Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Sense Història és impossible fer política."
Jules Michelet
ARTICLES » 03-01-2017  |  PROJECTE SOBRE LA CENSURA I LA MANIPULACIó
4125

Creació de la Biblioteca Nacional de España, inici de l'espoli documental

En Marc Pons ens recorda que bona part de la Biblioteca Nacional d'Espanya prové de fons espoliats a la Guerra de Successió.

Tal dia com avui [29 de desembre del 2016], fa 305 anys, Felip V -el primer Borbó espanyol- aprovava el pla de creació de la Biblioteca Nacional de España, amb la missió de “renovar la erudición històrica y sacar al aire las verdaderas raíces de la nación y de la monarquia españolas”. Inicialment es va situar en una edificació que unia la Casa de la Moneda i el Real Alcázar -la residència de la cort- amb el convent de la Encarnación -el de les filles de l'oligarquia latifundista castellana-. Els primers fons procedien de col·leccions privades de la monarquia: els fons privats dels darrers Habsburg i un lot de 6.000 volums que el Borbó va fer portar de França.

A finals del 1711 la Guerra de Successió ja estava decidida. El pretendent Habsburg ja havia estat coronat emperador del Sacre Imperi i havia renunciat a les seves aspiracions hispàniques. L'aliança internacional per la seva causa s'havia dissolt. Catalunya restava sola. I el País Valencià i Aragó ja estaven ocupats militarment i annexionats al sistema polític i jurídic castellà. El 1712 va arribar a la Biblioteca la segona gran remesa de fons -més de 20.000 llibres i manuscrits- formada per col·leccions espoliades a les institucions valencianes i aragoneses, i als prohoms d'aquests territoris que havien donat suport a la causa austriacista.

Després de la derrota de 1714-1715, Macanaz -un dels ideòlegs de la Biblioteca- que ja era jutge de confiscacions al País Valencià, va projectar la seva allargada ombra -la mà caldria dir- sobre el Principat de Catalunya i les Illes. Entre 1712 i 1717 es va produir un espoli gegantí de fons bibliogràfics catalans, valencians i mallorquins que perseguia la decapitació cultural del país. Una mesura que va tenir, també, un fort impacte sobre la producció cultural. València -cap i casal- que havia estat -durant les centúries del 1500 i del 1600-  la capital hispànica de la producció i de l'edició, va quedar reduïda a la categoria cultural d'una simple plaça de províncies.

Marc Pons

Article original publicat el 29 de desembre del 2016 a elnacional.cat




versió per imprimir

  1. Pedro Sanchez
    24-01-2017 01:16

    (Y no sé si has leído el artículo--realmente no vale la pena--pero afirma que expoliaron libros acumulados en los paisos catalans. No nos explica el origen de todos aquellos libros. Me imagino que vinieron principalmente de imprentas catalanas, valencianas, francesas, italianas...y castellanas.)

  2. Pedro Sanchez
    24-01-2017 00:16

    Chiqui...ya sé que no tienes muchos estudios...pero sabes que editaron libros diferentes en lugares diferentes, no? Es que no existía amazon.com, y por lo tanto no existía un solo lugar donde se podía adquerir todos los libros.

  3. Chiqui
    23-01-2017 22:29

    Ostres!
    Gràcies, Arturo Rodríguez,
    Mira que n'eren de burros, el Felip V, i la seva cort.
    Anar-s'en a França, primer, i després a València i Aragó a cercar llibres i resulta que els tenia tots els que vulgués, ...a Medina del Campo!!!

  4. Mikel -
    13-01-2017 21:41

    También es curioso que el mejor impresor del XVIII, Joaquín Ibarra, haya trabajado en Madrid, rodeado por castellanos incultos, en lugar de venir a Barcelona, la gran capital del imperio universal.

  5. Arturo Rodriguez
    05-01-2017 00:00

    Pedro: No te olvides de Tarragona y Lleida, que a finales del siglo XVI y comienzos del XVII tenían imprenta ambas y de una calidad bastante razonable. No del nivel de Medina del Campo, por ejemplo, pero más que razonable.

  6. Pedro Sanchez
    04-01-2017 22:08

    "València -cap i casal- que havia estat -durant les centúries del 1500 i del 1600- la capital hispànica de la producció i de l'edició." Es muy curioso que los castellanos, con sus enormes talentos como censores, nunca han intentado esconder la importancia de Valencia y Barcelona como capitales de la imprenta en Iberia.... Muy, muy curioso....

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d'enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
16773

Aconseguits 705€
de 3500€


Més informació
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí HI HA QUINZE
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Quan “Cervantes” glossa el Tirant lo Blanc al Quixot, i ens diu que és “el millor llibre del món”, ens...[+]
Quin paper van tenir els Rovira a la Cúria Vaticana? Van ser aquests mateixos Rovira o de la Rovira anomenats...[+]
Per què van tancar Joana la Boja a la presó? Per amor? Perquè era boja? O per una evident raó d’Estat? En...[+]
A l'octubre del 1994 es va trobar a Guissona una estela ibèrica escrita amb caràcters ibèrics. En Jordi Bilbeny...[+]