Accediu  |  Registreu-vos-hi
"No saber el que ha succeït abans de nosaltres és com ser nens per sempre"
Ciceró (106 AC-43 AC) Escriptor, orador i polític
ARTICLES » 27-03-2014  |  MEMòRIA HISTòRICA
11168

Pel forat del pany... borbó o austriacista?

Article publicat per en Joan Pons Ribot al núm. 102 de la revista arenyenca "La Rierada", del 9 d'octubre del 1999, a partir d'un treball de feia almenys 30 anys, sobre una recerca de tota la vida del seu pare Josep Maria Pons i Guri


Durant la Guerra de Successió (1702-1714), la majoria d'arenyencs es significava a favor de la Casa d'Àustria. No es tracta, ara, de fer història ni saber què representava per a Catalunya aquella guerra. Parlarem de la seva conseqüència als panys de les portes de les cases o, millor dit, als escuts de pany.

Després de la guerra, a molts llocs de Catalunya, els partidaris de la casa d'Àustria o els partidaris dels borbons anaven mostrant la seva preferència per mitjà dels panys de les portes de llurs cases, concretament a l'escut, peça exterior decorativa. Fent un repàs pels carrers de la vila, encara podem trobar unes quantes peces, totes en cases antigues de construcció popular, a les quals, amb més o menys estilització, es reprodueix l'emblema de la Casa d'Austria amb la base de l'àliga bicèfala o, per contra, la flor de lis, símbol de la dinastia borbònica.

Les plaquetes o escuts que es troben actualment no són de massa qualitat, però anys enrere encara se'n trobava alguna de determinat mèrit artístic, com a can Durall, al carrer de la Perera. Hi ha, de l'un i l'altre bàndol, models molt semblants, però cap d'exacte, atès el seu procés de fabricació, totalment artesà. Hi ha també importants variacions en el disseny (en reproduïm alguns). 

Els pro-Àustria

Es dedueix que no tingué massa o gens importància per als vencedors d'aquella guerra el fet que moltes cases els mostressin la seva tendència contrària, posant l'àliga bicèfala en un lloc tan visible com és el pany.

part1.png

Partidaris de la Casa d'Àustria



A Arenys eren predominants els escuts pro-Àustria. Fent un recorregut pel nucli antic, encara podem trobar l'àliga de dos caps a algunes cases: al carrer de l'Església, als núms. 7, 16, 23 i 30; a la riera Bisbe Pol, 83; a la riera Pare Fita, 4 (el que hi hagué al núm. 20 ha estat arrencat); al carrer de la Perera, 18 (s'han arrencat als núms 11 i 21); al carrer d'Andreu Guri, 19, 64 i 65; al rial Sa Clavella, 29; al carrer d'Avall, 38, 40, 41 i 44; al carrer de Sant Joan, 4; al de la Torre, 37 (és el més maco); etc.

Tret d'unes quantes cases velles (totes ronden els 300 anys), l'emblema ha anat desapareixent. Ja no es troba a cap de les construccions fetes de molts anys cap ací, a excepció d'alguna reconstrucció. Per postres, els darrers anys s'hi han afegit els col·leccionistes. 

Els pro-borbons

Els filipistes, partidaris del rey Felip V, també anaven exposant, a través dels anys, les seves preferències a l'entrada de llurs cases. Tot i ser els guanyadors, eren minoritaris, i també en trobem constància a diferents cases, amb l'estilització de la borbònica flor de lis als seus panys. 


Partidaris dels borbons


N'hem trobat, encara, als carrers de l'Església, núms. 31, 37, 39 i 65; al de Sant Francesc, 8; al carrer d'Avall, 34; al d'Andreu Guri, 57; al carrrer de la Torre, 1, 38, 40, 44 i 45, entre altres.

Durant prop de 300 anys, uns més i uns menys temps, han conviscut porta per porta, sembla ser que amb tota tolerància, uns símbols de significació política contradictòria, i que, en alguns moments, pot haver estat molt accentuada. Han superat guerres i altres avatars, però la majoria ha deixat d'existir per raons estrictament urbanístiques. Vist amb la perspectiva d'avui, quan encara hi ha gent que fa "mala cara" al veí que és d'un "altre" partit —o equip de futbol—, pot sorprendre el grau de respecte i democràcia que, a vegades, surt pel forat del pany.

Joan Pons



Autor: Joan Pons




versió per imprimir

  1. jaume de Bargas i Fàbregas
    23-04-2014 16:44

    Hola he llegit l? article de la rierada sobre els escuts de pany, realment molt interessant, sobretot per una persona com jo, que m? apassiona tot el que te a veure amb el pany i la clau, fins al punt que he fet un museu sobre l? historia del pany i la clau a Calafell, i el podeu visitar escrivint un mail a artesans@hotmail.es .Una historia la del pany i la clau que es remunta a l? antic egipci. Us voldria demanar permís per publicar l? article al meu bloc, et deixo l? adreça per si el voleu visitar : http://cerradurasyllaves.blogspot.com.es/ Moltes Gràcies.

  2. Manel
    27-03-2014 17:10

    Darrerament, amb motiu del tricentenari del 1714, han sorgit diferents webs que en fan un estudi dient que això era "vox populi".. doncs bé: "Quod dei deo, quod Caesaris Caesari", la realitat és que als anys 60, quan ho va fer públic l'avi Pons, cap dels propietaris de les cases amb aquests panys coneixia el seu significat, i.. van quedar meravellats quan en Joan Pons o el seu pare els van explicar el significat dels guarda-panys i picaportes. Afegeixen alguns a internet que, tot i sent "vox populi", no hi ha cap document per a provar-ne el significat, atès que -per exemple- els Àustria també tenen la "flor de lis" al seu escut.. Bé la prova (fet parlant) en aquest cas, és a can Ramis.. que és on va iniciar l'estudi l'avi Pons. D'Arenys és l'expressió: "Vés a cobrar a can Ramis.." (amb el significat de què no es tenen diners i allà n'hi haurà per pagar-ho) .. A can Ramis, casa palau d'una família de pròcers, hi va sojornar el rei borbó Carles IV en un dels seus viatges, com ho reflecteixen les cadenes penjades sobre la porta principal (fet documentat també per en Joan Pons a La Rierada), però.. a can Ramis hi ha l'escut borbònic referenciat per l'avi Pons a les tres portes, a apart dels panys d'algunes arques del primer pis: Us imagineu al rei i a la seva comitiva passant a través d'unes portes amb un emblema que fos dels seus enemics?

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
34993
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
L'obra d'En Servent està condicionada per la censura i pel control ideològic? O és només una distracció...[+]
Tothom assegura que Jeronimus Bosch era un pintor flamenc, però en Pau Mora ha trobat una referència que ens fa...[+]
Si com exposa en Jordi Bilbeny, els Della Rovere són els Rovira de Morella, llavors Sixte IV hauria d’haver...[+]