• Quan Picasso va ser Pau de Gósol (i va capgirar la història de l’art)
Iñaki Rubio ressegueix literàriament l'estada l'any 1906 de Pablo Picasso i Fernande Olivier al peu del Pedraforca, i com l'artista en va tornar capaç de capgirar la història de l'art.
AUTOR :
Joan Safond Plumed
DATA DE PUBLICACIÓ :
22-04-2024
• Germana de Foix, la misteriosa segona esposa de Ferran el Catòlic
Va ser un personatge que va defensar la seva privilegiada posició amb tots els recursos al seu abast.
AUTOR :
Marc Pons
DATA DE PUBLICACIÓ :
12-04-2024
• Els Cabot penedesencs medievals
Uns Cabot, pare i fill, van ser, juntament amb Colom, dos dels principals protagonistes de les primeres grans exploracions europees al continent americà.
AUTOR :
Josep Bosch - Penedès Medieval
DATA DE PUBLICACIÓ :
03-04-2024
• Sant Francesc i els càtars
Sabies que els franciscanisme primitiu s’assemblava molt al catarisme i que l’hàbit de Sant Francesc recorda l’hàbit dels perfectes càtars? En Carles Camp considera que era de família càtara i que, de molt jove, es convertiria al catolicisme.
AUTOR :
Carles Camp
DATA DE PUBLICACIÓ :
29-03-2024
• Catàleg d’invents catalans
Joan Cortada deixà escrit: “Catalunya i particularment Barcelona han estat les inventores o les introductores a Espanya de moltes coses en l’ordre legislatiu, en el religiós, en l’econòmic, en l’agrícola, en el caritatiu, en el marítim, en el mercantil, en l’industrial i en cent matèries diferents”.
AUTOR :
Francesc Roca
DATA DE PUBLICACIÓ :
26-02-2024
• Sant Pere Claver i el Nou Món
En aquest article, En Sergi Lara ens exposa una història documental del missioner que va deixar petjada al “Nou Món” a partir de la Barcelona dels segles XVI i XVII.
AUTOR :
Sergi Lara
DATA DE PUBLICACIÓ :
21-02-2024
• Salom i Alaix, dos catalans en l'última batalla alliberadora americana
Salom i Alaix, dos catalans amb una història personal diferenciada, serien els caps de la famosa batalla del Callao, per l'alliberament del Perú.
AUTOR :
Marc Pons
DATA DE PUBLICACIÓ :
09-02-2024
• Sant Francesc i la llengua provençal
Sabíeu que Sant Francesc cantava, resava i predicava tot sovint en francès? I sabíeu que aquest francès era precisament la llengua de la França provençal? O sigui: la llengua provençal. En Jordi Bilbeny ens ho explica amb tot detall en aquest article revelador.
AUTOR :
Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ :
24-12-2023
• Mandado completa la revisió d’'Orland furiós'
Aquest 2023 l'autor ha publicat els tres últims volums de ‘La revenja Borja’, sobre la catalanitat de l’obra.
AUTOR :
Pol Bragulat
DATA DE PUBLICACIÓ :
06-12-2023
• El «Càntic del germà Sol» de Sant Francesc i la llengua catalana
En quina llengua va escriure Sant Francesc el seu famós «Càntic del germà Sol»? Les irregularitats que els estudiosos italians han rellevat del text, així com el fet que Francesc parlés la llengua provençal a la perfecció, i els seus múltiples vincles amb Catalunya, suggereixen a En Jordi Bilbeny que tal vegada l’original del poema podia haver estat en provençal o català.
AUTOR :
Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ :
17-11-2023
• Sant Ignasi i la nissaga ripollesa dels Oriola
A ran de la troballa documental que sant Ignasi va ser ferit a Perpinyà, més que no pas a Pamplona, N’Eudald Roca ens exposa que aquest sant, més que fill de la ciutat d’Oriola, podia haver estat un membre de la nissaga ripollenca dels Oriola.
AUTOR :
Eudald Roca
DATA DE PUBLICACIÓ :
06-10-2023
• Una nota sobre la llengua de Sant Francesc d’Assís
En Leandre Martí ens presenta uns apunts sobre les característiques lingüístiques d'un dels poemes més coneguts de Sant Francesc.
AUTOR :
Leandre Martí
DATA DE PUBLICACIÓ :
02-10-2023
• Conferència d'En Jordi Bilbeny sobre Sant Francesc i Catalunya
La conferència "Sant Francesc d'Assís, del mite a la història" es pot veure a Youtube des de l'enllaç que compartim dins aquesta publicació.
AUTOR :
Pol Bragulat
DATA DE PUBLICACIÓ :
30-06-2023
• Els laberints històrics d’Ariadna
En una obra d’En Jeroni Pujades, En Sergi Turiella troba una dama catalana anomenada Caterina de Còrdova, duquessa de Cardona i comtessa d’Empúries. Qui era? Serà per aquesta raó que a certs mapes d’Andalusia hi ha els escuts dels comtes d’Empúries com a senyal territorial?
AUTOR :
Sergi Turiella
DATA DE PUBLICACIÓ :
14-06-2023
• Apropament a les arrels de sant Francesc d’Assís
Com que al 1266 es van destruir les primeres biografíes del Sant, és lícit demanar-se si el que en sabem és cert o és una recreació literària, fruit de la censura del moment. En Leandre Martí es fa algunes preguntes sobre la vida de Francesc i mira de respondre-les, més enllà de la llegenda, amb sentit de la realitat.
AUTOR :
Leandre Martí
DATA DE PUBLICACIÓ :
22-05-2023
• Conferència d'En Jordi Bilbeny: El Pare Gracián i Vicent Justinià Antist
Conferència d'En Jordi Bilbeny, pronunciada el passat 17 de maig del 2023 a la Casa Elizalde, de Barcelona, sobre la possibilitat que el pare Gracián de la Madre de Dios i Vicent Justinià Antíst siguin la mateixa persona, desdoblada per la censura d'estat.
AUTOR :
Pol Bragulat
DATA DE PUBLICACIÓ :
17-05-2023
• El català que va abolir l’esclavatge a l’illa de la Reunió
El 8 de setembre de 1877, arruïnat i mig oblidat, s’apagava la vida d’aquell rossellonès aventurer, humanista, maçó, demòcrata i profundament republicà: En Josep Sardà i Garriga.
AUTOR :
Martí Crespo
DATA DE PUBLICACIÓ :
20-04-2023
• Alba de Vic, primera dona escrivana professional de Catalunya
En Magí Camps va escriure, pel Dia Internacional de la Dona, aquest article sobre la vida de la primera escrivana profesisonal de Catalunya.
AUTOR :
Magí Camps
DATA DE PUBLICACIÓ :
09-03-2023
• La troballa de Xavier Espluga sobre el Renaixement i Bernat d'Esplugues
En Xavier Espluga troba un manuscrit català en una biblioteca de Mòdena. Tot i que d'antuvi creia que hauria pertangut a la Bibliloteca Reial de Nàpols, un dels bressols del Renaixement, al final descobreix que prové de la de l'escrivà i notari públic de la ciutat de Barcelona, Bernat d'Esplugues. Una troballa fantàstica que posa un graó més a la tasca de la recuperació els vincles esborrats del Renaixement italià amb Catalunya
AUTOR :
Xavier Espluga
DATA DE PUBLICACIÓ :
06-03-2023
• El primer rei de Portugal és nét de Sibil·la de Barcelona
Es considera que els orígens del regne de Portugal cal trobar-los en el primerenc comtat de Portucale o Portugalla, nucli inicial situat al voltant de l'actual vila de Gaia o Galla (antigament anomenat Cale).
AUTOR :
Bel·lònides
DATA DE PUBLICACIÓ :
18-09-2022
• El primer manual eròtic d’Europa es va escriure en català al segle XV
En Jesús Llòria ens parla en aquest article del primer llibre sobre erotisme en llengua vulgar. Està escrit en llengua catalana.
AUTOR :
Jesus Llòria
DATA DE PUBLICACIÓ :
23-08-2022
• La confiscació i la destrucció de les cartes originals de Santa Teresa de Jesús
Què se’n va fer de les més de 20.000 cartes que, segons els entesos, va escriure Santa Teresa? Es van perdre soles? Les van fer desaparèixer els amics de la Santa? O va ser la Inquisició i la censura d’Estat qui les va fer recollir per poder crear de cap i de nou la biografia de la monja castellana? En Jordi Bilbeny ho intenta escatir en aquest estudi.
AUTOR :
Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ :
31-03-2022
• Josep de Ribas (1749-1800), almirall de la flota imperial russa i fundador de la ciutat d'Odessa
Per la seva fervent actualitat tornem a reproduir en la pàgina principal del web un article de l'Oriol Ribas. Sabies que el fundador de la ciutat d'Odessa, tant tristament d'actualitat avui dia per la guerra entre Rússia i Ucraïna, va ser un català que va exercir d'Almirall de la flota imperial russa? Va ser En Josep de Ribas.
AUTOR :
Oriol Ribas
DATA DE PUBLICACIÓ :
29-03-2022
• Una polèmica del Monestir de Pedralbes traslladada a Àvila
En Pep Mayolas ens presenta un indici més conforme alguns aspectes de la vida de l’anomenada Teresa de Ávila s’alimenten artificiosament de la realitat catalana al monestir de Pedralbes.
AUTOR :
Pep Mayolas
DATA DE PUBLICACIÓ :
16-03-2022
• Jordanus Catalanus, el primer europeu Índia endins
El viatge de Jordanus Catalanus va despertar l’interès de les clases mercantils i de les cancelleries de l’època. Article d'En Marc Pons editat a 'Elnacional.cat' el 16 de gener del 2022.
AUTOR :
Marc Pons/ El Nacional.cat
DATA DE PUBLICACIÓ :
21-01-2022
• Francisco Suárez: Doctor Eximius
Com pot ser que el filòsof Suárez, havent rebut formació en un context social i cultural sense democràcia —el Regne de Castella—, pugui jugar un paper tant important en la història del pensament polític en proposar una base conceptual feta de principis democràtics com els drets universals de l’home o el dret a l’autodeterminació dels pobles? És que potser provenia de Catalunya i s'havia abeurat de la filosofia parlamentària a partir de la qual estava conformada la Nació Catalana? Article de l'Albert Maurici.
AUTOR :
Albert Maurici
DATA DE PUBLICACIÓ :
13-09-2021
• Ponç Guerau de Cabrera, propietari de Castella
Recuperem un antic article d'En Carles Camp que està penjat al web de la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya. Va dedicat al noble català Ponç Guerau de Cabrera, que es va instal·lar a la Castella i Lleó d'Alfons VII, i hi va exercir un paper primordial. Després del rei, en va ser la personalitat més poderosa.
AUTOR :
Carles Camp
DATA DE PUBLICACIÓ :
08-09-2021
• Lazarillo de Tormes i La Celestina. Per què té raó En Jordi Bilbeny
Reproduïm un article d'En Govert Westerveld, hispanista holandès, que ha recolzat les tesis d'En Jordi Bilbeny quant a l'autoria del 'Llàtzer de Tormos'. En Westerveld ha arribat a les mateixes conclusions a través d'un programa informàtic d'anàlisi estilística. Aquest article ha estat traduït de l'anglès i el podeu llegir en aquest idioma en format PDF.
AUTOR :
Govert Westerveld
DATA DE PUBLICACIÓ :
16-08-2021
Descarregueu el fitxer PDF
• Una pintura de Sant Francesc d’Assís amb interrogants
En Leandre Martí, mestre en descobrir detalls que a tothom li passarien per alt, s'ha fixat en un fragment d'una pintura sobre Francesc d'Assís que resulta altament revelador: què hi fa l'escut català en un llenç d'aquest sant?
AUTOR :
Leandre Martí
DATA DE PUBLICACIÓ :
09-08-2021
• Saquejos i confiscacions
El 28 de gener d’aquest any, l’Institut Nova Història reproduïa un article sobre la crema d’immenses quantitats de llibres que els franquistes van perpetrar en llibreries, biblioteques i en cases particulars de l’Estat. Hi sortia citat el cas d’En Pompeu Fabra. En Salvador Cot hi aprofundeix en aquest escrit publicat al diari digital ‘El món’ del 26 de juny passat. Des de Nova Història també sabem que els franquistes no es van inventar res, que tots els mecanismes vénen de lluny.
AUTOR :
Salvador Cot/El Món
DATA DE PUBLICACIÓ :
08-07-2021
• Joan Fiveller, els vectigals i els «pacta sunt servanda»
A la Catalunya pre-borbònica tothom estava subjecte a pagar impostos: comtes-reis inclosos. En Joan Fiveller, conseller en cap del Consell de Cent de Barcelona el 1416, va obligar En Ferran I Trastàmara a pagar l'impost de la carn com tothom: «pacta sunt servanda». Article d'En Sebastià Sardiné a la revista digital "Vibrant" d'aquest 12 de febrer.
AUTOR :
Sebastià Sardiné
DATA DE PUBLICACIÓ :
26-02-2021
• Lo pou de santa Teresa de Cardona
En Joan Cassola ha fet una gran descoberta sobre Santa Teresa. Ha trobat un document, en concret una postal del segle XIX, en el qual es fa referència a Santa Teresa amb la denominació «de Cardona», tal com defensa l’Institut Nova Història.
AUTOR :
Joan Cassola
DATA DE PUBLICACIÓ :
10-01-2021
• Teresa de Jesús escollí per confessor En Pere Domènech, abat de Vilabertran
Per bé que hi havia més d’un candidat a l’abast, és fora de tot dubte que Teresa de Jesús escollí un religiós català com a confessor. Ara bé, per què alguns historiadors confonen l’abat de Vilabertran amb el rector català del Colegio de Infantes de Toledo? En Pep Mayolas mira de respondre-hi més enllà de l’obvietat.
AUTOR :
Pep Mayolas
DATA DE PUBLICACIÓ :
13-12-2020
• Santa Teresa i els escacs catalans (1)
Una metàfora en una carta de Teresa de Jesús revela que la santa tenia nocions del joc d’escacs i ens aporta un nou indici de la seva criança a la cort valenciana dels Reis Catòlics. Primera part.
AUTOR :
Pep Mayolas
DATA DE PUBLICACIÓ :
29-10-2020
• Santa Teresa estava emparentada amb famílies catalanes, segons un calendari del 1898
En Joan Baptista Batlle va publicar «El Calendari Català pera l'any 1898» amb la intenció de recuperar, en gran part, una història esborrada. En comentar el dia 15 d'octubre, que es va escaure en dissabte, s'hi va escriure: «Santa Teresa de Jesús, v. y f., emparentada ab families catalanes». Article d'En Jordi Bilbeny.
AUTOR :
Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ :
12-10-2020
• Més arguments per a identificar Santa Teresa de Jesús com a Caterina de Cardona (1)
Publiquem avui la primera part d'un impactant article d’En Rafel Mompó sobre la identificació de Santa Teresa amb Caterina de Cardona. En aquesta primera entrega,després de resumir les recerques dels darrers vint anys, investiga les relacions entre la Mare Teresa de Jesús i la persona que s'amaga rere la comtessa de Féria.
AUTOR :
Rafel Mompó
DATA DE PUBLICACIÓ :
27-09-2020
• Gabarró, el violoncel dels Beatles
Un músic català gairebé desconegut entre nosaltres: el violoncel·lista Francesc Gabarró. Va tocar en grups de jazz, en grans i petites orquestres de música clàssica a l'India i a Londres, va participar en bandes sonores de pel·lícules i va prendre part en gravacions de discos d'En Sinatra i els Beatles. A finals dels 70 els músics d'ofici com En Gabarró entren en decadència: el sintetitzador desplaça els músics de carn i ossos.
AUTOR :
Àlex Gómez Font
DATA DE PUBLICACIÓ :
21-08-2020
• Jeroni Girava: un tarragoní universal del segle XVI
Us oferim un article d'En Josep M. Recasens i Comes, publicat el març de l'any 2005 a la revista del Col·legi d'Arquitectes Tècnics de Tarragona —també el podeu llegir en format pdf—. Hi parla del cosmògraf tarragoní Jeroni Girava. L'Ivan Giménez ha provat que se l'havia volgut fer passar per «aragonès».
AUTOR :
Josep M. Recasens i Comes
DATA DE PUBLICACIÓ :
16-05-2020
Descarregueu el fitxer PDF
• Antoni de Montserrat, el primer a cartografiar l’Himàlaia
Una figura catalana gairebé del tot desconeguda fins a començaments del segle XX: el jesuïta Antoni de Montserrat, un dels primers seguidors de sant Ignasi (segle XVI). Va cartografiar la serralada de l'Himàlaia per primer cop. Article de l'Ignasi Dies al blog 'Petjada catalana'.
AUTOR :
Ignasi Dies Moratilla/ blog 'Petjada Catalana'
DATA DE PUBLICACIÓ :
11-05-2020
• Una reina del Casal de Barcelona al darrere de la creació del primer 'college' de Cambridge?
La reina Elionor de Provença, del casal de Barcelona, va probablement fundar, mercès al seu marit Enric III, el primer 'college' de la universitat de Cambridge. Article del blog 'La Història Usurpada' del 28 de març del 2020.
AUTOR :
Bel·lònides/la Història Usurpada
DATA DE PUBLICACIÓ :
30-03-2020
• El cardenal català Enric de Cardona i Enríquez o el castellà Fray Francisco de los Ángeles
Una recerca dels paral·lelismes entre dos cardenals hispànics del s. XVI no només posa de manifest la probable substitució documental del català pel castellà: també ens aporta una primera aproximació a la figura de l’Enric de Cardona, considerat un dels primers literats de l’Espanya de Carles I, però de qui no en queda cap títol ni obra coneguda.
AUTOR :
Pep Mayolas
DATA DE PUBLICACIÓ :
03-11-2019
• Apareix el cos de l’únic gran mestre templer trobat fins ara
Es tractaria del català Arnau de Torroja, finat a Verona quan retornava de negociar amb Saladí a Jerusalem a finals del segle XII.
AUTOR :
La Historiadora
DATA DE PUBLICACIÓ :
24-08-2019
• L'escut català de Clusone i el Gran Capità
El poble italià de Clusone, la ciutat de Bérgamo i tota la seva comarca es van rendir el juny del 1513 al català Ramon Folc de Cardona, el veritable Gran Capità. Article d'En Vittorio Pedrochi per a l'Institut Nova Història.
AUTOR :
Vittorio Pedrocchi
DATA DE PUBLICACIÓ :
28-06-2019
• Jordi de Montmajor, escriptor xativí
Podria semblar una broma o un "fake" -la notícia és extreta d'un blog satíric: 'El penjoll'-, però no ho creiem. L’autor parla d'En Fuster i d'En Jordi Ventura, parla d’una conferència que En Jordi Bilbeny va impartir, efectivament, a Ontinyent i de l’impacte que li provoca. De com es posa a cercar i del que troba. De la cautela amb què s’expressa i de la por que el que ha trobat sigui destruït. Difonem aquest article tal com l’autor, de poca salut i que s’amaga rere el pseudònim J. Papallona, demanava. Des de NH també sospitàvem que l’anomenat Jorge de Montemayor, un suposat portuguès autor de la ‘Diana enamorada’, traductor d’Ausiàs March al castellà i que surt anomenat al 'Quixot', podia ser un Montmajor. Fent-nos ressò d'aquesta demanda, esperonem les persones interessades a aprofundir més en el tema.
AUTOR :
J. Papallona
DATA DE PUBLICACIÓ :
13-06-2019
• Qui era Baltasar de Castiglione, autor d'«Il Cortegiano»?
L'Institut Nova Història us fa a mans l'enllaç al programa de 'La clau de la nostra història' del dimecres 5 de juny d'enguany, en el qual En Jordi Bilbeny parla sobre la vera personalitat i obra d'En Baltasar de Castiglione.
AUTOR :
La clau de la nostra història
DATA DE PUBLICACIÓ :
07-06-2019
• Bartolomé Bermejo: «cordubensis» o «cardonensis»?
Al Museu Nacional d’Art de Catalunya s’exposa fins al 19 de maig d’enguany un seguit d’obres d’En Bartolomé Bermejo, un dels màxims referents de la pintura gòtica a la Península Ibèrica. Entre elles, ’la Pietat Desplà’. En aquest quadre, hi apareix la denominació «cordubensis», que fa referència al lloc on el pintor suposadament va néixer. Tanmateix, la inscripció està plena d’irregularitats. En Manel Capdevila, a partir d'un primera versió de l'article al seu blog i basant-se en estudis previs d'En Jordi Bilbeny i Na Montse Montesinos, l’ha estudiada amb conclusions sorprenents. Un altre cas de retoc censor.
AUTOR :
Manel Capdevila
DATA DE PUBLICACIÓ :
28-02-2019
• Animals i plantes de la Mediterrània als quadres d'En Bosch
Us oferim les conclusions a què En David Vilasís va arribar en la conferència que va impartir a Montblanc sobre Hyeronimus Bosch dins dels actes de la 5a Universitat Nova Història (1-5 d’agost del 2018).
AUTOR :
David Vilasís Boix
DATA DE PUBLICACIÓ :
19-02-2019
• “Bermejo va ser un «outsider»”
Dissabte 9 de febrer, la Maria Palau entrevistà l'historiador de l'art Joan Molina per al diari «El Punt-Avui+» sobre el pintor conegut com Bartolomé Bermejo. Va viure al segle XV, es va formar probablement a València i va exercir a la Corona Catalanoaragonesa. En Joan Molina és el comissari de l'exposició sobre l'artista que el Museu Nacional d'Art de Catalunya inaugurarà aquest divendres.
AUTOR :
Maria Palau/El Punt-Avui+
DATA DE PUBLICACIÓ :
09-02-2019
• Teresa…“Madre”, Priora i Abadessa
En Felip Rodríguez va trobar a l’any 2016 una quarta referència sobre Santa Teresa que indica, una altra vegada, que Teresa de Jesús havia estat «abadessa».
AUTOR :
Felip Rodríguez
DATA DE PUBLICACIÓ :
23-10-2018
• ‛La Pietat’ de Miquel Àngel va poder inspirar-se en els rostres de Joan de Borja i la seva mare
Diferents estudis apunten la possibilitat que el cardenal francès Jean Villiers encarregués l’obra per al Vaticà al jove artista florentí amb la intenció de paliar el dolor del Papa Alexandre VI per la mort del seu fill.
AUTOR :
B. Micó/J. M. A./ Levante-EMV
DATA DE PUBLICACIÓ :
02-10-2018
• L’oncle Pere de Santa Teresa i l’oncle Pere de l’Abadessa de Pedralbes
Un nou article d’En Jordi Bilbeny ens posa de manifest que l’oncle de Santa Teresa anomenat Pere i l’oncle de l’Abadessa de Pedralbes Teresa de Cardona també anomenat Pere en realitat serien la mateixa persona, desdoblada per la censura d’estat.
AUTOR :
Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ :
29-09-2018
• Jeroni Conques, 500 anys
“Pertanyia al grup de Pedralba, un nucli filoluterà, i va haver d’abjurar les seves posicions davant la Inquisició per salvar la vida". Article d'En Josep-Lluís Carod-Rovira al diari «El Punt-Avui+» del 29 de juliol del 2018.
AUTOR :
Josep-Lluís Carod-Rovira
DATA DE PUBLICACIÓ :
30-07-2018
• Refrescs ‘americans'
Apleguem en aquest article tot un seguit d’informacions sobre refrescs que van inventar emprenedors catalans al segle XIX i que, refets o no, han triomfat a Amèrica. Sobretot la Kola-Coca, el precedent immediat de la omnipresent Coca-Cola, creada pel valencià Baptista Aparici d’Aielo de Malferit amb dues persones més.
AUTOR :
Francesc Roca, Josep Lluís Pinter i d'altres
DATA DE PUBLICACIÓ :
04-06-2018
• Ignacio de Loyola o Ignasi d'Oriola?
Videu de la conferència d'en Pep Mayolas sobre l'enigmàtica figura del religiós fundador de la Companyia de Jesús.
AUTOR :
Daniel B.
DATA DE PUBLICACIÓ :
21-05-2018
• Mai, un home del Renaixement a Barcelona
L’historiador de l’art Joan Bellsolell ha penetrat en el món de Miquel Mai, alt funcionari de Carles V, pioner del col·leccionisme artístic sota un ideari humanista. Article de Maria Palau al suplement de Cultura d’El Punt-Avui+ de l’11 de febrer del 2018.
AUTOR :
Maria Palau/Joan Bellsolell
DATA DE PUBLICACIÓ :
11-02-2018
• Catalans en el naixement de l’Argentina
Els catalans foren cofundadors de les aleshores denominades Provincias Unidas del Río de la Plata el 25 de Maig del 1810, però abans havien fet una aportació extraordinària en aconseguir reconquerir Buenos Aires, que estava en poder de les tropes angleses. Blog d'en Joan Baeza.
AUTOR :
Joan Baeza
DATA DE PUBLICACIÓ :
20-12-2017
• La trobada esborrada d’En Francesc de Borja amb Sant Ignasi al Regne de València
On es van conèixer Francesc de Borja i Sant Ignasi? Prop d’Alcalá d’Henares o prop de Gandia? En aquest article, En Jordi Bilbeny, seguint informació inèdita, ens ho aclareix.
AUTOR :
Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ :
26-07-2017
• El ball de cognoms sobre l’humanista Lorenzo Valla
Publiquem la comunicació que en Francesc Magrinyà va presentar al 16è Simposi sobre la Història censurada de Catalunya. L’humanista Lorenzo Valla ha estat conegut fins de set maneres diferents.
AUTOR :
Francesc Magrinyà
DATA DE PUBLICACIÓ :
05-05-2017
• Qui fou en realitat En Gonzalo Fernández de Oviedo y Valdés?
Rere el cronista En Gonzalo Fernández de Oviedo s’hi amagaria En Martí de Valdés? Article d’En Raimon Balagué.
AUTOR :
Raimon Balaguer
DATA DE PUBLICACIÓ :
30-04-2017
• Hieronymus Bosch i Jeroni Bosch. Rere les passes d’un altre pintor esborrat del Renaixement català
Crònica de la conferència que sobre En Jeroni Bosch va pronunciar En Jordi Bilbeny el passat 18 de gener del 2017 al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona
AUTOR :
DATA DE PUBLICACIÓ :
15-02-2017
• La biografia d’En Lorenzo Valla: algunes perplexitats
En Francesc Magrinyà, seguint les passes d’en Jordi Bilbeny, ha fet una mica de recerca sobre el nom real de l’humanista Lorenzo Valla i de la seva biografia, i hi observa un seguit de fets que el deixen perplex. Entre d’altres, aquest: era català?
AUTOR :
Francesc Magrinyà
DATA DE PUBLICACIÓ :
02-12-2016
• Indicis per a la recerca del llinatge de Sor Joana Agnès de la Creu
Per què Sor Joana de la Creu, escriptora mexicana del s. XVII, té en el seu escut les barres catalanes? Com es deia realment? Quins eren els seus parents propers? I l’ascendència familiar? Comunicació al 15è Simposi d’Arenys d’Amunt de la Mercè Pijoan.
AUTOR :
Mercè Pijoan
DATA DE PUBLICACIÓ :
11-11-2016
• El llinatge dels catalans
En Segri Turiella ens parla dels avantpassats grecs de la casa reial catalana a partir de l'entroncament de Maria Comnena amb els nostres comtes-reis.
AUTOR :
Sergi Turiella
DATA DE PUBLICACIÓ :
08-11-2016
• Qui dibuixa, qui pinta, qui escriu la història? Com és que hi ha dues signatures del pare Casas o Casaus?
En Leandre Martí ha trobat dues signatures que correspondrien al pare Casaus o Casas. Una persona canvia generalment de signatura i, fins i tot, de cognom?
AUTOR :
Leandre Martí
DATA DE PUBLICACIÓ :
13-09-2016
• Ferran I de Nàpols, catalanoparlant (2 de 2)
¿Podem creure que el príncep Ferran, catalanoparlant fill de València, i la princesa Joana d'Aragó, catalanoparlant i filla de Barcelona, es van casar i a Nàpols van castellanitzar la Cort i el país sencer? O algú ho ha interpretat així amb una clara intencionalitat política i els nostres intel·lectuals no han fet res més que picar l'esquer?
AUTOR :
Jordi BIlbeny
DATA DE PUBLICACIÓ :
25-08-2016
• Ferran I de Nàpols, catalanoparlant (1 de 2)
¿Podem creure que el príncep Ferran, catalanoparlant fill de València, i la princesa Joana d'Aragó, catalanoparlant i filla de Barcelona, es van casar i a Nàpols van castellanitzar la Cort i el país sencer? O algú ho ha interpretat així amb una clara intencionalitat política i els nostres intel·lectuals no han fet res més que picar l'esquer?
AUTOR :
Jordi BIlbeny
DATA DE PUBLICACIÓ :
23-08-2016
• Erasme i Cristòfor Colom
A la seva ponència del 15è Simposi d'Arenys de Munt, En Joan Cassola confronta un retrat d’En Cristòfor Colom, pintat per En Berruguet, amb un de l’Erasme de Rotterdam, confegit per En Holbein el Jove, i n’extreu curioses semblances.
AUTOR :
Joan Cassola
DATA DE PUBLICACIÓ :
15-07-2016
• Els papes catalans
La Montse Montesinos i en Víctor Cucurull ens parlen dels papes catalans al programa «La clau de la nostra història».
AUTOR :
DATA DE PUBLICACIÓ :
17-06-2016
• La llengua materna de Lucrècia Borja segons alguns dels seus escrits
Els escrits de Lucrècia Borja quina llengua materna deixen entreveure? Amb quina llengua pensava? En italià, en castellà o en català? La Montse Camps ens ho desvela en aquest estudi
AUTOR :
Montserrat Camps
DATA DE PUBLICACIÓ :
03-06-2016
• Paulo V Borghese, el papa descendent de barcelonins (II)
La Montse Montesinos ha redactat la segona part de l’article sobre el papa Paulo V i aporta quatre notícies més que en corroboren l’ascendència barcelonina.
AUTOR :
Montse Montesinos
DATA DE PUBLICACIÓ :
12-04-2016
• Qui és Maquiavel?
En Lluc Martí posa damunt la taula, en una primera aproximació al personatge, les incoherències, contradiccions i inversemblances al voltant de la biografia oficial d’en Niccolò Macchiavelli.
AUTOR :
Lluc Martí
DATA DE PUBLICACIÓ :
31-03-2016
• Trobada la tomba del català que va poder ser Papa el 1484
El sepulcre del cardenal Joan Margarit i Pau reapareix a Roma després d’haver-se’n perdut el rastre durant segles
AUTOR :
Eusebio Val
DATA DE PUBLICACIÓ :
25-02-2016
• Paulo V Borghese, un altre papa d’origen català
La Montse Montesinos ha redactat un interessentíssim estudi sobre el papa Paulo V, que era un descendent de la familia Burguès barcelonina. Va beatificar Sant Ignasi de Loiola, Sant Francesc Xavier i Santa Teresa de Jesús.
AUTOR :
Montse Montesinos
DATA DE PUBLICACIÓ :
06-02-2016
• Lope de Herrera i Jaume Ferrer de Blanes, són el mateix personatge?
Un emissari castellà que els Reis Catòlics envien des de Barcelona a Portugal per tractar temes d’índole cosmogràfica sembla que podria ser un desdoblament del cosmògraf català de nom semblant
AUTOR :
Jordi Indiano
DATA DE PUBLICACIÓ :
13-01-2016
• El Cid de València era català o Quan i com els catalans van fer Espanya
Aquest és el títol impactant de l’últim llibre d’En Lluís Maria Mandado, una de les novetats editorials del passat XVè Simposi de la Descoberta Catalana d’Amèrica. En Pep Mayolas ens parla d’aquest treball i del seu autor en el Pròleg de l’obra.
AUTOR :
Pep Mayolas
DATA DE PUBLICACIÓ :
27-12-2015
• La batalla de Shimbara i les banderes de les forces catòliques
Al 1637, al Japó hi va haver una revolta dels catòlics japonesos contra les forces imperials. Algunes banderes suggereixen a En Daniel Bello que es podia haver tractat de catòlics catalans.
AUTOR :
Daniel Bello
DATA DE PUBLICACIÓ :
14-10-2015
• Cristòfol Calvet d'Estrella i Cristóbal Vaca de Castro eren la mateixa persona?
Presentem per escrit el contingut de la conferència d'En Joaquim Pont al 14è Simposi de la Descoberta Catalana d'Amèrica celebrat a Arenys de Munt el novembre del 2014.
AUTOR :
Joaquim Pont
DATA DE PUBLICACIÓ :
09-10-2015
• Idees polítiques i econòmiques del pare Bartomeu Cases
Presentem per escrit el contingut de la conferència d'En Joan Cassola al 14è Simposi de la Descoberta Catalana d'Amèrica celebrat a Arenys de Munt el novembre del 2014.
AUTOR :
Joan Cassola
DATA DE PUBLICACIÓ :
26-08-2015
• «El nostre Erasme»
L’expressió d’En Joan Lluís Vives «el nostre Erasme», porta En Jordi Bilbeny a reflexionar sobre els altres girs que apareixen als escrits del filòsof valencià en cartes a Erasme, on es parla tant de «la nostra pàtria» com de «la nostra llengua». Compartien pàtria i llengua Erasme i Vives? Aquest article ho explica.
AUTOR :
Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ :
27-07-2015
• Irlanda troba «La Juliana», el vaixell estrella de l'Armada de Felip II
Un dels canons trobats porta gravada la imatge de santa Madrona, un símbol religiós especialment venerat a Catalunya
AUTOR :
EFE
DATA DE PUBLICACIÓ :
29-06-2015
• Dario Fo: «Lucrècia Borja no va tenir relacions íntimes ni amb el seu germà ni amb el seu pare»
L’escriptor, premi Nòbel de Literatura, rehabilita la blasmada figura de la filla del Papa Alexandre VI a la seva primera novel·la, «Lucrècia Borja, la filla del Papa».
AUTOR :
Ángel Gómez Fuentes
DATA DE PUBLICACIÓ :
05-06-2015
• La Catalunya extremenya
Hi va haver una antiga conquesta amb repoblament catalans en terres castellanes. En Xavier Laserrada ens exposa els casos concrets de Lleó, Valladolid i Extremadura
AUTOR :
Xavier Laserrada
DATA DE PUBLICACIÓ :
07-01-2015
• La taula catalana misteriosa
Bartomeu Balutxo investiga la taula de Santa Caterina d'Alexandria, que es conserva a la Biblioteca d'Alexandria
AUTOR :
Bartomeu Balutxo
DATA DE PUBLICACIÓ :
30-11-2014
• La quimera substituint la Història
Àngel Casals, Doctor en Història Moderna, sense tenir en compte el paper de l'estat, de la censura reial, la inquisició, el control d'impremtes, la confiscació de biblioteques, la persecució intel·lectual i la crema
de llibres, opina que els investigadors del nostre Institut s'inventen la Història.
AUTOR :
Àngels Casals
DATA DE PUBLICACIÓ :
30-11-2014
• Era català Giambattista della Porta?
Salvador Dalí va manifestar que el filòsof i estudiós de la ciència Giambattista della Porta era català. Trobareu l'afirmació al minut 2:00 d'aquesta entrevista. Davant la impossibilitat ara mateix de negar-ho o corraborar-ho, convidem els nostres lectors a investigar-ho a fons.
AUTOR :
Salvador Dalí
DATA DE PUBLICACIÓ :
09-10-2014
• L'origen ocult de la nissaga dels Valdès
Van tenir tres homes tres orígens diversos, amb els mateixos noms i compartint biografia i família sense haver-se ni tan sols conegut? El cas dels Valdès és una altra mostra evident de la usurpació d'un llinatge aragonès a mans de la censura d'estat
AUTOR :
Raimon Balagué
DATA DE PUBLICACIÓ :
11-07-2014
• L'escut de la portada de la primera publicació d'Erasme en castellà
Com és que al primer llibre d'Erasme en castellà hi ha un escut amb les armes reials catalanes i portugueses?
AUTOR :
Albert Fortuny
DATA DE PUBLICACIÓ :
27-06-2014
• L'origen nostrat de Santa Claus
En Pau Tobar relaciona Santa Klaus o Sant Nikolaus, que prové de València i porta taronges
i d'altres regals als nens nòrdics, amb Sant Nicolau, patró d'Alacant.
AUTOR :
Pau Tobar
DATA DE PUBLICACIÓ :
02-01-2014
• La Mare de Déu Fumadora. A la recerca del fum esvanit
Al desembre del 1987 En Jordi Bilbeny va publicar un petit estudi sobre els orígens de la festa de la Mare de Déu Fumadora, que, cada 8 de desembre, dia de la Puríssima, s’escau a Arenys de Mar i permet als infants, només en aquesta diada, fumar lliurement i públicament
AUTOR :
Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ :
07-12-2013
• Una llegenda catalana sobre Santa Teresa
Si santa Teresa era una monja castellana senzilla, humil i devota, que no va fer res més a la vida que exercir de monja devota, senzilla i humil, com és que hi ha una llegenda catalana que explica que era precisament "abadessa"?
AUTOR :
Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ :
29-10-2013
• Ausiàs March i Garcilaso de la Vega: Una comparació
La Diana García Simón ens exposa les concomitàncies i semblances entre Ausiàs March i el poeta Garcilaso i ens assegura que compartien una mateixa “comunitat espiritual”. Com que, segons En Pep Mayolas i En Jordi Bilbeny Garcilaso és el nom tapadora d'un gran humanista barceloní, les afinitats, les identitats, els plagis i altres semblances entre l'un i l'altre, ara es podrien explicar, més que pel fet de compartir una comunitat espiritual, per la pertinença a una “comunitat cultural i nacional”: la catalana.
AUTOR :
Diana García Simón
DATA DE PUBLICACIÓ :
03-09-2013
• Miquel Servet, català universal
Tot i que Vilanova de Sixena, el lloc on la història oficial fa néixer En Miquel Servet, és una població catalana d’administració aragonesa, En Raimon Balagué ens aporta diverses referències documentals on se’l fa explícitament i unívocament català.
AUTOR :
Raimon Balagué
DATA DE PUBLICACIÓ :
04-01-2013
Descarregueu el fitxer PDF
• Américo Vespuche era un Despuig. Els viatges promoguts pel rei de Catalunya
Segona part de l'estudi d'en Jordi Bilbeny
AUTOR :
Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ :
23-02-2012
• Américo Vespuche era un Despuig. Indicis de l'adulteració històrica d'un altre cosmògraf català
Primera part de l'estudi d'en Jordi Bilbeny
AUTOR :
Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ :
22-02-2012
• Erasme i el mestre Lluch (o la invasió subtil alemanya de Barcelona a finals del segle XV)
En Pau Mora ens aporta informació d'un frare agustí català anomenat Erasme, a qui se li perd la pista a Barcelona a partir del 1493, curiosament com Erasme de Rotterdam, que també era frare agustí i també deixà el convent de Cambrai, a França, entre el 1492-93.
AUTOR :
Pau Mora
DATA DE PUBLICACIÓ :
06-02-2012
• Jeronimus Bosch, amb cognom català
Tothom assegura que Jeronimus Bosch era un pintor flamenc, però en Pau Mora ha trobat una referència que ens fa saber que el seu cognom era català i que ve a sumar-se a la teoria que defensa En Bilbeny, segons la qual aquest pintor era també català
AUTOR :
Pau Mora
DATA DE PUBLICACIÓ :
03-02-2012
• L'enigma de Marco Polo
Segona Part: La restauració de la història
AUTOR :
Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ :
30-01-2012
• Algunes consideracions a l'entorn del mite de Marco Polo
Primera part: La destrucció i adulteració de les fonts documentals
AUTOR :
Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ :
27-01-2012
• El Nautilus de Jules Verne i L'Ictineu d'En Monturiol
Va tenir alguna cosa a veure En Narcís Monturiol i el seu submarí Ictineu amb el projecte literari de Jules Verne de 20.000 llegües de viatge submarí, amb el capità Nemo i espcialment amb el Nautilus? Ara En Joan A. Forès ens ho detalla en aquest article aclaridor.
AUTOR :
Joan A. Forès
DATA DE PUBLICACIÓ :
26-09-2011
• Carles V va morir a Yuste o a Sant Jeroni de la Murtra?
Daniel Ibànyez i Julve ens apunta la possibilitat que Carles V es retirés i morís a Sant Jeroni de la Murtra.
AUTOR :
Daniel Ibànyez i Julve
DATA DE PUBLICACIÓ :
01-05-2010
• El cas JRFC IV
En Pep Mayolas reflexiona al voltant de la figura d'en Gonzalo Fernández de Córdoba, que podria ser en realitat l'Almirall Joan Ramon Folc IV de Cardona i Urgell.
AUTOR :
Pep Mayolas
DATA DE PUBLICACIÓ :
21-10-2009
RSS
Facebook
Twitter
Youtube