ENTREVISTES » 2011-07-26

València es va quedar sense furs perquè era considerada molt rebel

Catedràtic de Dret Romà de la Universitat de València. Valiño ha analitzat a fons la tradició jurídica valenciana des dels furs fins avui. Creu que els legisladors valencians tracten d'eliminar el greuge que va suposar l'abolició dels furs.

Alejandro Valiño, durant l'entrevista

Per què va ser tan revolucionari el dret foral valencià?

Perquè va ser una ruptura. El dret foral valencià té l'origen en la conquesta de la ciutat de València per part de Jaume I al 1238. Jaume I va atorgar un dret per a la població cristiana que es trobava residint dins de la València musulmana. Responia a les bases històriques hispanoromanes i trencava amb la València musulmana.

Quina va ser la major pèrdua al 1707?

El suport que els valencians dispensàrem a l'arxiduc Carles va provocar que el rei Borbó ens desposseís dels furs. Vam perdre el nostre dret patri i no es va recuperar. Els catalans, els aragonesos o els mallorquins sí que el van recuperar.

Per què a València li van negar?

València en aquell moment tenia població molt rebel. Felip V es va comprometre de paraula a tornar els furs, però mai no es va materialitzar. Els ministres de Felip V no van veure amb bons ulls la recuperació dels furs.

Eren molt diferents el dret valencià i el castellà?

Jo crec que el dret valencià i el castellà tenen bases comunes. Alguns dels autors dels furs de València es van formar a Bolonya al segle XIII i gran part de les col·leccions jurídiques ens recorden el dret romà. És obvi que se'ns va privar d'institucions pròpies i que hi ha bases en comú en els dos drets.

Quin era més avançat?

És una qüestió de mentalitat. València sempre ha estat un port obert. El dret valencià ha estat molt menys rígid. Era més àgil perquè facilitava la transacció comercial. El valencià emprèn, mentre que el castellà és molt més prudent. Potser també hi influeixi el clima.

Quines institucions que venien de la tradició romana va perdre València?

Els drets d'herència com "l'any de plor", que facultava la vídua per ocupar durant l'any següent de la mort del marit l'habitatge conjugal.

Ara es recuperarà.

Sí que sembla que aquesta és la pretensió. La "cambra" també és un dret d'ús preferent de la vídua sobre els béns que formaven part de l'aixovar. Un altre dels grans canvis és la recuperació del règim de separació de béns en el matrimoni, que ens acosta al dret català.

Quina part dels furs serà impossible tornar a tenir?

El testament de "paraula", que permetia que quan algú temia per la seva vida pogués testar davant de tres persones. Introduïa inseguretat jurídica. S'ha perdut tot allò que no respon a la mentalitat del segle XXI.

Cap a on anem?

València ara vol recuperar els furs perquè segueix l'exemple d'altres comunitats. Catalunya pràcticament té un Codi Civil català. Els aragonesos van pel mateix camí. Al final, el Codi Civil quedarà per autonomies com Extremadura, on el dret patri era el castellà. València va tenir furs i ara pretén recuperar-los, i combatre aquell greuge del qual vam ser víctimes a començament del segle XVIII.

Serà un dret propi?

La pretensió última de l'estatut del 2006 és fer un Codi Civil valencià. Ara tenim la regulació del règim matrimonial i un gran projecte de llei de successions. L'Estatut té una disposició que deixa inferir que es recuperen els furs. Diu que la pretensió és exercitar la competència del dret civil a partir dels furs de València que es recuperen i s'actualitzen.



Font:
levante-emv.com




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. 2011-08-07 15:02:45

    al voltant de Xàtiva el 1707, després de la pantomima anglesa i holandesa d'Almansa, hi havia un exèrcit de 12.000 valencians preparats per defensar València, i se n'esperaven més de Catalunya i Aragó, Anglaterra va desactivar amb males arts aquesta defensa... totes les nacions que han tingut com aliats els anglesos n'ha sortit malparades...

  2. 2011-08-02 18:17:09

    En efecte, Pepsabater. Durant la nostra transició, la catalana, es va menysprear la reivindicació dels furs, constitucions i privilegis que havíem tingut fins al 1714. Es clar, es veu que no feia "modern", que era caspós... I mirem els bascos i els navarraesos. Aquesta gent no es va estar de punyetes ni de modernors estúpides ni van tenir por a ésser titllats de provincians... I, ara, vés-los al darrere. Per començar, caixa única i, després, gens d'espoli fiscal. I per últim no pateixen d'una manera tan brutal la crisi com nosaltres.

  3. 2011-08-02 14:54:24

    No veig res d'estrany en el fet que una societat vulgui que se'ls reconegui, legalment, els seus empres i costums, i si per fer-ho han de tornar a legislar prenent com a base aquelles normes que, malgrat pugui ser molt antigues, més bon servei els poden fer, dons endavant. És una bona manera de recuperar la memòria...i la identitat com a poble.

  4. 2011-08-01 23:15:48

    Per fi sembla que a poc a poc va sortint a la llum la història real del País Valencià dels segles XVI, XVII i XVIII! La història oficial del Regne de València a la Batalla d'Almansa, durant la Guerra de Successió, només hi van participar en el bàndol austriacista, soldats forasters: austríacs, portuguesos..... Es veu que de valencians no n'hi havia cap. Els Borbons els arrabassaven els furs, la independència i la llibertat i els germans valencians s'ho miraven des de la barrera. Això no s'ho creu ningú. No té solta ni volta.

  5. 2011-07-29 16:56:09

    En què quedem, els sucursalistes del Regne volen deixar de ser castellans? Doncs haurien d'oposar-hi, que això usapropa als del Principat, em sembla que vaig a llogar unes quantes cadires, pot ser divertit. De la censura a TV3 i altres a l'expulsió de les lleis castellanes, estan bojos aquests levantinos. Això ho ha d'aprovar el PPSOEZ, oi?

Afegeix-hi un comentari

Genera una nova imatge
Introduïu el codi de la casella:


SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí HI HA QUINZE
  EDITORIAL
Enric Guillot, autor del llibre "Descoberta i conquesta catalana d'Amèrica, una història reescrita pels castellans", ens explica en aquest editorial, la seva experiència des que va trobar els primers mapes que contradeien la historiografia oficial fins a la publicació del seu llibre, 8 anys més tard. Un llarg, però necessari període d'assimilació i presa de consciència, que el van portar a implicar-se en la recerca històrica, tot i que aquesta no era la seva professió.
  AGENDA
20
MAI
6 de la tarda
PERSONATGES I LLOCS DE LA SEGARRA RELACIONATS AMB EN CRISTÒFOR COLOM I AMB LA DESCOBERTA D'AMÈRICA
Conferència a càrrec d'en Jordi Bilbeny. Sala Buireu. Cervera (la Segarra)

VEGEU-NE ELS DETALLS »
28
MAI
2/4 de 10
del vespre
PRESENTACIÓ DEL LLIBRE "VIDA I REGANT DE MARTÍ I L'ÚLTIM REI DEL CASAL DE BARCELONA"
de Josep David Garrido i Valls. Rafael Dalmau, editor
Intervindrà: l'editor Rafael Català Dalmau i l'autor Josep David Garrido i Valls
Associació de Practicants de la Psicoestètica Carles Muñoz Espinalt

VEGEU-NE ELS DETALLS »
31
MAI
9
del vespre
SOPAR-PRESENTACIÓ DEL LLIBRE: EL DESCUBRIMIENTO DE AMÉRICA, UNA HISTORIA CENSURADA POLÍTICAMENTE
de Susana Rodríguez-Vida al Centre Comarcal Lleidatà. Ronda Universitat 1; entrada per l'Hotel Conestable.

VEGEU-NE ELS DETALLS »
01
JUN
8
del vespre
LA INFLUÈNCIA DE LA LLENGUA CATALANA EN ELS NOMS D'OCELL MALTESOS
Conferència d'en Pere Alzina i Bilbeny. Biblioteca d'Arenys de Mar, Carrer Bonaire, 2.

VEGEU-NE ELS DETALLS »
07
JUN
6 de la tarda
CONFERÈNCIA JORDI BILBENY: "RECUPEREM LA HISTÒRIA ESBORRADA DE CATALUNYA"
Auditori del Casal. Pça. Montserrat Canals (L'Espluga de Francolí)

VEGEU-NE ELS DETALLS »
Al web de Numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo       da...[+]
Entre les infinites catalanades, catalanismes i errors de traducció que hi ha al Quixot que ens remeten a un...[+]
A la segona part d'El Quixot (1615), En Servent escriu: "En el dia d'avui hi ha impresos més de dotze mil...[+]
L'humanista Juliana Morell (Barcelona 16-II-1594, Avinyó 26-VI-1653) és la única dona citada al paranimf de la...[+]
Tot i que la Taxa que precedeix l'edició del Quixot de 1605, ens diu ben clarament que el llibre ha estat...[+]
EL MÉS LLEGIT
1. Colom i la casa Reial Catalana
2. Segons dos investigadors italians els Borbó regnen a Espanya gràcies a un testament fals
3. La nau Victòria duia una bandera catalana quadribarrada
4. Sabies que l'escut d'armes de Leonardo da Vinci són les armes catalanes de tres pals?
5. Petit Manual de la Descoberta Catalana d'Amèrica
EL MÉS COMENTAT
1. Des de València
2. La traducció del títol de Don Quixot en diverses llengües i la seva relació amb la llengua catalana
3. El 'Quixote' va esborrar el 'Quixot'. Un llibre de Lluís Maria Mandado sobre la usurpació del Quixot català a mans de la censura espanyola
4. Castella, el regne més pobre d'Europa a final del segle XV
5. Colom i la casa Reial Catalana
6. Reis d'Aragó, de la Corona d'Aragó, o Reis de Catalunya?
7. La vida es sueño? O és ensueño?
8. «Quixot» vol dir «Tòxic»
9. Mariners catalans i "marines" americans
10. El robatori més gran de la història
ENIGMA CERVANTES
"Thanks to that movie we're infected by the virus that take us to investigate more about the fascinating life of one of the best writers, whose life is (absolutely) unknown."

Llegeix-ne més...
MULTIMEDIA
Vídeos Audio MP3
YOUTUBE
   Nova Història a Youtube