1. Alguno que pasaba
    07-12-2012 23:08

    --Eran preguntas retóricas, quiero creer que lo sabías, pero como no lo explicabas en el artículo, como si se te hubieras olvidado, quise recordarlo. --Cuando hablas de un siglo de diferencia tendrías que tener en cuenta que puedes hablar de un intervalo de entre 1 y 200 años de diferencia. Dicho esto, la mayor crisis de Cataluña es en el siglo XV no en el XVI. Arrastrando el problema de la perdida de población por las pestes, problemas económicos por la aparición de los Otomanos y las leyes proteccionistas, el levantamiento de los campesinos contra la explotación feudal y la enorme competencia de Genoveses, entre otros agravantes; y todo esto llegando a su apogéo en la guerra civil (1462-1472). Tras eso (como ocurre despues de cada crisis, o eso espero) se produce una recuperación de la economía y si bien no se llega a estar a los mismos niveles competitivos que anteriormente (que no quiere decir que no pintase nada), en el siglo XVI no hay crisis. En cuanto a la inmigración, por ejemplo los estudios sobre las comarcas de Girona de Xavier Torres, afirma que la mayor llegada de occitanos ocurre entre 1489 y 1513 (es decir, comienza antes del descubrimiento de américa). Te pongo un artículo en el que se revisan gran parte de las opiniones existentes acerca de este tema, a ver si se aclaran las dudas: hispania.revistas.csic.es/index.php/hispania/article/download/184/187. Además el comparar directamente épocas tan distintas como el S. XV y el XXI... mejor no comento. --La "historia oficial" como tu la llamas, no dice en ningún sitio que Castilla era la que lo hacía todo. Tampoco afirmé que las drassanes se ampliaran únicamente por una batalla. Estas afirmaciones son lo que se llama falacia del hombre de paja (atacar a alguien afirmando que dijo algo que en realidad no ha dicho). EL que se tuvieran leyes diferentes no quita que tuvieran el mismo rey, y así estos mandaron construir galeras en Barcelona. Además de las que tendrían que construir para el propio comercio (NO CON AMÉRICA) (te olvidas de comentar que en el programa que viste en TV3 dicen lo mismo que yo afirmo en el post anterior y además cuentan que por Barcelona pasan decenas de expediciones militares con centenares de galeras a lo largo del s. XVI, si quieres vuelve a ver el programa, que igual solo escuchaste lo que tu querías) También comentarte que lo de que doblan la capacidad lo sacas de la chistera, en el programa no lo dicen. --Los puertos de Castilla también tenían mucho trabajo construyendo barcos para ir a América, ¿no crees? --El estudio de la fiabilidad de las fuentes de información no es sencillo, obviamente; pero a través de investigaciones se puede ir determinando la mayor o menor fiabilidad de cada documento, no son útiles todos los documentos de cada época. (por cierto, los registros de la Casa de contratación de Sevilla no son copias por ejemplo). De cualquier forma, tomar como base histórica un discurso político, no tiene sentido. --No era mi intención hablar de estudios cuando dije "historiadores", ya que aunque ayuda mucho (por ejemplo no me dejaría operar por un "médico" sin estudios, ni contrataría a un "abogado" sin carrera) no es desestimable; a lo que me refería es a la profesión. Si slguien tiene cierta profesión (digamos arquitecto y político como en este caso) y su hobby es la historia, su credibilidad será infinitamente menor que alguien que se dedica integramente a la historia. Y la demostración clara es el gravísimo error (que no puntual como dices) de confundir los reyes. Además de escribir sin ninguna clase de objetividad. --Con respecto al fragmento: "fins llavors Castella no havia intervingut per res fóra d'Espanya". Visto que no lo entiendes probaré con un ejemplo. La frase: "Felipe Gonzalez gobernó en España. Hasta entonces no había gobernado el PP" Para tí sería correcta según tu supuesto, ya que para tí esta frase quiere decir que el PP gobernó despues de Gonzalez. --Agradecería que me dieras referencias de esa dominación de Còrcega, quizás podamos convencer a Genoveses y Pisanos de que su historia está mal escrita. --Si hubieras leido todo el libro, verías que al final te habla de la prohibición que los Reyes Católicos pusieron al comercio con América a la Corona de Aragón. (que en verdad no solo es a Aragón, si no a todos los puertos que no sean Sevilla y Cadiz) --De entre los mejores historiadores hispanistas están algunos ingléses que parten sin ningun anclaje a una u otra ideología, puedes buscar y leer sus libros si quieres. --Sobre la frase de Carlos V, me acabas de demostrar lo que he afirmado en el anterior post, no vale hacer una búsqueda rápida y fiarte de la primera información que encuentres. Aquí has usado google y me has dado el primer enlace, sin ningún valor fiable por cierto, tienes que ser más crítico con la información de internet. Pero tranquilo que me he tomado el trabajo de buscarlo y resulta que según el historiador experto en Cataluña Ernest Belenguer, dice lo siguiente: "Pero para asegurar tal frase, que no corresponde a la verdad, sugiero al lector que recuerde cuando Feliu de la Penya Ia utilizó. Es decir en 1709, durante Ia guerra de Sucesión a Ia Corona de España, y cuando el archiduque Carlos de Austria se encontraba precisamente en Cataluña. Será después, que no lo olvide nadie, emperador de Austria muerto su hermano José I y abandonando a Cataluña a su suerte". Es decir: antes de 1709 no se encuentra la misma en ninguna parte. --En definitiva, te aconsejo que leas muchos artículos y libros de historiadores (de profesión) y luego hagas crítica y compares. Porque el estar buscando únicamente la información que tu quieres escuchar y luego creertela sin tener ninguna visión crítica no sirve de nada. Porque puede darse el caso de que no sea fiable y entonces te estes autoengañando. Un saludo

  2. Guillem Saperas
    03-12-2012 17:54

    Alguno que pasaba: No em sonen les epidèmies de peste no, les conec, la Guerra Civil també, si ets lector habitual d'inh.cat sabràs que se'n parla sovint però bé... I quin paper hi juga la mortaldat del segle anterior en les grans migracions del posterior? Un territori, per molta mortaldat que tingui, si està en crisi (com ho està Catalunya al s. XVI segons la història oficial) no atrau immigració de cap de les maneres! Occitània també va patir la peste negra més o menys al mateix nivell que Catalunya i també va perdre molta població, com és que un segle després una gran quantitat d'occitans decideixen emigrar a Catalunya? Si Occitància també va quedar buida, que els va empènyer a anar cap a Catalunya? no seria que Catalunya atravessava una bonança econòmica (al contrari del que oficialment està establert)? Perquè a inicis del segle XXI perquè va haver-hi una gran immigració a l'actual estat espanyol? Perquè Espanya estava buida o perquè hi havia una bonança econòmica? Si ja no som capaços ni d'entendre això, com a mínim rebaixaria una mica el fums! Em sona la batalla de Lepant i les batalles contra els otomans, però anem a veure, no se si saps que aquella època, la teva estimada Espanya política no existia, el territori estava dividit en diferents regnes i la història oficial ens diu que era Castella la que tot ho feia, també les batalles contra els otomans. Evidentment els castellans no tenien cap mena de potestat per ampliar ni fer res a les Drassanes de Barcelona. Llavors si tot ho feien els castellans, com és que les naus es van fabricar a Barcelona? No ho haurien d'haver fet a Sevilla? Realment creus que les Drassanes doblen la seva capacitat només per una batalla? Perquè s'haurien de plantejar els catalans ampliar-les o construir vaixells més grans SI TENIEN EL COMERÇ AMB LES AMÈRIQUES PROHIBIT? Sincerament, em sembla molt tou l'agument que em dones dient que les Drassanes es van ampliar només per una batalla naval. És molt més probable que es fés perquè estava incrementant el comerç marítim, especialement amb Amèrica i segons la història oficial, això no és possible perquè els catalans tenien prohibit el comerç amb Amèrica! Si Catalunya era un regne en crisi i secundari, perquè hauria d'augmentar en gran manera la seva capacitat per fer vaixells per transportar tropes, per comerciar...? Si Castella ere el regne principal i tenia tanta potència naval, perquè no van combatre ells als turcs? Perquè no es van fer els vaixells a Sevilla? Et sonen els llibres de text manipulats? Aquestes són les fonts directes sobre les que s'escriu la història? Sobre quants documents ORIGINALS es sustenten les teories de la descoberta castellana? Tot són copies de copies de copies, en el millor dels casos! Aquestes són les fonts directes tant fiables? Em sembla realment patètic que per sustentar els teus arguments hagis de recòrrer a dir que cap dels que van escriure el "Fets de la Marina..." eren historiados. Que passa que només poden escriure sobre història historiadors titulats? Només els historiadors amb carrera busquen i troben documents? Només els historiadors amb carrera llegeixen llibres? Només els historiadors amb carrera investiguen? He llegit llibres sobre història escrits per gent sense titulació que donen mil voltes a aquells escrits per certs historiadors que disposen d'unes limitacions ideològiques i d'uns lligams que els impedeixen dir o investigar certes coses... Em sembla que aquesta visió del món en la que només algú que hagi cursat uns estudis oficials sobre una cosa pot parlar d'aquell tema és bastant patètica! I ja ho acabes rematant donant a entendre que perquè fa un error puntual amb el nom d'un rei, ja res del que digui al llibre és cert... Respecte a aquest fragment "fins llavors Castella no havia intervingut per res fóra d'Espanya" la interpretació que fas és bastant equivocada, el fins llavors es referix a fins després de Carles V, si et queda algun dubte segueix llegint i veuràs que posa que les polítiques de Ferran i Carles són catalanes i la de Felip, castellana. I encara més després quan s'enumeren els fets ocorreguts sota cada política on deixa ben clar que els castellans comencen a manar amb Felip II. Respecte a Córcega, hauries de saber que va estar sota domini català durant diferents etapes fins al 1448; en això no hi ha error per part de qui escriu el llibre. Aquest llibre no omet el descobriment d'Amèrica, Filipines... t'està dient que qui ho va fer van ser els catalans, no pas els castellans! La historiografia d'altres països sobre Espanya evidentment, estan infuenciades per la informació que proporciona Espanya a aquests països. Els problemes comencen a arribar quan historiadors d'altres països aprofundeixen en aquests temes i se n'adonen dels errors, inconguències, manipulacions... PD: La frase de Carles V, la pots trobar a altres llocs, com per exemple en un escrit al web de Jordi Pujol: http://www.jordipujol.cat/files/articles/LlPermanyer.pdf Pregunta-li a ell on ho va trobar..

  3. Alguno que pasaba
    30-11-2012 00:28

    -Frederic: Si de verdad crees más lo que dice el artículo y no crees lo que escribí yo, sería interesante una contraréplica por tu parte defendiendo tu punto de vista y tus razonamientos.¿Acaso alguna de las cosas que dije no es verdad? Un saludo. -- Aprovecho para hablar de un punto que me dejé: Donde el artículo dice que Carlos I dijo: "Prefereixo ser comte de Barcelona que emperador de romans", redirijes como única fuente la Viquipedia, pues bien si entras verás que en esa frase pone: "cal citació". ¿De donde sale esa frase si no tiene fuente?¿Nos lo creemos sin más?¿Como sabemos que es real? Un poco de seriedad.

  4. Frederic
    27-11-2012 17:20

    No entenc que hi fan aquest erudits com MiquelG, un que passava i Ernesto, en aquestes pàgines desconegudes per una gran majoria de gent, donat que estan escrites per quatre friquis. No ho entenc, perquè se suposa que són grans estudiosos de la Història en gran i podrian aprofitar el temps donant conferències a Harvard, Oxford, etc. De veritat, cada cop que me'sl trobo per aquestes pàgines em sorprenen. Amb lo bonic i fructífer que ha de ser llegir llibres de la Història espanyola, anar per les universitats d'Espanya platicant i aprofondint el seu saber, què hi fan per aquí?

  5. Ernesto
    26-11-2012 23:21

    "¿Te suenan las fuentes directas e indirectas en la historia?" Esto es clave, sin esto es historia-ficción, ucronía, llámalo como quieras, pero hay que procurar usar las fuentes originales, o lo más cercano a ellas. Si no lo que puede pasar es que los catalanes quedemos con el culo al aire, y la información sería quede desprestigiada y desacreditada por informaciones menos serias. Un saludo

  6. Alguno que pasaba
    24-11-2012 20:00

    Fe de errores: En la frase "carece ni tan siquiera de una mínima subjetividad necesaria dándose mucho a el adorno novelístico" en lugar de "subjetividad" quería poner "objetividad"

  7. Alguno que pasaba
    24-11-2012 19:57

    -Sobre la inmigración: ¿Te suenan las epidemias de peste que asolaron a Cataluña durante el siglo XV? ¿Te suena la guerra civil que hubo en Cataluña a finales del siglo XV? Desde luego que faltase población no sería algo extraño si tienes en cuenta esto. -Sobre astilleros: ¿Te suenan las batallas contra otomanos y berberiscos en el Mediterráneo? ¿Te suena por ejemplo la batalla de Lepanto? ¿De donde crees que salían los barcos si no de dársenas de ciudades como Barcelona? Y eso sin contar el gran número de barcos para transportar tropas y el aumento del tamaño de los mismos comparado con épocas anteriores. -Sobre el discurso de Frances Cambò: ¿Te suenan las fuentes directas e indirectas en la historia? Pues un político hablando no es ninguna de las dos, simplemente no se puede considerar una fuente si habla de algo ocurrido 400 años antes. -En cuanto al libro, de un escritor (que no historiador), con un estudio preliminar de un arquitecto (que tampoco historiador) carece ni tan siquiera de una mínima subjetividad necesaria dándose mucho a el adorno novelístico. Además comete errores enormes como confundir a Joan II con Jaume II (dice que a Alfons V le sucede Jaume II...p.82); o en las páginas que pones donde afirma que se conquistó Corcega cuando no es cierto (o si no me crees, contrástalo con la historia de Genova). -En cuanto a la frase "(...)Ferran el Catòlic i Carles d'Àustria. Desprès diu clarament: "fins llavors Castella no havia intervingut per res fóra d'Espanya" Es parcialmente cierta, ya que a parte de canarias y plazas en el norte de África, no se conquistaron otras tierras fuera de la península antes del reinado de los Reyes Católicos (otra cosa es que no hubiera política internacional, que como en todos los territorios si que hubo) -En cuanto a la comparación de las conquistas del Regne d´Aragó con las perdidas de la política Castellana, me hace gracia que en la parte de Aragón además de poner Córcega como conquista, no ponga la pérdida de Atenas y Neopatria y Napoles (que pasó a una rama distinta de la casa de Aragón y luego a Francia). En cambio en el lado de Castilla solo ponga las pérdidas y no las conquistas o adquisiciones (¿Cómo se recuperó Nápoles, o se conquistaron Milán, América, Filipinas? ¿Como se llegaron a obtener todo el resto de territorios?) Nadie niega que Cataluña y la Corona de Aragón tuvieran periodos de esplendor, pero intentar buscarlos y engrandecerlo a toda costa, incluso tergiversando es absurdo. Hay que aplicar el método científico en el que las conclusiones no son finalistas y establecidas de antemano y las pruebas algo anecdótico, si no que las infromaciones se contrastan a través de muchas fuentes (no solo de una) para llegar a una conclusión lo más realista y objetiva posible. Por que ya no es que afirmaciones en esta página web choquen contra la historiografía "española/castellana/malvada" si no que chocan con la historiografía de otros países/reinos/repúblicas/(insertar aquí cualquier otra denominación territorial existente).

  8. Esteve Renom
    23-11-2012 14:40

    MiquelG, tens raó quan dius que respecte a alguns que hem formulat alguna opinió, aquesta pot no ser encertada. Crec que no és el cas d'aquest article ara comentat en què es fa una petita ressenya d'un llibre d'història, que no per antic deixa de tenir el seu valor. Però en tot cas, a part que en la pàgina web ja s'adverteix que les opinions que hi poden aparèixer no són necessàriament i totalment compartides pel seu equip director, penso que a vegades pot fer sorgir alguna idea o punt de vista que pugui ser d'utilitat a aquelles persones realment qualificades i competents d'aquest mateix grup.

  9. Pere Blavet
    23-11-2012 02:00

    Miquel G.


    és ben estrany tot el que dius, bàsicament perque escrius bé i sembles una persona culta però el què dius demostra que no t'has informat massa bé sobre el què estàs criticant, sembla més aviat com si tinguéssis quelcom personal contra en Bilbeny, o contra els catalans, potser pateixes aquell síndrome d'auto-odi tant comú entre molts catalans d'aquells que votaven un partit amb una rosa que està desapareixent…

    en tot cas, tot anava be fins que has inclòs la paraula "merda" dins de les teves reflexions, perquè has passat de ser un opinador amb qui poder discrepar constructivament a ser un agressor verbal a tenir en compte sobre de qui ens hem de defensar.

    Que tinguis sort. No t'esperem enlloc, per tant no et preocupis per nosaltres, la gent normal, fes la teva via.

  10. Sita
    22-11-2012 20:33

    No pararàs veritat. Doncs escriu tant com vulguis

  11. Guillem Saperas
    22-11-2012 18:20

    El senyor Miquel G., ja que no l'hi agrada gens internet i no se'n refia ni un pèl de la informació publicada a la xarxa li preguntaria primer de tot, què fa una eminència com ell informant-se a través d'internet i comentant articles penjats a internet, si no dóna cap mena de credibilitat al contingut que es penja en aquesta xarxa? Entenc que vosté es deu informar a través de mitjans més "fiables" com ho podrien ser la ràdio i la televisió, mitjans que "no" estan al servei de cap ideologia i "no" agafen sel.lectivament la informació que volen donar i la que no... O potser li agraden els llibres de text de tota la vida, impresos? Li agraden els llibres de text impresos? Doncs si s'hagués llegit una mica per sobre l'article, se n'adonaria que molta de la informació sobre la que em baso per escriure'l, la he extret de llibres. Li posaré un parell d'exemples: - On es comenta la frase pronunciada per en Francesc Cambó: Font: "La persecució política de la llengua catalana" - Francesc Ferrer i Gironès. Seguit d'això, parlo de l'educació feta en català i per una família catalana (els Requesens) al futur Felip I de Catalunya. Informació extreta d'"Enigma Cervantes" - Josep Maria Mandado i Rossell. Evidentment, suposo que estarà d'acord en què aquesta educació feta en català a Felip I de Catalunya, no està acceptada per la història "oficial" i és quelcom remarcable que a principis del segle XIX algú ho comenti amb total naturalitat al Congrés dels Diputats Espanyol. Però ja que entenc que li agraden els llibres, seguim amb ells. Si vosté és tant... (m'estalviaré els adjectius perquè a diferència de vosté, jo sóc una persona respectuosa) com per no veure que la base d'aquest article, la part on es comenta l'extracte dels Fets de la Marina de Guerra Catalana és informació extreta d'un llibre físic (per molt que hagi estat digitalitzat i penjat a internet, segueix sent un llibre físic) publicat a finals del segle XIX, penso que vosté té un problema bastant greu, perquè salta a la vista que el Fets de la Marina és un llibre físic. Internet, que jo sàpiga no existia a finals del segle XIX. Deixant de banda el tema llibres, que me'n diu vosté dels indicadors objectius? Sap vosté què és un indicador? Doncs si no ho sap, busqui al diccionari... que també és un llibre de text, però sobretot, no se l'hi acudeixi buscar per internet. Però suposo que vosté mai comet aquestes baixesses. Contesti'm si us plau a aquestes dues preguntes: - Com s'explica que en plena crisi econòmica, política i social catalana (això és el que ens diu la "història oficial"), es produeixi una gran immigració occitana a terres catalanes per falta d'homes joves? FONT: Història de Catalunya d'Albert Balcells, Arturo Pérez, Flocel Sabaté i Antoni Simon - Com s'explica que, havent desaparegut pràcticament el comerç mediterrani tradicional català i estant els catalans impedits per comerciar amb Amèrica (història oficial), es faci en ple segle XVI, en plena crisi catalana, una remodelació de les drassanes que pràcticamen en va doblar la grandària? Evidentment amb aquest article no pretenc descobrir la patata, només aportar un parell d'apunts a les teories sòlides, ben formulades i serioses d'en Jordi Bilbeny. Un parell d'indicadors que penso que, encara reafirmen més les seves teories però que no pretenen ser res definitiu. PD: Per últim, comentar-li que la informació extreta de la viquièdia per fer aquest artícle, és només un punt (la frase de Carles d'Àustria) i no se si ho sap, que el que s'escriu a la viquipèdia s'ha de referenciar. Molts dels llibres sagrats amb els que s'informa, han estat reescrits o retocats, aquesta és la informació tant fiable sobre la qual basa els seus coneixements?

  12. cesc
    22-11-2012 15:48

    En Mique G sap perfectament que aquesta pàgina no és un "Nyap". Un “Nyap” és el diari "el mundo" i jo no entro a la seva pàgina web. No se m'acut entrar a la pàgina web del diari "el mundo" i pretendre convèncer-los de que el seu diari és un "Nyap". Al senyor Miquel G. el molesta aquesta pàgina perquè serveix de suport a en Jordi Bilbeny, i altres investigadors, perquè els permet abastar un espectre més ampli. Li preguntaria al sr. Miquel G si pensa que algun dels doctors en història que han construït les seves tesis doctorals i han publicat abundant literatura basada en textos reescrits, manipulats i incoherents mourà un dit per denunciar els errors d'un col • lega. Cap doctor denunciarà l'error d'un altre doctor. Tindrem Colom genovès, Cervantes d'Alcalá de Henares, Hernán Cortés extremeny, Carles V mort aYuste etc, etc, fins a l'infinit. S’enriuran a la nostra cara. Tret que alguns aficionats facin petar la bola de mentides històriques que cada vegada es fa més gran

  13. uri
    22-11-2012 14:36

    Hola MiquelG. Estic d'acord amb tu que no tots els articles que es publiquen aquí tenen el rigor exigible a qualsevol investigació científica. Ara bé, no passa el mateix amb els articles i llibres que publica el mateix Bilbeny. Llegeix-te algun dels seus llibres i quedaràs parat de la meticulositat i rigor amb què elabora les seves teories. Em sembla que les teves exigències acadèmico-científiques estaran plenament satisfetes i potser et trobaràs en la situació d'haver de demanar als altres investigadors -els que menystenen la feina d'en Bilbeny- que responguin amb el mateix rigor les qüestions i els dubtes sobre la història oficial que aquest planteja. Salutacions.

  14. MiquelG
    22-11-2012 10:53

    Tot aquest invent del Bilbeny està basat en convocar al seu voltant hordes de veritables amateurs indocumentats que, com aquest pobre home, fan i publiquen articles de descobertes realitzades a l'Internet i/o a la viquipèdia sobre la història "oculta" de Catalunya. I es creuen sincerament que això funciona així, que si un paio va dir l'any 30 que Felip II parlava català amb això ja queda demostrat que ho feia, i de retruc que una conspiració ho ha amagat fins ara. I també creuen que els secrets de la història catalana romanen a Internet, a l'espera que un més llest que la resta els descobreixi. Aquesta tàctica, segurament, atorga als creadors de tot això una glòria immediata, un sentir-se per sobre la resta. Però és que aquesta resta està formada per autèntics ignorants que si no haguessin caigut aquí potser no ho serien tant d'ignorants, ja que demostren una curiositat que seria molt sana i profitosa en d'altres circumstàncies. Tot això de l'INH ha esdevingut en una mena de revista de misteris que, com aquelles que tenim als quioscs setmanalment, va de descobriment en descobriment en mig de la xufla general del món acadèmic i científic, si és que algú té temps de parar-se a mirar-se una cosa com aquesta. Que en la història de Catalunya queden coses a esbrinar, està clar. I que moltes d'aquestes coses han estat amagades i inclús tergiversades per espanya, està clar també. Però que per posar-les en clar calen investigacions serioses, encara està més clar. Qui no entengui això... Mentrestant seguiu buscant la clau de la nostra història a Internet, o en ho que va dir l'un o l'altre. Jo em centraria en la viquipèdia, segur que hi és allà, la clau. A mi, a diferència d'aquest pobre home que signa aquest nyap m'ha passat a l'inrevés: vaig començar creient en això i ara em fa pena i vergonya de veure com una cosa que podria ser útil si fos rigorosa treballa precisament en contra de Catalunya. I a diferència d'altres no penso veure-hi conspiracions, tot i que el cos m'ho demana. Coses pitjors han fet els serveis secrets espanyols. Si aquí hi havia alguna rosa ha quedat enterrada en mig de tanta merda.

  15. Esteve Renom
    19-11-2012 12:33

    En una carta literal de Joan d'Àustria m'hi ha semblat trobar una catalanada: "a la fin", en comptes del que penso que seria més correcte en castellà: "al fin", en el llibre "El ingenioso hidalgo Miquel de Cervantes de Saavedra", de Francisco Navarro y Ledesma. "Impertinentes y altivos los venecianos, como hombres sin dueño ni señor, no se dejaban dirigir ni dominar por la autoridad de don Juan; quizás su espíritu burlón forjaba epigramas contra el gallardo mancebo que ostentaba en las manos anillos mujeriles con corazones de esmeralda; acaso pensaban ellos y otros muchos que no era lo mismo vencer por tierra a unas cuantas falanges de forajidos moriscos, como los de la Alpujarra, que acometer por mar contra la temida escuadra del turco, a quien toda la cristiandad tenía por invencible. Resistíanse, además, los venecianos a recibir en sus galeras a los soldados españoles, diciendo que ellos se habían obligado a pelear con sus navíos, no a servir para el transporte de tropas. Había, acaso entre las galeras venecianas mucho barco mercante, que la muchedumbre de soldados podía averiar o inutilizar. Por fin, después de cabildeos y consejos entre sus jefes, «estos señores venecianos -escribió con una punta de ironía don Juan, en 9 de septiembre- a la fin se han acabado de resolver en tomar en sus galeras cuatro mil infantes de los de Su Majestad, dos mil quinientos españoles y mil quinientos italianos». Antes habían llegado las sesenta galeras venecianas de Creta.". També he trobat en algunes altres cartes transcrites de l'època, en el mateix llibre, qua a 'Juan d'Austria' se l'anomena 'don Joan'.

  16. Utopik
    19-11-2012 12:15

    Quin senyor article... Gràcies pels descobriments que comparteixes amb nosaltres, m'ha agradat molt llegir-te! Segueix amb aquesta il·lusió i ganes de conèixer i descobrir...

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
34986
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Es pot saber si els marineres que van anar amb En Colom a Amèrica en aquell primer viatge transoceànic eren...[+]
Si els catalans van ser els primers descobridors d'Amèrica, els primers colonitzadors i pobladors, havien de...[+]
En Pau Mora ens aporta informació d'un frare agustí català anomenat Erasme, a qui se li perd la pista a...[+]