Crea el teu compte
Accedeix
"Gran és la veritat, però més gran encara és el silenci sobre la veritat"
Aldous Huxley

Articles


A la rondalla d’En Patufet acabem de veure la implicació directa entre un ritual d’iniciació, el bou i els excrements. Article d'En Jordi Bilbeny que ha estat extret del seu blog personal.


LLEGEIX-NE MÉS »

5173 lectures

Conferència d'En Jordi Àlvarez pronunciada diumenge 1 d'agost en el marc de la 8a universitat Nova Història. ¿Els magnats del petroli Rockefeller procedeixen d'una senzilla família pagesa d'Alemanya o bé d'una poderosíssima família noble d'Occitània amb branques a Alemanya, Anglaterra, Aquitània i Catalunya? En Pol Bragulat ens fa arribar el parer d'En Jordi Àlvarez.


LLEGEIX-NE MÉS »

7262 lectures

Article d'En Marc Pons. El 20 d'agost de l’any 1487, fa 534 anys, en el context de la guerra de conquesta de Granada (1481-1492), la marineria de les Galeres de Catalunya -comandada per l’almirall Galcerà de Requesens- i que formaven part de les armes de Ferran el Catòlic, prenien possessió de Màlaga. Nosaltres ens demanem: per què aquest sobtat interès per conquerir el regne de Granada? No devia ser pas per deixar expedita la via cap a Amèrica des de la Mediterrània?


LLEGEIX-NE MÉS »

5128 lectures
ARTICLES » 18-08-2021

No plau als cathalans

Els tex­tos dels ambai­xa­dors medi­e­vals con­te­nen ja tota la doc­trina política que va sor­gir o res­sor­gir a par­tir de la Renai­xença, amb un llen­guatge ple de sim­bo­lisme naci­o­nal tal com l’ente­nem avui, de defensa de les lleis del país i rei­vin­di­cant el propi pas­sat com a pes d’auto­ri­tat. Hi sur­ten expres­si­ons com “lli­ber­tats de la terra”, “defensa de la pàtria”, “tray­dors de la pàtria”, “dei­xant tota la nació cat­ha­lana en tanta angoixa e per­dició”. I afegim: això és el que defensava la família Colom Bertran contra Joan II. Article d'en Jaume Nolla a El Punt-Avui+ d'aquest 6 d'agost.


LLEGEIX-NE MÉS »

5126 lectures

Reproduïm un article d'En Govert Westerveld, hispanista holandès, que ha recolzat les tesis d'En Jordi Bilbeny quant a l'autoria del 'Llàtzer de Tormos'. En Westerveld ha arribat a les mateixes conclusions a través d'un programa informàtic d'anàlisi estilística. Aquest article ha estat traduït de l'anglès i el podeu llegir en aquest idioma en format PDF.


LLEGEIX-NE MÉS »

5398 lectures

En Josep Baella Isanta ha redactat una petita ressenya sobre el darrer llibre d'En Jordi Bilbeny 'Cristòfor Colom i l'Amèrica catalana'. Entre d'altres coses afirma que En Bil­beny és un gegant en un món acadèmic de nans ate­mo­rits, els quals, mal­grat les evi­dèn­cies docu­men­tals apor­ta­des, són incapaços de des­lliu­rar-se de l’angoixa que repre­sen­ta­ria enfron­tar-se amb el món acadèmic espa­nyol. Article publicat avui 10 d'agost al diari El Punt-Avui+.


LLEGEIX-NE MÉS »

5747 lectures

En Leandre Martí, mestre en descobrir detalls que a tothom li passarien per alt, s'ha fixat en un fragment d'una pintura sobre Francesc d'Assís que resulta altament revelador: què hi fa l'escut català en un llenç d'aquest sant?


LLEGEIX-NE MÉS »

5146 lectures

Ballester va exercir com a alcalde fins que, l’any 1500, la monarquia hispànica va fabricar un cop d’estat contra els Colom i el seu entorn polític i social, amb l’objectiu d’usurpar la totalitat de recursos que generava l’empresa americana. Article d'En Marc Pons.


LLEGEIX-NE MÉS »

4177 lectures

Després de llegir el sorprenent llibre 'La sardana i la religió de les bruixes' d'En Jordi Bilbeny, En Francesc Jutglar ha sentit la necessitat de fer-li arribar una sèrie de comentaris que aquí presenta en forma d'article, i que cal entendre com unes primeres notes que podrien iniciar moltes línies d'investigació. Sovint indica entre parèntesis a quina part del llibre fa referència la temàtica que esta comentant en cada cas amb el nom del llibre abreviat: SRB.


LLEGEIX-NE MÉS »

3043 lectures

Us oferim el parlament d'obertura de l'Anton Vidal Inglès, president del Centre d'Estudis Falsetans, a l'obertura de la 8a Universitat Nova Història. L'Anton Vidal reivindica la tasca investigadora dels Centres d'Estudis Comarcals que hi ha escampats arreu del país.


LLEGEIX-NE MÉS »

3216 lectures

Des de 1540, però sobretot a partir de 1562, i fins al 1640, milers d’immigrants occitans —que fugien de la guerra i de la devastació— van travessar els Pirineus i es van establir a Catalunya. Com és que només van emigrar fadrins? On eren els homes catalans —a Amèrica potser? Per què hi havia tantes "vídues"? Article d'En Marc Pons.


LLEGEIX-NE MÉS »

2657 lectures

Avui publiquem el 8è lliurament de la sèrie "Substitució de Tarragona per Aragó", per mitjà de la qual l'Ivan Giménez demostra que Aragó substitueix l'antiga denominació 'Tarragona'. Aquest cop se centra en una llegenda la protagonista de la qual aconsegueix exhibir l'escut de les quatre barres d'Aragó per a alguns, pero també per a d'altres les "armes reials de la província Tarraconense".


LLEGEIX-NE MÉS »

4304 lectures

Recuperem un article antic d'En Jordi Bilbeny, publicat al núm. 508/509 de la revista vilafranquina «La Fura», de l'abril del 1992, ara que el tema de la llengua i de la manca d'independència dels mitjans de comunicació torna a ser de rabiosa actualitat.


LLEGEIX-NE MÉS »

5223 lectures

Us convidem a llegir el text que va escriure Biel Ferrer Puig, filòleg i professor de Llengua Catalana i Literatura a l’institut Gabriel Ferrater de Reus, sobre el nou llibre de Jordi Bilbeny 'Cristòfor Colom i l’Amèrica Catalana', amb motiu de la primera presentació de l’obra, que va tenir lloc a la Sala Gran del Castell de Santa Coloma de Queralt, plena de gom a gom, el 15 de juliol de 2021, amb la presència també del batlle de la vila, Ramon Mullerat, i de l’autor.


LLEGEIX-NE MÉS »

7037 lectures

Publiquem aquest interessant article d'En Marc Pons sobre la figura d'En Jaume Ferrer de Blanes. Jaume Ferrer formaria part d’un selecte grup de navegants catalans, mallorquins, valencians i napolitans que -abans que Colom- ja aventuraven que era possible arribar a Extrem Orient travessant l’Atlàntic.


LLEGEIX-NE MÉS »

4952 lectures

El port de Sant Feliu de Guíxols fou probablement el millor port de la costa catalana durant la Baixa Edat Mitjana. L’activitat constructiva a la vila no va aturar-se i a partir del segle XVIII les drassanes de Sant Feliu van recobrar el seu protagonisme dins l’escena marítima de Catalunya. Els mariners de sant Feliu, Cotlliure i Barcelona gaudiren de gran prestigi i van comerciar per la Mediterrània i per l'Atlàntic. Quina relació tingué amb la descoberta i primera exploració d'Amèrica?, ens preguntem. Article d'Història Vibrant d'aquest 8 de juliol.


LLEGEIX-NE MÉS »

4780 lectures
...
...
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
41046 lectures
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Empordà Televisió recull la notícia de la presentació del llibre "El Quixote va esborrar el Quixot", de Lluís...[+]
Si els primers navegants a creuar l’Atlàntic amb En Colom eren catalans, els seus intruments havien també de...[+]
Per què el catalanisme explica de dues maneres irreconciliables la destrucció de l’esplèndid Castell-Palau...[+]
Un altre argument més per ajudar-nos a entendre que la conquesta de Mèxic va ser duta a terme per...[+]