Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Malfia't de la història. Somnia-la i refés-la."
Pere Quart
ARTICLES » 13-06-2019  |  PROJECTE ALTRES FIGURES CATALANES
1161 lectures

Jordi de Montmajor, escriptor xativí

Podria semblar una broma o un "fake" -la notícia és extreta d'un blog satíric: 'El penjoll'-, però no ho creiem. L’autor parla d'En Fuster i d'En Jordi Ventura, parla d’una conferència que En Jordi Bilbeny va impartir, efectivament, a Ontinyent i de l’impacte que li provoca. De com es posa a cercar i del que troba. De la cautela amb què s’expressa i de la por que el que ha trobat sigui destruït. Difonem aquest article tal com l’autor, de poca salut i que s’amaga rere el pseudònim J. Papallona, demanava. Des de NH també sospitàvem que l’anomenat Jorge de Montemayor, un suposat portuguès autor de la ‘Diana enamorada’, traductor d’Ausiàs March al castellà i que surt anomenat al 'Quixot', podia ser un Montmajor. Fent-nos ressò d'aquesta demanda, esperonem les persones interessades a aprofundir més en el tema.

Jordi de Montmajor

Un tal Parry N'Dongo m'ha enviat aquesta carta perquè la difonga al Penjoll. Hi manquen alguns fragments i sospite que algun nom és fals, però crec que paga la pena.

Els enllaços són de N'Dongo, crec:

La meua salut és delicada i, per si em passara alguna cosa, he de revelar-te una troballa que he fet.
(...)
L'estiu de 1976 vaig dinar a Xàtiva en companyia de Joan Fuster i Jordi Ventura. La conversa amable havia derivat cap a la literatura de la decadència. Ens penedíem de la manca d'escriptors quan algú preguntà: Com que és que sent Xàtiva la segona ciutat del Regne no es coneix aleshores gairebé cap escriptor destacat anterior a Joaquim i Jaume Villanueva? La conversa adquirí llavors intensitat. Ventura, que no era valencià, intervingué per advertir-nos que menysteníem el poder de la Inquisició.

Trenta anys després, el desembre de 2006, estava a ma casa del Raval quan uns amics vingueren a buscar-me per vore una conferència que un tal Jordi Bilbeny feia a Ontinyent. De sobte la discussió d'aquell estiu em retorna a la memòria. Segons Bilbeny, Cervantes es dia en realitat Miquel Sirvent i era de Xixona, vila que pertanyia a l'antiga Governació de Xàtiva. El Quixot el va escriure, vertaderament, en català, però la Inquisició forçà la traducció al castellà i amagà l'original. Això explicaria que Sirvent coneguerà també el Tirant lo Blancllibre que se salva de la foguera al capítol 6 del Quixot.
(...)
Porte ja mesos investigant sobre el tema. No m'és possible revelar-te ara els documents en que em base, ja que podrien ser destruïts (...) Si Sirvent era de Xixona i va llegir Joanot Martorell, escriptor vinculat a Gandia, ben probable era que alguns dels altres llibres que s'hi salvaren de la foguera foren també xativins. Va ser així com vaig arribar a Jordi de Montmajor.

Jordi de Montmajor va nàixer a Xàtiva el 1520 poc abans de l’esclat de la revolta agermanada. Pertanyia a una família de jueus conversos provinents de Montmajor, Berguedà, que vivien vora Sant Jordi a l'antiga juderia xativina. Son pare hagué de fugir després del fracàs de la revolta i visqueren amagats al Comtat per després instal·lar-se a Ontinyent. Tot pareix indicar que prompte el jove Jordi de Montmajor començà a destacar com a poeta i músic. Sembla que féu diferents composicions que s'han perdut. Però la seua obra més destacada fou Els set llibres de Diana, reinvenció de poesia clàssica, publicada a València el 1558 sota el mecenatge de Joan Castellà de Vilanova, senyor de Bicorb i Quesa, amic de la familia Montmajor, i que tenia casal a Xàtiva. Per això, que Sirvent salvara de la foguera el llibre de Montmajor no fou casualitat. La primera edició de la Diana fou segrestada per la Inquisició i no es conserva, i Montmajor detingut sota sospita de judaisme. Se salvà, però, gràcies al seu amic Joan Castellà que intercedí per ell. La Inquisició acceptà alliberar-lo a canvi que fera una versió castellana del llibre i una altra dels poemes de l'escriptor de Gandia Ausiàs March. Montmajor acceptà, però, no contents amb això, els inquisidors alteraren l'obra de Montmajor traslladant l'acció de Xàtiva a Lleó, tot i que es mantingueren les referències a Àngela de Borja i altres dames de la noblesa catalana. Els inquisidors, també modificaren el nom de Montmajor, traduint-lo al castellà amb el nom de Jorge de Montemayor. Per esborrar el seu origen xativí, també “anglosaxosinaren” el seu nom en algunes edicions com a George de Monte Mayor i li atribuïren un suposat origen portugués en la vila de Montemor o Velho. Curiosament,la viquipèdia portuguesa no té cap article de Montemayor. Sospite també que Joan Castellà de Vilanova li posà el seu nom a una muntanya situada prop de Bicorb.

En qualsevol cas, Montmajor, és un dels escriptors xativins més importants de tots els temps (...). Si jo no puc, difon tu aquesta informació.
Sempre teu,
J. Papallona

Diumenge, 18 d’octubre de 2009
http://elpenjoll.blogspot.com/2009/10/jordi-de-montmajor-escriptor-xativi.html




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Frede
  2. Frede
    14-06-2019 10:48

    Res sorprenent. En línia. Ho estem veient en el judici del procés. L'enrevessada manera de retorçar la llei per encabir les directrius d'Estat. A un nivell inferior el sistema propagandístic dels mitjans espanyols. Finalment l'intel·lectualitat sotmesa al relat. Etc. Si això és així avui dia, que no es faria en aquells temps on els poders fàctics eren molt més potents? Algú li sorprèn que es cremessin i es reescrivissin llibres i arxius per raons d'Estat? No fa gaire llegia com es va reunir l'Arxiu Reial en el de la Corona d'Aragó remodelant textos i portades. No en tinc cap dubte. Contemplo la realitat dels Tribunals actuals i em faig creus que encare ens resti alguna cosa.

  3. Santo Job
    13-06-2019 18:48

    CescT, el monasterio de Yuste existe desde mediados del siglo XV, aunque ya a comienzos del siglo XV había un pequeño cenobio. Todo bien documentado. Por ejemplo:

    AGS, RGS,LEG,148011,69
    Para que conforme al tenor de una ley de las cortes de Córdoba de 1455, que se inserta, la ciudad de Trujillo le deje al Monasterio de Yuste, sacar de sus términos el pan que en ellos tiene el dicho Monasterio arrendado.-Reina.

    Si te interesa, en el AHN tienen el fondo documental del monasterio, que comienza en 1449. Signaturas:

    CLERO-SECULAR_REGULAR,Car.415,N.13
    CLERO-SECULAR_REGULAR,1445
    CLERO-SECULAR_REGULAR,L.1622

  4. CescT
    13-06-2019 15:21

    Dues coses d'aquest article m'han cridat l'atenció
    La primera cosa és que en Jordi de Montmajor provingui d'una família de jueus de - Montmajor - (Berguedà) on hi ha un museu d'art del bolet.
    El meu avi matern era de Montmajor i fa anys que va morir. El meu avi de segon cognom es deia - Circuns -. Sempre havia pensat que aquest cognom tenia alguna relació amb els jueus, tot i que el meu avi no ho era. El cas és que prop de Montmajor hi ha una masia que es diu - Circuns -. Ara lligo caps, podria ser que en aquesta zona boscosa del Berguedà hi trobessin refugi alguns jueus en un altre temps.

    La segona cosa que em crida l'atenció és que l'autor de l'article diu: Sospite també que Joan Castellà de Vilanova li posà el seu nom a una muntanya situada prop de Bicorb.

    Es una idea, però fa temps que penso que en algun moment de la història moderna es va posar nom geogràfic a diferents indrets, i aquests noms coincideixen amb nomenclatures que apareixien a relats literaris o a relats històrics reescrits i mal traduïts . Primer es la novel•la o el relat històric i després el nom geogràfic d'un determinat poble o vila. Es a dir, penso que l'actual Yuste de Extremadura a l'època de Carles V no existia. Penso que Argamasilla o Puerto Lápice, etc, etc i diferents noms geogràfics que apareixen en el Quixot han estat assignats a un lloc determinat, amb posterioritat a la impressió de la novel•la, per tal de donar credibilitat al trajecte que segueix la narració. Tordesillas també.

    En l'article que ens ocupa, l'inquisidor, va canviar la geografia de l'obra traslladant l'acció de Xàtiva a Lleó.
    En el cas del Quixot, el indrets mal traduïts com Puerto Lápice o Argamasilla serien assignats a una coordenada lògica que fes més creïble el relat manxec quixotesc.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
17816 lectures
Presentació de la universitat
El poble que Canta - Benvinguda
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
La Biblioteca Nacional de la capital francesa conserva un exemplar complet del text del segle xv del qual es creia...[+]
Castella és Espanya? Espanya és i ha estat Castella? Els catalans érem espanyols? Massa sovint cometem l'error...[+]
A començament de febrer es va donar a conèixer als mitjans de comunicació el resultat de la restauració de la...[+]