Els Camps Catalàunics estaven situats a Escatalens, Occitània?

En un article anterior us hem reproduït el text original del fragment del llibre d'Esteve de Corbera, escrit el 1678, titulat Cataluña illustrata. Contiene su descripcion en comun, y particular con las poblaciones, dominios, y successos, desde el principio del mundo...[1]

Esteve de Corbera detalla al seu llibre, amb molta precisió, on es troben situats exactament els famosos i celebrats Camps Catalàunics. És en aquests camps on es coneix que el poble gal dels catalàunics, que Esteve de Corbera considera els avantpassat originals dels catalans, van guanyar, en aliança amb els romans, una vital batalla contra els exèrcits d'Àtila, el temible rei dels Huns, l'any 451.

Esteve de Corbera, al seu llibre, també concreta que en gran part es basa en informacions de l'historiador romà Jordanes, del segle IV, i concretament del seu llibre titulat De Getarum (Gothorum) Origine et Rebus Gestis o De origine actibusque Getarum ('Sobre l'origen i fets dels gots'), sovint coneguda com a Getica, que és l'única font que es conserva en què s'explica l'origen dels pobles gots.

El llibre d'Esteve de Corbera ens permet situar els Camps Catalàunics a Escatalens.

¿Podem seguir la pista que ens dóna Esteve de Corbera i rastrejar on fou exactament aquesta batalla i, per tant, determinar en quin punt exacte vivien o viuen els «catalàunics» o catalans originals?

La veritat és que sí. Pel que diu l'antic cronista Esteve de Corbera, sabem que la Catalàunia original no és a la zona de l'actual Bèlgica. Tampoc cal cercar en aquesta zona els famosos Camps Catalàunics. Segons Esteve, cal investigar la Catalàunia Aquitànica, perquè aquests camps es troben a una mica més de set llegües de Tolosa.

Com diu Esteve de Corbera: Este lugar, y estos campos estavan a siete leguas de Tolosa, y si algo mas lexos, como otros quieren, venian a ser parte en el Condado de Tolosa, y parte en de Limoges, y aun oy dia dura su memoria en el distrito, y tierras de la Abadia Moyssiacense, que en lengua Françesa les dizen des catelenes.

Set llegües, si tenim en compte la llegua catalana, i Esteve de Corbera era català, són uns 45 kilometres. Us indico el càlcul:

1 llegua catalana = 4 milles
1 milla = 1609 metres
7 llegues = 45.052 metres. Es a dir, uns 45 kilòmetres.

Per tant, queda clar que hem de cercar un territori situat a una mica més de 45 kilòmetres de Tolosa del Llenguadoc, Occitània.

Trobo fàcilment l'Abadia Moyssiacense, citada per Esteve, que és l'actual Abadia de Moissac (a baix a la fotografia).

Abadia de Moissac

Aquesta abadia cistercenca és l'Abadia de Moissac, a la vila també de Moissac, a l'antiga Aquitània i actual Occitània. Per tant, tenim que les dades que ens dóna Esteve de Corbera són reals. Al seu llibre diu ben clar que els terrenys on estaven situats els Camps Catalàunics pertanyien a l'abadia en el moment d'escriure el llibre.

Trobo referències en algunes webs de la zona que expliquen que alguns historiadors situen els Camps Catalàunics a la gran plana de St. Paul-des-Landes, prop d'Albinhac. Però, just una mica més al sud, entre Moissac i Albinhac, un topònim crida molt l'atenció: Escatalens.

Hi ha un detall al llibre de l'Esteve de Corbera molt important: quan explica que en aquests territoris encara es recorda els Camps Catalàunics com els camps 'Des Catalens'. I resulta que just a la zona hi trobem una vila que es diu Escatalens (que molt segurament deriva de 'Es Catalans', 'Els Catalans' o 'Des Catalans'). I, efectivament, així és. Constatem que al Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne, (p. 15 e 1) s'explica que a la vila d'Escatalens també se l'anomenava antigament Les Catalans.

Per tant, tot sembla indicar que hem trobat el punt geogràfic que cercàvem.

La situació de la vila d'Escatalens, a més, també coincideix amb la distància que Esteve de Corbera ens concreta al seus escrits: de Tolosa a Escatalens hi ha uns 48,7 kilòmetres. I Esteve de Corbera ens parla d'una distància d'una mica més de 7 llegües catalanes, que ja hem vist que hauria de ser una mica més de 45 quilòmetres.

De Tolosa a Escatalens hi ha uns 48,7 quilòmetres, aproximadament.

Per tant, el factor geogràfic també encaixa.

D'altra banda, a Escatalens, l'Abadia de Moissac hi tenia terrenys. Quedaria, per tant, confirmada, una altra pista que ens donava l'Esteve de Corbera al seu llibre, on deia que el record dels camps catalàunics es preserva en terrenys pertanyents a l'Abadia de Moissac. En aquest sentit, al web de l'Ajuntament del poble, es comenta que el nom de la vila apareix en un manuscrit del 957 i també s'especifica que a la vila hi havia una institució religiosa dirigida per l'abat de Moissac.

Segons detalla el web, avui no queda rastre de l'hospital original, atès que fou substituït per un altre del segle XVIII. I el text afegeix: "Anteriorment, aquesta institució era un hospital dirigit per religiosos, sota la tutela de l'abat de Moissac". Aquí ho tenim confirmat, que a Escatalens hi ha terrenys de la dita abadia. I si l'Abadia tenia institucions i terrenys com aquest, és molt factible que n'hi tingués d'altres, que podrien ser els que Esteve de Corbera identifica amb els Camps Catalàunics. I això si aquests no són, directament, els que acullen aquest edifici del XVIII, que anomenen 'Maison de Retraite' d’Escatalens.

A Escatalens parlen català i tenen consciència de ser l'origen dels catalans.

Ara només caldria comprovar si la gent de la Vila d'Escatalens té constància encara de la seva cultura o identitat catalana. I així és. Ho sabem per l'article que va publicar l'any 2018 a l'Avui l'investigador i historiador Lluís Maria Mandado, arran d'una visita oportuna que va fer a la vila molts anys abans. Us deixem l'enllaç a l'article. Us deixo també l'enllaç al mateix article reproduït al web de l'INH.

En Lluís Maria Mandado no coneixia el llibre de l'Esteve de Corbera quan va desplaçar-se a Escatalens i, per tant, hi va arribar per pura intuïció i curiositat investigadora. Però el seu instint va encertar-la.

Els autors de l'article s'han posat en contacte amb en Lluís Maria Mandado i l'investigador i escriptor ens torna a confirmar que els ciutadans d'aquesta vila li van parlar en un perfecte català, fa uns vint anys: amb un accent que li va semblar tan bonic com el de Girona. En Mandado ens explica que l'alcalde de la Vila li va confirmar que al poble es té plena consciència i memòria que els Camps Catalàunics eren situats en uns camps del municipi, amb un nom que fa referència a la molta sang que es va vessar a la batalla, i que aquella zona és l'origen del poble dels catalàunics i, per tant, de la nació dels catalans i que ells se senten orgullosos de ser els primers catalàunics i catalans.

Per tant, la relació entre Escatalens (Les Catalans) i els catalans queda demostrada. I gràcies al testimoni del 1678 de l'Esteve de Corbera, ha quedat reforçada, amb documentació històrica, la teoria que defensa que el poble d'Escatalans és, en realitat, la zona on va tenir lloc la batalla dels Camps Catalàunics, i no pas la Catalàunia belga, com erròniament creuen altres historiadors. Aquesta Catalàunia belga seria una colònia de l'aquitana, segons concreta Esteve de Corbera.

La comarca occitana, a més, segons Esteve de Corbera, i segons el testimoni d'altres historiadors antics que ja hem recollit en un altre article sobre el tema, seria el territori on vivien els primers avantpassats dels catalans. Per tant, els orígens de la nació catalana i dels Països Catalans.

Tot plegat també constitueix una altra prova documental que catalans i occitans som la mateixa nació i compartim la mateixa llengua, la mateixa història i els mateixos orígens.

Us deixem també un enllaç a la conferència que el 2019, en Lluís Maria Mandado va fer al Simposi de l'Institut Nova Història del 2019 sobre la seva visita al poble d'Escatalens. Per uns problemes tècnics, us recomanem descarregar-la si voleu veure-la.

Bel·lònides

27.3.20
Blog: Història Usurpada

[1] Enllaç al llibre:
https://books.google.es/books?id=mgllAAAAcAAJ&dq=catalauno&hl=ca&pg=RA1-PA217#v=onepage&q=catalauno&f=false

https://historiausurpada.blogspot.com/2020/03/els-camps-catalaunics-estaven-situats.html