Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La història és una combinació de realitat i mentides. La realitat de la història arriba a ser una mentida. La irrealitat de la faula arriba a ser la veritat. "
Jean Cocteau
ARTICLES » 10-12-2020  |  PROJECTE DE MEMòRIA HISTòRICA
1972 lectures

Els soldats catalans que van defensar Alaska

A finals del segle XVIII, la Primera Companyia Franca de Voluntaris Catalans es va endinsar, des de Cuba, en llocs tan allunyats com el desert de Sonora o Alaska. Els Voluntaris van esdevenir la primera unitat militar europea en el que avui és la Colúmbia Britànica. Article publicat el 19 de setembre del 2019 al blog 'Strambotic' —on el podreu llegir complet— del diari digital 'Público'.

La Primera Companyia Franca de Voluntaris de Catalunya va ser creada a l’abril del 1767, formada  per voluntaris del nord de la regió. Cos de l’Exèrcit Colonial Espanyol, estava destinada a servir a l’Havana, encara que finalment hom va decidir de trametre-la a lluitar en el marc d’una  expedició a Sonora, a Nova Espanya, on els indis s’hi havien revoltat.

Tan bon punt arribats a l’actual territori dels Estats Units, van topar amb una altra unitat d’ultramar catalana: els Fusellers de Muntanya. Un parell d’anys després, van explorar l’Alta Califòrnia (actual estat de Califòrnia), van col·laborar en la construcció de San Diego i Monterrey, i van formar part de l’expedició que va descobrir la Badia de San Francisco. A San Francisco, com podem llegir a la Wikipedia, els catalans van atacar els indis pimesseris.


Soldats catalans

A finals d’agost del 1789, la primera companyia s’estava a la seva base de Guadalajara (avui, a Mèxic) quan van rebre l’ordre que es preparessin per a una expedició a l’Oceà Pacífic Nord-oest. Qui manava la Primera Companyia era el Capità Pere Alberni (de Tortosa), el nom del qual avui apareix a la ciutat de Port Alberni, a l’illa de Vancouver.



Illa de Nutka i Port Alberni

El 2 de gener del 1790 els soldats catalans van fer cap vers el bastió més remot d’Espanya a Nord-Amèrica. Anteriorment s’havien aturat a San Blas, al Pacífic mexicà. Des d’allí, a bord de la fragata Concepció, van partir el 3 de febrer cap a Nutka (avui Nootka), on hi van ancorar el 25 de març.

L’objectiu de la missió encomanada pel Virrei de Nova Espanya, Manuel Antonio Flotes, era restaurar i assegurar el fort de San Miguel, ja que hom preveia un conflicte amb la Gran Bretanya, país que reclamava el territori com a seu. Per a acomplir l’encàrrec, 80 catalans van desembarcar-hi i hi treballaren per a la millora de barracons, de les estacades i de les plataformes per als canons.

Mercès a aquestes tasques, que no van ser realitzades en les millors condicions climatològiques, a mitjan del mes d’abril una bateria d’artilleria dominava l’entrada a la Cala de Nutka, des d’una posició dominant: al capdamunt d’una illa rocosa, alta per bé que petita.


Bateria a la cala de l'illa de Nutka

Uns anys entre foques i gel
D’aquesta manera, els Voluntaris de Catalunya van esdevenir la primera unitat militar europea instal·lada en el que avui és la Colúmbia Britànica, a la qual, segons el militar i escriptor José Antonio Crespo-Francés (autor de Españoles Olvidados de Norteamérica), alguns canadencs crítics desitgen anomenar-la com Colúmbia Espanyola.

Malgrat les pluges i el fred, els membres de la companyia es van atrevir a realitzar missions d’exploració a latituds més altes.

Quan feia un any que eren a Nutka, un matí d’estiu van veure vaixells que lluïen la bandera d’Espanya i que entraven a la badia. Eren les corbetes AtrevidaDescubierta, de l’Expedició científica d’Alejandro Malaspina.


Corbetes de l'expedició científica d'Alejandro Malaspina.

Els companys havien arribat a Nutka amb la comesa de trobar el llegendari Pas del Nord-oest, que hom suposava que unia els oceans Pacífic i Atlàntic. Durant la seva estada en el fort dels catalans, el dibuixant i cronista expedicionari Tomàs de Suría va realitzar alguns dibuixos de la soldadesca, la qual sembla que s’estimava més la tradicional barretina que el barret de tres puntes que marcava el codi d’uniformitat.


Voluntaris catalans amb barretina

El juny de 1794 la companyia va abandonar Nutka i va tornar a San Blas. El fort espanyol a Alaska passaria més tard, després de la signatura de les Convencions de Nutka, sota control britànic. Els voluntaris catalans van continuar fent el seu servei a Califòrnia i després contra els insurgents a Nova Espanya.


Diari 'Público': blog 'strambotic'
19 de setembre del 2019

ENLLAÇOS:
El Espía Digital
El llibre Españoles Olvidados de Norteamérica de José Antonio Crespo-Francés
Wikipedia.

https://blogs.publico.es/strambotic/2018/09/soldados-catalanes-alaska
/




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Manué
    29-07-2021 17:19

    Apurant les dates el 1762 quan es va crear el cos encara no existia exa bandera com bandera oficial de la marina ja que el concurs es va fer el 1783, és a dir q els voluntaris catalans a Nootka desconeixien aquesta bandera https://www.histo.cat/principal/PROVA-QUE-LA-BANDERA- https://ca.wikipedia.org/wiki/Companyia_Franca_de_Voluntaris_de_Catalunya

  2. Manué
    29-07-2021 17:08

    Tens tota la raó Frede, just a la fusta.. i Francesc recomano treure la foto de la capçalera ja q malaurdament sel'ha apropiat DOLCA CATALUNYA I FA PESTA D'ANTICATALANA La nostra Catalunya aimada! No li dic DOLÇA CATALUNYA com voldria, pke ens han robat l'epítet.. uns que no és que simulin estimar-la i no l'estimen .. sinó que fins i tot demostren que l'odien! https://www.dolcacatalunya.com/

  3. Frede
    12-12-2020 14:05

    Contradiu-me els entesos, però les banderes "rojigualda", en aquella època, només la portaven els vaixells per identificar la marina espanyola. Encara no s'havia institucionalitzar com a bandera de l'Estat, cosa que sembla ser no va succeir fins després de les guerres carlistes. Per tant, les banderes espanyoles fora dels vaixells, com es veu en alguns dibuixos, no pot ser real.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
26846 lectures
Joanjo Albinyana - La nissaga catalana dels TRastàmara i Ferran I de Nàquera
Ferran Mozas - En cerca de Tartessos. Si existí, on era? Una revisió de les fonts
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
La Núria Garcia Quera ens explica la relació que tenen, segons ella, certs topònims pirinencs amb l'euskera...[+]
Quan trobem en textos castellans del Siglo de Oro l'expressió “rayo de sangre”, “rayo de leche”, “rayo...[+]
Leandre Martí descobreix un missatge en clau enviat des de la Barcelona del 1910 i a l'INH ens hem quedat amb la...[+]
A partir d’uns textos on els cronistes ens diuen que En Colom es trobava sobre les Canàries a la tornada d’un...[+]