Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Si la història l'escriuen els que guanyen, això vol dir que hi ha una altra història."
Litto Nebbia
ARTICLES » 06-09-2019  |  LA CORONA CATALANO-ARAGONESA
5636

Substitució de Tarragona per Aragó (part III)

Tercer article de l’Ivan Giménez sobre textos que demostren l’existència d’un 'Regnum tarraconensium' que hom mira de substituir per 'Reino de Aragón'. Per què els estudiosos silencien tota al·lusió a aquest 'regnum Tarraconensium' i només esmenten el 'reino de Aragón'?

Regnum Tarraconie et Catellonie

Enric Cock i la seva obra Anales del año 1585...

Enric Cock fou un del més importants humanistes de la cort del rei Felip I d’Aragó i II de Castella. La majoria d’historiadors que han intentat aproximar-se als orígens d’En Cock s’han topat amb un buit documental i no tenen cap tipus de document on recolzar-se abans de la seva arribada a sòl hispà succeïda l’any 1574. El professor d’investigació del CSIC Alfredo Àlvar Ezquerra en el seu estudi Enrique Cock. Humanista, corógrafo de Madrid, cronista de los archeros reales, ens ubica la ciutat natal d’En Cock a Gorkum (actual Gorinchem), a Batavia[1]. A Roma s’instal·là el 1573 i va aprendre les tasques de Notari Apostòlic amb En Gaspar Hoyer. Com dèiem, l’any 1574 arribà a territori castellà i es posà a les ordres de la Duquessa de Feria. Sota la seva protecció començà a recórrer la península ibèrica  amb la finalitat de realitzar una Descripció d’Espanya. L’any 1575 va entrar al servei del Bisbe de Cadis, D. Garcia de Haro, fins al 1579 que retornà a treballar, aquesta vegada, sota el mecenatge del II Duc de Feria. L’any 1582, degut a algunes desavinences amb el nou Duc de Feria, decideix d’abandonar el seu servei. El nou protector d’En Cock l’any 1583 fou el secretari reial dels flamencs d’Ennetières. Finalment gràcies a la intervenció del seu nou protector pren possessió d’una plaça a la cort del monarca Felip com Archero Real l’any 1584 fins a la seva mort el 31 d’Octubre de 1598.

El franco-espanyol Eugenio de Ochoa y Montel (1815-1872) l’any 1844 edità el seu Catálogo razonado de los manuscritos españoles existentes en la Biblioteca Real de París. En de Ochoa ens informava que a la Biblioteca Reial de París hi ha un manuscrit d’En Cock—fins aquella època no editat—que duu per títol Anales del año ochenta y cinco en el cual el rey católico de España don Felipe, con el príncipe don Felipe, su hijo, fue a Monzón a tener las cortes del Reino de Aragón.

La descripció que En de Ochoa fa del manuscrit és: Manuscrito en 4.º. en papel, mal conservado, hojas 341, letra cursiva, siglo XVI, forrado en pergamino[2]. Segueix anotant que este manuscrito, que presumo sea autógrafo, está en latin y en castellano, la primera carilla de cada folio en esta lengua, y la segunda en un latin bastante bárbaro. Hay en la obra muchos versos, la mayor parte traduccion del latin...[3], i continua unes línies més avall dient que esta obra está incompleta: de las tres últimas hojas solo se halla el texto latino, lo que parece indicar que el autor escribiria primero su obra en esta lengua. Hay al fin bastantes hojas en blanco[4].

La primera edició impresa de la qual es té constància fou la que veié llum l’any 1876 a mans de l’hispanista francès Alfred Paul Victor Morel-Fatio (1850-1924) i de l’arxiver i historiador madrileny Antonio Rodríguez Villa (1843-1912). Aquests van titular l’obra Relación del viaje de Felipe II a Zaragoza, Barcelona y Valencia[5]. A la seva introducció ens tornen a asseverar, com ja ens anunciava En de Ochoa, que l’obra manuscrita realitzada per En Cock fou redactada en dues llengües, llatina i castellana. És a dir, tant per En de Ochoa, com per En Morel-Fatio i per En Rodriguez Villa, el redactat primigeni fou autògraf i  les llengües que va emprar En Cock foren el llatí i el castellà. Fins a dia d’avui no hem sabut trobar cap altre font impresa posterior a la de l’any 1876 (a excepció de facsímils) per poder estudiar l’obra d’En Cock. La gran majoria d’historiadors i investigadors que referencien l’obra del flamenc ho fan citant l’edició impresa de 1876.

En de Ochoa, a l’hora d’informar el títol del manuscrit autògraf d’En Cock, ho farà en la seva versió castellana obviant la llatina. De la mateixa manera En Morel-Fatio i En Rodriguez Villa només en transcriuran la versió castellana deixant de banda, altra vegada, la llatina. És a dir, tot aquella persona que vulgui examinar en la seva totalitat la versió llatina de l’obra d’En Cock forçosament ha d’anar a parar al manuscrit de París.

Gràcies al projecte MCEM (Manuscrits Catalans de l’Edat Moderna) de l’Institut d’Estudis Catalans, el qual segons la pròpia descripció que en fan neix amb l’objectiu de proporcionar a l’investigador un catàleg en línia de manuscrits en qualsevol llengua produïts als països de parla catalana de l’antiga Corona d’Aragó durant l’Edat Moderna, que permeti establir comparacions, descobrir continuïtats i constatar trencaments amb la baixa Edat Mitjana, i intuir novetats dels moviments preromàntic i romàntic[6], tenim constància —sense la necessitat d’anar a París— d’alguns fragments de la versió llatina del manuscrit d’En Cock. D’entre aquests fragments ens transcriuen el títol en llatí —i cal que recordem que la versió llatina fou escrita amb anterioritat a la castellana—.

Tot seguit extractem part de la descripció informativa que apareix a la base de dades del MCEM respecte al manuscrit:

Id MCEM: 1291
Ciutat: París
Biblioteca/Arxiu: Bibliothèque Nationale de France
Signatura: Ms. Espagnol 272
Signatures antigues: Suppl. franc., n. 1126
Data: XVI ex.
Llengua: Castellà, llatí
Suport: Paper
Mides: 205 × 152 mm
Folis: F. 1-349 + [1-20]
Copista: Autògraf
Enquadernació: Pergamí flexible
Llom: "Vol. 46"
Procedència:
Estat de conservació: Alguns folis afectats per la humitat
Ornamentació: Notes marginals fetes pel mateix copista i autor de l'obra
Matèries: Dietaris i memòries , Relacions i gasetes
Autor: Enric Cock (doc. 1580-1590)
Títol: Anales del año 1585, en el cual el rey católico de España don Felipe, con el príncipe don Felipe su hijo, se fue a Monzón a tener las cortes del Reino de Aragón, compuestas por Enrique Cock

Ens queda per mostrar els blocs «contingut» i «observacions». Per no allargar-nos innecessàriament, ens fixarem en l’apartat 2, el 4a i 4b del bloc «contingut»:

[2] F. 2: "Annales anni octuagesimi quinti quo Philippus Hispaniarum rex Catholicus cum Philippo filio iuventutis principe Montionem petiit Tarraconensium regni curiam celebraturus". "Authore Henrico Coquo Gorco minonotario apostolico et ex equestri regii corporis custodia gaesifero". "Anales del año ochenta y cinco en el qual el rey cathólico de España don Philipe con el prínçipe don Philipe su hijo se fe a Monçón a tener las cortes del reino de Aragón". "Compuestas por Henrique Cock, notario apostólico y archero de la guardia del cuerpo real".

[4a] F. 7v-349v: "Annales anni 1585". Inc.: "Rationi congruum esse censebunt qui christianae religioni inhaerent vt qui viam regis Philippi in regnis Tarraconensium, veritatem historiae vitamque Philippi, principis nostri, posteritati mandare". Expl.: "decimoquinto cal. Sub vesperum senatoria domus  caepit incendium  pati atque acriter conflagrare inciis omnibus quomodo".

[4b] F. 8-346: "Anales del año 1585". Inc.: "Todos que son de la religión christiana dirán que es razón que queriendo yo dar principio al camino del rey don Philipe en los reynos de Aragón a la verdad de la historia y a la vida de don Philippe nuestro príncipe, lo comiençe del que es verdadero camino, verdad y vida, porque no hay entendimiento ni sabiduría ni ingenio ni don alguno que no baxe del alto y venga del Padre de la luz". Expl.: "como consta por una inscriptión en el portal d'ella donde ay los siguientes versos". Versió inacabada, menys completa que la llatina.[7]

Com es pot comprovar, si només estudiem la descripció d’En de Ochoa (1844) i l’edició impresa de 1876 d’En Morel-Fatio i En Rodriguez Villa, hom conclouria que el regne d’Aragó, per En Cock havia de ser el regni d’Aragonie. Però si resseguim la versió llatina d’En Cock, és del tot inqüestionable que per al flamenc, el regne d’Aragó era el regni Tarraconensium.  I les preguntes que es deriven d’aquesta constatació, de bell nou, s’apilonen: per què ningú no ha fet mai cap comentari sobre la diferència de nomenclatura entre el text llatí d’En Cock i la seva traducció castellana? Per què En Morel-Fatio i En Rodríguez Villa silencien tota al·lusió a un regni Tarraconensium i només esmenten el reino de Aragón? És possible que cap historiador acadèmic de casa nostra, en les seves recerques i investigacions, no hagi trobat mai cap referència a un regne de Tarragona? De debò no n’han trobat mai cap? Com és que els investigadors amateurs de l’INH no parem de trobar-ne? I si els nostres acadèmics s’han topat alguna vegada amb un regnum Tarraconensium en els documents, per què no l’han tret mai a col·lació, ni que sigui per desmentir-lo? Finalment, per posar límit a aquest eixam interminable de preguntes sense resposta, cal que ens plantegem quina realitat institucional hispànica tenien al cap tots aquests viatgers, cronistes, arxivers, escrivans... com el mateix Enric Cock, quan escrivien Tarraconensium regni per referir-se a allò que la història actual ens ha ensenyat a anomenar Corona o Reino de Aragón.

Ivan Giménez

26/08/2019

Articles relacionats:
https://www.inh.cat/articles/Teories-i-opinions-respecte-a-l'origen-del-nom-Arago-.-Breu-recorregut-historiografic
https://www.inh.cat/articles/Breu-recull-d'autors-que-anomenen-al-rei-i-regne-d'Arago-com-Tarragona
https://www.inh.cat/articles/L'orde-militar-dels-cavallers-tarraconenses
https://www.inh.cat/articles/Substitucio-de-Tarragona-per-Arago-part-I-
https://www.inh.cat/articles/Substitucio-de-Tarragona-per-Arago-part-II-

Vídeos relacionats:
https://www.inh.cat/arxiu/vid/Cicle-primavera-2019/Ivan-Gimenez-Els-comtes-reis-de-Barcelona-i-T-arragona

Notes bibliogràfiques:
[1] ALFREDO ALVAR EZQUERRA,“Enrique Cock. Humanista, corógrafo de Madrid, cronista de los archeros reales”; web http://humanismoyhumanistas/enrique-cock-biografia, ISBN: 978-84-695-0937-1, p.6.
[2] EUGENIO DE OCHOA Y MONTEL, Catálogo razonado de los manuscritos españoles existentes en la Biblioteca Real de París: seguido de un suplemento que contiene los de las otras tres bibliotecas públicas; Impr. Real, Madrid, 1844, p.83
[3] Ídem
[4] Ídem
[5] ALFRED PAUL VICTOR MOREL-FATIO, ANTONIO RODRIGUEZ VILLA, Relación del viaje hecho por Felipe II, en 1585, á Zaragoza, Barcelona y Valencia; Imprenta Estereotipia y Galv.ª de Aribau y C.ª, Madrid, 1876.
[6] Eulàlia Duran (dir.); Maria Toldrà (coord.), MCEM - Manuscrits catalans de l'Edat Moderna [26/08/2019]
[7] Id. MCEM: 1291



Autor: Ivan Giménez




versió per imprimir

  1. Ivan Gimenez
    04-09-2020 13:21

    Hola Albert,

    Sí, hi han diversos mapes a partir de la redescoberta de la Geographia de Ptolomeu que allà on hauria d'indicar Regne d'Aragó i Catalunya tanmateix l'anomenen com de Tarragona i Catalunya.

    En aquest cas particular de l'any 1535 —si no erro— és una nova edició de la Geographia de Ptolomeu ampliada i addicionada per Miquel Servet.

    A hores d'ara, tinc recopilats unes desenes (30/40) de mapes on figura Tarragona per anomenar el territori d'Aragó.

    D'altra banda, també s'ha de tenir en consideració totes aquelles obres on sobre el mapa apareix Aragó, però a la descripció d'Hispania ens adverteixen que aquest mot prové de Tarragona.

    Salutacions!

  2. Albert
    21-08-2020 11:36

    Bon dia, vaig llegir els vostres artícles sobre el regne de tarragona i a la web del ministeri hi ha un mapa del mateix autor del que surt a l'article, Nicolaus Germanus, on surt dit regne. https://www.ign.es/web/catalogo-cartoteca/resources/html/024549.html
    També i surt un de poc despres 1535 on hi posa Arragon et Catalonia.https://www.ign.es/web/catalogo-cartoteca/resources/html/024554.html

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
35159
Entrevista de Jordi Bilbeny sobre Papasseit a Espluga TV
Catalunya i el Mediterrani
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Per l'Esteve Renom, hi podria haver hagut una relació directa entre En Servet i En Servent. Una relació ocultada...[+]
Una llegenda ens explica que el rei Jaume I va donar unes terres a Sant Francesc a Barcelona, perquè hi...[+]
A través d’una comanda de cartes feta per Beatriu d'Aragó, reina d'Hongria, en llengua catalana, en Francesc...[+]
Si en Leonardo da Vinci va ser en realiat en Lleonard della Rovere, com defensa en Jordi Bilbeny, aleshores la...[+]