Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Espanya té un problema amb la veritat."
Carles Puigdemont

Articles & Papers del La Corona Catalano-aragonesa



• Projectes de desmembrament del regne de Tarragona en temps dels Reis Catòlics

En Pep Mayolas ens presenta un recull impactant de notícies històriques sobre uns suposats projectes de fragmentació i repartiment de la mal anomenada «Corona d’Aragó». Però a la Corona d’Aragó no li va passar mai res, de tot allò. Un fenomen que convida a la reflexió.

AUTOR : Pep Mayolas
DATA DE PUBLICACIÓ : 20-03-2024


• La traducció d'una làpida descobreix una comunitat jueva medieval a Olot

La guerra càtara va fer fugir part de la comunitat jueva de Besiers.

AUTOR : Xavier Valeri
DATA DE PUBLICACIÓ : 15-03-2024


• El Consolat de Mar, el codi marítim que Catalunya va llegar al món (i que pot tornar a ser útil)

"Tres quarts de mil·lenni del Consolat de Mar. Del gòtic al metavers" fa memòria d'aquesta aportació catalana a la història universal amb la voluntat de projectar-la cap al futur.

AUTOR : Joan Safont Plumed
DATA DE PUBLICACIÓ : 23-02-2024


• El dia que Bretanya i Catalunya s’haurien pogut unir

Si Reinald hagués superat la infantesa i Alfons hagués perdut a Nàpols, Catalunya i Bretanya s’haurien pogut unir.

AUTOR : Marc Pons
DATA DE PUBLICACIÓ : 19-02-2024


• Arraconat en l’oblit un fresc valencià del segle XVII sobre la Catalunya Nord

El mural ha estat al centre de reivindicacions veïnals i els ajuntaments de València i Salses van estar en contacte, però mai s'ha completat el projecte per conservar-lo en bones condicions.

AUTOR : Lluís Dagues
DATA DE PUBLICACIÓ : 29-11-2023


• Catalans i lleonesos es reparteixen la península Ibèrica

Barcelona, de tradició carolíngia, i Lleó, de tradició visigòtica, esdevenien els nuclis del món cristià peninsular. Article d'En Marc Pons a elnacional.cat

AUTOR : Marc Pons
DATA DE PUBLICACIÓ : 23-10-2023


• Conferència d'en Víctor Cucurull: 'La guerra dels dos Peres. Una ficció bèl·lica sobre el control de Castella'

Publiquem l'enregistrament de la conferència al nostre canal de Youtube, on hi podreu accedir a través de l'enllaç compartit.

AUTOR : Víctor Cucurull
DATA DE PUBLICACIÓ : 17-07-2023


• Malta i Catalunya: de l'anècdota del viatge turístic a la categoria de la troballa

Aquest dissabte 8 de juliol presentem el darrer llibre d'En Jordi Bilbeny, Redescobrint la Malta catalana, publicat per Librooks Barcelona al setembre del 2022. Per tal de fer-vos venir ganes d'assistir a la presentació i desvetllar-vos l'interès de llegir-lo, us facilitem ara el pròleg d'En Pere Alzina. Esperem que sigui del vostre grat.

AUTOR : Pere Alzina
DATA DE PUBLICACIÓ : 07-07-2023


• Malta, records culturals catalans

En Jaume Farguell ha escrit un article resumint la relació històrica de l'illa de Malta amb Catalunya arran d'un viatge recent que hi ha fet amb l'Associació d'Ex Parlamentaris

AUTOR : Jaume Farguell i Sitges
DATA DE PUBLICACIÓ : 03-07-2023


• Nou viatge a Malta amb En Jordi Bilbeny

Després de l'anunci del nou viatge a Malta publiquem el programa del circuit que es seguirà per l'illa. També podreu consultar com fer les reserves i d'altres detalls útils.

AUTOR : Pol Bragulat
DATA DE PUBLICACIÓ : 17-06-2023


• Entrevista amb el professor Ernest Marcos

Us presentem una entrevista inclosa en el treball «Les claus de l’èxit dels mercenaris catalans a la Mediterrània. 1214-1327», efectuat per un estudiant de 2n de Batxillerat Humanístic de l’Escola Municipal de Teball de Granollers, del curs 2009-2010, que va signar amb el pseudònim Guerau de Liost, i que, pel seu interès, hem recuperat de la xarxa.

AUTOR : Guerau de Liost
DATA DE PUBLICACIÓ : 28-04-2023


• El M.H. Quim Torra publica a la seva pàgina web —la del 131è President de la Generalitat— un article d'En Jordi Bilbeny.

L'article d'En Jordi Bilbeny 'Per què és tan poc coneguda l’empremta catalana a Malta?' ha sigut publicat i promocionat a xarxes pel 131è president des dels seus comptes oficials. Seguidament podeu llegir-ne el text.

AUTOR : Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 13-03-2023


• L'Arxiu Nacional de Catalunya ha adquirit un llibre sobre el lloctinent de Ferran II

L’Arxiu Nacional ha ingressat el llibre registre de cartes de Joan d’Aragó, lloctinent de Ferran II (1496-1499).

AUTOR : Arxiu Nacional de Cataluya
DATA DE PUBLICACIÓ : 23-02-2023


• Sant Francesc a Montsó

En Carles Camp ens fa saber que a Montsó s’ha preservat el record del pas de Sant Francesc per aquella ciutat i castell just en el moment que preparava la seva peregrinació a Montserrat.

AUTOR : Carles Camp
DATA DE PUBLICACIÓ : 23-02-2023


• Ressenya en anglès del llibre 'Redescobrint la Malta Catalana' a Youtube

Aleix Galvany ha publicat al seu canal de Youtube una ressenya en anglès del llibre "Redescobrint la Malta Catalana" d'En Jordi Bilbeny.

AUTOR : Aleix Galvany
DATA DE PUBLICACIÓ : 30-01-2023


• Redescobrint la Malta catalana

Ramon Munné ha escrit aquesta crítica entusiàtica del llibre que Jordi Bilbeny ha publicat recentment.

AUTOR : Ramon Munné
DATA DE PUBLICACIÓ : 16-01-2023


• L'arrel catalana de Malta

L'efemèride de la independència de Malta serveix per recordar el treball d'investigació de Pere Alzina sobre la petja catalana a l'illa.

AUTOR : Marc Pons
DATA DE PUBLICACIÓ : 08-01-2023


• Viatge a Malta amb En Jordi Bilbeny. Novembre del 2022

Na Montse Montesinos ens fa un resum, personal i meravellat, del darrer viatge a Malta d'aquest passat mes de novembre, organitzat per l'Instritut Nova Història.

AUTOR : Montse Montesinos
DATA DE PUBLICACIÓ : 02-12-2022


• L'atzarosa vida d'Aurembiaix, l'última comtessa d'Urgell

La comtessa que intentà complir amb la missió marcada pel destí dels Urgell, però fou traïda per tothom.

AUTOR : Marc Pons
DATA DE PUBLICACIÓ : 20-11-2022


• La joia de la corona

L'Alfons Duran-Pich ens proposa recuperar el Consolat de Mar, menystingut i oblidat per la classe política catalana, i actualitzar-lo i preparar-lo per a les necessitats i les urgències presents i futures, ara que fara 750 anys de la seva fundació a Barcelona.

AUTOR : Alfons Duran-Pich
DATA DE PUBLICACIÓ : 28-10-2022


• La mort de Blanca de Navarra, esposa del darrer Bel·lònida i del tercer Trastàmara

El dia 3 d'abril és l'efemèride de la mort (1441) de la Reina titular de Navarra.

AUTOR : Marc Pons
DATA DE PUBLICACIÓ : 13-10-2022


• El Penó de la Conquesta de València és la bandera nacional més antiga del món

És la bandera hissada a València el 9 d'octubre de 1238 per a l'entrada en la ciutat de Jaume I.

AUTOR :
DATA DE PUBLICACIÓ : 13-10-2022


• La companyia catalana d'almogàvers

El tuitaire arisytocràtic Fury explica a un públic anglòfon les gestes militars dels almogavers catalans de l'epoca de Ramon Muntaner. La traducció ha estat feta per En Joan Romeu.

AUTOR : Aristocratic Fury
DATA DE PUBLICACIÓ : 16-09-2022


• La mata de jonc, Muntaner i la Catalunya completa

En David Garrido ens explica la vida d'En Ramon Muntaner com a paradigma dels Països Catalans: la nació completa.

AUTOR : David Garrido/El Temps
DATA DE PUBLICACIÓ : 05-09-2022


• Malta: aquell anell preciós que ens manca a la consciència

Librooks Barcelona acaba de publicar el darrer llibre d’En Jordi Bilbeny, «Redescobrint la Malta Catalana», que s’ha editat amb el suport econòmic d'un centenar de micromecenes i de l’Institut Nova Història. Aquí us n’oferim el pròleg de l’autor per si us feia venir ganes de comprar-lo i llegir-lo.

AUTOR : Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 02-09-2022


• La tomba ultratjada de Jaume I

Na Laura Peris ha fet un repàs, des del twitter, a tot l’enrenou de la mort i enterrament del rei Jaume I, posant un èmfasi especial en les seves restes i en la reconstrucció del seu cadàver, després que la seva tomba fos ultratjada i els seus ossos escampats per terra.

AUTOR : Laura Peris
DATA DE PUBLICACIÓ : 13-08-2022


• La sorprenent i desconeguda petjada del català en la llengua maltesa

500 anys de presència catalana a l'illa de Malta provoquen la important influència del català en el maltès. Article d'En Jordi Tubella publicat a 'elnacional.cat'.

AUTOR : Jordi Tubella
DATA DE PUBLICACIÓ : 08-08-2022


• El rei Alfons IV, el «Magnànim», sobirà dels catalans

Quan Alfons IV regnava, la nació dels catalans imperava. Durant el seu regnat els quatre pals de gules en camper d'or s’imposaren arreu de l'antic Mare Nostrum i àdhuc un eclesiàstic molt relacionat amb ell, el xativí Alfons de Borja, es convertí en el papa Calixt III.

AUTOR : David Garrido/El Temps
DATA DE PUBLICACIÓ : 11-07-2022


• El comte-rei Ferran el Catòlic pren possessió de Marbella

El rei Ferran va aplicar al Regne de Granada el model català de conquesta del País Valencià que evitaria l’exili d'una part de la població musulmana. Article d'En Marc Pons.

AUTOR : Marc Pons/ El Nacional.cat
DATA DE PUBLICACIÓ : 17-06-2022


• Malta segons En Jordi Bilbeny

En Biel Ferrer ha entrevistat En Jordi Bilbeny a l'entorn de l'illa de Malta, de la seva relació amb Catalunya i del llibre que aquest setembre editarà sobre el tema. Us oferim aquesta entrevista, que dura 11 minuts.

AUTOR : Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 10-06-2022


• Nova campanya de micromecenatge pel nou llibre d’En Jordi Bilbeny: «Redescobrint la Malta Catalana»

Aprofitant que s’ha acabat la campanya de Sant Jordi i que ara, amb calma, ens podem dedicar a proumoure les nostres pròpies obres, l’Institut Nova Història ha obert una campanya de micromecenatge per editar el nou llibre d’En Jordi Bilbeny: «Redescobrint la Malta Catalana». L'autor hi tracta tot un seguit de temes cabdals per a la comprensió de la història catalana d’aquesta illa i arxipèlag, des de les darreries del segle XIII, en què els catalans la conquereixen, fins a l’arribada dels cavallers de Sant Joan, al 1530.

AUTOR : Institut Nova Història
DATA DE PUBLICACIÓ : 13-05-2022


• Per què l'independentisme de Sicília té per bandera la senyera catalana?

En Bel·lònides explica en aquest article, extret del seu blog 'La història Usurpada', els motius pels quals els independentistes sicilians han agafat com a emblema l'ensenya catalana i assaja d'explicar l'origen etimològic de la denominació 'Sicília'.

AUTOR : Bel·lònides/la Història Usurpada
DATA DE PUBLICACIÓ : 24-04-2022


• Per què València va rellevar Barcelona en el lideratge catalanoaragonès?

València va aprofitar l’etapa crítica de Barcelona durant el segle XV, una etapa marcada pels conflictes interns catalans, per rellevar-li la capitalitat de la Corona catalanoaragonesa. Article d'En Marc Pons.

AUTOR : Marc Pons/ El Nacional.cat
DATA DE PUBLICACIÓ : 14-03-2022


• El nom «Aragó» entre els segles IX i X: recorregut historiogràfic i documental

L'Ivan Giménez en el següent article fa un recorregut per la documentació reial i cronística entre els segles IX i X i ens mostra algunes curiositats respecte al mot «Aragó». Hi ha algun document o crònica original de les centúries descrites on aparegui el nom Aragó?

AUTOR : Ivan Giménez
DATA DE PUBLICACIÓ : 12-03-2022


• Corona d'Aragó

Avui la història de la “Corona d’Aragó” s’està reescrivint, construïda exclusivament pel regne d’Aragó, on la història de la nació catalana hi resta desapareguda. Article d’en Josep Baella Isanta a El Punt-Avui+ del proppassat 22 de febrer.

AUTOR : Josep Baella Isanta
DATA DE PUBLICACIÓ : 07-03-2022


• Pseudohistòria contra Catalunya: del mai, a algun cronista, i finalment el silenci

Els autors de 'Pseudohistòria contra Catalunya' han acusat a través del seu canal de Twitter l'Ivan Giménez d'escriure pseudohistòria. I ho han fet sense ni tan sols haver-se pres la molèstia de llegir els articles que ell els anava presentant. Per no dir les més de tres-centes referències que els va facilitar. Al final han restat en silenci.

AUTOR : Ivan Giménez
DATA DE PUBLICACIÓ : 17-02-2022


• La presència catalana a Malta (1283-1530)

En aquest treball En Josep Abela analitza la influència catalana a les illes de Malta entre els segles XIII i XVI, l'època de major presència política, econòmica i social de la corona catalano-aragonesa a la Mediterrània occidental. Seguidament, l'autor estableix una estadística de la freqüència dels cognoms d'origen català que perduraren en aquest àmbit durant els segles següents fins al segle XX.

AUTOR : Josep Abela
DATA DE PUBLICACIÓ : 02-02-2022


• L'altra Corona d'Aragó

"La història del regne des del punt de vista aragonès". Una ressenya d'En Xavier Rius per al diari digital e-noticies del llibre "La Corona de Aragon en el Mediterráneo" d'En Rubén Sáez Abad. Una visió alternativa a la de l'Institut Nova Hstòria.

AUTOR : Xavier Rius
DATA DE PUBLICACIÓ : 31-01-2022


• Records d’un viatge a Malta, plena de banderes catalanes

Recuperem unes notes personals de la Teresa Clota d’un viatge que va fer a Malta al 2004 amb l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC) i on va quedar sorpresa de veure-hi tantes banderes catalanes

AUTOR : Teresa Clota
DATA DE PUBLICACIÓ : 27-01-2022


• Presentació del llibre ‘Corona d’Aragó, història amagada de la Nació Catalana’

El 19 de desembre del 2021, En Lluís Roldan va presentar el seu llibre ‘Corona d’Aragó, història amagada de la Nació Catalana’ al Bar Versalles de Sant Andreu del Palomar (Barcelona). Heus ací el text de la presentació.

AUTOR : Lluís Roldán i Pascual
DATA DE PUBLICACIÓ : 24-01-2022


• L'armorial de Gelre i la Corona d'Aragó

L'Armorial de Gelre és un llibre d'armes que va ser dissenyat entre 1369 i 1396 a Holanda. És una important font medieval d'heràldica. Conté al voltant de 1800 escuts de prínceps, clergues i seglars de l'Europa occidental, oriental i central. L'Armorial de Gelre dedica un foli sencer a la Corona d'Aragó. A l'Armorial hi apareixen els escuts més importants dels diferents regnes d'aquesta Corona i també dels seus senyors feudals més rellevants. En Lluís Brines n'ha fet un estudi molt detallat, acompanyat de moltes imatges.

AUTOR : Lluís Brines
DATA DE PUBLICACIÓ : 08-01-2022


• La Pompeu Fabra troba dos nous presidents de la Generalitat medieval

El doctor i professor en dret Pere Ripoll ha fet la troballa dins del 'Llibre dels Vuit Senyals', un manuscrit que va descobrir a l'Arxiu de la Corona d'Aragó i que situa l'origen del Govern el 1359, abans del que es creia. Article de l'Anna Berga per al Períodico.

AUTOR : ACN/Anna Berga
DATA DE PUBLICACIÓ : 24-12-2021


• La visió hispànica d’En Sebastian Münster

Comunicació que En Pau Mora va presentar al 20è Simposi sobre la Història censurada de Catalunya. Per En Sebastian Münster, Catalunya i Aragó serien el mateix concepte.

AUTOR : Pau Mora
DATA DE PUBLICACIÓ : 12-12-2021


• La nissaga catalana dels Trastàmara i Ferran de Nàquera

En Joanjo Albinyana ens ha fet arribar un resum de la conferència que va impartir a Montblanc el 2 d’agost d’enguany en el marc de la 8a Universitat Nova Història. Ha trobat evidències segons les quals la dinastia Trastàmara s’hauria originat a la Nació Catalana. Concretament al castell de Tamarit, a tocar de Tarragona.

AUTOR : Joanjo Albinyana
DATA DE PUBLICACIÓ : 20-10-2021


• 'Corona d’Aragó': un concepte historiogràfic inapropiat

En Lluís Roldan ens avança una part del primer capítol d'un llibre que publicarà per Nadal. En Roldan, partint de tesis d’historiadors aragonesos, mira de demostrar que el fet de denominar «Corona d’Aragó» l’entitat política medieval formada per Catalunya i l'Aragó podria resultar inapropiat, si tenim en compte que el pes polític d’aquella «Corona» se sustentava abans en la nació catalana que en l’aragonesa.

AUTOR : Lluís Roldan
DATA DE PUBLICACIÓ : 18-10-2021


• Molins de Rei, el bressol de l’heroïna de Sardenya

Elionor d'Arborea (1340-1404) és una de les figures mítiques de Sardenya. En l’imaginari col·lectiu dels sards representa la unitat nacional pel seu intent d’unir els quatre regnes medievals contra la dominació catalanoaragonesa. Bo i així, Elionor va néixer a Molins de Rei. La casa d'Arborea té les arrels a la Garrotxa. Article d'En Martí Crespo a Vilaweb, publicat el 30 d'abril d'enguany.

AUTOR : Martí Crespo/Vilaweb
DATA DE PUBLICACIÓ : 14-10-2021


• 9 d'octubre de 1238: Jaume I pren possessió de la ciutat de València

Avui En Marc Pons ens recorda a El Nacional.cat que un altre 9 d'octubre, el de l'any 1238, Jaume I va entrar a la ciutat de València després d'haver-la conquerida als musulmans.

AUTOR : Marc Pons/ El Nacional.cat
DATA DE PUBLICACIÓ : 09-10-2021


• Vídua catalana i fadrí occità: matrimonis que van canviar la fesomia del país

Des de 1540, però sobretot a partir de 1562, i fins al 1640, milers d’immigrants occitans —que fugien de la guerra i de la devastació— van travessar els Pirineus i es van establir a Catalunya. Com és que només van emigrar fadrins? On eren els homes catalans —a Amèrica potser? Per què hi havia tantes "vídues"? Article d'En Marc Pons.

AUTOR : Marc Pons/ El Nacional.cat
DATA DE PUBLICACIÓ : 28-07-2021


• María Pérez, dita «la Varona» i les barres «tarragoneses» de l’escut familiar dels Varona. Substitució de Tarragona per Aragó (part VIII)

Avui publiquem el 8è lliurament de la sèrie "Substitució de Tarragona per Aragó", per mitjà de la qual l'Ivan Giménez demostra que Aragó substitueix l'antiga denominació 'Tarragona'. Aquest cop se centra en una llegenda la protagonista de la qual aconsegueix exhibir l'escut de les quatre barres d'Aragó per a alguns, pero també per a d'altres les "armes reials de la província Tarraconense".

AUTOR : Ivan Giménez
DATA DE PUBLICACIÓ : 25-07-2021


• Sant Feliu de Guíxols, port de referència de Catalunya

El port de Sant Feliu de Guíxols fou probablement el millor port de la costa catalana durant la Baixa Edat Mitjana. L’activitat constructiva a la vila no va aturar-se i a partir del segle XVIII les drassanes de Sant Feliu van recobrar el seu protagonisme dins l’escena marítima de Catalunya. Els mariners de sant Feliu, Cotlliure i Barcelona gaudiren de gran prestigi i van comerciar per la Mediterrània i per l'Atlàntic. Quina relació tingué amb la descoberta i primera exploració d'Amèrica?, ens preguntem. Article d'Història Vibrant d'aquest 8 de juliol.

AUTOR : Història Vibrant
DATA DE PUBLICACIÓ : 12-07-2021


• Els catalans del nord recorden a Lluís XIV que havia de respectar, segons el Tractat dels Pirineus, les constitucions i llibertats catalanes

L’Andreu Marfull ens fa arribar un fragment del llibre 'El tractat dels Pirineus i la mutilació de Catalunya' d’En Josep Sanabre. Avui fa 361 anys que els catalans del nord recordaven a Lluís XIV que havia de respectar l'article 55 del Tractat dels Pirineus. És a dir, les constitucions i les llibertats dels catalans del Rosselló. La lluita acabà amb una forta repressió.

AUTOR : Josep Sanabre
DATA DE PUBLICACIÓ : 30-06-2021


• Substitució de Tarragona per Aragó (part VII): la ciutat mediterrània d'Arragun

Les 'Gesta Hammaburgensis Ecclesiæ Pontificum' i la ciutat d’Arragun. L'Ivan Giménez continua aplegant més testimonis que asseguren que el terme 'Aragó' i 'Tarragona' indiquen un mateix territori. Avui presentem la setena part de la sèrie "substitució de Tarragona per Aragó", que fa referència a un escoli d'una obra danesa que va ser escrita en llatí a finals del segle XI. Hi apareix el terme «Arragun», que només pot fer referència a la ciutat de Tarragona.

AUTOR : Ivan Giménez
DATA DE PUBLICACIÓ : 28-06-2021


• El codi de dret marítim català del segle XIII és l’origen de la legislació marítima d’arreu del món

L'Institut Nova Història fa a mans un petit article divulgatiu que el 19 de febrer del 2016 En Jesús Lloria va escriure sobre el dret marítim català per a la revista digital Vibrant. La nostra legislació marinera és l’origen del dret marítim d’arreu del món.

AUTOR : Jesús Lloria/Vibrant
DATA DE PUBLICACIÓ : 31-05-2021


• Caterina d’Aragó i Ferran el Catòlic a Mallorca

En Cesc Garrido ha trobat rastres d’una estada de Caterina d’Aragó al palau de l’Almudaina de Ciutat de Mallorca, on es casà per poders amb Artur Tudor, príncep d’Anglaterra, dos anys abans del que afirma la història oficial, i evidències que també hi sojornà el seu pare, En Ferran II d’Aragó el Catòlic, fet que la història oficial també obvia.

AUTOR : Cesc Garrido
DATA DE PUBLICACIÓ : 28-04-2021


• Joana la Boja és anomenada «Joana d'Aragó» en una pintura anònima antiga

Arran del cinquè centenari del Tractat anomenat de Tordesillas, En Leandre Martí ha trobat que la reina Joana, filla dels Reis Catòlics, és citada com a «Joana d'Aragó» en un pintura conservada en un hostal de la ciutat de Lleó. ¿Indicaria l'autor d'aquesta pintura anònima que Na Joana va ser reina de la Corona Catalanoaragonesa, com defensem des de l'Institut Nova Història? En tot cas, per què és anònima?

AUTOR : Leandre Martí
DATA DE PUBLICACIÓ : 09-04-2021


• Un tastet de toponímia catalana a Malta

Resseguint els rastres de la llengua i la cultura catalana a Malta, En Jordi Bilbeny ara ens ofereix un recull de topònims catalans que hi han perviscut, més o menys camuflats sota forma maltesa o nítidament visibles i reconeixibles.

AUTOR : Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 21-03-2021


• Destrucció i espoli de l’antic Hospital General de València

A la dècada dels 60 va ser destruït l'antic Hospital General de València a causa duna gran operació urbanística i especulativa. Això va representar la desaparició i l'espoli dun dels conjunts més destacats de l'arquitectura renaixentista valenciana. Article de 'Passejant per València amb ulls curiosos' del 12 de febrer d'enguany.

AUTOR : Passejant per València amb ulls curiosos
DATA DE PUBLICACIÓ : 10-03-2021


• La mort i l’enterrament de Ferran el Catòlic al Regne de València

En Pep Mayolas ens presenta una ullada crítica als darrers mesos de vida de Ferran II d’Aragó, i ens convida a reflexionar sobre la versemblança de la hipòtesi que ha enunciat al títol.

AUTOR : Pep Mayolas
DATA DE PUBLICACIÓ : 06-03-2021


• Santa Teresa de Jesús i la climatologia

En Cesc Garrido creu que no és versemblant que Santa Teresa fundés el monestir de Carmelites Descalces a Àvila perquè aquesta ciutat es presta poc a caminar descalç a causa del seu rigorós clima. Pensa que és més lògic caminar descalç per un lloc del llevant o sud peninsulars, en els quals les temperatures no són tan fredes i on hi ha més dies a l'any en què és més factible de realitzar-ho.

AUTOR : Cesc Garrido
DATA DE PUBLICACIÓ : 03-03-2021


• El patrimoni artístic de Sixena: crònica d’una operació d’estat

El conflicte sobre les obres d'art de Sixena no és casual. La demanda aragonesa s'ha sustentat en un relat històric falsejat. Si no hi hagués hagut la intervenció catalana per a la seva conservació, aquestes obres actualment o no existirien o estarien en mans privades. Som davant d'un conflicte polític. Article d'En Lluís Roldán i Pascual.

AUTOR : Lluís Roldán i Pascual
DATA DE PUBLICACIÓ : 07-02-2021


• L'esposa d'Enric VIII Caterina d'Aragó, la reina catalana d’Anglaterra

Fa gairebé quatre anys, En Marc Pons va publicar a elnacional.cat un breu article amb un títol força semblant: "Caterina d'Aragó la reina 'catalana' d'Anglaterra". En Pons va escriure «catalana» entre cometes. En Pep Mayolas ens amplia una mica més la informació sobre el personatge per justificar que som davant d’una figura catalana de ple dret.

AUTOR : Pep Mayolas
DATA DE PUBLICACIÓ : 26-11-2020


• Mor Pere el Gran, el comte-rei almogàver

Els catalans, de la mà del rei Pere el Gran, van conquerir a l'any 1282 les illes de Malta, Sicília i Gerba. Aquests territoris passaren a formar part de la Nació Catalana durant més de 430 anys. Article d'En Marc Pons d'aquest 11 de novembre a elnacional.cat.

AUTOR : Marc Pons/ El Nacional.cat
DATA DE PUBLICACIÓ : 12-11-2020


• El regne d’Aragó i l’apropiació de la senyera catalana

En Cristian Molina torna a provar que l'ensenya dels quatre pals vermells sobre fons d'or és la senyera dels comtes de Barcelona i del Principat de Catalunya, la qual es va introduir a l'Aragó i en els altres territoris que els nostres comtes anaven conquerint. La unió de tots els regnes va formar la Nació Catalana.

AUTOR : Cristian Molina i Navarro
DATA DE PUBLICACIÓ : 04-11-2020


• Montserrat i el País Valencià

Al País Valencià hi ha hagut i hi ha una gran devoció per la Mare de Déu de Montserrat: denominacions de pobles, patrona d'Oriola —lloc del País Valencià on és més venerada— i omnipresent a Picanya; ermites, parròquies, confraries i convents antiquíssims sota aquesta advocació; esglésies a València, Mutxamel, l'Alcoià, Sagunt i Xelva; nom corrent entre dones; obres i personatges literàris valencians en el seu honor... Article d'En Lluís Brines.

AUTOR : Lluís Brines
DATA DE PUBLICACIÓ : 03-11-2020


• Substitució de Tarragona per Aragó (part VI)

L'Ivan Giménez continua sorprenent-nos amb les seves descobertes sobre el Regne de Tarragona i l'Aragó. Aquesta vegada és En Lleonard da Vinci qui registra el terme 'Tarragona'.

AUTOR : Ivan Giménez
DATA DE PUBLICACIÓ : 16-09-2020


• Substitució de Tarragona per Aragó (part V)

Cinquè article de l'Ivan Giménez sobre Aragó i el regne de Tarragona.

AUTOR : Ivan Giménez
DATA DE PUBLICACIÓ : 28-08-2020


• La conquesta mallorquina de les Canàries

La història d’una aventura atlàntica robada per l’imperialisme espanyol. Article de l'Antoni Janer Torrens per al diari 'Ara' del 6 de febrer del 2016.

AUTOR : Antoni Janer Torrens/Diari 'Ara'
DATA DE PUBLICACIÓ : 14-06-2020


• Els genovesos executen Istria, el darrer regent català de Còrsega

Article d'En Marc Pons a el nacional.cat del 27 d'abril del 2020. Còrsega cau definitivament de la banda de Gènova l'any 1434. Amb tot, dues nissagues d'origen català instal·lades a Còrsega varen despuntar en segles posteriors: els De la Roca a America i els Bonapart a França.

AUTOR : Marc Pons
DATA DE PUBLICACIÓ : 06-06-2020


• De Malta a València, un viatge sense retorn

Molts catalans de nació anaren a viure a Malta. Però també a l'inrevés: desenes de famílies de l’illa s'instal·laren en diferents ciutats valencianes al segle XVIII. L’Associació d’Amics de Malta a València intenta recuperar el passat comú. Reproduïm un article de la Voro Contreras del 30 de maig del 2010 al diari ‘Levante’.

AUTOR : Voro Contreras/Levante
DATA DE PUBLICACIÓ : 03-06-2020


• Un principat dellà Xixona esborrat

Article d'En Pep Mayolas. Les comarques d’Alacant són la regió europea amb més vestigis arquitectònics medievals per quilòmetre quadrat, però la gran història ibèrica passa lluny d’aquelles contrades. El clima benigne, el port natural i l’inexpugnable Benacantil havien de convertir per força Alacant en un enclavament estratègic. Bo i així, resulta molt simptomàtic que no hi hagi passat mai res digne de memòria. Ni a nivell cultural, ni comercial, ni militar: res. O ben poca cosa. Si el passat sembla no haver-hi existit, però, potser és que una part de la història que s’hi visqué ha estat esborrada.

AUTOR : Pep Mayolas
DATA DE PUBLICACIÓ : 17-05-2020


• Malta, l’altra illa catalana de la Mediterrània

Com a casa: viatjant pel món a la recerca d'obres, edificis, monuments i personatges que ens remeten a casa nostra. Article d’en Martí Crespo a l’edició de Vilaweb del 6 de desembre del 2019. La presència amagada dels catalans a Malta.

AUTOR : Martí Crespo
DATA DE PUBLICACIÓ : 22-04-2020


• La Guerra de Granada (1482-1492), 3a i última part: el meritíssim marquès de Comares

Per què el marquesat andalús de Comares és qualificat de “meritíssim” en un sepulcre d’un Cardona de Catalunya al segle XVII? Pot un “hidalgo” d’Andalusia anomenat «El Gran Capitán» ser el responsable suprem a finals del XV dels exèrcits de la Corona Catalano-aragonesa a Itàlia?. Per què coetàniament desapareix de sobte el Gran Conestable català En Joan Ramon Folch IV de Cardona? La Montse Montesinos acaba aquí l’estudi sobre la Guerra de Granada.

AUTOR : Montse Montesinos
DATA DE PUBLICACIÓ : 31-03-2020


• Viatge a Malta: novembre del 2019

En Salvador Llopis va participar al viatge a Malta que l'Institut Nova Història va organitzar el novembre del 2019 i ens n'explica les seves impressions.Un 1/3 del país és urbà. Grans megalits. Paraules,castells, balls, menjars i rosa dels vents catalans. Tombes de catalans. Els maltesos encara broden amb boixets Carrers que recorden els de l'Empordà i més coses.

AUTOR : Salvador Llopis
DATA DE PUBLICACIÓ : 12-03-2020


• La corona d'Aragó (BdR)

“A Catalunya, la destrucció de documents, degut a les guerres i a l’ocupació espanyola, ha dificultat l’estudi de la història més del que seria desitjable”. Article de l'Enric Vila a patreon.com del 18 de gener del 2020.

AUTOR : Enric Vila
DATA DE PUBLICACIÓ : 09-03-2020


• Ramir d’Aragó confirma la donació del seu regne a Ramon Berenguer IV de Barcelona

Article d’En Marc Pons a elnacional.cat del 27 d’agost del 2018. El rei Ramir dóna el Regne d’Aragó a Ramon Bernguer IV, comte de Barcelona.

AUTOR : Marc Pons
DATA DE PUBLICACIÓ : 14-02-2020


• “No hi ha cap mite tan gran en la història de la ciutat de València com el que la vincula amb Roma”

“Ha sigut un error de tots negligir la història de la Corona d’Aragó, l’hem regalada, hem regalat una part del nostre passat important per articular una resposta a una manera d’organitzar l’Estat espanyol”, assegura l’autor de ‘Roma i nosaltres. La presència de valencians, catalans, balears i aragonesos a la Ciutat Eterna ‘

AUTOR : Adolf Beltrán i El diario.es/eldiariocv.es
DATA DE PUBLICACIÓ : 10-02-2020


• Els molins catalans de Malta

Un dels senyals identitaris de l'illa de Malta són els seus molins de vent. En Jordi Bilbeny ens n'explica en aquest article les seves arrels catalanes.

AUTOR : Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 24-01-2020


• Escorcolls sobre la Malta catalana dels segles XIV i XV

Unes perquisicions d'En Jordi Bilbeny sobre l'illa de Malta als segles XIV i XV mostren l'alt contingent de catalans que hi vivia i hi parlava la seva pròpia llengua

AUTOR : Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 24-12-2019


• El Regne de Catalunya

Article d'En Josep Baella Isanta a El Punt-Avui+ del 13 de maig del 2016. La Real Academia Española de la Lengua va modificant mots i definicions de mots del diccionari amb finalitats clarament polítiques. Va transformant, en les successives edicions, tota referència catalana comprometedora per als seus interessos.

AUTOR : Josep Baella Isanta/El Punt-Avui+
DATA DE PUBLICACIÓ : 13-12-2019


• La reina Maria a la Catalunya ginocèntrica del segle XV

En Pep Mayolas ens amplia la comunicació que va presentar al 19è Simposi d’Arenys de Munt, on proposava una monarquia catalana en la qual la corona es transmetia per via femenina, just a l’inrevés d’allò que sosté la història convencional

AUTOR : Pep Mayolas
DATA DE PUBLICACIÓ : 05-12-2019


• Els 'argunets' catalans de Malta i els arguments de la fonètica

La Montserrat Camps prova amb nous arguments que el mot ‘l-argunett’ de la llengua maltesa prové en realitat, tal com defensa en Jordi Bilbeny, del català 'orguenet'. Comunicació presentada al 19è Simposi sobre la Història censurada de Catalunya, Arenys de Munt novembre del 2019.

AUTOR : Montserrat Camps
DATA DE PUBLICACIÓ : 02-12-2019


• Nostra Senyora de Sarrià, a Malta

L'Església de Nostra Senyora de Sarrià, de Floriana, a Malta, va ser fundada per un membre d'una família hispànica dit de «Sarria» o «Sarrià». En Jordi Bilbeny conjectura en aquest article la possibilitat que fos un cavaller de la famosa nissaga dels Sarrià barcelonins, raó per la qual el temple va ser dedicat, des del començament, als mariners.

AUTOR : Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 01-11-2019


• La conquesta de Granada per la corona catalano-aragonesa (1482–1492). 1a part: les cartes del rei

A començaments de gener del 1492 es conquereix Granada. Sempre s'ha dit que els catalans i aragonesos no hi van tenir oficialment res a veure. Però la Montse Montesinos ha trobat noves dades que capgiren aquesta asseveració. En aquest article l'autora desenvolupa la primera part de la seva conferència a la 6a Universitat Nova Història a Montblanc (agost del 2019).

AUTOR : Montse Montesinos
DATA DE PUBLICACIÓ : 21-10-2019


• Mor el viking Robert d’Hauteville, l’avi de Ramon Berenguer III

La relació entre els catalans i vikings o normands ve de molt lluny: de principis del segle X. Aleshores, els normands es van estendre per Sicília, Malta i el sud d'Itàlia i van emparentar amb la casa comtal catalana: un primer tast de la unió dinàstica entre el casal de Barcelona i el de Sicília al darrer quart del segle XIII. Article d'En Marc Pons a "elnacional.cat".

AUTOR : Marc Pons
DATA DE PUBLICACIÓ : 19-10-2019


• Sicília i «la propietat d'En Colom»

Ara que l’INH viatja a Sicília, En Pep Mayolas ens facilita uns breus apunts històrics que recorda haver espicossat de diverses lectures en els darrers quinze anys.

AUTOR : Pep Mayolas
DATA DE PUBLICACIÓ : 11-10-2019


• Aragó, Aragó!

En Josep Vallverdú s'estranya que Catalunya no hagi estat mai declarada oficialment com a regne. I això que el país tenia molt més poder que el regne d'Aragó, cosa que, fins i tot, reconeix un cronista aragonès. Article editat a 'El punt-Avui+' del proppassat 28 de setembre.

AUTOR : Josep Vallverdú
DATA DE PUBLICACIÓ : 02-10-2019


• El rei Jaume II, valencià de cor, d’estirp i de naixença

El rei Jaume II, rei valencià, valencià de cor, d’estirp i de naixença, s’estimava el seu país i parlava la seua noble llengua pàtria i va plantar cara a la Castella amb ínfules supremacistes i hi va reeixir. A ell devem que el país dels valencians arribàs a la riba del Segura. En la línia de l'article anterior, reproduïm el primer article que En David Garrido va publicar sobre aquest rei al 'Diari-la-Veu' el gener d'enguany.

AUTOR : David Garrido
DATA DE PUBLICACIÓ : 21-09-2019


• Gran victòria contra Castella: Jaume II pren el castell d’Alacant

Article d'En David Garrido al diari digital 'La Veu'. Finalment, el rei Jaume II 'El Just' annexiona el 1307 Alacant, la Vall del Vinalopó i el Baix Segura al Regne de València.

AUTOR : David Garrido
DATA DE PUBLICACIÓ : 20-09-2019


• Els Inguanez de Malta, provinents dels Guanech o Desguanech catalans

Entre els nombrossíssims cognoms catalans que ja tenim catalogats a l’illa de Malta, ara hi hem d’incloure el d’«Inguanez», que no és res més que l’adaptació a la llengua maltesa del cognom català Guanech o Desguanech.

AUTOR : Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 09-09-2019


• Substitució de Tarragona per Aragó (part III)

Tercer article de l’Ivan Giménez sobre textos que demostren l’existència d’un 'Regnum tarraconensium' que hom mira de substituir per 'Reino de Aragón'. Per què els estudiosos silencien tota al·lusió a aquest 'regnum Tarraconensium' i només esmenten el 'reino de Aragón'?

AUTOR : Ivan Giménez
DATA DE PUBLICACIÓ : 06-09-2019


• Substitució de Tarragona per Aragó (part II)

L’Ivan Giménez continua trobant exemples del 'Regnum Tarraconense'. Fins a principis del segle XVIII determinats autors tenien la necessitat d’advertir al lector que el Regne d’Aragó era el Regne de Tarragona. Per què els historiadors catalans actuals obvien o silencien tota la documentació que anem trobant sobre l’existència d’un regne de Tarragona?

AUTOR : Ivan Giménez
DATA DE PUBLICACIÓ : 29-08-2019


• Els hebreus catalans a la Sicília del 1400. La seva història en un armari de pedra

Recuperat a Agira (Enna) un armari de pedra dels jueus catalans: el sud, protagonista a la diada de la cultura hebrea. Article aparegut al diari ‘La Stampa’ el 13 de setembre del 2017.

AUTOR : Ariela Piatelli
DATA DE PUBLICACIÓ : 20-08-2019


• Substitució de Tarragona per Aragó (part I)

L'Ivan Giménez, seguint les passes d'En Miquel Llauradó, aporta una prova irrefutable que hi ha hagut una política sistemàtica de desubicar personatges de la nostra història per fer-los aragonesos. També demostra que en molts textos «Tarragona» ha estat substituïda per «Aragó». Així, fan «aragonès» el cosmògraf Jeroni Girava, nascut a Tarragona. En Girava és, en realitat, d'origen «tarragonès».

AUTOR : Ivan Giménez
DATA DE PUBLICACIÓ : 30-07-2019


• «Corona d’Aragó», nom impropi de l’Estat dels Prínceps de Catalunya

Ja és ben hora de foragitar de la historiografia de Catalunya un nom que fomenta la negació de la Nació Catalana al llarg de la història i sa important influència al món contemporani. És el nom «Corona d’Aragó». Article d’En Pau Ribal a la revista digital ‘Vibrant'.

AUTOR : Pau Ribal
DATA DE PUBLICACIÓ : 26-07-2019


• Observacions sobre l’arquitectura catalana a Malta

Després d’un parell de viatges a Malta, En Jordi Bilbeny fa públiques les seves notes a l’entorn de la influència de l’arquitectura catalana a l’illa.

AUTOR : Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 11-07-2019


• Circuit a Malta de l’1 al 4 de novembre amb En Jordi Bilbeny: inscripció oberta

Per Tots Sants, entre divendres 1 i dilluns 4 de novembre del 2019, l’Institut Nova Història prepara un nou viatge a Malta amb En Jordi Bilbeny, que és obert a tothom. Hi incloem el preu final, les dates del pagament fraccionat i la manera de fer la reserva.

AUTOR : Institut Nova Història
DATA DE PUBLICACIÓ : 16-06-2019


• Nou viatge: Sicília oriental amb En Jordi Bilbeny

L’Institut Nova Història, Amunt Viatges i Selva Tours preparen pels volts de la segona setmana d’octubre d’enguany un nou viatge fora de Catalunya amb En Jordi Bilbeny per redescobrir el nostre passat oblidat. En aquesta ocasió, l’objectiu és la part oriental de Sicília. Hi incloem el preu final i les dates del pagament fraccionat. El viatge és obert a tothom.

AUTOR : Institut Nova Història, Amunt Viatges i Selva Tour
DATA DE PUBLICACIÓ : 10-06-2019


• ‘La Dragonera’ i la ‘Torre de Sant Elm’ baleàrics enfront ‘La Dragunara’ i el fortí ‘Sant l’Ermu’ maltesos

En Miquel Ques ens exposa algunes analogies toponímiques entre Malta i Mallorca, dues terres vinculades històricament.

AUTOR : Miquel Ques
DATA DE PUBLICACIÓ : 24-04-2019


• Els «Grech» de Malta i els «Grech» catalans

Quin origen té el cognom maltès «Grech»? Pot tenir a veure amb Grècia, com se’ns explica? O té una relació directa amb els múltiples «Grech» que trobem a Catalunya ja al segle XIV?

AUTOR : Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 18-03-2019


• En els inicis de Catalunya: de l’any 870 a l’any 1486

Un dels darrers articles d'En Marcel Mañé. L'autor fa un repàs cronològic dels textos legislatius de Catalunya des de Guifré el Pilós fins a la dita Sentència Arbitral de Guadalupe (1486).

AUTOR : Marcel Mañé
DATA DE PUBLICACIÓ : 15-02-2019


• El futbol a Malta i els pals del Casal de Barcelona

En Joaquim-Antoni Vidal Puig ens inicia en l’heràldica de Malta i, alhora, en una altre mena de senyals: els dels clubs de futbol del país. Segur que despertaran una gran sorpresa entre els catalans de tota la Nació.

AUTOR : Joaquim-Antoni Vidal Puig
DATA DE PUBLICACIÓ : 30-01-2019


• Bartolomé Bermejo, ¿“pintor del reino de Castilla” o pintor de la corona catalano-aragonesa?

La Montse Montesinos fa un repàs de la vida i obra del pintor generalment conegut com «Bartolomé Bermejo», el qual sempre va treballar a la corona catalano-aragonesa i mai va posar d'adult els peus a Castella.

AUTOR : Montse Montesinos
DATA DE PUBLICACIÓ : 17-12-2018


• Els Abela de Malta, hereus de la baronia d’Abella del Pallars Jussà (segles XI-XV)

El cognom maltès «Abela» ve, segons els estudis genealògics d'En Josep Abela i Montoya, del cognom català «Abella», originari de la baronia d'Abella al Pallars Jussà

AUTOR : Josep Abela Montoya
DATA DE PUBLICACIÓ : 01-12-2018


• Una cacatua australiana en un llibre del segle XIII desafia allò que sabem sobre l’Edat Mitjana

Un dibuix d'una cacatua d’Austràlia en un llibre europeu del XIII replanteja la història de les rutes comercials a l’Edat Mitjana. Havien de ser molt més extenses que no ens pensem. Sicília ja n’era receptora a meitat segle XIII.

AUTOR : Carlos Zahumenszky
DATA DE PUBLICACIÓ : 02-07-2018


• Quan a Sicília es parlava català

Reproduïm un article d’en Marc Pons a «El Nacional.cat» del 3 de setembre del 2017.

AUTOR : Marc Pons
DATA DE PUBLICACIÓ : 25-06-2018


• Quan els vikings enarboraven la senyera

Article d’En Marc Pons a «El Nacional.cat» del 27 de maig del 2018. Els normands, continuant una antiga tradició de contactes amb el comtat de Barcelona, conquereixen Tarragona l’any 1116 per al comte Ramon Berenguer III.

AUTOR : Marc Pons
DATA DE PUBLICACIÓ : 27-05-2018


• València, capital de les Espanyes i seu dels Reis Catòlics

En Perepau Ximenis ens fa arribar les seves impressions després de llegir l’obra d’En Pep Mayolas.

AUTOR : Pere Pau Ximenis
DATA DE PUBLICACIÓ : 17-04-2018


• Els comtes-reis i la Bíblia

Els comtes/reis del Casal de Barcelona eren persones cultes i amb gran afany de saber. Coneixien molt bé la Bíblia, tant en llatí com en català (és a dir, que hi havia bíblies en català), i la citaven contínuament. Escrit d’en Joan González Pastor al seu blog "Braços oberts".

AUTOR : Joan González i Pastor
DATA DE PUBLICACIÓ : 11-04-2018


• La conquesta de Granada segons el ‛Tractat d’Armoria’ d’en Jaume Ramon Vila

L'historiador Jaume Ramon Vila defensa una altra versió de la conquesta de Granada i d'Andalusia en general. En fou el màxim protagonista el rei Ferran II amb l'ajut dels catalans, els quals exerciren al Regne de Granada tota mena de càrrecs, com si en fossin naturals. Article de la Montse Montesinos.

AUTOR : Montse Montesinos
DATA DE PUBLICACIÓ : 05-03-2018


• Els Geraldino, catalans de nació

Els germans Geraldino, famosos humanistes, relacionats amb els Reis Catòlics i amb En Colom, ¿són italians o catalans? En Miquel Ques ens ho intenta dilucidar en aquest estudi.

AUTOR : Miquel Ques
DATA DE PUBLICACIÓ : 07-02-2018


• Jaume I, l’Aragó i els valencians

Jaume I no concebé que València fóra aragonesa. Féu de València un regne català. Amb el temps, la historiografia aragonesa no li ho perdonà. Article d'en David Garrido a "Diari La Veu".

AUTOR : David Garrido
DATA DE PUBLICACIÓ : 09-01-2018


• Banderes catalanes a Gènova

Primera part de tres de la comunicació que en Xavi Llobet i l’Eva Jiménez van presentar al 16è simposi sobre la història censurada de Catalunya. Els autors han fet recerca sobre les banderes catalanes que han trobat en els seus viatges per Europa. Aquesta primera part se centra en les seves troballes a Gènova, que haurien de servir per a evidenciar la presència catalana al nord d’Itàlia en l’època medieval i renaixentista

AUTOR : Eva Jiménez i Xavier Llobet
DATA DE PUBLICACIÓ : 26-10-2017


• Breu recull d'autors que anomenen al rei i regne d'Aragó com Tarragona

L’Ivan Giménez ha recopilat fragments d’autors en què apareixen les expressions rei i regne d’Aragó com rei i regne de "Tarragona"

AUTOR : Ivan Giménez
DATA DE PUBLICACIÓ : 03-03-2016


• La conquesta catalana d'Aragó

En Lluís Batlle dóna a conèixer un text d'un cronista florentí de finals del segle XIII i la primera meitat del XIV en què s'explica, entre altres fets, una versió molt diferent a la coneguda sobre l'origen del Regne d'Aragó.

AUTOR : Lluís Batlle
DATA DE PUBLICACIÓ : 22-02-2016


• Notes diverses d’història

En Jordi Segarra ens fa arribar aquestes notes d’història, que creu que ens poden interessar per anar lligant caps en tot això que destapem del nostre passat

AUTOR : Jordi Segarra
DATA DE PUBLICACIÓ : 06-01-2016


• Munta tant, o tant munta, Espanya com Catalunya

En Lluís Batlle ens fa observar algunes incongruències en l'obra Cròniques d'Espanya d'en Pere Miquel Carbonell, especialment el ball de noms entre Catalunya i Espanya i la llengua dels Reis Catòlics.

AUTOR : Lluís Batlle
DATA DE PUBLICACIÓ : 07-05-2015


• La Corona d'Aragó i els reis de la Tarraconensis

L’Ivan Giménez ens sorprèn amb una molt suggestiva teoria —ja defensada per alguns escriptors de finals del segle XV endavant— segons la qual la denominació Aragó pot provenir de Tarragona. Així mateix, ens descobreix que els reis de la Confederació Catalanoaragonesa també eren anomenats reis de la Tarraconensis.

AUTOR : Ivan Giménez
DATA DE PUBLICACIÓ : 02-05-2015


• Jaume I en el futur de Catalunya

Parlament d'En Jordi Bilbeny a l’Aplec del Pi de les Tres Branques. Pla de Campllong, 20 de juliol del 2008.

AUTOR : Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 09-03-2015


• Els síndics de comptes i la nació catalana

De quan són els primers síndics i sindicatures de comptes? És cert que els més antics d'Espanya són els de Navarra? Per què s’anomenen, doncs, “Camaras de Comptos”, amb terminologia catalana tan vistent? Hi tindrien quelcom a veure les comptaduries del rei Jaume I creades al 1228? En Jaume Manel Oronich ens ho explica en aquest article.

AUTOR : Jaume Manel Oronich i Miravet
DATA DE PUBLICACIÓ : 27-05-2014


• El castell alemany d'Eltz i Catalunya

L'Isidre Casajoana, en un viatge per alemanya, troba uns escuts amb els quatre pals i ens ho comenta en aquesta nota

AUTOR : Isidre Casajoana
DATA DE PUBLICACIÓ : 01-10-2013


• L'Estat Català Medieval i la Monarquia Catalana

Recuperem, en aquest article del desaparegut Caius Parellada, la vindicació del nom de Catalunya, Nació Catalana o Monarquia Catalana, per a tots els territoris de l’Estat Català medieval, enfosquit o esborrat durant segles de domini i persecució espanyols

AUTOR : Caius Parellada i Cardellach
DATA DE PUBLICACIÓ : 12-09-2013


• Reis d'Aragó, de la Corona d'Aragó, o Reis de Catalunya?

Com cal dir-ne, dels reis catalans? Eren catalans els nostres reis? Va ser Catalunya un regne? Un apèndix del regne d'Aragó? En Jordi Bilbeny ens en dóna la seva opinió.

AUTOR : Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 20-01-2012
Descarregueu el fitxer PDF


• En Ferran Cortès era un súbdit de la Corona d'Aragó

Era Hernando Cortès un extremeny? O, com defensa En Jordi Bilbeny, fou un príncep de la casa reial catalana? Fa poc que En Pep Mayolas l'ha identificat amb l'Alfons d'Aragó i Gurrea. Ara, En Joanjo Albinyana ha trobat que al Carlo Famoso, d'En Lluís Çapata, al 1566, ja se'l feia, amb tota normalitat, aragonès.

AUTOR : Joanjo Albinyana
DATA DE PUBLICACIÓ : 08-06-2011


• El retrat de Sant Ramon de Catalunya, a Florència

Els historiadors oficials espanyols ens asseguren que Catalunya no era un regne i que ni tan sols no existia: que era un apèndix del Regne d'Aragó. Però realment va ser així? Nosaltres creiem que no. Que Catalunya no només va ser un regne, sinó que, sobretot, va ser el pilar fonamental de la Nació Catalana. Ara, l'Enric Safont, ens n'aporta una dada més: la imatge de Sant Ramon de Penyafort que es troba a l'església de Sant Marc de Florència.

AUTOR : Enric Safont
DATA DE PUBLICACIÓ : 24-02-2011


• I si Catalunya no hagués estat mai un regne italià?

Noves reflexions d'En Jordi Bilbeny sobre la relació de Catalunya i Itàlia al Renaixement. Com sempre, més preguntes que ens fan girar la nostra ment cap a altres possibilitats molt més versemblants que les de la història oficial.

AUTOR : Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 18-11-2010


• Catalunya era un regne

En Manel Capdevila ens explica la importància de diferenciar entre el terme "regne d'Aragó" i el terme "Corona d'Aragó", i sobre el terme "Corona Catalano-Aragonesa" que designaria el territori del regne català.

AUTOR : Manel Capdevila
DATA DE PUBLICACIÓ : 22-04-2010


• La Corona Catalano-aragonesa

En Manel Capdevila ens explica que Catalunya va ser un regne i que a més, el terme que es va emprar per denominar la Corona Reial va ser el de "Corona d'Aragó i de Catalunya" i a mesura que es van anar incorporant nous regnes, es passà a "Corona d'Aragó" per simplificar i no haver de dir tota la llista: Regne d'Aragó e de Catalunya, e de Mallorques, e de València, e de Sardenya, e de Sicília, e de Nápols...

AUTOR : Manel Capdevila
DATA DE PUBLICACIÓ : 03-08-2009









SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Un cop feta pública la restauració de la Gioconda del Museu del Prado, l'Albert Fortuny ens dóna el seu punt de...[+]
Es diuen Malvines les Illes Falkland perquè uns francesos els van posar aquest nom en record del port de...[+]
Aportacions del prestigiós historiador britànic Alan Ryder...[+]