Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La llengua i la història són el botí més preuat a l'hora de sotmetre un poble"
Àngel Guimerà
ARTICLES » 08-08-2017  |  MEMòRIA HISTòRICA
4556

El temps dels catalans.

Article al diari El Punt Avui + del diumenge 6 d’agost del 2017. En Brauli Tamarit lloa la tasca d'En Jordi Bilbeny i de l'equip de recerca que l'acompanya.

Alexandre Deulofeu

«La cultura creada pels nostres avantpassats ha patit i pateix una intensa labor de censura».

L’historiador Juli Gutièrrez Deulofeu, continuant la Matemàtica de la Història del seu avi Alexandre Deulofeu, en la seva obra i intervencions diu que els catalans solem oferir arguments exclusivament econòmics per justificar la nostra llibertat com a nació, quan els arguments de més pes són els culturals, entenent per cultura tot tipus de creació no només artística, sinó també filosòfica i científica.

Segons Alexandre Deulofeu, els pobles del món viuen en civilitzacions o cultures que se succeeixen les unes a les altres, amb una durada màxima d’uns 5.100 anys, dividides en tres cicles d’uns 1.700. El primer cicle repeteix els trets bàsics de la cultura precedent. El segon cicle és el de plenitud i mostra la seva veritable personalitat. El tercer cicle repeteix els trets bàsics dels dos cicles anteriors. Cada cicle està dividit en una primera fase creativa de fragmentació demogràfica d’uns 650 anys i una segona fase de gran unificació d’uns 1.050 anys, en què esdevenen els grans imperis. Exemples de cultures que descriu són, entre d’altres, la sumèria, l’egípcia i la grega.

Deulofeu demostra que l’Empordà i el Rosselló i, per extensió, Catalunya és, vers l’any 800, el bressol del segon cicle de la civilització europea occidental. És una realitat que, segons el periodista David de Montserrat, mereixeria un documental que continués Alexandre Deulofeu, l’historiador del futur. La primera cultura que comença sent cristiana, generant, amb les seves virtuts i els seus defectes, el fonament ideològic de l’Europa occidental, expandint-se per la resta de continents amb l’impuls de descobridors i colonitzadors europeus, molts dels quals, catalans.

La vida mitjana aproximada dels imperis és d’uns 550 anys. Tot i que hi ha imperis que no han arribat a durar el que ha durat fins ara l’imperi espanyol, a la civilització europea occidental o catalana li queden uns 500 anys que resten del segon cicle i 1.700 anys del tercer.

Avui 6 d’agost, fa 85 anys que nasqué Lluís Maria Xirinacs i en fa 10 del seu sublim Acte de sobirania. Fou un estudiós del coneixement humà i creador d’una extensa obra de la qual destaca el Model Global de la RealitatGlobàlium. És avui també un bon present, el que significa i aporta la solidesa creixent de l’equip de l’investigador Jordi Bilbeny, evidenciant de manera detectivesca que la cultura inicialment creada pels nostres avantpassats ha patit i pateix una intensa labor de censura a càrrec dels imperis que l’han dominat. Assenyala que ens cal impulsar una tenaç i curosa tasca de recuperació del veritable origen de les seves realitzacions, extensible a la d’investigadors d’altres cultures perseguides, com poden ser la maia o l’índia, tot permetent-nos descobrir, a la humanitat, la veritat amagada sota l’estora de la història.

Brauli Tamarit
Equip Matemàtica de la Història.
Diumenge, 6 d'agost del 2017, 2h.
Secció: Opinió, Punt de Vista, Tribuna. Pàgina 4.
Enllaç de l'article original en català:
http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/1209835-el-temps-dels-catalans.html



Autor: Baruli Tamarit




versió per imprimir

  1. Frede
    10-08-2017 19:43

    Senyor Martín. No em contesta prou bé. Per tenir el mateix respecte que tindria en una revista científica anglesa no cal ser molt "manejador" i pot utilitzar el google translator i a més hi ha diccionaris i llibres de gramàtica. Es tracta de voluntat per ser rspectuós. En relació a les llengues germanes, precisament en Deulofeu esta en total desacord. Però per això cal llegir els llibres. Tots. Ja sé què és una feinada però és l'unica manera de contrastar opinions i fonamentar els seus axiomes. No es pot deixar anar alegrement que són "disparates" sense haver-los llegit, estudiat, comparat i comprovat. I donat que ens explica què és una manera de distreur'es donat el seu problema, raó de més per aprofitar i aprofondir el tema abans de deixar anar insolencies com "milenios" i demés. Per últim, els estudis de l'INH ens interessa bàsicament i en principi als catalans. Més endavant, quan es consolidin les investigacions, s'internacionalitzarà. Però això serà quan no hi hagin impediments, és a dir, quan estem dins un Estat pròpi, que més o menys serà entre ara i un parell d'anys. Els millors desitjos perquè s'adapti a la nova realitat amb el mínim de traumes possibles.

  2. Antón Martín
    10-08-2017 09:53

    ¿Rabia? Risa floja, diría yo. Sí, me encanta esta página, me hace pasar unos ratos estupendos. Estoy en una silla de ruedas y esta diversión me es muy útil para hacerlo más llevadero.

  3. ENRICSVH
    10-08-2017 09:02

    M' encanta que hi hagui gent com l' anton martin que es quedin enganxats en un lloc a on teòricament no mes ens hauria d' interessar als "forofos" catalans...però es veu que la simple investigació, per a la recuperació de la nostra historia, equivocada o no , ves per on, els hi fa ràbia...m' encanta...

  4. Antón Martín
    09-08-2017 19:38

    Frede:
    Básicamente, las lenguas sirven para comunicarse. Entiendo el catalán perfectamente, pero no lo manejo como para tener la osadía de responder escribiendo en dicha lengua. Y la realidad cotidiana muestra a las claras que las conversaciones usando ambas lenguas -hermanas por origen, por historia común y por contigüidad geográfica- están a la orden del día.

    En cuanto a las revistas científicas, es obvio que a las publicaciones del INH les faltan cientos de kilómetros para acercarse a sus parámetros. Pruebe Su Merced a intentar publicar en alguna cualquiera de las disparatadas teorías de Deulofeu -en inglés, catalán o extremeño, llegado el caso- y en el momento en admitan una sola estaremos en condiciones de debatir al mismo nivel.

    Sort.

  5. Joan Català
    09-08-2017 14:37

    Al "imperio español" ja tan sols li queda la seva darrera colònia: Catalunya. Però per poc temps, és ja tan sols cosa de dies o setmanes...

    Després tots aquests trolls que ara riuen i bramen ja podran dir missa.

    Donec Perficiam!

    ·X·

  6. Frede
    09-08-2017 13:58

    Interessant aportació, senyor Martín. Com totes les que fa. Ben fonamentades. Un parell de preguntes. La primera: per què, si entén el que ha llegit en català, sempre ho respón en castellà? Fa el mateix en les revistes històriques i científiques angleses, per exemple? Vull dir, els respón en castellà després de llegir-ho en anglès? Ho trobo un xic curiós. La segona: ha llegit tots els llibres d'Alexandre Deulofeu per tenir una idea acurada de les seves investigacions damunt les que ha edificat la seva teoria? Penso que el primer que s'escau, abans de fer acudits, és estudiar les fonts en que es fonamenta l'article.
    Acabo de fer-li aquestes reflexions i ja n'estic penedit. Sé que no l'interessa un borrall la veritat.

  7. Antón Martín
    09-08-2017 11:41

    Tremendo. Apto sólo para forofos de Cuarto Milenio. Y todavía os seguís preguntando por qué la comunidad científica internacional -catalana, española o planetaria- os ignora por completo o se parte de risa.

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
34994
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
En Xavier Martínez Gil fa un repàs a la significació del dia 12 d'octubre i conclou que hauria de ser la Diada...[+]
El Juan Palomo a qui es fa referència a "Los deshauciados del mundo y de la gloria", és en Joan...[+]
Va poder viure 92 anys En Cristòfor Colom? Va poder creuar l’Atlàntic en el seu primer viatge als 78? Un marí...[+]
Viu o mort al 1484? Aquest punt bloqueja molts investigadors, però En Jordi Bilbeny et dóna la clau per passar...[+]