• Els mariners catalans de la 'Mary Rose', la gran carraca d’Enric VIII
Un estudi de la Universitat de Portsmouth ha revelat que una bona part de la marineria d’aquella nau era catalana.AUTOR : Marc Pons
DATA DE PUBLICACIÓ : 25-03-2024
Articles & Papers del Imperi Universal Català
AUTOR : Marc Pons
DATA DE PUBLICACIÓ : 25-03-2024
• Els Botoner, una família de comerciants catalans a l’Anglaterra d’Enric VIII
Els Botoner, els Amades, els Argall, els Capell, els Cordell, van tenir un paper destacat en l’eclosió d’Anglaterra.AUTOR : Marc Pons
DATA DE PUBLICACIÓ : 22-03-2024
• Entrevista a En Jordi Bilbeny a EspluguesTV sobre 'Carles I sense censura'
En Víctor Cucurull entrevista En Jordi Bilbeny, al programa "La Clau de la nostra història", d'EspluguesTV, el 6 de març del 2024, per parlar del seu llibre "Carles l sense censura".AUTOR : Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 14-03-2024
• Una altra història de les Drassanes de Barcelona
Sabíeu que les actuals Drassanes de Barcelona —l’expressió més notable del poder econòmic i marítim català— són obra del segle XVI? Llavors, on era la decadència de Catalunya i el seu desinterès pel comerç i la navegació, que ens diuen els historiadors? No serà que darrera les Drassanes s’hi amaga una altra història, que el món acadèmic es resisteix a acceptar? En aquest article N’Andreu Marfull, posa en evidència el cúmul de contradiccions i «la falta d’esperit crític dels historiadors, quan s’aferren al que no té sentit pel fet (poderós) que capgirar la història pot resultar, segons com, un maldecap per als seus autors. Per no dir la seva condemna acadèmica, pública i social».AUTOR : Andreu Marfull
DATA DE PUBLICACIÓ : 07-02-2024
• Badalona Comunicació entrevista En Daniel Ibàñez sobre la mort de Carles I
En Daniel Ibàñez explica per què creu que Carles l va morir a Sant Jeroni de la Murtra, al programa BDN360º, de Badalona Comunicació.AUTOR : Daniel Ibàñez
DATA DE PUBLICACIÓ : 18-09-2023
• Presentació del llibre 'Carles l sense censura', d'En Jordi Bilbeny
Acte esdevingut al Centre Civic de la Barceloneta, de Barcelona, el passat 9 de juliol del 2022. Amb la participació d'En Pep Mayolas, En Rafel Mompó, En Miquel Clarós i l'autor mateix.AUTOR : Pol Bragulat
DATA DE PUBLICACIÓ : 17-05-2023
• Els navegants Cabot eren catalans?
Els Cabot han estat considerats d’origen venecià. Però van tenir una intensa relació amb el món català.AUTOR : Marc Pons
DATA DE PUBLICACIÓ : 08-02-2023
• Desxifren el codi secret d'una carta de l'emperador Carles V cinc segles després
Tres criptògrafs i una historiadora francesa van aconseguir desencriptar, el passat 25 de novembre del 2022, una carta de l'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic a l'ambaixador Jean de Saint-Mauris l'any 1547.AUTOR : 3/24 editorial
DATA DE PUBLICACIÓ : 14-01-2023
• Carles I sense censura: Història i historiografia
Aquí us oferim un resum de les consideracions que En Miquel Clarós va exposar a la presentació del llibre d’En Jordi Bilbeny «Carles I sense censura», esdevinguda el passat 9 de juliol d’enguany al Centre Cívic de la Barceloneta, de Barcelona.AUTOR : Miquel Clarós
DATA DE PUBLICACIÓ : 31-10-2022
• Sant Francesc viatjant per Catalunya
En Carles Camp s’estranya que hi hagi tantes llegendes de Sant Francesc voltant per Catalunya i es demana d’on surten, si tenim en compte que les seves biografies més oficials no ens diuen que hi vingués mai.AUTOR : Carles Camp
DATA DE PUBLICACIÓ : 09-10-2022
• El fals escut de Carles I a la catedral de Barcelona
Manipulació i falsificació en temps dels primers reis borbons de l’escut d’armes de l’Emperador Carles I, dit el Màxim, pintat al cadirat del cor de la catedral de Barcelona.AUTOR : Josep Barba Raventós
DATA DE PUBLICACIÓ : 29-09-2022
• Per què hi ha un escut amb les quatre barres a l'abadia de Westminster?
L'escut d'armes de Ramon Berenguer V s'ha pogut veure durant el funeral d'Elisabet II. Article de Na Júlia Peñascal a ElNacional.catAUTOR : Júlia Peñascal
DATA DE PUBLICACIÓ : 20-09-2022
• La Nació Catalana al 1529: el calendari per al 2021
Ja tornem a tenir els calendaris de Nova Història! Si aquest Nadal voleu regalar coneixement i voleu ajudar-nos a continuar recuperant la nostra memòria esborrada per la censura d'estat, ja teniu una nova possibilitat de fer-ho. Cada calendari val 10€. Si ens voleu fer un cop de mà, feu la vostra petició a info@inh.cat. Hi heu de consignar un nom i cognom, un número de mòbil, una adreça postal i una adreça electrònica. Tot seguit, us oferim el pròleg que En Jordi Bilbeny ha confegit per presentar-lo. Que tingueu unes bones festes.AUTOR : Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 12-12-2020
• Impressions sobre 'Carles I sense censura'
Us oferim les impressions que En Manel Daví ens ha fet arribar sobre el llibre 'Carles I sense censura' d’En Jordi Bilbeny, que ha sortit aquest mes de març del 2020. En Manel Daví desitja un èxit esclatant per al llibre.AUTOR : Manel Daví
DATA DE PUBLICACIÓ : 20-05-2020
• Carles I sense censura
Ja està disponible 'Carles I sense censura' (Librooks - Jordi Bilbeny). “Molts dels documents que fonamenten la història oficial han sigut alterats o recopiats pels censors”. Article d'En Cesc Batlle editat pel Punt-Avui+ al 31 de març del 2020.AUTOR : Cesc Batlle
DATA DE PUBLICACIÓ : 31-03-2020
• Confusió entre Yuste, S. Yuste, San Yuste, San Giusto, S. Just
Sempre hem sentit dir que Carles I es va retirar al Monestir de Yuste (Extremadura). Aleshores, com és que trobem documents que, en lloc de Yuste, transcriuen el monestir com ‘S. Yuste’, ‘San Yuste’, ‘San Giusto’ o ‘S. Just’? Nou article d’en Cesc Garrido que complementa l’anterior.AUTOR : Cesc Garrido
DATA DE PUBLICACIÓ : 21-02-2020
• L’anomenat “Hernán Cortés”, “el senyal dels comtes de Barcelona” i les “creus de Jerusalem”
En Cortès, era un humil 'hidalgo' extremeny o un membre de l'alta noblesa? Si ho era, quin era el seu escut original? Qui l'hi va ampliar? De quina manera? Quan? Per què? L'Enric Guillot, aprofundint en un article d'En Carles Camp que es troba al web d'histocat.cat, ens presenta documentació gràfica de la qual es desprèn d'una manera indubtable que En Cortès pertanyia directament al Casal dels Comtes de Barcelona.AUTOR : Enric Guillot
DATA DE PUBLICACIÓ : 06-02-2020
• L’àliga imperial de Catalunya
L'Enric Guillot ha descobert que a l'època de l'emperador Carles V Catalunya era representada també per mitjà de l'àliga imperial.AUTOR : Enric Guillot
DATA DE PUBLICACIÓ : 31-01-2020
• Carles I no va desembarcar pas a Astúries, al 1517, sinó al regne de València
Ja fa temps que En Manel Capdevila, En Pep Mayolas i l’Ivan Giménez han exposat les seves conjectures per les quals creuen que Carles I, llavors de la seva primera vinguda a Espanya, no va arribar a Astúries sinó al regne de València. Ara En Jordi Bilbeny hi insisteix amb noves proves i arguments.AUTOR : Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 16-10-2019
• Els orígens del melodrama
"Jordi Bilbeny es va presentar al Bar del Rick amb el seu llibre «Inquisició i Decadència», que parla dels orígens de l'intent d'extermini cultural i lingüístic de Catalunya. En Roger Mallola es va afegir a la conversa i entre tots dos li vam fer una entrevista". Entrevista ràdiofònica.AUTOR : Casablanca/ el bar del Rick/ Ivoox
DATA DE PUBLICACIÓ : 28-01-2019
• Comtes i prínceps passant per Lleida
En Sergi Turiella es fa ressò dins el seu blog «Els ponts de Sant Boi», a l'entrada del dia 14 de gener del 2019, de notícies que indiquen que l'emperador Carles I, a banda d'altres personalitats, va sojornar a Lleida diverses vegadesAUTOR : Sergi Turiella
DATA DE PUBLICACIÓ : 15-01-2019
• El calendari de l’Imperi Universal Català: 1519-2019
1519-2019. De l’Imperi Universal Català amb capital a Barcelona a la restauració de la nostra memòria col·lectiva, 5 segles després, amb l'ajut del coneixement i el final de l'autoodi. Un calendari per celebrar els 500 anys de la proclamació de Carles I com a Emperador del Sacre Imperi Romano-Germànic a Barcelona.AUTOR : Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 09-01-2019
• La jerarquia de l'emperador en la cristiandat i els vincles de Catalunya amb l'imperi
A les portes de la celebració del Vè Centenari de la proclamació de Carles I com a emperador del Sacre Imperi romano-germànic, En Pep Mayolas recull testimonis de la jerarquia imperial i repassa alguns dels vincles de Catalunya amb l’Imperi. Desenvolupament de la comunicació al 17è Simposi del 2017.AUTOR : Pep Mayolas
DATA DE PUBLICACIÓ : 25-09-2018
• ‘A Guam, jo hi he trobat ensaïmades’
Entrevista d’En Gustau Nerín a l’arqueòloga Sandra Montón al Nacional.cat del dissabte 14 de gener del 2017. La petjada espanyola —i mallorquina— a les illes Marianes, descobertes per En Magallanes. En concret, a l’illa de Guam.AUTOR : Gustau Nerín/Sandra Montón
DATA DE PUBLICACIÓ : 06-07-2018
• L'escut dels «tercios» espanyols i la bandera catalana
Quin estat de l’emperador Carles es va dotar d’una infanteria de marina mentre es conqueria Amèrica? Castella? D’on ve la bandera espanyola? I l'uniforme dels ‹marines» americans? En Josep Nogué i Mas ens fa arribar un escut que parla per ell mateix.AUTOR : Josep Nogué i Mas
DATA DE PUBLICACIÓ : 17-06-2018
• El retir de Carles I: a Barcelona
Article d’en Cesc Garrido sobre el darrer viatge de Carles I a Espanya presentat al 16è Simposi de la Història Censurada de Catalunya. Ha trobat un document en què s’esmenta la ciutat de Barcelona com a destinació final. Creu que aquest viatge el va fer, seguint les investigacions d’en Manel Capdevila, a través del “Camí dels catalans”.AUTOR : Francesc Garrido i Costa
DATA DE PUBLICACIÓ : 10-10-2017
• Possibles rastres de cultura catalana a Sri Lanka
Restes catalanes a Sri Lanka? Comunicació de l'Eugènia Carrasco al 16è Simposi sobre la història censurada de Catalunya.AUTOR : Eugènia Carrasco
DATA DE PUBLICACIÓ : 09-04-2017
• La Comunitat Filipina de Catalunya. Històries que s’uneixen.
Sabies que a les Filipines hi ha dues muntanyes que es diuen Montserrat i les ciutats de Tarragona, Solsona, Cardona i sis Barcelones? Reproduïm part de l’article de l’Eulàlia Buch que en parla a la revista La Corbella, que edita la Plataforma per la Llengua.AUTOR : Eulàlia Buch
DATA DE PUBLICACIÓ : 27-07-2016
• Difusió de l’escut de Catalunya al Món
Breu presentació de la comunicació de Marcel Mañé al 15è Simposi de la Descoberta Catalana d’Amèrica. Escuts catalans avui al Nou Món i a Europa.AUTOR : Marcel Mañé
DATA DE PUBLICACIÓ : 09-06-2016
• Les sorprenents empremtes de cinc segles d'influència catalana a Malta
En Pere Alzina parla de l'empremta catalana a l'Illa de Malta al llarg de cinc seglesAUTOR : Martí Crespo
DATA DE PUBLICACIÓ : 01-03-2016
• Una Mare de Déu de Montserrat al Piemont
En Raimon Balaguer ha visitat l’església de la Mare de Déu de Montserrat a la ciutat piemontesa d’Alessandria, testimoniada al Quixot, i contextualitza el temple i la ciutat al primer terç del segle XVII.AUTOR : Raimon Balagué
DATA DE PUBLICACIÓ : 19-11-2015
• Les naus catalanes de l'Armada Invencible
Presentem per escrit el contingut de la conferència d'En Francesc Garrido al 14è Simposi de la Descoberta Catalana d'Amèrica celebrat a Arenys de Munt el novembre del 2014.AUTOR : Francesc Garrido i Costa
DATA DE PUBLICACIÓ : 30-07-2015
• Els vitralls de la Catedral dels Sants Miquel-i-Gúdula de Brussel·les i la història falsejada de Catalunya (II)
Segona part de l’estudi que l’Isaac Mestres ha dut a terme sobre els vitralls de la Catedral de Brussel·les. Hi aprofundeix en la iconografia d’escuts i reis –en la qual hi ocupen un paper determinant els senyals heràldics de la Casa Reial Catalana– i arriba a la conclusió que en ple segle XVI, Catalunya i la Confederació Catalanoaragonesa eren una potència internacional diferenciada i pròpia.AUTOR : Isaac Mestres Lóbez
DATA DE PUBLICACIÓ : 22-05-2015
• Els Baudés de Bétera i l'arribada de Carles I a Vila Joiosa
Tenen cap relació els Valdés de Beteta dels llibres manipulats amb els Vaudès de Bétera? Si fos així, es faria encara més evident l'arribada de Carles I per la costa valenciana, en lloc de l'asturiana.AUTOR : Raimon Balagué
DATA DE PUBLICACIÓ : 14-02-2015
• Carles I, Rei dels Catalans i Senyor de les Índies
Va ser Carles I rei d'Espanya i de Castella amb una gran predilecció per Catalunya o va ser rei de Catalunya i Espanya, sense cap interès per Castella, que restava al marge de la política mediterrània, italiana i imperial?AUTOR : Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 25-12-2014
Descarregueu el fitxer PDF• L'Imperi espanyol era castellà o català?
Hi va haver un imperi espanyol universal. És cert. Ningú no ho posa en dubte. Però aquests espanyols que el van construir, mantenir i expandir, fonamentalment a través d'una gran marina mercant i militar, van ser castellans o catalans?AUTOR : Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 04-12-2014
• Els marines americans agafaren la simbologia catalana
Com és que a la base dels marines de Beaufort, a l’estat nord-americà de Carolina del Sud, hi ha la mateixa creu (la Santa Creu) que a la Catedral de Barcelona? En Francesc Garrido ens ho explica en aquest article.AUTOR : Francesc Garrido i Costa
DATA DE PUBLICACIÓ : 05-08-2014
• Pep Mayolas o l'esforç de salvar la raó, quan la raó i la història són un sol argument cap a la dignitat
Qui s’amagava rere el pseudònim d’«Erasme de Rotterdam»? I quina relació tingué amb els Reis Catòlics i la construcció catalana d’Espanya? Aquests són dos dels punts més transcendentals de què parla En Pep Mayolas en el seu darrer treball, intitulat Erasme i la construcció catalana d'Espanya, que acaba d'editar Llibres de l'Índex. Us n'oferim el pròleg d'En Jordi Bilbeny per si us feia venir ganes de comprar-lo i llegir-lo.AUTOR : Jordi Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 16-04-2014
Descarregueu el fitxer PDF• El cronista Laurent Vital, un altre valencià emmascarat per la censura
En Pep Mayolas recull una informació d’En Hugh Thomas, segons el qual Lorenzo Vital, el famós cronista imperial de Carles I, és valencià.AUTOR : Pep Mayolas
DATA DE PUBLICACIÓ : 14-01-2014
• Anècdotes d'Aitutaki: l'allioli i la processó
L'Albert Ferrer descobreix en un viatge a l'illa Aitutaki de Nova Zelanda que els seus habitants condimenten les menges amb una salsa nadiua i molt popular a l'illa: l'aioliAUTOR : Albert Ferrer
DATA DE PUBLICACIÓ : 10-09-2013
• Timor, Pego i Aitana: del País Valencià al Pacífic
Sabies que els noms valencians de Timor, Pego i Aitana es repeteixen idèntics a Indonèsia, a l'illa de Timor? És casual o respon a una primitiva descoberta i colonització d'aquelles illes per uns navegants catalans que s'han esborrat de la història? En Joanjo Albinyana ens ho explica tot seguit.AUTOR : Joanjo Albinyana
DATA DE PUBLICACIÓ : 30-08-2013
• La relació entre Caterina d’Aragó i l’Emperador Carles V
En Francesc Garrido documenta una nova relació entre la reina d’Anglaterra Caterina d’Aragó i Catalunya, en aquest cas amb l’Emperador Carles V. La prova és la recomanació que aquesta li fa d’un barceloní que porta 30 anys a Londres, i a qui vol que se li atorgui un càrrec al regne de NàpolsAUTOR : Francesc Garrido i Costa
DATA DE PUBLICACIÓ : 07-01-2013
• L'esperit del Palau de Requesens
Un quadre atribuït a Rafael d'Urbino, posa en contacte directe aquest pintor amb el virregnat català de Nàpols i la ciutat de BarcelonaAUTOR : José Enrique Ruiz-Domènec
DATA DE PUBLICACIÓ : 03-12-2012
• El príncep Carles d'Àustria
Immersos en les pràctiques endogàmiques, l’intent desmesurat de mantenir i d’augmentar el poder dels Àustries, va portar un seguit de matrimonis, les conseqüències dels quals van fer que segones i terceres generacions tinguessin una consanguinitat molt elevada. Fruit d’aquesta consanguinitat varen venir al món uns individus amb salut molt delicada, uns de salut física dèbil i altres de dubtosa salut mental.AUTOR : Daniel Ibànyez
DATA DE PUBLICACIÓ : 16-11-2012
• Ramon de Conques, un precursor de Jaume d'Alarich
En Pep Mayolas ens dóna notícia del mercader, cònsol i ambaixador montpellerí Ramon de Conques a les mateixes terres i corts orientals on pocs anys deprés també hi trobarem En Jaume d'Alarich.AUTOR : Pep Mayolas
DATA DE PUBLICACIÓ : 04-07-2012
• Entorn dels orígens d'En Joan d’Àustria (Jeromín)
Qui era la mare d'En Joan d'Àustria? Va ser educat a Yuste, a 460 km del mar, el capità general de la Mediterrània i el cap de l'estol de la Santa Lliga a Lepant? Per què es deia Jeromín? Per què En Lluís de Requesens va ser el seu conseller? En aquest article En Daniel Ibànyez ens desvela els punts tergiversats de la seva biografia i ens suggereix respostes altament versemblantsAUTOR : Daniel Ibànyez
DATA DE PUBLICACIÓ : 08-06-2012
• La influència del català en el maltès
Article publicat al butlletí «Sobirania i Justícia», núm. 20 el 14 d'octubre del 2011AUTOR : Pere Alzina Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 17-10-2011
• La localització de Tartessos és desconeguda. Pot ser Tartessos Tortosa?
Totes les ciutats importants conegudes dels voltants de l’any 1000 a. C (edat del bronze) de la Mediterrània i del Pròxim Orient han estat descobertes i excavades. Totes, llevat de Tartessos, de la qual, malgrat els esforços esmerçats per l’Estat espanyol durant dècades, no n’ha aparegut ni rastre. Davant d'aquest misteri Carles Camp analitza el tema i suggereix que la ciutat de Tartessos podria en realitat ser Tortosa.AUTOR : Carles Camp
DATA DE PUBLICACIÓ : 03-10-2011
• El Lens C.F. i la senyera catalana
El Racing Club Lens de França llueix els colors de la bandera catalana a la samarreta.Una llegenda explica que és per la presència de tropes catalanes en temps de Gifré el Pilós en aquesta ciutat. Però una altra ens narra que va ser perquè, al segle XVI, el territori va ser ocupat per unes tropes espanyoles. En Manel del Castillo ha recollit la brama popular i el relat oficial del Lens i ens ho explica tot seguit.AUTOR :
DATA DE PUBLICACIÓ : 20-06-2011
• La influència de la llengua catalana en els noms d'ocell maltesos
En un viatge a Malta, en Pere Alzina es va adonar de la gran quantitat de noms catalans encara vius a l'illa, tant en la toponímia, com en els cognoms o en el lèxic quotidià. Ara ens avança un estudi sobre la influència de la llengua catalana en els noms dels ocells, prou indicatiu i revelador de la relació de Catalunya amb Malta al llarg de la història.AUTOR : Pere Alzina Bilbeny
DATA DE PUBLICACIÓ : 12-05-2011
• Imperial Molendino Regio
L'any 1519 Barcelona era la capital del monarca més poderós de la terraAUTOR : Josep Barba Raventós
DATA DE PUBLICACIÓ : 01-05-2010
• El llibre dels Jochs Partits dels Schacs en nombre de 100
Si els catalans fórem pioners a Occident en política (Corts i pactisme), economia (consolats de mar i taula de canvi), fiscalitat (Generalitat) i dret (civil i constitucional), segons el campió mundial de l’especialitat, Anatoli Karpov, també ho fórem en escacs.AUTOR : Darnic Collecta
DATA DE PUBLICACIÓ : 01-05-2010
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
 | Subscriviu-vos al nostre butlletí |
 Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]  Ignasi Catalan començà a sospitar la procedència ibera de les barres en fixar-se que les figures geomètriques...[+]  L'Andreu Mas publica a Presència un article sobre les entitats dedicades a recuperar la història de Catalunya,...[+] |
DARRERS ARTICLES COMENTATS
EL MÉS COMENTAT
(En els darrers 90 dies)
(En els darrers 90 dies)
EL MÉS LLEGIT
  |
SECCIONS |
PROJECTES |
L'INSTITUT |
A LA XARXA |
RSS
Facebook
Twitter
Youtube