Eren 6.630 llibres, pesaven 1.373 arroves, estaven valorats en 113.902 reals i es van traslladar en onze galeres a Madrid el febrer del 1712 per crear la Biblioteca Reial. Però com era aquella biblioteca valenciana de l'arquebisbe maulet Folch de Cardona que va confiscar Felip V -a través del seu fosc ministre Melchor de Macanaz- i part de la qual segueix a la Biblioteca Nacional d'Espanya? Sens dubte era una joia, i per això va servir com a nucli inicial de la Biblioteca Reial. Però hi ha més detalls que la historiadora María Dolores García Gómez, autora del llibre L'arquebisbe de València Folch de Cardona. Anàlisi d'una biblioteca eclesiàstica del segle XVIII, ha analitzat a partir dels inventaris de l'època i que desemboquen en una conclusió: el "diferent caràcter ideològic i inquietud cultural" dels llibres, que constaten l'"existència d'un primerenc moviment renovador en la segona meitat del Sis-cents valencià". La biblioteca robada era, en realitat, una suma de tres biblioteques. Primer, la que Folch de Cardona va conformar abans de ser arquebisbe sota el patrocini dels pares franciscans de Palència, convent on ell residia. Aquesta biblioteca -de la qual els franciscans reclamaran 2.114 volums després de la confiscació de Felip V i aconseguiran 1.424 exemplars- es caracteritza per la seva barreja de "heterodòxia i reformisme". Lluny de la letargia espiritual per la qual transitava en aquells anys la vida cultural espanyola, la biblioteca personal d'En Folch de Cardona era un dels pocs oasis. Fins i tot conté obres prohibides en els índexs inquisitorials. En canvi, encara són majoria els llibres de patrística, les bíblies, la teologia dogmàtica i moral, i hi ha una menor presència de temes jurídics, històrics o filosòfics. Els llibres de l'oncle censor ...

Associem acadèmia amb autoritat. Una situació ideal seria aquella en què l'autoritat jurídico-política avalés aquella institució que segueix una metodologia establerta i contrastada internacionalment. D'aquest fet se'n deriven actuacions pràctiques com per exemple que ens calgui la certificació de l' Institut d'Estudis Catalans en tan que entitat normativa del català per fer modificacions al Registre Civil. No sempre l'autoritat ve marcada per una línia tan clara: sovint és més una autoritat moral com la que genera la Universitat i les acadèmies en general. Un altra cosa és quan des del poder polític es força o es condiciona la universitat cap a una ideologia partidista allunyant-la del que han de ser els puntals de la universitat: el seu desenvolupament en llibertat i la constant recerca de la veritat científica. Les conseqüències són una universitat engavanyada per actituds elitistes i conservadores que marxen al marge de les necessitats de la societat a la qual pertany, propiciant estructures caduques i poc dinàmiques. La no-acadèmia pel fet de desenvolupar-se en un àmbit de màxima llibertat és molt fecunda; crea un gran nombre d'hipòtesis que si bé són plantejades segons el cànon, difícilment es conclouen, perquè, a diferència de l'acadèmia, els manca el mínim d'estabilitat econòmica necessària per afrontar processos llargs i costosos que qualsevol hipòtesi innovadora implica. En el transcurs dels diferents Simposis sobre la Descoberta Catalana d'Amèrica s'ha arribat a hipòtesis d'un gran abast i molt suggeridores. Inclouen no només l'origen català de Cristòfor Colom, sinó que s'han aportat treballs sobre la censura que han fet veure amb uns altres ulls la descoberta d'Amèrica; s'ha qüestionat la vida i l'obra de personatges històrics perquè apareixien com a suplantadors de la vida i de l'obra d'altres...

  Mou el ratolí sobre la imatge lateralment per comparar l'original i la còpia. Movent a la dreta podràs veure la Gioconda original, i cap a l'esquerra la còpia restaurada. // ...

FCE.- El President de la Fundació CATALUNYA ESTAT, Jaume Vallcorba, ha fet el lliurament de l'emblema d'argent de la institució a personalitats del món civil i cultural català com a reconeixement a la seva rellevància i tasca dedicada a Catalunya. Les personalitats distingides amb l'emblema d'argent són les següents: Moisès Broggi. Metge cirurgià i un dels promotors de la Conferència Nacional del Sobiranisme. Oriol Domènec. Metge i promotor del Manifest 12 d'abril. Joan Blanch. Advocat i alcalde de Badalona els anys 1983-1999. Antoni Ma. Badia i Margarit. Filòleg i lingüista, membre de l'Institut d'Estudis Catalans. Salvador Cardús. Periodista, escriptor i rector de la UAB. Gran defensor de la llengua i la cultura catalana. Jordi Bilbeny. Escriptor i investigador. Cap de recerca de l'Institut Nova Història. José María Murià. Catedràtic d'història de la Universidad de Guadalajara (Mèxic). Jaume Manel Oronich. Polític i paer de Lleida entre els anys 1987-1989. Diputat de CIU a les eleccions al Parlament de Catalunya l'any 1988. Francesc Aguilar. Economista i membre de la Fundació LA CAIXA. Roderic Minguell. Empresari Xavier Marin. Empresari Antoni Serrahima. Empresari En un acte emotiu celebrat dijous 26 a la Seu de la Fundació CATALUNYA ESTAT, amb més d'un centenar d'assistents, Jaume Vallcorba ha parlat d'una classe política que no agafa les regnes del nostre futur, d'una Catalunya subordinada a un Estat que ens té esclavitzats i ja incidit també en el fet que hem d'aprendre a portar la iniciativa, perquè això obligarà a l'estat espanyol a equivocar-se. Ha dit: -"Ara és el moment! Aquesta crisi internaciona...

Notícies relacionades: Es presenta la nova Ruta d'en Colom, que anirà des de Tarroja de Segarra fins a Pals 1a Etapa de la Ruta d'en Colom Vídeo de la notícia als informatius de Televisió de Catalunya: ...

No llegiu El 'Quixote' va esborrar el 'Quixot'! Pot tenir conseqüències fatals. Per amagar el que es diu tot seguit, s'ha inventat la censura; les fogueres s'han alimentat de llibres i, de vegades, d'autors. Sabeu que posseir determinats llibres era mortal? Només tenir-los a casa era delicte i el posseïdor n'era severament castigat. I tot i així no només us n'emportareu un a casa, sinó que teniu la pretensió de llegir-lo! Qui vulgui saber per què el govern espanyol va crear la censura i aquesta censura eliminava, corregia, mutilava obres i autors, en aquests fulls maleïts ho trobarà tot. O és que ja coneixeu els temes aquí denunciats?Si goseu passar endavant, degustareu els fruits de la feina del censor esforçat --un home que, de vegades, algun frívol ha volgut tractar de babau, inútil o inculte, sempre fàcilment enganyable.Esgarrifeu-vos! I no digueu a ningú que teniu aquest llibre! Amagueu-lo on no el puguin trobar mai. Que ningú encengui foc amb les seves pàgines, ja que ens faria plorar, no pel llibre mateix, sinó pels molts altres que aquí són homenatjats, que així van finir. Si us troben amb aquest material, haureu d'assumir-ne les conseqüències.El 'Quixote' va esborrar el 'Quixot' recull fets molt notables vistos des d'un angle sorprenent, fins i tot impensable, après en els missatges secrets desxifrats. Qui llegeixi aquest llibre començarà a eixamplar la manera d'entendre moltes coses i d'explicar-se'n d'altres.Lluís Mª Mandado i Rossell (Figueres, 1959) va començar tard a investigar la història, però ja d'estudiant s'hi interessava. Qüestions laborals van relegar aquest estudi a les hores de lleure, fins que va conèixer les tesis sobre el Colom català i la veritable història de Catalunya. Ha estat sis anys preparant la descodificació i l'anàlisi de llibres i obrint via per entendre les trames secretes en la literatura del Renaixement i el Barroc. N'ha fet alguns avanços...

Coincidint amb el seu 40 aniversari, el Centre Excursionista de la Segarra (CES) iniciarà aquest any una nova ruta que, inspirada en Cristòfor Colom, partirà des de Tarroja, on alguns situen l'origen del descobridor, i acabarà al port de Pals, on d'altres situen la primera partida dels vaixells cap el nou continent. Els representants del CES, Sara Ribera i Xavier Goenaga, juntament amb Lurdess Castellana, alcaldesa de Tarroja, ens parlen del projecte en una entrevista publicada al diari "La Veu de la Segarra".Descàrrega de l'entrevista:Document PDF (La Veu de la Segarra, 13 de gener de 2012)Informació relacionada: Presentació de la Ruta d'En Colom i conferència d'en Jordi Bilbeny a Tarroja de Segarra ...

Diuen que la història l'escriuen els vencedors. Però millor encara seria dir que la reescriuen com més els convé, deixant per la posteritat uns registres extrets de la manipulació i la conspiració. En definitiva un llegat de mala fe barrejat amb un còdex que amaga els veritables fets del passat. Aturar-se a pensar si tot allò que ens han dit és mentida, tenir prou coratge per intentar desemmascarar els farsants i esbrinar què amaguen amb arguments sòlids és la tasca que ja fa molt de temps es va proposar fer l'arenyenc Jordi Bilbeny. Un regal dels Déus pel país -si m'ho permeteu-: un valent que no té fe en les novel·les de duro i recela de les llibreries que han estat exposades massa temps a l'ombra del vent de les Espanyes. És el nostre Indiana Jones: un aventurer capaç d'anar pel carrer amb gorra de llana amb borla i birret de color kiwi que reflecteix una personalitat única, extravagant, si voleu, però despuntant a la vegada. Un català que des de la fascinació refà el trajecte que ens ha portat als nostres dies seguint rastres i senyals que han estat ocultats i enterrats sota una gruixuda capa de pols. Els seus estudis han pogut desembullar l'origen de l'almirall Colom i la seva relació amb la casa reial catalana, i ja són avalats sense reserves per altres historiadors internacionals totalment aliens al conflicte Catalunya-Espanya i, per tant, totalment objectius. Però la seva feina no acaba aquí. Encara hi ha llum a la llibreria de can Jordi Bilbeny i entre tasses de cafè aromàtic dilata la història assenyalant amb el dit als quatre vents la faramalla i xerrameca dels relats tergiversats pels espanyols. Descobrir les llacunes històriques que evidencien enganys sobre l'origen d'en Sirvent i la desaparició de l'exemplar del Quixot escrit en català, els misteris que amaga l'escut d'armes d'en Leonardo i, en general, la censura que oculta els èxits de personatges dels països catalans, el converteixen en una amenaça pel gove...

El darrer dia de l'any dóna vida a un dels personatges més populars, però alhora més enigmàtics de Catalunya: l'Home dels Nassos. Alguns folkloristes creien que es tractava N tradició més aviat reduïda a uns indrets determinats i sense gaire arrelament social. Tanmateix, En Bienve Moya narra al seu llibre Calendes que en un programa que es va fer, a l'any 1993, a Catalunya Ràdio, i des del qual es preguntava als oients si algú havia vist l'Home dels Nassos, les trucades provinents de tot el país, van col·lapsar la centraleta. Per En Moya, l'Home dels Nassos "era un personatge que cada pare, cada avi i àvia explicava al seu nét o néta amb traços d'una posada en escena diferent, familiar. Aquesta és la raó per la qual fins fa poc temps era un personatge sobre el qual no se'n trobaven gaires mencions en els treballs sobre cultura popular, i que ara sorprèn moltes persones que el creien només fill de la fantasia familiar". L'Home dels Nassos i el Senyor de la Natura Amb tot, l'Home dels Nassos és conegut arreu. He preguntat aquests dies a una dotzena d'arenyencs si sabien qui era i tots han coincidit que és un home que passa el 31 de desembre i que "té tants nassos com dies té l'any" o que "té tants nassos com dies queden per acabar l'any". La qual cosa referma els supòsits d'En Moya que no pas perquè ningú no l'hagi vist, o no se n'hagi creat una personificació adient, com en el cas del tió, hagi forçosament de ser un home poc conegut. L'Amades en parla prolixament al Costumari i és, bàsicament, per mitjà de les seves descripcions que avui podem aproximar-nos-hi amb prou elements de judici a fi de fer-ne una nova lectura i una nova interpretació. Després de recollir tantes dades com li fou possible, l'Amades concloïa: "L'Home dels Nassos sembla ésser la degeneració d'un personatge mític que tractava de simbolitzar l'any, subjecte que havia estat representat per un arbre, l'arbre dels nassos, espècie molt r...

Descàrrega ...

En Jordi Bilbeny és un historiador que té el costum de dir coses que no agraden a molta gent. Les diu amb arguments, sense estirabots ni desqualificacions de ningú, però tenen tanta força i són tan transcendents que incomoden o irriten molts catalans amb la cua de palla. El rebuig a Bilbeny té arrels diverses, però. N'hi ha que el rebutgen pel seu independentisme desacomplexat i gens submís amb la disciplina de cap partit; n'hi ha d'altres que el menyspreen perquè troben que fer-li cas els obligaria a replantejar-se determinats elements de la nostra història i ui!, ves, quina mandra; i n'hi ha que l'odien perquè se senten qüestionats i posats en evidència com a conformistes i transmissors d'una mentida flagrant que, oficialitzada pel poder, fa segles que ens és imposada com a veritat absoluta.

Si el descobridor d'Amèrica era italià és pràcticament impossible de demostrar a través de la genètica. Aquesta és la conclusió principal de l'estudi "Surname and I Chromosome in Southern Europe: a case study with Colom / Colombo" publicat a l'European Journal of Human Genetics i liderat pel biòleg i genetista de l'Institut de Biologia Evolutiva UPF-CSIC Francesc Calafell. El debat sobre la procedència de l'almirall ve de lluny i encara que la hipòtesi més acceptada és que va néixer a Gènova han proliferat investigacions que rebutgen la història oficial i apunten el seu origen català. "Hi ha moltes evidències, sobretot lingüístiques, que qüestionen que Colom fos genovès i remarquen el seu origen català; ell seria Cristòfol Colom en lloc de Cristoforo Colombo. Durant la seva vida mai es van referir a ell com Colombo, abans de 1492, els seus contemporanis l'anomenaven Colomo i Colom i, després del primer viatge, es referien a ell amb la forma espanyola Cristòfor Colom. Va escriure en castellà amb errors lexicogràfics i cometia també errors fonètics típics d'una persona la llengua és el català ", apunten a manera d'introducció dels autors de l'article. Els defensors de la hipòtesi d'un Colom català consideren que ha de ser la ciència la que resolgui la qüestió i determini la procedència del navegant. Per això, el Centre d'Estudis Colombins de Barcelona es va implicar a finals del 2005 i principis del 2006 a la presa de mostres de saliva d'unes 300 persones cognom Colom, de Catalunya, València, Balears i del sud de França, amb l'objectiu de contrastar el seu ADN amb el d'Hernando Colom, fill de Cristòfol. A Itàlia es va fer el mateix amb 114 persones cognom Colombo del nord del país, de Ligúria, Llombardia i el Piemont. L'objectiu era veure si el c...

L'historiador Jordi Bilbeny, que ja va aportar investigacions incontestables sobre la catalanitat de Colom -davant el silenci de propis i estranys-, ara ha aportat noves dades que són extremadament interessants. Es tracta del Lazarillo de Tormes, una obra insòlita en la història de la literatura castellana. I tan insòlita! Segons sembla, l'anònim autor era un valencià que escrivia en català, però que, vés a saber per què, va situar l'acció a Castella. Resulta que l'autor ho tenia confús, això de Castella, i els estudiosos de la literatura han dedicat moltes hores a entendre algunes impossibilitats topogràfiques i a esbrinar per què s'hi donen tantes contradiccions, com ara dir-li "extranjero" a un paio de Castella la Vella. El mateix títol, quan parla de Tormes, està al·ludint a un poble de la Marina Alta. Encara més: hi ha qui diu que l'autor era Joan Lluís Vives en persona. En qualsevol cas, estem davant d'un obra d'autoria dubtosa. El fons de la qüestió és aquest: per què ocultar i negar la catalanitat de Colom o la del Lazarillo? Quantes obres o autors més estan falsificats? De quina manera una cultura es pot apropiar de les produccions d'una altra sense que els erudits en diguin res? Quant temps fa que dura aquesta impostura? Quins interessos hi ha al darrere? ¿És el Quixot una obra catalana? No deixaria de ser divertit que els símbols més preuats de la grandesa espanyola fossin, al capdavall, exclusivament militars. I explicaria per què no volen mai acceptar la literatura catalana, per por de les comparacions. Quines coses. Isabel-Clara Simó Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 27. Dimarts, 4 de desembre de 2007 ...