ARTICLES » 02-12-2016 | ALTRES FIGURES CATALANES
 7545
|
La biografia d’En Lorenzo Valla: algunes perplexitats
En Francesc Magrinyà, seguint les passes d’en Jordi Bilbeny, ha fet una mica de recerca sobre el nom real de l’humanista Lorenzo Valla i de la seva biografia, i hi observa un seguit de fets que el deixen perplex. Entre d’altres, aquest: era català?
El passat dia 19 de novembre va tornar a tenir lloc el simposi anual que per aquestes dates organitza l’Institut Nova Història a Arenys de Munt. Enguany, la jornada ja no s’ha dit “Simposi sobre la descoberta Catalana d’Amèrica”. Ha estat necessari canviar el nom. S’ha hagut d’eixamplar el significat deI títol. Ha calgut trobar una nova expressió que fos capaç d’abraçar tots els àmbits de les gairebé quaranta ponències que hi van ser presentades. Quin és l’element comú que les pot aplegar a totes? Deixant de banda que totes elles fan referència a la història de la Nació Catalana, el motiu unificador s’anomena censura. Censura sistemàtica durant segles, censura eclesiàstica, censura d’estat. A hores d’ara l’Institut està en condicions d’afirmar que qualsevol espai del nostre passat fins a finals del segle XVII ha estat gravísssimament, ocultat, desvirtuat, falsificat i en molts casos destruït per sempre més. En efecte, partint de l’escandalosa deturpació comesa pels censors a l’entorn de la fonamental presència dels catalans en la descoberta, exploració i primera colonització d’Amèrica, Nova Història, amb en Bilbeny al capdavant, ha anat descobrint astorada com tots els àmbits de la nostra història han estat poc o molt capgirats. Per això els organitzadors han encunyat el terme “Simposi de la història censurada de Catalunya”, molt més adient al contingut de les ponències.
Doncs bé, qui escriu aquestes notes va fer una mica de recerca sobre el veritable nom de l’humanista del segle XV conegut comunament com Lorenzo Valla i va presentar-hi unes conclusions provisionals al simposi d’aquest any. De retop, n’ha observat alguns aspectes que n’indicarien la possible catalanitat.
Per a la meva petita investigació m’he guiat en part per les suggerències i informacions que en Jordi Bilbeny m’ha fet arribar. És ell qui realment s’ha endinsat, d’una manera més aprofundida i ordenada, en la biografia del personatge i en la seva possible catalanitat. Tanmateix, en aquesta recerca jo, pel meu compte, he trobat un seguit de fets interessantíssims protagonitzats per aquest home de cultura, els quals no em sé estar ara d’abocar aquí, ni que sigui de passada i una mica pel broc gros. Però vet aquí allò que més m’ha cridat l’atenció del que he trobat.
En Lorenzo Valla (1407-1457) és un gran filòleg. Cerca i cerca per les abadies més recòndites antics manuscrits d’autors clàssics i basteix els fonaments de la crítica textual moderna. Endemés, renova la manera de redactar textos en llatí bo i apartant-lo de les solucions medievals i escolàstiques i acostant-lo a la genuïna manera d’escriure’l de Quintilià i Ciceró. A més, redacta el llibre de les Elegàncies de la llengua llatina (1444), un diccionari que resulta, oh casualitat!, que serà imitat pel valencià Jeroni Esteve en el seu Diccionari llatí/català. A més, el nostre home aprèn el grec clàssic i en tradueix al llatí la Guerra del Peloponès de l’atenenc Tucídides (s. V aC.), llibre cabdal quant al naixement de la història com a ciència i també pel que fa a l’inici dels estudis sobre teoria política. Per cert, no m’estranyaria gens que en Maquiavel, fos qui fos en realitat, llegís aquesta obra en aital traducció llatina. I és que en Tucídides i en Maquiavel (i també en Valla?) són ànimes bessones pel que fa a la respectives visions d’allò que representa el poder i de la manera d’aconseguir-lo i d’exercir-lo.
Així mateix, en Valla és un intel·lectual compromès amb la seva època. Critica el poder temporal de l'Església Catòlica; és a dir, l’immens poder dels monestirs i del Papat. Pel que fa a aquest darrer cas, escriu en 1439 una obra intitulada La Falsa Donació de Constantí. Des del 1435 era secretari del rei Alfons el Magnànim. Aquesta obra fa referència a una escriptura que hauria confegit l’emperador Constantí segons la qual deixava a l’Església de Roma el govern de la part occidental de l’Imperi Romà. En Valla demostra per mitjà de raonaments filològics que aquest escrit és una falsificació del segle VIII i que, consegüentment, no hi ha cap mena de jurisprudència que legitimi el poder temporal dels papes. Amb aquesta crítica tan encertada, científicament impecable i amb voluntat polemitzadora, en Valla pretén que l’estructura administrativa i política de l’Església es manifesti davant dels feligresos per mitjà d’una ostentació pública molt més continguda i més conforme als Evangelis, en paral·lel a les doctrines càtares i, en certa manera, a les de Luter. Com sap tothom, aquesta protesta contra les riqueses de l’Església ha esdevingut perenne. Arriba fins avui. Però la peça té, a més, una intenció que va més enllà de la filologia i de la mera crítica a l’Església Papal. També li serveix per fer propaganda de les tesis del rei de qui és secretari: el Trastàmara Alfons IV el Magnànim, monarca de la Nació Catalana des del 1416 fins al 1459. En aquells anys, Alfons estava en a lluita contra el Papat (i, segurament, contra França). Per tant, calia desprestigiar-lo. I qui ho fa és el nostre home amb l’esmentat escrit.
Això a banda, en Valla és un filòsof. Efectivament, publica un llibre sobre el plaer (De voluptate, a l’any 1431), obra per mitjà de la qual polemitza clarament contra la filosofia central del cristianisme. És a saber, l'ascetisme, la mortificació i la resignació talment com les defensen Sant Pau, Sant Agustí i Sant Tomàs. Dit altrament, en Valla reivindica el plaer i el goig de viure i pretén que els cristians visquin la religió amb més alegria. Per a mi, aquest sí a la vida és, per la seva contundència, tota una revolució que recorda les paraules i actitud vital de Sant Francesc i d’Erasme.
Bé, per tot el que vinc dient, considero que en Valla és realment un humanista. El primer humanista tal com avui dia entenem el mot: un amant dels textos i de la cultura, un enamorat de la tradició clàssica –a partir de la qual busca models de conducta positius per als homes–, un llatinista, un hel·lenista i un home compromès amb el seu temps.
Des d’un altre ordre de coses, també és cert que aquest intel·lectual va ser un aprofitat, un recomanat, un endollat. Ho va ser d'Alfons IV d’Aragó. Ja he dit que va aconseguir ser-ne el secretari principal i també ho va ser del valencià Alfons de Borja quan aquest es va convertir en el papa Calixt III (1455-1458), car d’ell n’obtingué en 1455 el càrrec de més responsabilitat de l’administració de la Santa Seu. Aleshores en Valla arriba al zenit de la seva carrera professional. Jo me l’imagino parlant amb el rei Alfons dient: "Faré el que tu vulguis si dónes una bona embranzida a la meva carrera professional de secretari, de manera que aconsegueixi obtenir el càrrec administratiu de més prestigi en el teu reialme”. I si fa no fa, devia dir el mateix a Alfons de Borja, el ja citat Calixt III. I, efectivament, en Valla va reeixir, per una banda, a ser secretari principal d’un rei poderosíssim i, per l’altra, a ser secretari apostòlic de l’autoritat religiosa més poderosa d’Occident. Això explicaria per què congenia tan estretament amb el rei català i amb la família Borja, també catalana. I això darrer, abans que aquesta nissaga aconseguís que un dels seus membres fos escollit papa: el citat Calixt III. Dit sense embuts, per mi, el filòleg, l’intel·lectual i el secretari reial i papal conegut com Lorenzo Valla va ser un home d’una ambició insadollable.
I la cosa no acaba aquí. Tot sembla apuntar que en Valla era català i de “bon sang”, com diuen els occitans. Quant a la seva catalanitat, ja he parlat de seva estretíssima relació amb el rei català de Nàpols i amb el papa Borja, Calixt. També he relacionat el Llibre de les elegàncies llatines de l’humnista amb el diccionari del també valencià Jeroni Esteve. Però n’hi ha més. Per quins set sous Alfons IV li demana que escrigui una biografia del seu pare Ferran I (1412-1416)? Per què precisament a ell? ¿Alfons encarregaria aquesta obra a un nadiu italià a qui la figura del vencedor de Casp li havia de quedar llunyíssima? ¿O potser la faria fer a alguna personalitat pro Trastàmara que pogués aconseguir informació de primera mà sobre la figura d’en Ferran I perquè n’havia estat súbdit i viu en els territoris on Ferran va regnar? Sembla més raonable la segona opció. D’altra banda, ve un moment que en Valla, home que polemitza amb tothom i s’hi baralla, fuig a Barcelona. Per què a Barcelona, precisament? Per què a una ciutat del rei de Catalunya? Potser perquè era català... I pel que fa a la seva noblesa, cal dir que la qualitat dels càrrecs que aconsegueix i el seu tarannà bregós, pinxesc, burleta amb què s'enfronta a segons quins poders en majúscula només es poden explicar si és noble i se sap ben protegit per unes autoritats de pes, com van ser, sobretot, la del rei Alfons i la de Calixt III.
I un últim apunt. D’on surt el cognom Valla, si el seu pare el coneixem per Della Valle, si ell mateix es presenta en llatí sota la forma Vallensis –com m’ha fet avinent en Bilbeny–, paraula que es tradueix com Della Valle en italià o De la Vall o Desvall o fins i tot Desvalls en català? ¿Va existir a la Nació Catalana durant el segle XV un noble cultíssim i secretari de reis i papes anomenat Llorenç de la Vall o Desvall o De la Vall o Desvalls? En tot cas no s’entén que si ell s’autoanomena sempre en llatí Vallensis hom s’entesti a cognomenar-lo, també en llatí, Valla. Per què?
Francesc Magrinyà
Autor: Francesc Magrinyà
versió per imprimir
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
En el caso de los virreinatos, el único en que hubo unos requisitos específicos para el puesto fue el de Portugal, pues Felipe II al tomar posesión del reino (más bien al volverse a Madrid, bien mirado) establece que en su ausencia los virreyes en Portugal serán o miembros de la familia real o naturales del reino luso.
Lo de optar por naturales es una cosa bastante cabal, ya que se trata de gente que conoce la tierra, sus leyes, y sus costumbres. Sin embargo, en el caso de Cataluña, Aragón, Valencia, u otros territorios administrados por virreyes, no parece que hubiese nada que le impidiese a los reyes nombrar a quien le pareciese. Escogían nobles porque los nobles eran la gente más allegada al rey, pero nada les impedía nombrar a quien les pareciese mejor.
No, el llistat no és meu. Jo l'he tret de la wikipedia i la wikipèdia de la Gran Enciclopèdia Catalana. Sí,Pedro els virreis eren nobles o de la família reial. i la llista ho demostra. I, en principi, naturals de la nació Catalana. i això es veu molt clar des del segle XIII fins a la tercera dècada del XVI, amb Carles I. Després, en efecte,apareixen nobles no naturals de la nostra Nació. O sembla que no ho són. D'aquests nobles, caldria estudiar-ne cas per cas la procedència. És a dir, si estaven emparentats amb cases nobiliàries catalanes. De tota manera, el fet el considero estrany. Ara, els noms són els que són. Però pot ser cert. Sembla que des de Catalunya hi havia una gran tírria contra aquests virreis forasters. A Catalunya es deia: visca la terra, fora el mal govern! Aquesta crítica als virreis forasters que arribaven al país sense conèixer-ne les lleis quedaria reflectit en els episodis a l'Aragó de don Quixot i Sancho. Sobretot als episodis en què els aragonesos han escollit per xanxa Sancho com a virrei de l'insula Baratària.
No és a l'inrevés, Pedro. Com més algú sap d'alguna matèria amb més casos de perplexitat es troba. Com diu Ausàs march: "al qui més sap li corre major dubte". O "creixent saber, ignorància es desperta".
És que la cosa és senzilla. I és exacte: els historiadors oficials no hi veuen cap anomalia. El que he fet, posant tota la rastellera de noms dels lloctinents o virreis de Catalunya no ha estat sinó de mostrar uns fets, la prova pràctica, que els virreis eren membres de la noblesa (ducs, comtes, prínceps etc..) o de la família reial. En això hi ha concordànça amb la història oficial. I passava el mateix amb els Virreis del Regne de València, Aragó, Sardenya, Sicília i els Virregnats d'Amèrica. Podria posar-los aquí fent, efectivament un altre "tallar i enganxar". Però es molt pesat. Ara: tens raó en una cosa. Aquestes evidències han de ser recollides per llei, és a dir per les Constitucions o un altre corpus legal del país o països de la nació catalana. I això ho he de buscar.
Lloctinents o Virreis de Catalunya des de Carles I fins a la Guerra de Successió.
1521 — 1523: Pere de Cardona, arquebisbe de Tarragona i bisbe d'Urgell
1523 — 1525: Antonio de Zúñiga y Guzmán, prior de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem a Castella
1525 — 1539: Fadrique de Portugal i de Noronha, bisbe de Sigüenza
1539 — 1543: Sant Francesc de Borja, marquès de Llombai i duc de Gandia
1543 — 1553: Juan Fernández-Manrique de Lara y Pimentel, marquès d'Aguilar de Campoo
1554 — 1558: Pedro Afán Enríquez de Ribera y Portocarrero, duc d'Alcalá de los Gazules
1558 — 1564: García Álvarez de Toledo y Pimentel-Osorio, marquès de Villafranca del Bierzo
1564 — 1571: Diego Hurtado de Mendoza y de la Cerda, duc de Francavilla i príncep de Melito.
1571 — 1580: Fernando de Toledo, Gran prior de l'orde de l'Hospital a Castella
1580 — 1581: Francesc de Montcada i Folc de Cardona, marquès d'Aitona
1581 — 1582: Carles d'Aragó i Tagliavia, príncep de Castelvetrano i duc de Terranova
1583 — 1586: Juan de Zúñiga y Avellaneda, comte de Miranda del Castañar
1586 — 1590: Manrique de Lara y Girón, comte de València de Don Joan
1590 — 1592: Pere Lluís Galceran de Borja i de Castre-Pinós, mestre de Montesa i marquès de Navarrés
1592 — 1596: Bernardino de Cárdenas y Portugal, duc de Maqueda
1596 — 1602: Lorenzo Suárez de Figueroa y Córdoba, duc de Feria
1602 — 1603: Joan Terès i Borrull, arquebisbe de Tarragona
1603 — 1610: Hèctor de Pignatelli i Colonna, duc de Monteleon
1611: Pedro Manrique, bisbe de Tortosa
1611 — 1615: Francisco Hurtado de Mendoza y Cárdenas, marquès d'Almazan
1615 — 1619: Francisco Fernández de la Cueva, duc d'Alburquerque
1619 — 1622: Fernando Afán de Ribera y Enríquez, duc d'Alcalà
1622 — 1626: Joan Sentís i Sunyer, bisbe de Barcelona (interí)
1626 — 1627: Luís Díez de Aux de Armendáriz, bisbe d'Urgell (interí)
1627 — 1629: Miguel de los Santos de San Pedro, bisbe de Solsona
1629 — 1630: Gómez Suárez Figueroa y Córdoba, duc de Feria
1630 — 1632: Enric d'Aragó Folc de Cardona i Córdoba, duc de Sogorb
1632 — 1633: Ferran d'Habsburg, cardenal i infant d'Espanya
1633 — 1638: Enric d'Aragó Folc de Cardona i Córdoba, duc de Sogorb (2a vegada)
1638 — 1640: Dalmau de Queralt i Codina, comte de Santa Coloma
Lloctinents de Felip III
1640: Enric d'Aragó Folc, duc de Sogorb i comte d'Empúries (interí) (3a vegada)
1640: Garcia Gil de Manrique y Maldonado, bisbe de Barcelona i president de la Generalitat
1640 — 1641: Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens, marquès de los Vélez 1641 — 1642: Urbain de Maillé, lloctinent de Lluís I
1641: Federico Colonna
1641: Juan Ramírez de Arellano, marquès consort de la Hinojosa
1642 — 1644: Pere Antoni d'Aragó Folc de Cardona i Còrdova
1644 — 1645: Andrea Cantelmo.
1645 — 1647: Diego Mesía Felípez de Guzmán, marquès de Leganés
1647 — 1648: Guillem Ramon de Montcada i Castre, marquès d'Aitona 1647:
1648 — 1650: Juan de Garay Otañez 1649 — 1651:
1650 — 1652: Francisco de Orozco, marquès de Mortara
1652: Francisco de Orozco, marquès de Mortara
1653 — 1656: Joan Josep d'Àustria, infant d'Espanya
1656 — 1663: Francisco de Orozco, marquès de Mortara (2n cop)
1663 — 1664: Francisco de Moura Corte-Real e Mero, marquès de Castel Rodrigo
1664 — 1667: Vincenzo Gonzaga e Doria
1667 — 1669: Gaspar Téllez-Girón y Gómez de Sandoval, duc d'Osuna i Uceda, marquès de Peñafiel
1669 — 1673: Francisco Fernández de Cordoba Cardona y Aragón, duc de Sessa
1673 — 1675: Francisco de Tutavila y del Rufo, duc de Sant Germà
1675 — 1676: Juan Antonio Pacheco Osorio Toledo y de la Cueva, marquès de Cerralbo i de Sant Llorenç
1676 — 1677: Alexandre Farnese, príncep de Parma
1677 — 1678: Juan Domingo de Zúñiga y Fonseca, comte de Monterrei
1678: Diego Dávila Mesía y Guzmán, marquès de Leganés (interí)
1678 — 1684: Alexandre de Bournonville, duc de Bournonville
1685 — 1688: Diego Dávila Mesía y Guzmán, marquès de Leganés
1688: Juan Tomás Enríquez de Cabrera y Ponce de León, comte de Melgar
1688 — 1690: Carlos de Gurrea Aragón y de Borja, duc de Vilafermosa
1690 — 1693: Juan Clarós Pérez de Guzmán y Fernández de Córdoba, XI duc de Medina Sidonia
1693 — 1694: Juan Manuel Fernández Pacheco-Cabrera de Bobadilla y de Zúñiga, marquès de Villena i duc d'Escalona
1694 — 1696: Francisco Antonio de Agurto, marquès de Gastañaga
1696 — 1697: Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar, comte de Melgar
1697 — 1698: Diego Hurtado de Mendoza y Sandoval, comte de la Corzana
1698 — 1701: Georg von Hessen-Darmstadt, landgrave de Hessen-Darmstadt (príncep Jordi)
1701 — 1703: Luis Fernández de Portocarrero, comte de Palma
1703 — 1705: Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar, comte de Melgar (2n cop)
1705: José Antonio de Mendoza Caamaño y Sotomayor, marquès de Villagarcía
Lloctinents o Virreis de Catalunya:des de finals del XIII fins a Ferran II
1285 — 1296: Pere d'Aragó i de Sicília, infant d'Aragó
(1355): Pere d'Aragó i d'Anjou, infant d'Aragó, comte de Ribagorça i de Prades
1363 — 1387: Joan d'Aragó i de Sicília, duc de Girona i futur rei Joan I
1387 — 1396: Martí d'Aragó i de Sicília, infant d'Aragó i duc de Montblanc, futur rei Martí I
1407 — 1410: Jaume d'Aragó i Montferrat, comte d'Urgell
1416-?: Joan d'Aragó i d'Albuquerque, infant d'Aragó, duc de Montblanc i futur rei Joan II
1420 — 1423: Maria de Castella i Lancaster, reina consort d'Aragó
1432 — 1453: Maria de Castella i Lancaster, reina consort d'Aragó (2a vegada)
1453 — 1454: Galceran de Requesens i de Santacoloma
1454 — 1458: Joan d'Aragó i d'Albuquerque, infant d'Aragó, duc de Montblanc, rei consort de Navarra i futur rei Joan II (2a vegada)
1461: Carles d'Aragó i d'Évreux, príncep de Viana
1461 — 1462: Joana Enríquez i Fernández de Córdoba, reina consort d'Aragó (en nom de l'infant Ferran, príncep de Girona, futur rei Ferran II)
1462 — 1468: Joana Enríquez i Fernández de Córdoba, reina consort d'Aragó (en nom de l'infant Ferran, príncep de Girona, futur rei Ferran II)
1468 — 1472: Ferran d'Aragó i Enríquez, príncep de Girona i futur rei Ferran II
1462 — 1464: Joan de Beaumont, lloctinent d'Enric I, rei de Castella
1464 — 1466: títol vacant sota Pere IV, conestable de Portugal
1466 — 1470: Joan d'Anjou i de Lorena, lloctinent de Renat I, duc d'Anjou i comte de Provença, i fill seu
1470 — 1472: Joan de Calàbria, lloctinent de Renat I, duc d'Anjou i comte de Provença, i nét seu
1472 — 1479: Ferran d'Aragó i Enríquez, príncep de Girona i futur rei Ferran II
1479 — 1493: Enric d'Aragó i de Pimentel, dit l'Infant Fortuna, duc de Sogorb i comte d'Empúries
1493 — 1495: Joan de Lanuza
1495 — 1496: Juan Fernández de Heredia
1496 — 1501: Joan d'Aragó, duc de Luna, comte de Ribagorça i castellà d'Amposta
1501 — 1514: Jaume de Luna
1514 — 1520: Alfons d'Aragó i Roig d'Ivorra, arquebisbe de Saragossa
El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles XV, XVI i XVII.[1]
De:Víctor FERRO : El Dret Públic Català. Les Institucions a Catalunya fins al Decret de Nova Planta; p. 53-57; Eumo Editorial; Vic; reimpressió del maig de 1999; ISBN 84-7602-203-4
No sé perquè... però llegint l'infame article de l'ABC m'ha semblat estar llegint "Blancanieves y los siete enanitos" :))
Guerau:
Muy interesante ese documento. Probablemente Cervantes comprendiese el valenciano debido a su cautiverio en Argel en compañía de otros presos valencianos. También resulta llamativo que en ese documento se dice que Cervantes es "vecino y natural de Alcalá de Henares" y "dice ser de edad de 32 años", que siendo en noviembre de 1580 nos señala que o bien Cervantes nació a finales de 1547 y no había cumplido aún los 33 en noviembre, o bien que nació en 1548 antes de noviembre.
Els subterfugis esperpèntics de l'ABC per evitar reconèixer que Cervantes parlava català:
http://www.directe.cat/noticia/558560/els-subterfugis-esperpentics-de-l-abc-per-evitar-reconeixer-que-cervantes-parlava-catala
Un altre humanista per revisar: Bartholomeus Facius?, Facio, Faccio? o Fachs, rival d'en Laurentius Valla. Genovès? o valencià, també present a la cort d'Alfons V. Per en Viciana, Garibay, entre d'altres, valencià.
https://books.google.es/books?id=xNUTAAAAYAAJ&pg=PA40&dq=Fachs+facius&hl=ca&sa=X&redir_esc=y#v=onepage&q=Fachs%20facius&f=false
a: "Escritores del reino de Valencia..." de Vicente Ximeno
La seva obra sobre la història del rei Alfons fou impresa 130 anys més tard de la seva creació!!!
Segons Onofre Esquerdo, al seu manuscrit "Ingenios valencianos", en Bartholomé Fachs va escriure un llibre en llatí sobre les disputes de les famílies valencianes Vilaragut i Centelles. Molt estrany que un genovès se'n fes càrrec! Aquesta obra no existeix en la biografia oficial de l'humanista "genovès".
A banda d'això i com a curiositat, al seu manuscrit, Esquerdo esmenta"el ingenio encubierto" "Ricardo de Turia = Juan de Rejarte i Toledo, valencià" de qui Cervantes fa elogi a "Viaje al Parnaso". També molt sospitós que un castellà conegués tan bé la vida (vegeu notícia ABC sobre Cervantes) i el món literari valencians!
https://books.google.es/books?id=auxFAAAAcAAJ&pg=PA321&dq=%22ingenios+valencianos%22&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjw0cWcvPHQAhVC1RoKHbunAfoQ6AEITDAG#v=onepage&q=%22ingenios%20valencianos%22&f=false
a: "Catálogo bibliográfico y biográfico del teatro antiguo español..." de Cayetano Alberto de la Barrera
Ivan, la informació que aportes és preciosa i precisa.
Cap rei d'Aragó des del famós compromís de Casp porta incorporat en els seus títols nobiliaris el de Comte de Trastàmara, però si que tots ells són Comtes de Barcelona. Així s'entén per que Alfons el Magnànim i També Ferran d'Antequera fan servir exclusivament els colors del casal de Barcelona, el quatre pals
Jo penso que el que han fet els historiadors oficials és una sobre utilització del nom Trastàmara associat a una família amb la intenció de crear un relat imaginari que castellanitzés la Corona catalano - aragonesa
Llegeixo a la wikipedia ..... " Poco después Enrique y sus hombres pasaron a militar en las filas de Pedro IV de Aragón (Pere Terç), en la guerra que éste mantuvo contra Castilla (1358)” ....
Sembla com si en Pere Terç ajudés a que Enric esdevingués el nou rei de Castella. Ferran I d'Aragó (d'Antequera) fou nét d'en Pere Terç i del rei Enric II de Castella,
També sabem que el fill d'Enric II de Castella anomenat Joan I de Castella ja no és Comte de Trastàmara i que aquest, es va casar amb Elionor d'Aragó (filla d'en Pere Terç i mare d'en Ferran I d'Aragó), per tant, podem deduir que el que fa Joan I de Castella (nascut a Tamarit de Llitera) és acostar-se a la Casa de Barcelona. ...., En Pere Terç si que era Comte de Barcelona, també ho fou Joana la boja i mai varen ser Comtes de Trastàmara. També Ferran I d'Antequera va ser Comte de Barcelona i mai fou Comte de Trastàmara
Borrell:
No, que així queda retratat. Però sí que caldria impedir l'accés als trolls, com el Tigre.
Cesc, respecte la concessió del comtat de Trastàmara t'enganxo el següent:
Es interesante ante todo observar que el primero de los títulos castellanos, el condado de Trastámara otorgado por Alfonso XI a Alvar Núñez Osorio (1325), sigue inmediatamente a las concesiones de títulos condales hechas por Jaime II en favor de los infantes Pedro (1322 y 1325) y Ramón Berenguer (1324). Título el de Trastámara único concedido por Alfonso XI, que, tras su efímera posesión por Alvar (m. 1329), es otorgado de nuevo más tarde por el mismo rey a su hijo bastardo Enrique, en fecha no precisada entre 1334 y 1350.
L'estudi parla sobre la concessió de títols nobiliaris tant a Castella com Aragó, al llarg del segle XIV, donant com a resultat que l'únic títol que concedeix Alfons XI és el de Trastàmara...
Sí que és cert que buscant al PARES vaig trobar aquesta carta que data de l'any 1363;
Convenio entre Pedro III y el conde de Trastamara, don Enrique, para conquistar el reino de Castilla, comprometiéndose el rey a ayudarle en ello, y el conde a darle en franco y libre alodio con regalías de rey la sesena parte de lo que conquistara.
Signatura: ACA,COLECCIONES,Autógrafos,I,1,Ea
On es llegeix perfectament de banda del rei català el següent:
El rey daragon
Prometemos a vos don ENRICH CONTE DE TRASTAMARA que os ayudaremos a conquerir el regno de castiella....
I al final de tot Enric de puny i lletra escriu:
Yo el conde don enrique prometo a vos....
I finalitza amb un:
Yo el conde
Després, a l'any 1366 el comtat de Trastàmara passa a ser Ducat i Enric II li concedeix a Fernando de Castro, i acte seguit a Du Guesclin el mateix 1366. Després al 1371 torna a ser comtat i Enric II li concedeix a Pere, el nebot del rei.
És a dir, que el comtat-ducat-comtat no és ni tant sols un territori de rellevància pels propis denominats Trastàmares.... Al menys la impressió que jo tinc...
Salut!
".. soc catala, independentista i d'esquerres. El PP es completament corrupte--es l'enemic de tots els catalans (i de tots els castellans). No em paga ningu. No em presento com expert en res."
Després de llegir això podríem riure fins al dia del judici final. No cal emprar tantes paraules per dir-nos rucs, mira que fàcil resulta només amb una: TROLL
Tigre... hahahaha...
Ja tots sabem perfectament que darrere del nom 'Jordi2' hi ha el mateix personatge que abans es feia dir 'Tigre', la qual cosa diu molt del mateix, per exemple que fa molta pudor, com tots els tigres en captivitat.
No enganyes a ningú, tigretón... hahaha ( què tal, com vá el Google translate? ;)
Exacte, el Tigre. Ho hauria d'haver vist abans.
Això de la subvenció va amb el personatge, Jordi2. T'hi hauràs d'acostumar. Als de l'INH també ens diuen sempre que estem subvencionats per la Generalitat, és mentida i ho saben, però la idea ja ha fet fortuna i l'antiindependentisme s'ho creu... i algun independentista també.
O sigui que ets català, independentista i d'esquerres. Collons, que ben etiquetat...! Sembla el títol de la fitxa del perfil que has d'assumir. Ves que no siguis de l'IEC. En els teus comentaris, si hi ha alguna cosa que et fa més nosa que en Bilbeny i l'INH, són els accents. Com si no te n'haguessin parlat, gairebé. Com si no sabessis que existeixen. O com si no estiguessis acostumat a posar-ne, talment un anglosaxó.
Ben tornat, Tigre. Però no ho reprenguis allà on ho vas deixar. Et vas fer tan pesat amb els insults i la fixació pel telegrama que et vas fer fàstic a tu mateix i has necessitat vora dos anys per desintoxicar-te. Critica i aporta i recomana lectures (ah, potser no, que ara no ets "expert". Bueeennuuuuu...), però per cantar la mala cançó del Tigre, és millor el silenci.
He estat fora aquests dies i només tinc un mòbil petit. Sento haver-te deixat sol Francesc. Afortunadament a aparegut l'Ivan.
Volia afegir una consideració sobre el tema dels Trastàmara. Entenc que utilitzar l'apel·latiu de Trastàmara, efectivament és un conveni que han decidit els historiadors per identificar els reis catalans després del Compromís de Casp. Un conveni que intoxica més que aclareix, perquè com es pot comprovar ser Trastàmara no tenia la més mínima importància per a la reialesa catalano-aragonesa.
Fixeu-vos: Així es defineix a Joana filla de Ferran II el catòlic i Isabel (filla de dos Trastàmara)
Coneguda també com a Joana la Boja (Juana la loca, en castellà), princesa d'Astúries i de Girona (1497-1504), reina de Castella, de Lleó, etc., senyora de Biscaia (1504-1555), duquessa de Montblanc (1497-1504) i comtessa de Flandes (1504-1555). Ostentà també els títols de comtessa de Barcelona, reina d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Nàpols (1516-1555), tot i que el govern efectiu estava en mans del seu fill Carles d'Habsburg, que també feia servir, conjuntament, els mateixos títols. Era filla del rei d'Aragó Ferran el Catòlic i la reina de Castella Isabel la Catòlica.
Zero refencias a cap comtessa de Trastàmara
L'operación Diálogo arriba a l'INH. Ja ho heu vist aquestes setmanes: el govern espanyol ha fet gestos darrerament per demostrar que ells fan propostes d'acostament i "los cerraos son los indepes". Ja ho sabeu: fer dir al president del TC que això de judialitzar-ho tot no és bo, posar un paio que parla català com a delegat del govern a Catalunya, esbombar que CR7 ha comès irregularitats amb Hisenda (però ell no és un capo mafiós ni se'l persegueix judicialment com a Messi, això ni en somnis), assenyalar exjugadors i exentrenadors del Madrid com a presumptes defraudadors del fisc, obrir un despatx a Barcelona per a la vicepresidenta Santamaría... i tota una sèrie de detallets més destinats a estovar-nos el cor.
Aquesta setmana també hem sabut, aleshores, que dins d'aquesta operació, s'ha renovat la subvenció a l'antic "forero" conegut en aquest web com el Tigre, amb la consegüent pujada de visites electròniques que col·locaran l'INH entre les més webs de temes històrics més consultades amb diferència. En el marc de l'operació "Diálogo", cal reconèixer l'esforç que s'ha obligat a fer a aquest "macho alfa" del món dels "expertos" per tal que en almenys una de les seves noves personalitats s'expressi eficientment en català.
El llenguatge és el mateix, el personatge continua igual de presumptuós i despectiu, no pot evitar fer autoreferències, troba pèls i desautoritza qualsevol argumentació i quan no sap què dir provoca i insulta. És a dir, segueix sense donar per més. Però ha tornat. I a l'INH també tenim "Diálogo". A la seva manera, és molt alta la distinció que ens fa el govern espanyol (uns que tampoc donen per més, però això no és cap novetat).
I noblesa catalana vol dir noblesa de tota la Nació Catalana. De tots els regnes que la componen.
Et veig molt i molt agressiu. ja no m'és interessant aquesta polèmica amb tu. No sé si et paguen o no per estar aquí. Tant se val. Mira, ves a la wickipèdia i fes la cerca virreis de Catalunya, virreis d'Aragó, virreis del Regne de València i observa'n el títol.També cerca el mot virrei tot curt i observa quina mena de persones i de quin estament procedien. Res més.
Sí, en efecte, només podien ser virreis l'alta noblesa i família reial de la Nació Catalana sencera. Efectivament, en Ferran el Catòlic i els seus successors van estendre la institució del virreinat a America. Així,hi havia en temps de Ferran II, el virrei de Catalunya, el d'Aragó el de Sícília, el de Nàpols el de Sardenya i el de les Antilles. El dret públic català va passar a també, a Amèrica, en consonància amb la conquesta. Ah! Mira també el llibre d'en Joan Reglà intitulat els Virreis de Catalunya.
Vull dir que no tinc aquesta referència bibliogràfica en el lloc on ara em trobo.
Jordi, respecte al teu darrer comentari. Sobre la catalanitat de la institució del virrei com a exclusiva de la Nació Catalana, busca en els llibres d'en Jaume Vicens Vives. la referència bibliogràfica completa ara no te la puc donar perquè no la tinc. Suposo que et podrà ajudar anar a la wickipedia i cercar-hi Jaume Vicens Vives. I, allí, mirar la bibliogafia.
T'has deixat això, Jordi en la teva citació "Com un estranger va poder optar a tenir els càrrecs més importants de la Nació Catalana, si es donaven només a membres de la realesa i de la noblesa del país?
Sembla que el diàleg que imposa la dona aquesta, S. S. Soraya, comença a tenir efecte. De moment ha fet reviure a uns mixets, un de bo i un de dolent, com els polis.
El que és interessant de les converses anteriors, el tema Trastàmara i el no reconeixement d'aquests com a tals, i amb l'ús del terme pels historiadors espanyols amb intencions polítiques (per dir-ho de manera concisa), pot quedar ocult i diluït entre les boirines que creen.
Arturo;
Enric no fou assassinat pel seu germanastre ja que des del 1350 Enric s'exilià. Només va haver-hi un moment de concòrdia que fou quan es casà Pere amb Blanca, però durà molt poc i des d'aquell moment fins el 1366 (guerra civil castellana) Enric fou d'un indret a un altre. Passant a les ordres del rei francès, i sobretot a les ordres de Pere Terç, durant la guerra dels dos Peres, etc...
Referent a la importància de Pere Terç és que si treus de l'equació al rei català, Enric literalment no hagués sigut rei de Castella. Si Pere no suporta econòmicament a Enric, Du Guesclin no recolza a Enric ja que eren mercenaris... anaven a qui els hi pagaven... i el rei francès no hi tingué cap rellevància directe. També s'ha de deduir que la importància de Pere en el conflicte fou cabdal, ja que sinó fos així les condicions reclamades per Pere no serien el Regne de Múrcia, i la sisena part de les conquestes a Castella, i l'acceptació d'Enric en aquestes...
Retornant al tema d'Enric, em de pensar que fins la mort de Ferran, germanastre de Pere Terç, ocorreguda a l'any 1363, Enric no fou quan es postulà com possible hereu al tron castellà.
El germans d'Enric la majoria es varen exiliar a València...
Salutacions.
Suposem que el Colombo teixidor va legir Pierre D'Ailly, Marco Polo,i Eneas Silvio Piccolomini. És estrany que n teixidor llegeixi això, però admetem-ho. Com unn estranger va poder optar a tenir els càrrecs més importants de la Nació Catalana, si es donaven només a membres de la realesa i de la noblesa del país? Que escrivís en castellà als seu compatriotes, quan, segons la història oficial, es movia entre comunitats de genovesos allí on anava, no sembla gaire lògic.Decoració de mapes amb figures noper decoració en bona part. Només en bona part. Però i en l'altra part? I perquè hi surten també banderes catalanes, precisamentI els mapes que no tenen decoració com els de Domingos Teixeira? Tot ple de banderes catalanes per tot arreu? El cas és que no hi ha constància coetània que Feran I etc... eren Trastaàmares. Es postula una edició en català del Lltatzer de cap als anys trenta si no recordo malament. Altrament, com pot ser que un senyor mengi un enciam murcià a Toledo durant el segle XVI? No té solta ni volta.
Prou telegrama home. Quines altres mentides?
Documents notarials sí. Al llibre de Protocols, per exemple, a la casa de l'Ardiaca O al fons antic de la Universitat de Barcelona.. Sí, Joan Colom i Bertran realment va existir i sí, se n'ha fet l'arbre geneològic. A veure, si tenim posem per cas el testament d'una persona Z que parla del fet que té dos fills X i Y i més endavant aquests fan testament i anomenen el pare Z i els fills d'un dels fills que anomenarem T i Y i es va repetint la sequència afegint-hi les persones noves que van naixent i desapareixent les velles generacions ja difuntes i els càrrecs, oficis, estament es van mantenint i el format dels documents és el mateix i també el mateix tipus de lletra i que no es vegi cap ratlladura o nom esborrat, sí que es pot acceptar com autèntic. Oi més si per exemple aquests noms apareixen amb els càrrecs corresponents en, posem per cas el Dietari de la Generalitat o del CVonsell de Cent. Aleshores no hi ha aparentment cap raó de dubtar de l'autenticitat del document. I sobretot si no han estat impresos. No fujo d'estudi,, com veus, però tu sí. Comentaris del Tigre. Sí, hi són, hi són. T'hauràs de carregar de paciència i anar buscant perquè escrivia molt i per tot arreu. Un consell. Allí on vegis que hi ha molts comentaris en una entrada hi trobaràs el Tigre. Va ser operatiu en aquest web en els darrers tres anys, si no m'erro. Amb aquestes dades pots començar a fer la cerca. Parles de si mil milions de persones pensen que Cervantes era castella i de si això és una prova. Bé, quants milions de persones pensaven que el sol girava a l'entorn de la Terra al segle XVI i quantes ho pensen ara? La proporció ha canviat radicalment, perquè algú ha provat que la primera affirmació no és certa i se n'han explicat les raons. Unes raons clares precises i demostrables.
Cristóbal Colón era hijo de un tendero-lanero, pero no era analfabeto en absoluto. El tipo aprendió a leer y a escribir, y leyó bastante sobre lo que le interesaba: como mínimo leyó a Pierre D'Ailly, a Marco Polo, y Eneas Silvio Piccolomini. Sí, en la corte del Moro estaba Leonardo en la época en la que pululaba por allí Oviedo, y también estaba Luca Pacioli, a los cuales conoció y de quienes tiene buen recuerdo. Incluso dice que Leonardo (al que llama florentino) alababa el buen arte de Oviedo en el dibujo con tijeras, llegando Oviedo a hacer una caricatura del Moro y otra de Fernando el Católico simplemente recortando sin necesidad de dibujo. Suena a talento raro, pero era un buen divertimento. Fernández de Oviedo menciona este incidente en las Batallas y Quincuágenas, lamento no poder citar en cuál de los diálogos porque no tengo el libro a mano. Siendo que Colón llevaba algunas décadas fuera de su patria, probablemente sin hablar con nadie en la lengua de Génova y haciéndose entender en portugués o castellano de aquella manera, ni siquiera me sorprende que hubiese perdido en parte su lengua materna, fenómeno que ocurre.
La decoración de los mapas sirve para hacer bonito en buena parte. Piensa en todas las bestias, animales, hombres, etc que se ponen para decorar. Y hay banderas que están ahí para decorar, como la del reino del Preste Juan, el escudo de Persia, banderas de dos colores sin ninguna identificación lógica...
De las casas reales, te digo y te repito, esos reyes eran conscientes de pertenecer a las casas reales de sus respectivos reino: Francisco I de Francia sólo firmaba como Angulema cuando aún no era el rey, sino el conde de Angulema. María I de Inglaterra era eso, la reina de Inglaterra, no se llamaba María Tudor, sino María de Inglaterra por más que fuese nieta del usurpador Enrique Tudor (más conocido como Enrique VII).
Lo que dices de que Villalón, Enzinas, Mendoza, los Valdés, Justiniano eran valencianos o catalanes no es verdad. No hay pruebas que avalen su catalanidad más allá de las que buscáis partiendo de una conclusión y buscando datos que los respalden. Pero si las pruebas fueran tan sólidas, seguro que se podrían escribir artículos muy solventes y mandarlos a revistas de verdad como la Hispanic Review, el Bulletin of Spanish Studies, el Bulletin Hispanique, Atalanta, Etiópicas, etc. Sin embargo, esas pruebas no pasan ningún filtro científico.
En cuanto a lo que Francisco Rico pueda decir sobre ediciones anteriores, me temo que el señor Rico se equivoca, igual que se equivocaba negando taxativamente la existencia de una edición de 1553, que calificaba literalmente de "superchería". Y también tiene errores de bulto como interpretar el "caer la çopa en la miel" como "caer la copa en la miel" en lugar del correcto "caer la sopa en la miel", y otros errores de gran calibre. Rico no sospecha que haya una edición muy anterior, eso es cosa de Rosa Navarro, Rico es de la opinión de que la "princeps" es la edición de Burgos, cuando la de Burgos realmente está muy abajo en el stemma.
Ivan: no he dicho que no tuviera importancia el apoyo de Aragón, sino que no sólo fue el apoyo de Aragón lo que puso a Enrique de Trastámara en el trono usurpado a su hermano. Sin los nobles rebeldes de Castilla, el apoyo de Francia, el apoyo de Aragón y la extraña compasión del rey Pedro de Castilla no habría acabado en el trono. Me resulta extraño que Pedro no hiciese ejecutar a Enrique como sí hizo con otros de sus hermanos bastardos. Se me escapa por qué a Enrique no lo mató.
Arturo, bé el que sabem és que tenim constància que en Francesc I, Maria Tudor, Pere III el Cerimoniós o Felip IV de castellà/Aragó i V de Castellà o Lluís XIV o Frederic II sabien de quina casa provenien. Però no hi ha constància que Ferran I, Alfons IV de Catalunya i V d'Aragó fossin trastàmara. Del que heu dit es dedueix això mateix "Los reyes de la casa de Trastámara eran Trastámaras por definición de los historiadores” Això es el que escriviu. Pels historiadors. En canvi els reis que s'esmenten ells mateixos, sense necessitat d'historiadors parlen naturalment del seu casal. Sembla que sobre en Ferran I etc. no hi ha aquesta constància En fi, ves què hi farem… Torno a deixar això dels blasons i ensenyes perquè ja se n'ha parlat, com he dit i repetit.
De debò et creus que és més raonable pensar que un analfabet llaner no noble entronqués amb reis i esdevingués Capità General Almirall i Virrei de la Nostra Confederació a perpetuïtat per a ell i els seus descendents fins a la fi dels temps, que no pas que qui obtingués aquests càrrecs catalans fos una persona noble, d'alta nissaga, amb grans coneixements marítims i natural del país? La primera afirmació és més raonable que la segona? Segur? No es dóna un títol nobiliari a un estranger i no noble o de sang real. El document Assereto és fals. En Harrisse el millor colombista d'entre els genovesistes ja ho va dir.
L'obra d'en Gonzalo Fernández de Oviedo, editada a Saragossa i que parla d'en Cortès, com tu dius d'en Casaus etc… va ser requisada per la inquisició i mutilada., I és cert L'Oviedo va conèixer l'almirant. Et sembla que l'almirant descubridor que va conèixer era un pobre analfabet teixidor i estranger? No, tots dos eren de la nostra Confederació catalanoaragonesa A un de Cogoleto, a un estranger, li donen els càrrecs més importants de la Nació? I segurament és cert que l'Oviedo era perfectament capaç d'identificar la procedencia de quallsevol Italia. A la cort del Moro també hi va ser en Leonardo. Sí aquell geni que tenia com a escut les barres reials de la confederació. Segurament l'Oviedo s'hauria estranyat, en ser a Gènova, saber que en Colombo escrivia als seus compatriotas no pass en genovès o toscà… sinó en castellà…
Els termes del corde a què feu referència resulta que sonen molt bé en català i que estranyament al segle XVIII l'acdèmia que límpia fija i da esplendor no els va ficar al seu primer diccionari d'autoritats. Potser perquè no eren "limpios” ni "puros” ni dan esplendor” a la llengua castellana… I devia fer bona feina perquè en castellà ja no existiesen. Mentre que en català existien al XVI al XV al XIV i al XX i al XXI. De Francisco de Enzinas, d'Alfonso de Valdés, de Cristóbal de Villalón, de Diego Hurtado de Mendoza, ja se n'ha parlat. Valencians o catalans. En quina llengua havien d'escriure espontàniament sinó en la llengua que predominava del tot com el català?
Si llegeixes la Vida d'en Lltazer de Tormos veuràs que el mateix Rico sospita que hi va haver una edició molt anterior d'en Llàtzer de Tormos. Bonaventura Carles Aribau. Curiós va escriure: "plau-me parlar la llengua d'aquells savis que ompliren L'UNIVERS de llurs costums e lleis. És a dir que la llengua dels svis catalans es va estendre per tot el planeta i no només la llengua sinó els seus costums i lleis . Els costums i la legalitat catalana escampada per tot arreu, diu. Curiós, no? Aribau, l'home que va fundar la Biblioteca de Autores Españoles… Haches home en sabia un niu sobre llibres que parlen d'Amèrica del XVIi que van ser impresos per primera vegada al XIX. En castellà, es clar. En efecte Nova Ámsterdam és molt trdana. Què hi havia abans quan el territori, ple de banderes catalanes, com mostren els mapes, pertanyia al rei de les Espanyes? Així que la bandera catalana –i de l'Aragó-- d'Amèrica són per fer bonic? Ét sembla? per això serveixen els mapes, Senyor Arturo?
Ara miraré això que em dieu de Neerlandica Monumenta Cartographica o els Portugaliae Monumenta Cartographica. Salutacions.
Senyor Arturo Rodriguez,
Sap molt bé que sense el recolzament econòmic de Pere Terç a Enric, aquest, mai hagués assolit el tron castellà.
Les tropes comandades per Du Guesclin (mercenaris) son pagades per Pere Terç, és clar que no era a condició de res... Pere Terç ajudava a Enric a la conquesta de Castella a condició de que Enric una vegada en el poder castellà aquest li retornés el Regne de Múrcia al rei català i li donés la sisena part de tot el conquerit, cosa que mai es produí i es posà fi en aquest conflicte a l'any 1375, amb el tractat d'Almazan, on es concorda el matrimoni de Joan I de Castella amb l'infanta Elionor, no entrarem en els sense sentits que varen ocorre des del 1369 (quan assoleix el tron de Castella Enric) fins l'any 1375...
També Du Guesclin, sinó recordo malament, fou comte o marqués de Montblanc, com a conseqüència de part del pagament de Pere Terç...
Respecte l'exili d'Enric, crec que tinc bastanta més informació que no pas tu, ja que precisament he enllestit un estudi de l'exili d'Enric des de l'any 1350 arran de l'assassinat de la seva mare, Leonor de Guzmán, a Talavera, fins l'any 1366...
Respecte al recolzament del rei francès citaré a Francisco de Moxó i Montoliu, en el seu estudi; JAIME II Y LA NUEVA CONCESIÓN DE TÍTULOS NOBILIARIOS EN LA ESPAÑA DEL SIGLO XIV, on diu al final de l'escrit;
En todo caso, y a la vista de los datos aquí expuestos y debidamente ordenados y relacionados entre sí, lo que no deja de resultar sorprendente es que un ilustre genealogista de la talla de Fernández de Bethencourt haya podido afirmar que Alfonso XI, y sobre todo Enrique II, habían iniciado la concesión de títulos en la España del siglo XIV; y otros autores más recientes parezcan ignorar o minimizar la prolongada y profunda conexión del primer Trastámara con la Corona aragonesa antes de subir al trono de Castilla, atribuyendo la subsiguiente eclosión de títulos nobiliarios simplemente al influjo francés.
En éste, como en tantos otros temas, se echa de menos una visión más equilibrada de la historia de la España medieval, no centrada desmesuradamente, con inflacción del escenario propio, en uno u otro de los reinos peninsulares, sino penetrada de una constante y atenta consideración de su interrelación y recíprocos influjos. Una labor más ardua sin duda, tanto por el más vasto horizonte a cuyo examen obliga como por la ponderada ecuanimidad que postula, pero que constituye un reto permanente para todo historiador.
És a dir, com en el cas que dius... abans Enric és rei de Castella gràcies sobretot pel rei francès i un líder d'un exercit mercenari, Du Guesclin, que per un rei català, Pere Terç... quan a banda de tot plegat és demostrat que fou així, reconegut sinó recordo malament pel mateix Julio Valdeón, especialista en l'època Trastàmara.
Salut!
Enrique, conde de Trastámara, no sube al trono gracias a Pedro el Ceremonioso aunque sin él lo habría tenido difícil. Enrique sube por el apoyo de los nobles antipetristas de Castilla, el apoyo de Pedro el Ceremonioso, el apoyo del rey de Francia, y las tropas de Betrand du Guesclin.
Enrique se exilió a Aragón donde contó con el apoyo de Pedro el Ceremonioso, que le dio protección y también apoyo militar. A Pedro le convenía más Enrique como rey, pues tendría un aliado en el trono de Castilla, con lo que no tendría que vigilar su retaguardia. La boda de Juan I con una hija de Pedro es comprensible, una boda es una forma de sellar una alianzay en este caso de eso se trataba, de la misma manera que Enrique III tuvo una boda con una nieta de Pedro I de Castilla porque eso reforzaba la dinastía.
Juan I hizo condestable de Castilla a un noble de la corona de Aragón, lo cual no hizo ni pizca de gracia a los magnates de Castilla, que forzaron rápido su destitución y exilio. El tipo al que le concedió tal honor fue uno de los hombres que ayudaron a su padre a ganarse el trono, la recompensa era justa, de la misma manera que Enrique había hecho duque de Soria a Bertrand du Gueaclin o aumentado los feudos de los Andrade en Galicia.
Exacte, hi havia el Tigre.i escrivia en castellà. Si busques pel web, encara trobaràs els seus escrits. Però passa que era una persona sovint molt mal educada i no complia les normes de conducta mínimes per a una convivència. Construïa massa sovint arguments ad hominem. Insulta, dius, Exacte. I això és per a tu diversió? I això s'ha d'acceptar en un fòrum de cultura? Curiós, el teu argument. Com a mínim curiós.. Insults d'en Bilbeny: "nen de bolquers" i "covard". Són paraules teves. Això són insults?
Respecte el tema dels Trastàmares recordo una carta, ja la buscaré de nou al PARES, on Pere Terç escriu a Enric, comte de Trastàmara com tal. Deia una cosa així com;
Enrich conde de Trastamara....
La carta data durant la guerra dels dos Peres, és a dir, abans de la coronació d'Enric com a rei de Castella.
Però això és el de menys, el que no quadra pas són totes les duplicitats ( triplicitats...) de personatges, els mateixos fets que passen a Catalunya passen pocs anys després a Castella o viceversa, etc...
La dinastia Trastàmara assoleix el poder a Castella gràcies a Pere Terç (molt resumidament)
La dinastia Trastàmara es consolida amb Joan I de Castella, nascut a Tamarit de Llitera, població de parla catalana, durant l'exili del seu pare Enric. Aquest és criat a la cort de Pere Terç. Joan I també es casarà amb la filla de Pere Terç, catalana...
El primer conestable de Castella, escollit per Joan I, serà un catalano-aragonès... i després resulta que es castellanitzarà Catalunya...
Etc...etc...etc...
Sí, qualsevol pot trobar dades curioses per construir una narració ridícula. Però, es clar si és ridícula de seguida es pot demostrar la poca consistència dels arguments..Que quines proves acceptaria per reconèixer que el Quixot va ser escrit en castellà? Totes. Si són contundents, convincents i ens guien cap a la veritat dels fets.La meva religió no va per aquí. Deixo la cosa del telegrama perquè és una cosa privada. Per tant, no hi hem de fer res. Amb tot, si et prens la molèstia d'anar espigolant pel web en trobaràs les respostes.. Joan Colom i Bertran realment va existir. Se n'ha fet l'arbre geneològic. ja fa molts anys a partir de documents notarials. Llegeix el llibre d'Enric Mitjana de las Doblas sobre l família Colom. L'arbre geneològic es va fer cap als anys quaranta si no vaig errat i l'ha editat llibres de l'índex recentment. El que fa la censura es falsificar i manipular documents o destruir-los Però destrueix´i manipula, en principi, només els que consideren comprometedors.
Recórrer a la retòrica de la confrontació entre veritat i ignorància
No estudiar els errors
Interpretació deficient de les proves
Simplificació i idealització
Conclusions amb biaix ideològic
Acceptació acrítica de nous conceptes
Errors de context per no tenir en compte tota una sèrie de qüestions:
socials o culturals
de contingències humanes
d'idees antecedents
d'idees alternatives
Això és el que et passa a tu.
No la tinc gens clara.
Rees de religió, noi. No sé què t'empesques. Quixot: hi ha moles indicis per justificar-ne la catalanitat. Els pots trobar si busques. Si busques. El nombre de notes diuen moltíssim. Molt. I notes extretes d'autors de tota mena, tant si defensen la catalanitat d'en Colom com si no. Indiquen, almenys una persona que ha fet una feinada extensísima. O no? Tu no estaries impressionat pel nombre d'anotacions en algun treball de recerca? Les notes volen dir que el que `´autor que sentencia això és fruit de treball de recerca. I que, per tant les deduccions que se'n treuen no són meres intuïcions. És de sentit comú. Arxius ? Doncs sí, a moltíssims arxius !! Moltíssims. I biblioteques no cal dir-ho. Les notes a peu de pàgina indiquen, entre altres coses els documents que ha consultat. Llegeix el llibre Petit manual sobre la descoberta catalana d'Amèrica. Allí hi trobaràs la reproducció de més d'un centenar de documents manuscrits i/o editats , moltes d'ells aragonesos que parlen de la descoberta d'Amèrica d'en Colom i els "beneficis” que tota la Confederació Catalanoaragonesa en va treure. Ara, s'hi nota la mà de la censura. Però la censura esborra fragments canvia paraules. Però al final el conjunt del relat revela lala manipulació.? Els documents manipulats són en el llibre que t'he dit. Buff…. El telegrama … Busca bé, home ja se n'ha parlat. Doncs et dic: comenta d'una vegada les afirmacions sobre la figura d'en Colom que defensen la Varela i en Ruíz Doménech!. Però tens por. Quines catalanades s'han desmuntat? On? Qui? Ens en pots mostrar fragments? Ja t'he desafiat a comentar 20 catalanades del Quixot per comentar-les, però tu et fas l'orni.
Rocaguinarda. És clar que moltíssims lectors entenien l'episodi d'en Rocaguinarda, que acaba per tenir més protagonisme que el propi Quixot! Els censors no van destruir el Quixot perquè és una obra mervellosa. i els està molt bé prestigiar el castellà amb aquesta obra traduïda, fent-la passar per original. Per què és a la segona part ? Home, doncs perquè la primer passa segurament al País Valencià, mentre que a la segona el personatge ées mou cap a l'Aragó on, per cert, els mateixios aragonesos es riuen d'un Sancho virrei i que no coneix els costums de la terra i després ve a Catalunya. Són coses de la narració, ves. Exacte el personatge Don Quixot es un desgraciat castellà que nomes fa el tonto, i parla bé de Barcelona. Aquí hi ha la gràcia del Quixot. "Recupera el seny a Barcelona" Si, i la mort espiritual, com tu molt bé dius. Per què? Això ha de tenir un sentit.
Parlo del que hi havia abans de Nova Ámsterdam. Ja ho saps! Cap document en catala. Cap no ho sé, però bé que la censura s'ha carregat el segle d'Or català traduint-lo al castellà. Llegeix els article "Amagau lo Valencià”! Referencia als catalans? Per ara hi ha les banderes dels mapes recollits per en Guillot que tu no vols contemplar. Manhattan i la Costa Est dels futurs EUA plenes de banderes catalanes. Sí, sé llatí. Sóc filòleg clàssic. Recordes molt bé que hi havies comentaris que desmuntaven les tesis de NH, però no en saps l'argument de ni un. Curiós. Buda: no hi ha cap conclusió. Hi ha investigació i encara no s'ha arribat a cap conclusió més o menys definitiva, pel que jo sé. Mètode Científic. Busca la conferència de l'Albert Fortuna sobre ixò. També la ots trobar a la crònica del simposi de l'any passat. Cap actitud determinista. Si es troben altres explicacions que ens descobreixin la veritat dels fets s'hauran d'acceptar.
Francesc: Los reyes de la casa de Trastámara eran Trastámaras por definición de los historiadores, pero los de Castilla eran la Casa real de Castilla y como tales usaban sus armas, y los que luego suben al trono de Aragón (y dominios asociados: condado de Barcelona, reino de Mallorca, reino de Valencia) eran la Casa real de Aragón y como tal usaban sus blasones, enseñas, banderas y sellos.
Francisco I de Francia usaba la referencia de Angulema antes de subir al trono de Francia porque Angulema era su señorío, pero él era de la casa real de Francia, igual que su prima Claudia. Esto es igualmente válido para los reyes de Inglaterra posteriores a Enrique VII. No usaban el apelativo Tudor, sino su título de Inglaterra, y así María Tudor era María de Inglaterra, mujer que fue de Felipe II antes de que Felipe II usase ese numeral.
Bilbeny no es un experto en Cristóbal Colón de ninguna manera. Por mucha controversia que haya sobre los orígenes del navegante, lo más razonable es pensar que era de Génova o alrededores, como atestiguan hechos tan obvios como el Documento Assereto o los testamentos del propio almirante. También decían que era genovés gente como Gonzalo Fernández de Oviedo, que conoció en persona al almirante y a tantísima gente (el duque de Calabria, el duque de Borbón, Hernán Cortés, Bartolomé de las Casas, Mercurino Gattinara, y un etcétera absurdamente largo), aunque Oviedo era de la opinión que el marino debía ser de Cogoleto. Oviedo era perfectamente capaz de identificar la procedencia de cualquier italiano, pues estuvo en Italia, en Milán, en la corte de Ludovico el Moro, y también en Génova y más lugares.
Sobre el Lazarillo y las "catalanadas", no son más que sesgos de los investigadores del INH. El castellano del siglo XVI usaba términos bien distintos de los que usamos hoy en día, algunos de los cuales han caído en desuso o directamente en la sepultura del olvido. Si se miran esos textos y se contrastan las "catalanadas" en el CORDE se puede encontrar que esos términos aparecen multitud de veces en varios autores de la época: Francisco de Enzinas, Alfonso de Valdés, Cristóbal de Villalón, Diego Hurtado de Mendoza, Juan Justiniano (este ilustre era profesor en Valencia pero era de familia genovesa de los Guistiniani señores de Quíos), Gonzalo de Oviedo y otros tantos.
Voy a hacer notar que el Lazarillo de Tormes tiene su más importante circulación inicial fuera de la Península Ibérica, destacando en especial Flandes y la cuenca del Rin. Las ediciones que nos han llegado de 1554 son relativamente tardías: en 1553 hubo dos ediciones en Amberes, pero antes tuvo que haber, como mínimo tres ediciones (la princeps, una edición de 1551 y una de 1552, probablemente salidas de Estrasbugo, Basilea y/o Colonia). Es más, el texto de una de las ediciones de 1553 lo conocemos gracias a que Bonaventura Carles Aribau hizo una edición siguiendo ese texto, aunque no sepamos dónde tuvo acceso a él, pero podemos suponer con un aceptable grado de certeza que fue en Madrid, París, o Londres, si tomamos en consideración las ediciones que cita en la introducción.
Nueva Amsterdam es una colonia muy tardía y no es, ni por asomo, la primera. La fundan colonos holandeses que no tenían vinculación con las Españas y que nada querían saber de ellas. No sólo Harlem tiene nombre holandés Brooklyn es una adaptación inglesa de Breukelen, no nos olvidemos.
Lo de los mapas y las banderas: esas "banderas catalanas" no son más que relleno para hacer bonito, igual que los escudos de Persia, China, o el reino del Preste Juan. Puedes contrastar estos datos con los mapas presentes en los Neerlandica Monumenta Cartographica o los Portugaliae Monumenta Cartographica, no te debería costar encontrar esos libros.
.
1.Questio del pont. Hi passes, el travesses. Dura anys i panys. Murs sòlids. També el ferm. Es truca l'enginyer si el pont s'esquerda. O és que per qualsevol cosa hem de trucar un tècnic. Truques lel tècnic quan la cosa no funciona, no? Doncs és això mateix el que es fa des de Nova Història.
2 A veure, que no siguis expert d'en Colom no vol dir que no puguis respondre les afirmacions que jo he posat. No fugis d'estudi. Per què no les vols comentar? Que et fa por, potser? Jo tampoc en sóc expert, Però les conec molt bé, les teories, perquè les he estudiades. En Bilbeny ÉS UN EXPERT sobre en Colom. I quan dic un expert és que és un expert. Només cal que llegeixis en "Colom, Príncep de Catalunya” o "Totes les preguntes sobre en C. Colom” o "La Brevísima Relació sobre la Destrucció de la Història”. "Del Príncep de Catalunya” hi ha més de dos mil notes i de la "Brevísima” no sé si gairebé cnc-cents llibres consultats. Després de cada frase, una nota apeu de pàgina. I busca per aquí els seus articles, per exemple, sobre n'Eimeric Despuig.. També una quantitat de notes que fan feredat o el llibre sobre la Sardana. El mateix. Aixa és com fa la feina un científic. El que fa la censura és manipular. I és manipula la realitat. I quan es manipula, es manipula allò que d'un conjunt no es vol que aparegui. Però les manipulacions sempre deixen rastre. Allò que es descobreix abans un mentider que un coix. Tot allò que dissona en un relat que s¡aparta del sentit comú, de la versemblança, de la lògica dels fets, ha de ser revisat en profunditat.Altra cosa és la destrucció. Destrucció de documents, de milers de documents. Que també n'hi ha hagut. .
3.- « Nen de bolquers » és un insult? «Covards» també? Es clar, els que insulten i no donen la cara i s'amaguen rera un pseudònim... Això no és covardia? Diu una realitat.
4.-Per què són imaginàries les catalanades? Per què? Demostra-ho Vinga comenta'n vint, per exemple. Et desafio. Escriu-ne vint i les comentem..
5.-.-El Quixot el tinc llegit i rellegit, gràcies. Que et sembla en Rocaguinarda? Está lloant un enemic de la monarquia! Per què el Quixot recupera el seny a Barcelona? Per què és tan realista l'estada del Quixot a Barcelona? I allò dels cortesos catalans, gent enutjada, terrible, pacífica, suau; gent que amb facilitat dóna la vida per l'honra, i per defensar totes dues, s'avancen a si mateixos, que es com avançar-se a totes les nacions del món” Això ho diria un castellà de l'època? La seva partida de naixement a Alcalà es una falsificació i tothom ho sap i tanmateix encara hom s'entesta de fer-lo d'Alcalà. Per què? Elogia Barcelona, València, Nàpols, totes elles ciutats de la nostra confederació. La seva mare és qui des de València intercedeix davant del virrei perquè alliberin en Sirvent d'Alger. Considera El Regne de València la seva pàtria. Era en Joan Miquel Sirvent de Xixona, una familia noble procedent de Puigcerdà.
6.-Nova Holanda, en efecte, Nova Àmsterdam. Encara Nova York té el barri de Harlem, una ciutat holandesa. És que parlem d'abans de Nova Àmsterdam. És a dir, de la primera colònia hispana, perquè aquell territori de primer va pertànyer al rei de les Espanyes. Carles i Felip. I, precisament els mapes del XVI i del XVII omplen amb banderes catalanes tota la Costa Est de Nordamèrica.
6.-"Dubito” que la teva gràcia faci gràcia.
7.-Això que dius és una falsia, de dalt a baix. Què deien, segons tu, els comentaris esborrats? Alguna cosa podràs recordar, no ?
8.- En efecte, hi ha una bandera catalana a la ciutat de Buda, dins de Budapest. Això va sorpendre un senyor anglès i ens ho va fer partícip al simposi de l'any passat. La qüestió encara està molt verda. El comunicant postula que pot tenir a veure amb Violant d'Hungria del XIII, o d'una princesa napolitana del casal català de Nàpols que es va casar amb el rei Matias Corbí d'Hongria i, finalment, amb el fet que hi va haver una emigració catalana al segle XVII cap a Hongria. O potser es tracta d'exilats després de la Guerra de Successió.
D'acord, Arturo. Molt bé. Ara: Felip Vè de Castella i IV de Catalunya i Aragó, sabia molt bé a quina casa reial pertanyia: la casa de Borbó. O Enric de Bolingbrooke o Enric IV. O la reina Maria Tudor. O Francesc I de Valois. O l'Alfons Felip d'Aragó-Gurrea-Torrelles (Ferran Cortès, nascut a Saragossa), o Felipa de Coïmbra/Avís i Urgell . Ells també ho sabien O l'emperador Frederic II Hohenstaufen. I no cal dir Lluís XIV de Borbó o el mateix Pere terç --com elll s'anomenava-- el Cerimoniós, qui va fer fer l'arbre geneològic, que es conservava a Poblet, de la seva família fins a Guifré per la banda paterna i Asnar Galindo per la banda materna. En canvi, sembla que, cinquanta anys després no consta enlloc que Ferran I d'Aragó sabés que era un Trastàmara. Ni tampoc que ho sabés Alfons, ni Joan II ni Ferran II. O podem dir que aquest fet, a diferència dels reis i prínceps suara esmentats, no consta entre la documentació contemporània. I, es clar, també hi ha la possibilitat que, a la vista de la manca de documentació en aquest sentit, no fossin Trastàmares..
Ah, Jordi, i encara una altra cosa. Sobre el paper del senyor Ruíz-Domènec i de la senyora Consuelo Varela llegeix, si us plau, l'article d'en Pep Mayolas intitulat "De debò volien descobrir en Colom?", en el qual m'he basat jo. L'autor hi fa una bona crítica de les argumentacions que aquests investigadors oficials defensen en unes intervencions a la Vanguardia dels Godó. .
Ah, Jordi! Quins comentaris s'han esborrat? Sobre què parlaven? Això de "fes clic per veure el comentari" és censura? De debò t'ho creus? Però si es podien llegir! I saps perfectament que allò que s'ha esborrat ha estat així perquè eren comentaris especialment ofensius i adreçats "ad hominem" i no complien les normes de comportament aquí sota especificades..Estigues segur que els teus ni els del senyor Arturo Rodríguez no ho seran. Per què? Perquè no ataquen directament la persona.
No, Jordi. Jo parlo de la gent que ha treballat en coses d'heràldica. Jo observo les persones que hi han treballat i han fet les coses bé. Seguint elk mètode científic. Exactament, què vols dir amb el terme "qualificat"? Qui és que "qualifica qui?" En base a què? Posem per cas, però, gent "qualificada": La senyora Consuelo Varela o el professor de la universitat senyor Ruíz Domènec, per exemple. Aquestes persones encara ara defensen que un Colombo estranger i de classe humil, teixidor d'ofici, i genovès, aconsegueix amb 21 anys ser capità de vaixell i, el millor cosmògraf i que s'emparenta amb la reialesa de Portugal i aconsegueix els títols més importants de la Nació Catalana com Almirall General, Virrei i Governador General a perpetuïtat per a ell i les seva descendència fins a la fi dels temps. Uns càrrecs, reservats exclusivament per a l'alta noblesa i reialesa del país... I això resulta que ho aconsegueix una persona estrangera i no noble i gairebé analfabeta. Això és el que defensen aquestes persones qualificades. M'agradaria que tu donessis la teva opinió, d'això, és a saber, si tenen trellat les tesis sobre en Colom que defensen aquests experts. Et sembla que estan qualificats? D'altra banda has llegit els treballs de l'Ivan Jiménez, en Bilbeny o d'en Juanjo Albinyana? Me'n podries si us plau donar la teva opinió?. Jo sóc com tothom i faig servir el raonament més bé o més o no tant. I miro de dilucidar si un fet o conjunt de fets grinyolern o no i miro d'apartar al màxim els meus apriorismes.Mira, m'encantaria dir que els catalans van anar a Amèrica i es van comportar com a cavallers amb els nadius. M'encantaria que hagués estat així. Però tot apunta a pensar que els catalans --o molts catalans-- van fer exactament el contrari (en Colom, en Joan Cristòfor Colom i Bertran,el descobridor no). És a dir, que eren esclavistes i van cometre matances esfereïdores a Amèrica, tal com relata el pare Cases en una obra traduïda al castellà i plena de catalanades. També podria dir que un dels puntals de la riquesa econòmica de Catalunya va ser el tràfic d'esclaus subsaharians des de la descoberta, i abans, fins al segle XIX. Un Xifré, un Güell, un Ramon Martí, un Antoni López en serien els individus més coneguits i fins i tot hi ha monuments a Barcelona que els recorden! I pensar que en Verdaguer, el pare de la Renaixença va navegar amb els vaixells d'en López! No en sabia res en Verdaguer de l'"ofici" d'en López, el seu senyor? No m'estranya que a en Verdaguer li passés el que li va passar a mitjan segle XIX! És que és perquè se't giri el cervell!!. Et sembla que això que van fer els "meus" m'agrada? Et sembla que m'agrada que a Barcelona molts prohoms de l'alta burgesia nostrada i eclesiàstics de gran volada i l'Institut Català de Sant Isidre constituïsssin el 1871 la Lliga antiabolicionista???. El 1871! S'ha de ser miserable, collons!!! Doncs tots aquests eren catalans. Més coses. Què hem de dir d'un Leonardo que resulta que té escut i aquest escut són les barres catalanes??? Què en diries tu? I d'un Cortès que també té al mig del seu escut les quatre barres? I d'una obra de Cervantes, que defensa els catalans a mort i fins i tot els seus literats, plena i replena de catalanades i errors de traducció, com també li passa al Llàtzer de Tormos, la Celestina o a en Baltasar Gracián!!! Et sembla que tot això m'agrada? És a dir que a una certa edat de la vida algú o alguns et trenquin els esquemes i el sistema de creences personal perquè han descobert la veritat dels fets, que et trenquin els esquemes amb què sempre has funcionat? I damunt, haver-ho d'explicar a una família, a uns amics a una societat que encara no està gens avesada perquè li trenquin el seu sistema de creences format a la infantesa, a l'adolescència i a la primera joventut? No viuria més tranquil? No hi viuríem tots, davant dels problemes i conflictes que qui més qui menys tothom té en la seva vida quotidiana? Doncs bé, tot això que he dit més amunt no s'ha de revisar? Qualificat jo per determinar experts en filologia o en història? No, ni m'interessa. En tot cas, jo faig la meva qualificació personal d'investigadors atenent a la quantitat i qualitat de la informació que aporten i a la plausibilitat dels seus arguments. I això ho faig jo i ho fa ja moltíssima gent. Per sort, no sóc l'únic. I hi ha persones que han fet i fan un gran treball. Hi ha carretades de persones que de fa temps que comencen a dubtar del relat històric o filològic que els ha arribat i investiguen pel seu compte..Doncs sí, la bandera dels Estats Units és molt probable que vingui de la catalana.Tens el llibre de l'Enric Guillot La descoberta catalana d'Amèrica, una història reescrita pels castellans?Has contemplat els mapes i quines banderes hio ha? En aquest sentit, també et recomano la comunicació d'en Joan Canadell presentada al Simposi d'enguany. Quan es pengin totes al web, et demanaria que l'escoltessis. O bé que la llegeixis quan es publiqui per escrit..D'altra banda, vols dir que té gaire gràcia el que em dius que he de fer? Mira. Dubito. Salutacions.
Francesc: Como te he dicho antes, el concepto de Casa de Trastámara, Casa de Borgoña, Casa de Avis, Casa de Borbón, etc es una convención historiográfica para distinguir ramas de un árbol genealógico. Los reyes o sus parientes se denominaban por el título del territorio: Enrique de Castilla, Pedro de Castilla, Fernando de Aragón, María de Inglaterra, Luis de Francia...
Aleshores, Arturo, sembla que no hi ha cap registre que indiqui que els reis esmentats s'anomenen, de la forma que sigui, Trastàmara, no? Salutacions.
Sí, en Bilbeny, sobretot, que s'ho ha mirat tot. L'Ivan Giménez o en Joanjo Albinyana.
Francesc 2: Ninguno de esos reyes tenía el título de conde de Trastámara. A la dinastía se la ha llamado Trastámara porque su fundador, antes de ser rey, tenía el título de conde de Trastámara, de la misma manera que a la dinastía Borbón se le llama así porque ese era el señorío de su fundador.
Cuando Enrique II usurpa la corona a Pedro I, el título de Trastámara que tenía Enrique pasa a ser parte del patrimonio de la Corona, aunque luego Juan II de Castilla conceda ese título a otra persona y lo haga a título hereditario. Incluso Enrique II cedió el condado de Trastámara a Bertrand du Guesclin de forma vitalicia, título que luego volvió a la corona.
http://corpus.rae.es/cordenet.html
Ahí tienes el CORDE. La búsqueda que yo he hecho ha sido "Trastámara" (con mayúscula y acento, que no arrojaba resultados) y "trastamara" (minúscula y sin acento, que da 12 casos en 6 documentos, de 6 autores distintos).
Bon dia, Arturo. Aleshores, Ferran I i Alfons i tota la pesca eren o no comtes de Trastàmara? D'altra banda, en els documents del corde que has consultat, hi apareixen els reis citats, autoanoment-se comtes de Trastàmara o bé indicant d'alguna manera el seu origen Trastàmara? Salutacions.
Per cert, Jordi, el llibre tractat d'Armoria ha servit a la investigadora Montse Montesinos per descobrir un papa d'origen català: Nicolau V. Aquest papa va beatificar Teresa de Jesús, Francesc Xavier i Ignasi de Loiola.
Jordi, bon dia. Dit amb tot l'afecte: em sembla que parles amb ironia, oi? Ja m'està bé. La veritat és que hi ha col·laboradors d'aquest web que són realment experts en heràldica. Jo, no. Ni de bon tros. A mi només se m'acut ara una obra d'en Martí de Riquer que s'intitula Heràldica Catalana. I,és clar, tota l'obra de l'Armand de Fluvià. Però n'hi ha un feix, d'obres sobre heràldica en els països que ens enrevolten. De casa nostra, també et sé recomanar el llibre del segle XVII romàs inèdit --feliçment?-- d'en Jaume Ramon Vila. S'intitula "Tractat d'armoria". També és important l'Armorial de Gelre del segle XIV, segons que he vist a la wickipèdia. Per què no cerques a la xarxa la pàgina web que s'intitula Heràldica de la Gran Enciclopèdia Catalana? Allí hi trobaràs molta més informació. Salutacions.
Francesc 2: El concepto de Casa de Trastámara (igual que Casa de Borgoña o Casa Tudor) es una convención historiográfica a posteriori, pues en su época lo que usaban era la denominación del reino: Enrique de Castilla, Alfonso de Aragón, María de Inglaterra, etc.
Acabo de echar un vistazo al CORDE para ver cuántas veces aparece el concepto "Trastámara", y de 1300 a 1700. 12 casos en seis documentos, y ninguno de ellos acompañado de "casa". En todos los casos es "conde de Trastámara" o "el conde x de Trastámara". Lo dicho, la denominación "Casa de Trastámara" es un concepto que hemos desarrollado los historiadores para distinguir la rama enriqueña de la rama petrista, pero no existía sino la idea de reyes de Castilla, familia real, etc.
Sobre el no poner brisuras, no deja de ser normal. Enrique pasó de ser "el hijo bastardo del rey Alfonso" a ser el rey de Castilla, así que es comprensible que usase las armas plenas de la corona de Castilla. Además, no olvidemos que se ocuparon de ganar legitimidad dinástica cuando un nieto de Enrique II casa con una nieta de Pedro I.
En resumen: la Casa de Trastámara no usaba esa denominación, pues no tenían conciencia de ser una dinastía distinta, así que usaban su título sin más. (Lo mismo sirve para la casa de Valois, la de Tudor, o la de Avis).
Bona tarda, Arturo,Sí em sembla estrany, com vós dieu, que no hi hagi cap brisura en els símbols heràldics de Ferran I i els seus successors que indiqui la casa comtal de procedència, que per cert, sembla que no tenien escut propi. Una casa comtal sense escut propi al segle XIV i XV és, si més no, curiós..A més a més penso que la qüestió clau és trobar testimonis antics i fiables que diguin explícitament que en Ferran I, Alfons, Joan sens Fe i el rei Ferran II eren trastàmares. Qui ho diu? En llibres impresos de la segona meitat del XVI? En llibres manuscrits? En quins documents apareix aquesta denominació? Quan? On es troben? I sobretot, cal saber si ells mateixos s' autodenominaven així.I és clar, com sempre cal saber i demostrar si hi ha intervingut o no la mà de la censura o no.
Deixo de banda, altrament, això de la casa regnant de Castella i Aragó, (és a dir la casa que regna al regne, només, d'Aragó, en paral.lel al regne de València o de Mallorques,o Principat/Regne de Catalunya, cap d'els quals estava supeditat a un altre, com sabem) perquè també ja n'hem parlat prou. Salutacions.
Francesc: Vamos a no confundir las cosas. Algunas puntualizaciones sobre el título de conde de Trastámara:
El título, en su más reciente creación, data de 1445. Sin embargo, el título había sido creado con anterioridad en más de una ocasión, en uno de los casos a favor de Enrique, uno de los numerosos hijos que tuvo el rey Alfonso XI de Castilla con Leonor de Guzmán. Lo de que un título se cree en distintas ocasiones no es raro, piensa en el título de duque de Cádiz, que ha aparecido y desaparecido varias veces. Alfonso no recibe el título de conde de Trastámara en 1445, sino que lo crea Juan II de Castilla en esa fecha a favor de un Osorio.
A la casa real reinante en Castilla y Aragón a finales de la Edad Media se la denomina Casa de Trastámara porque Enrique II era conde de Trastámara en el momento en que se lanza a usurpar el trono de su hermano el legítimo rey de Castilla Pedro I.
De la misma manera, en Portugal se habla de la Casa de Avis, que no deja de ser parte de la Casa de Borgoña en función de que Juan I era maestre de la orden de Avis antes de acceder al trono. En ambos casos creo que se debería de hablar de Casa de Borgoña o casa de Borgña-Trastámara en uno y Borgoña-Trastámara en otro, de la misma manera que en Francia se habla de los Capetos directos, Valois (rama de los capetos), Valois-Angulema, etc, siendo todos ellos de la Casa de los Capeto.
Que usasen las armas de los reinos que gobernaban es lo normal, los escudos de armas dan más legitimidad y muestran continuidad. Lo mismo hacía la Casa de Avis en Portugal, que usaba los escudos de Portugal sin ningún tipo de distinción en el caso de los reyes, si bien en justicia deberían haber usado algún tipo de brisura por ser rama bastarda.
Bon dia, Arturo. Bé, potser teniu raó quant a la cosa de legitimitat. Des del meu humil punt de vista, es pot entendre que un rei suposadament d'origen foraster i fundador d'una nova dinastia en el nou país on ha d'exercir el seu poder abraci només els senyals heràldics d'aquest nou país. Entre altres coses, segurament perquè el(s) parlament(s) del nou país així li ho devia(en) obligar. Però també hi ha les armes estrictament personals. D'altra banda, és curiós que Pere III el Cerimoniós incorpori en la seva armadura, a banda de les barres, el senyal dels reis d'Aragó antics: la creu d'Ainsa, si no vaig errat –o potser els qautre caps de moro, ara no me'n recordo--. I es clar, no cal ni parlar de Carles I i els seus successors àustries. Les respectives ensenyes recullen tots els senyals heràldics dels territoris que dominen. Unes ensenyes immenses, llarguíssimes, que causa mareig contemplar-les. I encara passa el mateix amb els Borbons... fins a Isabel II! Encara més coses, en Cesc Garrido ens informa que Ferran I era de Tamarit de Llitera i no ostenta, pel que he vist a la wickipèdia, com a senyal heràldic, els signes dels reis d'Aragó antics (i això suposant que Tamarit formés part aleshores d'Aragó, sobre el qual fet també hi ha una llarga polèmica en la qual també em fa mandra entrar-hi, perquè també ja se n'ha parlat a bastament en aquest web) ni els suposats senyals dels reis de Castella. En canvi, el Cerimoniós sí, pel que fa als primers. Per què no els ostenta en Ferran? Qüestió del títol Trastàmara. Dieu que el títol en si va ser creat en 1445. Bé, aleshores hem de concloure que Ferran I i Alfons el Magnànim no eren Trastàmares, El segon, si més no, fins l'any 1445. Alfons conquereix el Regne de Nàpols sense saber que era un Trastàmara! Com tampoc ho sabia el seu pare! Ho eren, però no ho sabien! Costa de creure, això. Però suposem que sí, que Alfons el 1445 rep el títol de Trastàmara. Suposem-ho. La pregunta que ve a continuació és òbvia. Hi ha algun document que ho certifiqui o que algun cronista en digui alguna cosa,, a la seva crònica, de l'atorgament d'aquest títol a Alfons III de Catalunya i IV d'Aragó?Jo, des de la meva ignorància, ho desconec. Mai no n'he sentit a parlar. Sembla, doncs, que té raó en Cesc Garrido quan ens adverteix que això de Trastàmara és un intent de castellanitzar la nova dinastia.Talment com si algú volgués fer entrar amb calçador Castella en les conquestes italianes d'Alfons i, d'aquesta manera, fer partícip Castella i el castellà én el món del Renaixement (un Juan de Mena, un marqués de Santillana, un Jorge Manrique)... Res més, per ara, Arturo.. Salutacions cordials
Francesc 2:
A mí me parece normalísimo que usasen las armas de los reinos que gobernaban, es una forma de dar continuidad y ganar legitimidad. No olvidemos que los Trastámara proceden de Enrique II de Castilla, hijo bastardo de Alfonso XI y Leonor de Guzmán. Uno de los hijos bastardos, que Alfonso tuvo 12 con doña Leonor. Aún con ello, ramas menores de los Trastámara usaronvariaciones de las armas de Castilla y León (tal es el caso de los Enríquez, cuyas armas son de León mantelado de Castilla).
El título de Trastámara de 1445 es la creación más reciente, pero antes tuvo varios poseedores y solía ir vinculado a Lemos y Sarria.
Bona nit, Arturo. Mercès per la vostra explicació. No ho sabia. Bé, d'altra banda cal dir que no són les barres dels reis d'Aragó antics, ans les barres dels prínceps coneguts per nosaltres com Comtes de Barcelona. Hi ha molts testimonis sobre això. Molts d'ells aragonesos. D'altra banda, en aquest web ja se n'ha parlat a balquena, sobre aquesta polèmica. No hi hauríem d'entrar de nou. Ja tenim l'entrada https://www.inh.cat/articles/Reis-d'Arago,-de-la-Corona-d'Arago,-o-Reis-de-Catalunya-. Fa molta mandra,tornar-hi de nou, la veritat. El que sí que em sorprèn, en vista del que en Cesc Garrido ens explica, és que si Alfons fos un Trastàmara, el fet hauria de quedar reflectit en el seu escut d'armes. Però aquest escut són els pals de gules vermells amb fons d'or. Fins i tot, pel que he vist a la wickipèdia, el seu pare Ferran I hi és representat només amb les quatre barres. ¿Com és que no hi ha cap senyal heràldic que n'indiqui l'origen Trastàmara? D'altra banda, veig també a la wickipèdia que els comtes de Trastàmara no tenien, pel que es veu, escut propi. Llur escut era el de Castella i Lleó. Per què? Salutacions.
Francesc2: El condado de Trastámara está en Galicia y son las tierras más al norte del río Tambre. El título lo ostentaba el linaje de los Osorio junto con los títulos de conde de Lemos y conde de Sarria.
Sobre por qué usa Alfonso V el Magnánimo las barras de Aragón como escudo, la explicación es muy pedestre, porque es el rey de Aragón, por mucho que sea de la Casa de Trástamara, que no deja de ser la Casa de Borgoña. El mismo razonamiento vale para el rey Jacobo I de Inglaterra y VI de Escocia y sus usos heráldicos.
Comtat de Trastàmara, és un títol nobiliari espanyol concedit el dia 4 de febrer de 1445 a San Martín de Valdeiglesias pel rei, Joan II de Castella,
Si segueixes una mica el fil del l'Ivan, només sentir nomenar a en Joan II de Castella ja t'en pots pensar una
A mi em sembla que el que han fet (els inventors de la història) amb del comte de Trastámara és un paral·lelisme o un simetria conceptual, és a dir, aquí tenim un Comte de Barcelona que esdevé Rei d'Aragó, doncs ells també tenen un Comte de Trastàmara que esdevé en Rei de Castella.
Han copiat la seqüència. Comte de Barcelona és a Comte de Trastàmara i Rei d'Aragó és a Rei de Castella.
Potser a la guerra civil catalana el que va passar és que els catalans del principat van voler treure la familia Aragó i posar a la familia Urgell, però els historiadors ens han col·locat en mig de l'embolic als Trastàmara . Estan una mica col·locats amb calçador em sembla al mi.
Pensem-hi un minut, o dos.
El que és sorprenent és que quan Alfons el Magnànim conquesta Nàpols i construeix l'Arc de Triomf al Castell Nou per perpetuar a la seva persona associada a l'èxit de la victòria, només esculpeix un únic escut d'armes. Els quatre pals catalans.
Però no era Trastàmara ?... o és que els Trastàmara també usaven els quatre pals catalans?
D'acord, Cesc,
No sabia que el pare d'en Ferran I hagués nascut a Tamarit de Llitera. Ni que l'avi ho hagués fet a Sevilla. El que em té encuriosit és això del preceptor Rodrigo Álvarez, comte de Trastàmara, per a Enric II. Aleshores s'imposa la pregunta següent: on és el comtat de Trastàmara?
Rascant una mica en els Tratàmara, i concretament en el pare i l'avi d'en Ferran I o d'Antequera he trobat això:
El pare d'en Ferran I fou Joan I de Castella (Trastàmara) però curiosament neix a Tamarit de Llitera o Epila, per tant a Aragó o Catalunya ( com vulguem dir-ho)
L'avi d'en Ferràn d'Antequera – Enric II de Castella (Trastàmara) - neix el 1336 a Sevilla a l'època que els mercedaris tenien convent a Sevilla (els mercedaris tenien convent a Sevilla des de 1245-1260 fundat per Fra Guillem d'en Bas).
A més a més sabem que el retrat d'Enric II de Castella( Trastàmara) el va fer un català, en Jaume Serra al retaule de – La virgen de Tobed
Enric II de Castella fou el primer rei Trastàmara, per que:
per ordre expressa del seu pare l' infant Enric, va ser criat i educat pel preceptor reial Rodrigo Álvarez, comte de Trastàmara i parent seu.
Les armes que sempre s'associen a Enric II de Castella (Trastàmara) son les de Castella i Lleó.
El Magnànim no feia servir les armes de Castella i Lleó
D'acord, Cesc. Les preguntes que jo formulo són les següents: què vol dir "Trastàmara"? Qui és el primer a parlar-ne? Quan? Per què? Algú ho sap?
Francesc, és que a mi aquest tema de les families em crida l'atenció. A més a més de tot el que he dit dels parents de Ferran I anteriorment, la pregunta clau és la següent:
Quin escut d'armes utilitzava Alfons el Magnànim? Resposta: Les quatre barres a seques.
Podríem dir que Carles I era un Aragó ?. Jo penso que si, però el seu avi Maximilià que era un Habsburg va ser Emperador, per tant penso que Carles I va preferir prendre el nom d'Habsburg, però malgrat tot Carles I, utilitzava l'escuts d'armes dels seus diferents llinatges. Les quatre barres incloses.
Insisteixo: Alfons el Magnànim en el seu escut d'armes no utilitzava cap color Trastàmara, si és que hi ha hagut mai algun color Trastàmara
Sí, cert, Cesc. Mercès pel matís. No hi vaig parar prou atenció.
Francesc, estàs insistint en que Alfons el Magnànim era un Trastámara entenent que el seu pare Ferran I, el guanyador per punts a Casp (tal com ho enfoques) també ho era.
Ferran I era el nét d'en Pere Terç i fill d'Elionor d'Aragó. Els reis catalans Martí l'humà i Joan el caçador foren els seus oncles.
Em sembla que l'apel·latiu - Trastàmara - sobre la reialesa després del Compromís de Casp és un intent de remarcar que la Corona catalana o Corona d'Aragó s'havia castellanitzat. És una maniobra
Ferran I, el seu fill Joan, el seu fill Alfons, el seu nét Ferran II, la germana s'aquest últim Joana reina de Nàpols etc, etc són identificats amb l'apel·latiu d'Aragó a tot arreu. Si no recordo malament Alfons el Magnànim no s'identifica mai com a Trastàmara.
Si tens en compte que Alfons el Magnànim fou un Aragó és més fàcil entendre que en -Valla- era català
Ui, cert!
Excel·lent article Francesc; només cal que esmenis la data del pontificat del Papa Calixt III: és de1455 al 1458.......