ARTICLES » 02-01-2014 | ALTRES FIGURES CATALANES
 24904
|
L'origen nostrat de Santa Claus
En Pau Tobar relaciona Santa Klaus o Sant Nikolaus, que prové de València i porta taronges i d'altres regals als nens nòrdics, amb Sant Nicolau, patró d'Alacant.
El Pare Noel, és potser, el símbol més estès del Nadal, gràcies a l'aclaparadora influència de la cultura de consum nord-americana i del seu refresc oficial. La construcció històrica de la icona del vell panxut que cada any surt del Pol Nord en trineu per deixar regals a la mainada, però, data de temps relativament recents, concretament de la primera meitat del segle XIX. Tanmateix, l'origen d'aquest mite és força més antic i, alhora, sorprenentment proper a la nostra cultura.
Santa Claus és l'adaptació a l'anglès de Sinterklaas que és com els neerlandesos anomenen a Sant Nicolau. La llegenda va arribar als Països Baixos en l'època en la qual aquests estaven sota el domini de la Monarquia Hispànica. Entre la Corona d'Aragó i els Països Baixos existia històricament una intensa relació comercial, que s'allarga si més no, fins la Guerra de Successió. Curiosament aquesta connexió amb Holanda explicaria l'arrelament d'una tradició probablement inventada per mariners valencians. El costum diu que Sinterklaas, amb un vaixell carregat de taronges i magranes, surt del port d'Alacant cada any per arribar a Amsterdam el dia de la festa: el 6 de desembre.
Alguns detalls semblen corroborar les arrels alacantines d'aquesta llegenda. Per exemple, Sinterklaas és acompanyat per “Zwarte Pieten”, Pere el Negre, un morisc que s'encarrega de ficar dins el sac i emportar-se a Espanya les nenes i els nens roïns. La identificació del dolent del conte no és gens casual, a principis del segle XVII -temps en el qual es consolida el mite- els estigmatitzats moriscos (un 30% de la població valenciana) serien expulsats dels territoris de la Monarquia Hispànica. De fet, en la tradició alpina el paper de Pere el Negre el desenvolupa el Krampus que no és sinó un dimoni. Tot i això, altres veus asseguren que el caire punitiu del patge moro data de 1850, i és una reinterpretació del mestre de primària Jan Schenkman, natural d'Amsterdam, ja que les versions més antigues atribueixen els càstigs tant al vell Nicolau com a Pere el Negre.
Un altre indicador de l'origen nostrat del mite és el fet que el patró d'Alacant és precisament Sant Nicolau i es celebra el 6 de desembre, el dia de la conquesta cristiana de la ciutat. Nicolau, bisbe del s. IV d'origen grec a Turquia, és soterrat a Bari, i el seu patronatge com a benefactor dels infants arribaria a la nostra Terra al segle XV, en incorporar-se el Regne Nàpols a la corona catalanoaragonesa. I d'ací per mar, cap al nord: cap a Flandes.
En qualsevol cas, des dels Països Baixos, la tradició de Sinterklaas creuaria l'Atlàntic amb els fundadors de Nova Amsterdam (1624), ciutat que -en ser ocupada pels anglesos el 1664- esdevindria Nova York. Sota el domini britànic les arrels culturals holandeses van ser prop desaparèixer, i no va ser fins la Revolució Americana que els novaiorquesos les van reivindicar amb orgull. Així, a principis del segle XIX, es configura el Sant Nicolau com a portador de regals, i el 1821 apareix una litografia on ja es representa l'ancià barbut sobre un trineu. Anys després, el 1863, és l'il·lustrador Thomas Nast qui, realitza el disseny que s'ha popularitzat i que inspira les representacions actuals.
Alguns estudis posen en dubte que Santa Claus fos portat als actuals Estats Units pels colons neerlandesos. Ho fan referint-se a la contradicció entre la religió protestant d'aquests i el caràcter catòlic de la festivitat. Aquestes visions obvien, potser, el fet que, si bé amb el triomf de la Reforma -enemiga del santoral- i l'esclat de la Guerra de Flandes, les autoritats calvinistes volgueren prohibir la celebració; les protestes de l'estudiantat d'Amsterdam i dels catòlics del sud, van fer que la festa -igualment popular entre els protestants- fos tolerada a nivell familiar. Segurament, aquest context d'enfrontament amb els monarques hispànics, explicaria també l'amenaça de dur-se cap a Espanya la canalla més entremaliada.
Pau Tobar
Article publicat a L'Accent
Autor: Pau Tobar
versió per imprimir
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
Per nadal tradicionalment es regalava al país valencià una taronja i un joguet que sempre era el mateix tots els anys als xiquets.
Yo ya no puedo mas con vosotros. Me vais a matar de la risa. Santa Claus, Catalan de Alicante? Ja, ja, ja. Si no habeis pasado dr condado de ARAGON. Ja, ja
El PePero no sap llegir.
http://imagizer-cv.imageshack.us/a/img17/9081/ausiasmarchcavalleroval.jpg
http://www.inh.cat/arxiu/vid/13e-simposi-d'Arenys-de-*Munt-2013/Enric-Guillot-El-*senyal-*heraldic-de-els-*Indies,-una-*possessio-catalana
http://www.inh.cat/arxiu/vid/1a-universitat-nova-historia/manel-capdevila-la-descoberta-catalana-d'Austràlia
I és daltòòònic.
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/39/5000px_1573_teixeira.jpg/1280px-5000px_1573_teixeira.jpg
_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo
IMPARAPLAS ¡¡ ESPANYA ENS ROBA ¡¡¡
No pasareu.
Que era Catalunya? Tot. Un tastet.
http://imagizer-cv.imageshack.us/a/img17/9081/ausiasmarchcavalleroval.jpg
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/39/5000px_1573_teixeira.jpg/1280px-5000px_1573_teixeira.jpg
http://www.inh.cat/arxiu/vid/13e-simposi-d'Arenys-de-*Munt-2013/Enric-Guillot-El-*senyal-*heraldic-de-els-*Indies,-una-*possessio-catalana
http://www.inh.cat/arxiu/vid/1a-universitat-nova-historia/manel-capdevila-la-descoberta-catalana-d'Austràlia
Nosaltres vam ser el Principat.
Paranoies, per als paranoics. Per als historiadors, documents.
Hi ha molts documents que en els quals surt la denominació corona catalano-aragonesa, amb posterioritat corona d'Aragó; cridar a València:Regne de València, Pais *Valenciá o Comunitat Valenciana és correcte amb independència del que opinin els politics corruptes actuals. Aquests territoris que denomines Comtat de Barcelona formaven un regne, també hi ha molts documents que ho demostren i es deia Principat de Catalunya.
Que era Catalunya? Tot. Un tastet.
http://imagizer-cv.imageshack.us/a/img17/9081/ausiasmarchcavalleroval.jpg
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/39/5000px_1573_teixeira.jpg/1280px-5000px_1573_teixeira.jpg
http://www.inh.cat/arxiu/vid/13e-simposi-d'Arenys-de-*Munt-2013/Enric-Guillot-El-*senyal-*heraldic-de-els-*Indies,-una-*possessio-catalana
http://www.inh.cat/arxiu/vid/1a-universitat-nova-historia/manel-capdevila-la-descoberta-catalana-d'Austràlia
Nosaltres vam ser el Principat.
Daniel: ¿Cómo que "País Valencia"? Querrás decir Comunitat Valenciana...
Por lo demás muy interesante la historia, aunque con algún fallo de denominación como corona "catalanoaragonesa" lo cual es absurdo, ya que en todo caso sería corona de Aragón y condado de Barcelona, si bien en el siglo XVIII ya se habían anexionado los territorios de Valencia, Mayorca, Corcega y sur de Italia. Algo que ya dejaba muy atrás a aquella unión con el condado de Barcelona, y que nunca se llamó "corona catalana".
Lo de unir la cuestión territorial actual a la historia medieval es tan sumamente ridículo que solo puede ser un ejercicio de ignorancia pretenciosa que, por lo demás, no es si no puro marketing político.
Y por cierto, el día 6 de diciembre es también el día de la Constitución Española, aquella que solo han leído el 0,01% de sus valientes detractores.
Ja hi tornem, a parlar dels "noms", quin fàstic!
Prové d'Alacant, no de València (ciutat); si es vol referenciar a "València" com a genèric, millor seria posar País Valencià.
Quan jo era menut, allà pels anys 60, hi havia una cavalcada que eixia de la concatedral de Sant Nicolau, a Alacant, i que es dirigia al port.
El personatge principal era sant Nicolau i l'acompanyaven carros carregats de regals per als xiquets dels Països Baixos.
La televisió holandesa ho filmava, per anunciar als xiquets d'allí que sant Nicolau ja havia eixit d'Alacant i que els portaria regals.
_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo
Soc d´un poble de la comarca de l´alt Maestrat, Setena de Culla, a Castelló de la Plana. Quant era xiquet i anavem a l´escola, el dia de Sant Nicolau cantaven aquesta cançoneta. " Avui no hi ha escola, ratapaplam, ens ha dit el mestre que es Sant Nicolau, Sant Nicolau bendito confessor de Jesucristo , la gallina que encontramos, manda el rei que la matamos", fèiem festa i anàvem per les cases i la gent ens donaven coses, taronges, figues, atmelles, centins, ous i despres del recapte el mestre les repartía als xiquets.
Cinca « Con cariño y dejarnos en paz » no lliga molt. És com si jo digués a algú –“Amor meu no em torturis més”. Ja us deixem en pau. Quina guerra veus en aquesta pàgina de discursió històrica. Dius guerra a escoltar o llegir opinions diferents a les que tu conceps?. No serà més aviat al revés, que tu ens fas la guerra a nosaltres perquè opinem diferent?. Us molesta que discutim. Jo personalment estic fart de llegir com a la nació catalana l’anomenen comunitat autònoma i no em fico a l'ABC, El mundo o El País pretenent que resolguin la malifeta. Sempre que apareix un aragonès com tu amb el garrot a la mà vestit da xai recordo aquell acudit que diu: - ¿Cómo meterias a 50 maños en un 600?. Dicendoles que no caben - No t'ho prenguis malament, quan Catalunya sigui independent el fet que la Franja d'Aragó formi part de la nació catalana us donarà l'opció de anexionaros i no haureu de mantenir més funcionaris castellans.
con cariño desde Aragon me ha gustado mucho eso de corona valencianoaragonesa`y añadiria corona valenciano-mallorquina-aragonesa y condal de barcelona-sobrarbe-ribagorza. por favor dejarnos en paz a valencia,baleares y a mi tierra que por su puesto no se llama la franja .es baix-cinca-aragon
hi havia a Aragó una facció de les elits aragoneses que eren molt i molt anticatalanes bàsicament eren nobles descendents de Navarra (bressol de la nació castellana). aquests navarresos amb l'ajuda dels castellans van acabar de girar la balança cap a la irredenta castellanització d'Aragó.
Papanicolau és un cognom grec que sembla català
Deixo l´enllaç de l´Enciclopedia Católica Online sobre Sant Nicolau de Mira o també de Bari, sant nascut al s. IV d.C. L´ "istoria" de l´INH no te res a veure amb la realitat que ens ha explicat l´Esglesia: http://ec.aciprensa.com/wiki/San_Nicol%C3%A1s_de_Mira En aquest article no és parla gens de Sant Nicolau al món grec-ortodox, i si de veritat és volgués relacionar amb la Corona de Aragó, és podria parlar de la conquesta d´Atenes i Neopàtria pels mercenaris blanc-i-blaus (com l´Espanyol de Barcelona) de Roger de Llúria, i sobre un possible aproximament per la força de les armes del món catòlic català al món ortodox bizantí. Però res d´ això!
L’any 1385 Barcelona tenia 35.000 habitants, Saragossa al segle XIV aprox. 20.000 habitants (i tiro llarg). A Saragossa coronaven al Comte de Barcelona com a rei d’Aragó. El comte de Barcelona va esdevenir rei d'Aragó. El comte de Barcelona degut a que era rei d’Aragó tenia dos palaus reials a Barcelona, el major i el menor. Als aragonesos sempre els ha agradat donar-se molta importancia, no els facis massa cas.Són una bona gent (això si)
"Parti del rreynado de Granada et fuy al rreñado de Aragon, vn rreyno muy vjciosso et abondado. Et ffalle en el çinco çivdades grandes: a la major, do coronan los rreyes, dizen Çaragoça, a la otra, Valençia, a la otra, Tarragona et a la otra, Barçalona et a la otra, Tortosa. Et por este rreynado corre el rrio Ebro et el Flumen Sçinca. Et este rreynado parte con el rreyno de Navarra et con Castilla et con el rreño de Francia et con los montes Perineos. Et el rrey dende ha tales senalles por pendon" ( Libro del conosçimiento de todos los rregnos et tierras e señoríos que son por el mundo et de las señales et armas que han).(1385).
Corona Anglesa? Corona Francesa? Corona Sueca? O Anglaterra, França i Suècia? Doncs això: Catalunya, Imperi Català i "català" com a gentilici més emprat per gent d'arreu de la nostra corona (catalana, és clar).
Els països no tenen el nom de "Corona de..." el país es una cosa els titols del Rei una altre.
Molt més fàcil pv-PPcc!.. fins el d'Antequera tenim el dret històric de dir-li CORONA CATALANA i ja està... ah i vull afegir que encara que a les galeres catalanes pot-ser hi anés embarcat algun aragonès (els almogàvers eren homes de terra endins)... "als qui vulguin anomenar-les conquestes de la Corona d'Aragó", els diré: que agafin una galera (com la del museu marítim de Barcelona), la posin a l'Ebre a Saragossa davant de la Pilarica i comencin a vogar..., quan arribin a Còrsega, Sardenya, Sicília i regne de Nàpols, els reconeixeré que van ser unes conquestes aragoneses en lloc de ser les reconegudes "conquestes catalanes" filles del sentit comú i dels documents!
El "libro del conoscimiento" (castellà s.XIV) diu. http://histo.cat/1/ellibrodelconosc00mariuoft.pdf#page=37">"..isla que dizen Corsega. Las senyales dende son un pendon blanco con una cruz bermeja, por que la ganaron los ginoveses a los catalanes. Et por eso an oy dia guerra con ellos."
Córsega va acabar guanyada pels catalans. El frare franciscà havia d'escriure-ho abans de l'any 1353, en que Pere el Cerimoniós garantí una autonomia legislativa al regne de Sardenya i Còrsega amb la delegació dels poders reials a un virrei.Aquest article té la seva lògica geogràfica. Si us situeu a Valenciennes (França) molt a prop d'allà, al Nord-oest trobareu Lille. Al nord-est de Lille trobareu Gant (Recordeu a Carles I o Carles de Gant). Doncs entre Gant (Gent) i Anvers (Antwerpen) veureu una població anomenada Saint Niklas (Sant Nicolau). A mi em sembla que el nom de Valenciennes ve determinat per una gran concentració de persones d'aquest origen que habitaven la zona. Podria ser que Lille, Valenciennes i Lens haguessin estat un triangle català.---- Vaig veure una pel · lícula fa temps rodada a Bergues (prop de Dunkerque) anomenada "Bienvenue chez les Chtis" a on es diu que els francesos d' allà tenen un accent estrany i són fans del RC Lens . Justament l'uniforme d'aquest equip utilitza els colors catalans (podeu veure imatges). Repeteixo: Penso que en aquesta àrea hi va haver una gran concentració de catalans en temps de Carles I.
Corona del cognom Aragó, de la rama catalana del cognom Aragó.
Corona catalanoaragonesa? Corona d'Aragó a seques... si no diguem-li valencianoaragonesa Catalunya era un principat, València un Regne... i erem la Corona d'Aragó, ni més ni menys...