Manipulant la història

El Minis­teri de Justícia espa­nyol va ofe­rir-nos aquest cap de set­mana una prova ben clara de com es mani­pula la història arran d’una piu­lada sobre el paper d’Espa­nya en l’alli­be­ra­ment de París. Sí, tot allò que denun­cien els “bojos” de l’Ins­ti­tut Nova Història (INH) que va pas­sar fa uns quants anys, en una època en què, evi­dent­ment, ningú con­tro­lava què es feia i es des­feia des l’omni­po­tent monar­quia abso­lu­tista espa­nyola. Un ser­vi­dor no creu pas, ni de bon tros, com si fóssim en una secta, tot allò que s’afirma des l’INH, però negar l’opció d’una enti­tat de qüesti­o­nar la història ofi­cial, per mol­tes boge­ries que ens pugui sem­blar que con­clou, no ho trobo just, ni gaire democràtic. Sobre­tot, per exem­ple, en el cas de la pre­sumpta cata­la­ni­tat de Colom, que no ha rei­vin­di­cat només l’INH, sinó també mol­tes altres enti­tats, algu­nes pre­su­mi­ble­ment més seri­o­ses, com ara el Cen­tre d’Estu­dis Colom­bins, depen­dent d’Òmnium Cul­tu­ral. En tot cas, pot­ser el que ens hauríem de pre­gun­tar tots ple­gats és per què des del món uni­ver­si­tari pràcti­ca­ment ningú ha tre­ba­llat en aquesta qüestió, com si fes por tocar-la pel pre­sumpte des­pres­tigi que com­por­ta­ria fer-ho. Com si no hi hagués prou lla­cu­nes per omplir entorn de la figura de Colom. Un apunt més sobre l’INH: en el peri­o­disme hi ha un munt de peri­o­dis­tes que no tenen títol i un nom­bre molt més gran d’intru­sos que en cap altra pro­fessió i no ens quei­xem.


Cliqueu-hi damunt

Sobre la piu­lada del minis­teri de Dolo­res Del­gado, poca cos a cal afe­gir-hi que no s’hagi dit aquests dies i que el pre­si­dent Torra no resumís per­fec­ta­ment: “El paper espa­nyol en la II Guerra Mun­dial fou l’envi­a­ment de milers de sol­dats de la División Azul a llui­tar al cos­tat de Hit­ler.” Com tot­hom sap, als repu­bli­cans de La Nueve, Espa­nya els hau­ria afu­se­llat a tots si hagues­sin gosat posar al peu a la península.

Fran­ca­ment, el ridícul espa­nyol no pot ser més gran, sobre­tot quan encara hi ha cen­te­nars de milers de des­a­pa­re­guts, pràcti­ca­ment tots ells repu­bli­cans, enter­rats en vorals i fos­ses comu­nes. Entre els quals, una de les glòries de la poe­sia espa­nyola, Fede­rico García Lorca. Tal­ment com si Proust o Hugo fos­sin enter­rats en lloc des­co­ne­gut. Algú s’ho ima­gina de França? Per cert, qui segueix enter­rat amb tota glòria és el dic­ta­dor Franco. A aquest sí que ningú el qüesti­ona.

Miquel Riera
Full de Ruta
Opinió
Dimarts, 27 d’agost del 2019
2:00h

http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/1655942-manipulant-la-historia.html