Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Recuperar el passat per construir el futur esdevé la tasca que tot ésser humà ha d'assumir
responsablement en el seu compromís amb la societat"
Simone Weil
ARTICLES » 15-12-2017  |  PROJECTE DE MEMòRIA HISTòRICA
1198

Flandes i Catalunya: Brussel·les i Barcelona

Article que en Jordi Salat va redactar al diari digital "L'unilateral" amb motiu de la gran manifestació de catalans a Brussel·les. Hi parla de les relacions culturals entre Flandes i Catalunya.

L’exili del president de Catalunya i altres membres del Govern Català, així com la convocatòria de la manifestació del dia 7 de desembre de 2017 a Brussel·les per fer sentir la veu de Catalunya al Parlament Europeu, ha posat de moda la ciutat de Brussel·les entre els catalans. Amb motiu d’això, he recordat la meva estada a aquesta ciutat. Quan la vaig visitar, va ser tota una sorpresa descobrir-hi que a la principal plaça de Brussel·les hi havia l’escut de Catalunya: l’escut de Catalunya o l’escut de la Corona d’Aragó. Una corona que hem d’anomenar Corona de Catalunya i Aragó per no caure en l’adulteració de la propaganda castellanista que fan els espanyatistes. Aquests n’amaguen i en neguen la identificació amb la catalanitat i amb la dinastia bel·lònida, la pròpia dels Comtes de Barcelona des de Guifré el Bel·lós, mal anomenat Pelós. En Guifré era parent del comte Bel·ló de Carcassona.

Vet aquí l’escut que vaig veure a dalt de tot d’un emblemàtic edifici de la Gran Place, a prop de l’Ajuntament:

Aquest escut està sota d’una figura eqüestre, que és la que podeu veure a continuació:

I aquesta és la plaça on es troba l’edifici:

Com és que hi ha la bandera catalana al centre de Brussel·les? Què significa? Qui és el personatge històric que hi ha muntat a cavall de sobre de l’escut?

Després de visitar aquest plaça, vaig anar a veure una església dedicada a Sant Miquel. Sempre que m’informen que en una població hi ha una església dedicada a Sant Miquel, la visito perquè sempre hi trobo una referència a alguna verge negra. I  és que m’interessa el tema de les verges negres. Aquestes icones estan relacionades amb una tradició cultural que les identifica amb una concepció religiosa zodiacalista, anterior al “credo oficialitzat” per l’emperador Constantí. Aquesta tradició constantiniana les relaciona amb el Nou Testament bíblic i el seu concepte de Divinitat, entès com a Pare Celestial, a diferència de l’Antic Testament i a diferència de tal com ho entenien els càtars o cristians albigesos, Aquests deien que Jahveh no era Déu i que Crist seria el Sol, els dotze apòstols serien les dotze cases zodiacals i les verges negres representarien el mateix concepte que a Egipte representen Isis i Nut, i, a Mesopotàmia, Asherah i Astarteh. D’aquesta manera, el color negre fa referència a la nit. Per això, aquestes verges porten un mantell amb estels. Entre d’altres coses, m’interessa aquesta tradició perquè penso que era la cultura dels bel·lònides —la dinastia a la qual pertanyien els comtes de Barcelona i els nobles de la Corona d’Aragó descendents de Bel·ló de Carcassona— i la dels nobles templers de l’Orde dels Germans del Temple del Rei Salomó de Jerusalem, com és la de Godofred de Bouhillon i Balduí I, rei de Jerusalem. Aquesta tradició és un dels meus actuals temes d’investigació històrica.

La meva sorpresa va ser trobar també en aquesta església l’escut de Catalunya un altre cop:

Aquí, la relació amb Catalunya està vinculada a la noble família dels Merode. Els Merode, segons vaig poder-me informar posteriorment, descendeixen d’un fill del rei Ramon Berenguer d’Aragó, qui, en tornar de la croada de 1147, es va casar amb l’hereva dels Merode (Amadeo Martín-Rey y Cabieses, Anales de la Real Academia Matritense de Heráldica y Genealogía; vol. 6, Madrid, 2000-2001, p.196).

D’altra banda, a la ciutat belga —concretament, flamenca— de Gant, vaig trobar-me amb un monument dedicat a la memòria del català Francesc Ferrer Guàrdia, important pedagog nascut a Alella, qui a l’any 1901 va crear l’Escola Moderna. Va escriure l’obra que duu per títol L’Escola Moderna, en què exposa els seus principis pedagògics. La Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia és una entitat sense afany de lucre que des de 1987 treballa en l’àmbit de la joventut, l’educació, la participació democràtica, la ciutadania europea i les polítiques públiques en general.

Flandes i Catalunya, però, han tingut un altre lligam històric que al meu entendre és molt important. A Gant hi va néixer el 1500 l’emperador Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic. Aquest emperador va tenir molts títols honorífics, entre els quals el de  Rei d’Aragó i el de Comte de Barcelona. Aquest era el seu escut:

Les enciclopèdies espanyatistes el presenten com a Rey de España, però en el seu escut la bandera d’Espanya no hi és. Hi ha la de Castella i Lleó i els quatre pals de comte de Barcelona —segons el mateix Carles V, el títol nobiliari que més preava—. El títol de  Comte de Barcelona és un títol bel·lònida. I apareix una altra vegada en el seu escut: en efecete, també apareix com a element de l’escut del rei de Sicília. Allí és acompanyat amb l’àguila dels Hohenstaufen alemanys.

Mireu les banderes que trobem en un gravat del dia del seu enterrament:

Hi ha la bandera dels comtes de Barcelona, que és també la bandera de La Provença i de la Corona d’Aragó. La bandera d’Espanya no hi és. Hi ha, per tant, un reconeixement de sobirania d’un ens o “estat” polític català. La dinastia dels borbons, hereus dels capets, comporta francesitatespanyasitat, i una concepció centralista d’Europa. Una Europa construïda sobre la base d’estats que no s’adapten a les fronteres naturals. La dinastia dels bel·lònides, en canvi, comportava catalanitat —occitanitat, corsegasitat , euskadisitat, etc.—, o sigui, origeneïtat i naturalitat. En definitiva, comporta una visió vernaclística d’Europa. Aquesta visió, sí que s’adapta a les nacions naturals. A més, ho fa a partir d’un criteri confederalista. En els fets passats de la història, hi trobem les arrels de les branques del futur que volem construir. Aquells que fan política fan bé de tenir-ho present. Recordem-ho a Brussel·les.

Jordi Salat
L’Unilateral
El digital de la independència
9 de desembre del 2017
http://unilateral.cat/2017/12/09/flandes-i-catalunya-brusselles-i-barcelona/




versió per imprimir

  1. Santo Job
    10-01-2018 16:14

    Núria: Ón és la senyera a l'Ajuntament de Gant? He vist que hi ha una a la Pacificatiezaal.
    http://www.poppr.be/virtualtour/gent/stadhuis/#p=Pacificatiezaal

  2. Núria Caner Puig
    10-01-2018 15:37

    Bona tarda, a la façana de l' ajuntament de Gant també hi ha la senyera i la varem fotografiar per si és del vostre interés

  3. Santo Job
    16-12-2017 09:26

    La casa es diu "Maison de l'Arbre d'Or" i el cavaller es Carles-Alexandre de Lorena (1712-1780). Totes les cases de la Grand Place tenen un nom, normalment provinent d'un motiu decoratiu específic: Le Roy d'Espagne (decorada amb un bust de Carles II a la façana), Den Vos (el guineu), L'Étoile (l'Estela), Le Pigeon (la Colomba), etc.

  4. Santo Job
    16-12-2017 00:53

    L'escut que apareix sota un cavaller a la Grand Place és del Casal de Lorena, i el cavaller ha de ser un membre d'aquella dinastia de fa tres segles (més o menys).
    Quant als Merode, efectivament, diuen ésser descendents del casal d'Aragó, exactament de Pere Berenguer d'Aragó, pero aixó no quadra per enlloc. Tanmeteix, els atorgarem el privilegi del dubte.
    En l'ultima imatge es veu clarament que diu Aragón, no pas Catalunya. Als funeralls de Carles V hi havia un representant de Catalunya, el seu virrei, que anava després de tot el corteu de regnes, acompanyat pel virrei d'Aragó i el de Sicília. Es pot consultar a la "Pompe funèbre de l'Empereur Charles V", volum editat per Christophe Plantin a Anvers al 1558.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
Article editorial d'En Jordi Bilbeny arran de les intencions de la CUP Barcelona d’enretirar el monument a En Cristòfor Colom de la ciutat comtal.
21830
Entrevista a En Jordi Bilbeny a Ràdio Arenys: 'La data de naixement d'en Colom'
Presentació del Simposi
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Si Miguel de Cervantes es deia verament Miguel, com és que en un gran tou d'obres d'arreu del món apareix...[+]
Els historiadors oficials espanyols ens asseguren que Catalunya no era un regne i que ni tan sols no existia: que...[+]
Té alguna relació la sardana i la bruixeria? Com és que els primers textos històrics on s'esmenta aquesta...[+]
L'any 1519 Barcelona era la capital del monarca més poderós de la...[+]