Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La història és sempre una fantasia sense base científica, i quan es pretén aixecar un embull invulnerable i col·locar-hi a sobre una conseqüència, es corre el perill que una dada canviï i s'ensorri tota la carcassa històrica."
Pío Baroja (1872-1956)
ARTICLES » 25-04-2020  |  PROJECTE DE MEMòRIA HISTòRICA
1097 lectures

Ramon Portas, l'inventor de la pinya colada

En Quim Gibert reivindica la personalitat i feina d’En Ramon Portas i Mingot a Puerto Rico, un dels candidats a inventor de la pinya colada.

Placa en honor d'En Ramon Portas Mingot

El San Juan emmurallat, embrió de la capital de Puerto Rico, és un dels entorns urbans més atractius de l'illa caribenya. La calle Fortaleza és un dels carrers més concorreguts d'aquest sector històric, altrament conegut com a Viejo San Juan. A l'alçada del número 104, hi ha el ‘Barrachina’, un dels restaurants amb més anomenada, que se n'orgulleix d'haver estat el lloc on es va inventar la pinya colada al 1963. Una placa, col·locada a la façana de l'establiment, així ho explicita. També hi diu que l'artífex de la barreja alcohòlica fou En Ramon Portas Mingot.

Amb prou feines hi ha dades sobre la trajectòria d’En Portas Mingot, tret que va ser un europeu vinculat al món de les begudes refrescants i que va passar llargues temporades entre l'Argentina, Puerto Rico i altres punts del continent americà.

Des del 1978 la pinya colada ha esdevingut la «bebida nacional de Puerto Rico».


Restaurant 'Barrachina', on En Ramon Portas i Mingot va inventar la pinya colada

Quim Gibert




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Alvaro Prim
    05-05-2020 20:17

    Algunos se van por peteneras y otros por Australia. Si al final la teoría de que en Zamora también se hablaba catalán y los censores cambiaron el callejero va a ser cierta

  2. Francesc2
    03-05-2020 18:25

    És probable.Cal aprofundir. De la nit al dia no ho sé. I no perquè ho afirmi l'Alcover/Moll. Aquest diccionari, com tots els diccionaris, el que fa és recollir un estat de coses. No ho sé, és probable que passés com el que testimonia el mapa Vallard.d'Austràlia nord-oriental del 1547. La toponínimia en català va essent substituïda. Sobre aquest mapa En Manel Capdevila ho explica molt bé. "Illa" o "Illes" (x10 vegades)."Rio grant". "Ille grossa". "Basse grant". "Cap Mata"."Golf serra"."Terra alta" "Bassa larga". "Riu malla".Seralta". "Cap bon espor!. Bonno parla. "Rio bassa" "Bon final"."Cap groca". "C.grant"."C.aufria"."Port malla". "Illa fermoza"

    https://www.histo.cat/principal/Descoberta-catalana-d'Australia

    I aquí el mapa:

    https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/1/17/Vallard_Australia-1547d.jpg

  3. Alvaro Prim
    03-05-2020 10:17

    Vamos, que según tú, todo el callejero de San Juan de Puerto Rico, la censura, de la noche a la mañana lo cambió al español todo porque según el Alcover/Mol hay una palabra en catalán equivalente y en Girona hay una calle que usa ese termino.

    Son unos argumentos imposibles de rebatir...

  4. Francesc2
    02-05-2020 16:24

    No, Álvaro. Entenc que són dues coses diferents. El que hi ha en comú és que en castellà són anomenats calle de la Fortaleza. Ara: un podria provenir d'un primitiu carrer de la Força en català. El de Zamora segur que no. Senzillament això.

  5. Alvaro Prim
    01-05-2020 11:31

    En Zamora también hay una calle de la fortaleza. Es claro que su nombre viene del carrer de la Força, como en la Habana y Girona,

  6. Francesc2
    26-04-2020 19:55

    Jo dic "deu". Per tant, probabilitat. Pero mireu, Alvaro, què en diu l'Alcover/Moll a la vuitena entrada del mot "força". 8. ant. Fortalesa; edifici fortificat, destinat a la defensa d'una plaça, d'un territori." Que tingueu una bona nit.

  7. Alvaro Prim
    26-04-2020 19:38

    Francesc2. Antes de lanzar una teoria loca, haga al menos una pequeña investigación aunque solo sea buscar la calle en la wikipedia...

    https://es.wikipedia.org/wiki/Calle_de_la_Fortaleza

  8. Francesc2
    25-04-2020 22:28

    Això de la "Calle Fortaleza" deu venir del carrer de la Força, com a l'Havana i, es clar, Girona.

Afegeix-hi un comentari:

Per poder deixar comentaris us heu de registrar:


  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
22118 lectures

Aconseguits 5755€
de 6000€
Queden 7 dies

Més informació
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Ignasi Catalan començà a sospitar la procedència ibera de les barres en fixar-se que les figures geomètriques...[+]
El Racing Club Lens de França llueix els colors de la bandera catalana a la samarreta.Una llegenda explica que...[+]
Va tornar una de les caravel·les colombines a Baiona, com diuen algunes cròniques? És un error creure que van...[+]
Una troballa preciosa d’en Roger Mallola ens permet establir una relació entre el pintor urbinès Federico...[+]