Accediu  |  Registreu-vos-hi
"..el que realment va passar és només una petita part de tot el que va passar.
Tot en la història segueix sent incert, els esdeveniments més grans, així com la menor incidència."
Goethe
ARTICLES » 19-04-2024  |  CENSURA I LA MANIPULACIó
72

De la Inquisició al 155

Aprofitant la lectura del llibre d’En Jordi Bilbeny, «Inquisició i Decadència», En Xavier Domènech reflexiona sobre el patró destructor de l’estat espanyol envers els catalans i la seva cultura.

Al llibre (imprescindible) d’En Jordi Bilbeny Inquisició i decadència s'analitza d'una manera minuciosament documentada un fet gairebé "paranormal": ¿Com va ser possible que quan la cultura escrita catalana estava al seu apogeu, va caure en picat i gairebé va desaparèixer?

I com va ser possible que la cultura escrita castellana, fins llavors pràcticament inexistent, va arribar a cotes inimaginables, i en menys de 20 anys? El motiu no s'ha de buscar gaire lluny i les causes són prou conegudes perquè, amb variants, s'han anat reproduïnt constantment.

El motiu s'ha d'anar a buscar a l'any 1502, en la promulgació, per part dels Reis Catòlics, de la "Pragmática" que obligava a sol·licitar permís a les autoritats abans de publicar qualsevol llibre. Si el trobaven "inconvenient", no rebia llicència i no podia ser publicat.

En cas de "publicació sense llicència" els exemplars eren "cremats a la plaça". Les normes es van anar endurint: confiscació del patrimoni, desterraments, inquisidors escorcollant llibreries i impremtes i, com és habitual, crema de llibres en català (autoritzats en castellà).

No van faltar els mandats de reescriure llibres d'història ni les ordres taxatives a publicar exclusivament en castellà, ni les realitats distorsionades per fer-les coincidir amb el relat establert. El llibre aporta multitud d'exemples que aquí no és possible citar.

Quines van ser les conseqüències de tot això: moltes i de tot tipus, però s'hauria de destacar la por, la por a la repressió, la por a les conseqüències d'escriure i a publicar en català i la desaparició d'una gran quantitat d'obres en català, que no s'han pogut recuperar.

Les dades que presenta En Jordi Bilbeny al llibre són més que concloents: abans de "la Pragmàtica", les proporcions de llibres publicats (a València) eren 46% en català, 49% en llatí i 4% en castellà. Després de la Pragmàtica eren 13% català. 29% llatí i 58% castellà.

Creieu que aixó que ens arriba de fa 500 anys seria possible ara, en ple segle XXI, en la "democràcia plena"? Si fem cas a les mostres de "carinyo" que ha rebut el català quan s'ha permès la seva utilització al Congrés de Madrid, els constants apocalipsis que s'han desfermat contra l'ensenyament en català i l'ús del català en certes institucions pùbliques, els tribunals que apliquen legalitats paral·leles (ja en temps de "la Pragmàtica", diputats i consellers catalans es van queixar, sense cap resultat, de "l'abús que els inquisidors feien de les atribucions de llur ofici" i que "es posaven en afers que no eren de llur competència"); de la repressió del dissident; de la contínua distorsió de la realitat... de l'esforç de pràcticament tots els governs de Madrid que s'han fet i s'han desfet, per "corregir l'anomalia catalana" es podria deduir que són substancialment idèntics. Que es tracta d'episodis concrets que es van produir en època determinada i que són més o menys idèntics en el fons i en la forma, sinó que són les manifestacions d'un patró de conducta paranoic que s'ha mantigut ferm a través del temps.

Ara ens fan concessions. I hauriem de tenir en compte que les fan, no per reparar una injustícia històrica o per complaure els catalans. No. Ho fan perquè ens necessiten per obtenir un gran benefici: el poder. Què passarà quan ja s'hagin embutxacat el benefici i no ens necessitin?

La lògica ens diu q tornaran al patró de conducta que han seguit durant segles. Un patró que és la seva manera de "ser" i que han mantingut invariable reis, reines, dictadors i governs de tots el colors, fins i tot els paladins de la "democrácia plena". Hem oblidat ja el 155?

Tampoc no hauríem d'oblidar aquell refrany: "Si em fan festes i no me'n solen fer... és que em volen fotre o m'han de menester". Els refranys acostumen a dir veritats com a temples i poden ser de gran utilitat en determinats moments.

Link: https://twitter.com/xavidomenech99/status/1705259981392486565

Xavier F. Domènech



Autor: Xavier F. Domènech




versió per imprimir
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
35134
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Després de dos anys de recerques i d’estudiar la biografia d’En Leonardo Da Vinci, En Jordi Bilbeny creu que...[+]
Més enllà de tots els tòpics que s'han dit sobre Sant Jordi, ara en Jordi Bilbeny aprofundeix en les arrels...[+]
L'obra d'En Servent està condicionada per la censura i pel control ideològic? O és només una distracció...[+]
Patim una adulteració constant de la història, però la gent no s'informa i s'ho creu tot. Estem investigant la...[+]