Accediu  |  Registreu-vos-hi
"..el que realment va passar és només una petita part de tot el que va passar.
Tot en la història segueix sent incert, els esdeveniments més grans, així com la menor incidència."
Goethe
ARTICLES » 03-02-2016  |  PROJECTE LLEONARD
5769

El sostre de Montserrat i el sostre de la Mona Lisa

En Joan Cassola se sorprèn del detallisme paisatgístic amb què estan confegits els quadres d’en Lleonard, uns paisatges plens de muntanyes, cosa del tot excepcional a l’època. S’adona que en les dues versions de La Gioconda hi apareix una paret o sostre que recorda el sostre de Montserrat.

Montserrat

Bona nit. Per descomprimir una mica anirem ara d'excursió per Montserrat. No repetiré cap dada sobre les possibles relacions de Montserrat amb En Lleonard que ja hagin dit un munt d'estudiosos: uns quants d'ells d'aquesta casa, i no cal que digui els noms, perquè tots els d'aquí ja els coneixeu. Només apuntaré un esbós sobre els fons dels quadres d'En Lleonard: quasi sempre muntanyes.

Fa uns anys en Jordi Bilbeny em suggerí de fer un article, per a l'Institut, de les muntanyes als quadres d'En Lleonard des del meu punt de vista com alpinista. Quan vaig observar aquests fons de paisatges a les pintures, la meva meravella va ser majúscula. Se n'ha parlat tant del famós somriure, que hom no veu la resta i, tanmateix, s'hi veuen sempre muntanyes pintades amb deteniment i a consciència. Va ser en Bilbeny qui em remarcà l'existència del sostre als quadres de la Mona Lisa i em preguntà per la possible correspondència amb l’orografia real montserratina. Li responc ara, encara que sigui una mica tard.

En la vintena de quadres coneguts d'En Leonardo, les muntanyes hi són en la gran majoria. No sabem si n'hi havia en l'altra quasi meitat que s'han perdut. Així com tampoc en els milers de documents, dibuixos i escrits, també perduts. Hi ha diversos motius, per exemple geològics, en els seus dibuixos de muntanyes. Però a les pintures hi ha un altre tipus d'interès. Potser algú dirà que hi ha muntanyes al fons de molts quadres de tots els segles, però, llavors, caldria dir que En Lleonard és el primer que els dóna una determinada i evident importància. I a més, la versemblança dels seus paisatges de fons és única en la pintura del Renaixement. Fas una ullada per sobre la història de la pintura europea i t'adones que En Lleonard és el primer a pintar muntanyes d'aquella manera. Per exemple, posem un esguard a les muntanyes del seu contemporani Botticelli. En aquest quadre de la sèrie Nastagio del 1493:

1

Són un fons decoratiu. Es podría fer l’observació que el paisatge és Itàlia, sense cap mena de dubte, ja que el pintor hi ha col·locat uns pins de la costa i un llac dels Alps, però l'escenari és inventat. O fixem-nos en el paisatge d'aquest quadre d'En Rafael, el seu hereu artístic:

2

Aquest pont del darrere, per exemple, no perdríem el temps escatint on podría estar, perquè està en la imaginació del pintor. No sembla real, perqué és atemporal. En la pintura, s'hi ha col·locat la Verge Maria en un paisatge que podria ser de la Umbria, per exemple. Vull dir que amb En Lleonard les muntanyes deixen de ser un fons decoratiu per ser una representació real. I això ja no ho dic jo, sinó els historiadors de l'art. Llavors, hom es pot demanar legítimament, quin lloc representen.

I si són representacions reals, quina és la causa de fer-ho? Per què les va pintar? Era la pregunta que, com escalador, em feia, perquè la raó havia de ser poderosa. La resposta està, és clar, en les muntanyes mateixes. Com a modest coneixedor de les muntanyes, m'heu de creure si us dic que les pintades per En Lleonard no són als Alps ni a la Toscana, com la lògica ens portaria a creure. Per mi, no hi ha dubte que tot porta cap a Montserrat, com explicava en l'article adés esmentat. En Lleonard no era en absolut ni atemporal ni simbolista, en el sentit modern del terme, sinó que representava el que veia i només el que veia.

Si tenim, doncs, el comportament científic d'En Lleonard (altres en dirien precientífic o procientífic) en els seus dibuixos i escrits, almenys en la part de la ciència que descriu la realitat, aleshores és lícit pensar que en la seva pintura hi pot estar fent el mateix. Però, en aquest cas, de la realitat històrica. Com a mínim de la seva. Naturalment, Leonardo da Vinci no podia saber el que la història diria d'ell, encara que, admirant l’enginy dels seus invents, hom podria creure que sabia què passaria en el futur. Però, sí que podia autotestimoniar-se en les seves pintures, així com els descobridors passen a la posteritat amb altres tipus de gestes. I si acceptem que està explicant la seva història, hem d'acceptar, sense remei, que està explicant la història. Història, per nosaltres, que En Lleonard testimonia pintant el seu present. O potser és que era En Lleonard qui feia la Història mateixa?

Agafem un sol dels elements dels seus paisatges de fons. Triem el que seria el més significatiu. I el qualifico així perquè apareix en dues còpies del retrat més universal, el que que es troba al costat de la temple dreta de la Mona Lisa.

3

Detall de la Mona Lisa del Prado (fons posat al descobert fa poc, per suggerència del Louvre)

4

Detall de la Mona Lisa del Louvre

El Monestir de Montserrat està dominat per un accident orogràfic en forma de sostre. En diuen el sostre del monestir, i hi està estretament lligat des de la seva mateixa fundació per l'antiga llegenda que explica que mentre el monjos el construïen, el diable els anava llençant rocs que prenia de la muntanya i, així, el sostre ha restat com a testimoni de les malifetes del banyut. La llegenda podria tenir la seva veritat si ens fixem en el color més clar de la roca, que indica sempre un desprendiment.

 

5

6

Així és tal com es veu el sostre des de la gran plaça mateixa del Monestir de Montserrat. Observeu un dels seus teulats a la part inferior de la fotografia. Les restes de la construcció que es veuen al seu damunt són les del castell de Sant Dimes. La gran esplanada actual no existia cap al mil cinc-cents i, per tant, el sostre encara dominava més l'escena.

7

Més amunt del castell, es veu l'ermita de Sant Dimes, amb el seu hort al replà de la muntanya. Per la seva posició, és la principal de la dotzena d'ermites, amb les seves esglesioles i horts, que feien del massís a finals de l'Edat Mitjana un increïble jardí elevat d'espiritualitat, referent major en tot el món catòlic, amb la Moreneta com a protagonista, devoció a la qual, la casa d'Àustria escampà per l'Europa occidental. Fra Bernat Boïl hi va tenir aquestes vistes.

Però el que es fa palès en aquestes imatges és que el nexe més característic i proper del monestir amb la muntanya és aquest accident de la roca aglomerada montserratina, situat just sobre el que queda del claustre que l'Abad Giuliano della Rovere, desprès Papa Juli II, va fer construir el 1476.

Conclusió: la qüestió amb què començava aquesta redacció sobre si hi havia semblança entre algun sostre de Montserrat amb el de la Mona Lisa queda contestada. I afegeixo que no només això és així, sinó també que el sostre de Montserrat és l'element de la muntanya més directament lligat al monestir. Llavors, que cadascú en tregui la seva, de conclusió. La meva és que quan Leonardo da Vinci pintava muntanyes darrere les seves famoses verges o personatges, estaria pintant el seu país: fos el seu país tant en el sentit patrimonial o familiar, fos en el sentit històric, fos en el sentit matriu, fos, potser, en el sentit sentimental.

Moltes gràcies

8

Joan Cassola




versió per imprimir

  1. alex espi
    26-02-2018 20:21

    el collage es a aquest link https://ibb.co/iWSsyH

  2. alex espi
    26-02-2018 20:19

    hola, he estat mirant com una rata d'internet...algunes muntanyes semblen Montserrat clarament, pero es clar també semblen les Dolomites..encara que les altres muntanyes del segon quadrant d'abaix també semblen el Montsant (vist desde Scala dei) , fins i tot Sant Llorenç de Munt i l'Obac. Igualment si no es troben les formes exactes serà molt dificil d'identificar.
    He fet un collage d'dees:


    Ningú ha identificat la torre fotificada que hi ha a sobre el turò?

  3. Guerau
    06-02-2016 19:39

    La capitalitat de Madrid el 1561 és gràcies a: Isabel de Valois, la influència determinant de França.
    "Isabel de Valois, tercera esposa de Felipe II y la más querida por el monarca, sentía un gran aprecio por Madrid y su salubridad, quejándose con frecuencia del triste ambiente toledano y su clima extremo".

    https://es.wikipedia.org/wiki/Capitalidad_de_Madrid

  4. José Ignacio
    05-02-2016 20:04

    Cesc, no hacía referencia a La Pedriza, sino a La Cabrera, otra formación rocosa en la provincia de Madrid, muy frecuentada por aficionados a la montaña.

    La quería comparar con las montañas del fondo del cuadro de la Mona Lisa del Prado, no con el macizo de Montserrat, que no conozco.

    Por cierto, La Pedriza y La Cabrera están el el Parque Nacional de la Sierra de Guadarrama, cuya belleza ya inspiró a algunos de los grandes pintores de la Historia:

    http://www.cercedilla.es/la-sierra-de-guadarrama-en-las-obras-del-museo-del-prado/






    ¡





  5. José Ignacio
    05-02-2016 16:02

    ¡Maldita sea! Un descubrimiento como este y no logro poner bien el enlace.

    Lo vuelvo a poner por si hay más suerte.

    https://www.google.es/search?q=la+cabrera+madrid&espv=2&biw=1517&bih=
    714&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwjfz5v57ODKAhVFAxoKHVVKBaAQ_AUIBygC&dpr=0.9#imgrc=lqnD2xzUIC5oiM%3A



  6. Guerau
    05-02-2016 15:51

    Un text ple de catalanades de l'explorador Luís Ramírez de l'expedició de Sebastià Cabot al Riu de la plata el 1526, segons alguns Luís Ramirez era català de nació igual que l'expedició.

    Carta de Luis Ramírez a su padre desde el Brasil (1528)

    http://parnaseo.uv.es/Lemir/Textos/Ramirez.pdf

  7. Cesc
    05-02-2016 12:10

    Tu no tens cap sostre de la Pedriza característic, emblemàtic i semblant al que aporta en Cassola i semblant al que aporto jo que es veu a quilòmetres. Imagina un viatger que veu un sostre a km de distància com el de la cadireta i que dies més tard quant arriba a Montserrat troba un altre sostre característic, el sostre del monestir.

    Mira bé això i mira el quadre de la Gioconda

    http://blocs.mesvilaweb.cat/afcodina/?p=160770

  8. Cesc
    05-02-2016 11:23

    Els sostres no són la característica de la Pedriza en canvi els sostres de Montserrat si que són característics i criden molt l'atenció. A Montserrat hi ha dos sostres molt emblemàtics i que es veuen a llarga distància. El sostre que es veu a molt llarga distància és el de la cadireta i després hi ha el sostre del monestir del què ens parla Cassola. Aquest sostre crida molt l'atenció quan fas una visita al Monestir, i repeteixo el sostre de la cadireta es veu a km, es veu des de la serra de l'Obac. Jo vaig molt per allà.

    http://blocs.mesvilaweb.cat/afcodina/?p=160770

  9. Cesc
    05-02-2016 09:42

    Quanta indiferència que observo en els replicants habituals a causa de la correspondència que estableix l'articulista entre el sostre de la pintura i el sostre del monestir.
    És evident que tanta indiferència vol dir que la relació que estableix Cassola no té la més mínima importància ni valor.

  10. Lluís
    04-02-2016 21:56

    Guerau, una galera (també) són els carros aquells amb tendal.

  11. Guerau
    04-02-2016 19:34

    Els conqueridors Juan de Barbarán, n. 1501 de Toledo evidentment, i Juan Balsa, mort a Perú 1542 (de los Balsa extremeños de toda la vida). Es que no podien canviar el nom a tots.
    1)http://gw.geneanet.org/antonioalvistur?lang=sv&p=conquistador+juan+de&n=barbaran+san+pedro

    2)https://es.wikipedia.org/wiki/Juan_Balsa

  12. Javier
    04-02-2016 18:10

    El problema es que el característico y bellísimo relieve de Montserrat dista mucho de ser único y excepcional. Si Leonardo quisiera buscar modelos para sus montañas (lo que es mucho decir aplicado a las formas de componer y pintar renacentistas), los tenía mucho más cerca en las Dolomitas y en tantos otros lugares por los que nos consta que pasó en su ajetreada vida... Una rápida búsqueda en Google nos proporcionará otras muchas posibles "fuentes de inspiración" para los fondos montañosos leonardescos, hasta incluso las montañas de la Superstición en Arizona...

  13. Guerau
    04-02-2016 16:55

    Una galera a Valladolid el 1606? Potser En Pep Mayoles té raó i la cort estava a València i no a Valladolid.

    https://es.wikipedia.org/wiki/Jer%C3%B3nimo_de_Ayanz_y_Beaumont

  14. Guerau
    04-02-2016 16:51

    Mira per on, l'antecessor de Blasco de Garay, el català Guillem Gabier, la primera patent a Les Espanyes d'un enginy nàutic, i no l'han deslocalitzat...encara... a Palència p.e.

    https://es.wikipedia.org/wiki/Guill%C3%A9n_Cabier

  15. Guerau
    04-02-2016 16:25

    Castilla: nació marítima por excel.lencia entre el pisuerga i el tajo, descobridora dels avanços de navegació i marítim més granS del món: "La primera inmersión de un buzo documentada ocurrió en el río Pisuerga, en Valladolid, y el propio Felipe III asistió al acontecimiento desde su galera, junto con miembros de la corte.

    https://es.wikipedia.org/wiki/Jer%C3%B3nimo_de_Ayanz_y_Beaumont

  16. Bilbeny
    04-02-2016 11:05

    Efectivament, si en un quadre hi surt un ocell, el millor especilista per determina de quin ocell es tracta és un ornitòleg, no pas un historiador que sovint no té idea d'ocells, i molt sovint ni d'història, si és espanyol, perquè com diu Cervantes, s'ha cregut els llibres plens de mentides que ha llegit. Per saber, per tant, dins d'una pintura amb una muntanya, de quina muntanya es trata, cal recórrer a un especialista de muntanyes. Això que és tan elemental, en canvi, als espanyols i catalofòbics els fa morir de riure. No serà per què han llegit els mateixos llibres que Don Quijote?

  17. Planet
    03-02-2016 13:04

    No seràs tu el Eduardo Inda?

  18. Llomello
    03-02-2016 10:46

    Menut rigor historic !!!! Qui vos asesora ? Eduardo inda ? jajajajajaj

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d’enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
21424
Entrevista a En Jordi Bilbeny a Ràdio Arenys: 'La data de naixement d'en Colom'
Presentació del Simposi
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Es pot interpretar que el nom de Quixot vol dir Tòxic? En Bilbeny fa anys que ho defensa. Ara en Brauli...[+]
Els Gualba són una nissaga de polítics i homes de lletra prou importants de la Catalunya dels segles XV i XVI....[+]
L'Àlex Sendra ens presenta un exemple, a través d’un conte de la Josefina Làzaro, de com ha quedat memòria...[+]
Els catalanismes i catalanades que es troben a l'obra del Marquès de Santillana són el resultat normal d’un...[+]