Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Si la història l'escriuen els que guanyen, això vol dir que hi ha una altra història."
Litto Nebbia
ARTICLES » 29-06-2012
Manel Capdevila

L'astrolabi de Barcelona

L'astrolau o astrolabi de Barcelona, atribuït a Sunifred Llobet a l'any 980, és l'astrolau amb caràcters carolingis més antic de l'Occident Cristià.

»
14979     

ARTICLES » 27-06-2012
Xavier Sánchez

Revisem la història

Carta d'en Xavier Sánchez al diari El Punt, el dissabte 21 de gener del 2006, en resposta a l'article "Revisant la història" de Joan Poyano, publicat el dia 17 del mateix mes.

»
5390     

ARTICLES » 25-06-2012
Alex Sendra

Sobre el mot castellà «rayo» que apareix en textos del Siglo de Oro amb el significat de «raig»

Quan trobem en textos castellans del Siglo de Oro l'expressió “rayo de sangre”, “rayo de leche”, “rayo de agua”, “rayo de aceite” o “rayo de vino”, ¿som davant d’una expressió genuïnament castellana dels segles XVI i XVII, desconeguda dels catalans d'avui, o d'una mala traducció, d'una traducció barroera d'un text català i coneguda de tothom? L'Àlex Sendra ens ho explica en aquest article.

»
12586     

ARTICLES » 22-06-2012
Roger Mallola

L'enfortiment de l'Estat en la modernitat i la qüestió de la descoberta del Nou Món

En aquest article, que va ser la ponència inaugural de l'11è Simposi sobre la Descoberta Catalana d'Amèrica del 2011, en Roger Mallola raona sobre la manipulació de la nostra història des de la perspectiva de les ciències polítiques i ens fa veure com aquest procés castellà d'esborrar-nos el passat i assimilar-lo com si fos seu, no es pot explicar de cap més altra manera que des de la raó d'Estat. D'un estat que, per subsistir, ha d'eliminar qualsevol mena de referent català.

»
6169     

ARTICLES » 20-06-2012
Jordi Bilbeny

Lucrècia Borja parlava en català

Durant molt de temps s’ha cregut que Lucrècia Borja, la filla del Papa Alexandre VI, parlava tan sols en italià amb la gent del seu entorn i amb la seva familia. Alguns entesos han arribat a dir que també domininava l’espanyol, llengua en la qual escrivia versos. Però l’espanyol d’aquells moments, a Roma, no era el castellà, sinó el català.

»
16064     

ARTICLES » 18-06-2012
Joan Calsapeu

Josep Palau i Fabre i la Celestina

En aquest article En Joan Calsapeu ens mostra com En Josep Palau i Fabre ja va escriure que La Celestina semblava "com si hagués estat escrita en un altre país o en una altra literatura"

»
8356     

ARTICLES » 13-06-2012
Lluís Mª Mandado i Rossell

Els marits de Joana la Boja

Per què van tancar Joana la Boja a la presó? Per amor? Perquè era boja? O per una evident raó d’Estat? En Lluís Maria Mandado ens ho explica, segons la interpretació que extreu de la lectura acurada de l'Orland Furiós d'Ariost.

»
16619     

ARTICLES » 11-06-2012
Javier Sierra

I si la de Madrid és la veritable Mona Lisa?

A començament de febrer es va donar a conèixer als mitjans de comunicació el resultat de la restauració de la Mona Lisa de Leonardo que es guardava al museu del Prado de Madrid. En aquest article, en Javier Sierra opina que, vistes les excel·lències de la còpia espanyola, no li faria gens estrany que la Mona Lisa del Prado fos l’autèntica Mona Lisa.

»
11680     

ARTICLES » 08-06-2012
Daniel Ibànyez

Entorn dels orígens d'En Joan d’Àustria (Jeromín)

Qui era la mare d'En Joan d'Àustria? Va ser educat a Yuste, a 460 km del mar, el capità general de la Mediterrània i el cap de l'estol de la Santa Lliga a Lepant? Per què es deia Jeromín? Per què En Lluís de Requesens va ser el seu conseller? En aquest article En Daniel Ibànyez ens desvela els punts tergiversats de la seva biografia i ens suggereix respostes altament versemblants

»
16126     

ARTICLES » 06-06-2012
Pep Mayolas

Domingo Albero, un canonista de Morella a la Cúria de Sixte IV

Si com exposa en Jordi Bilbeny, els Della Rovere són els Rovira de Morella, llavors Sixte IV hauria d’haver tingut alguna relació amb aquesta ciutat. En Pep Mayolas ens en documenta una de prou important: el nomenament per part del mateix Papa Della Rovere d’En Domingo Albero, arxipreste i canonista de Morella, com a escrivà familiar seu.

»
11193     

ARTICLES » 04-06-2012
Esteve Renom

El Rector de Vallfogona i Cervantes/Servent

Com és que tant En Vicenç Garcia com Cervantes van escriure uns elogis tan desmesurats a En Perot Rocaguinarda? L'Esteve Renom troba molt suggerent que ambdós literats coincidissin en aquest punt, no exempt d'ideologia política, i apunta la possibilitat que l’un i l'altre s’haguessin pogut conèixer

»
10503     

ARTICLES » 01-06-2012
Jordi Bilbeny

En Servent, el Persiles i la censura

L'obra d'En Servent està condicionada per la censura i pel control ideològic? O és només una distracció literària, simpàtica i més o menys enginyosa? Segons En Michael Nerlich, no es pot entendre En Servent sense tenir present la seva estratègia per poder salvar la censura. O més ben dit: la seva obra és un monument literari construït expressament per escapolir-se’n.

»
15840     

ARTICLES » 17-05-2012
Raimon Balagué

En Colom contra el rei Ferran el Catòlic

Dues cartes del rei Ferran a en Diego Valera, a la tardor del 1476, en què el monarca dóna ordres d'atacar l'armada franco-lusitana dirigida per En Colom, ens evidencia que el futur descobridor lluitava en contra del rei i dels genovesos i que, en conseqüència, no podia ser genovès.

»
12687     

ARTICLES » 16-05-2012
Pep Comajuncosa

Una passejada per la Roma dels Della Rovere

L’estiu passat En Pep Comajuncosa se’n va anar a Roma i va fer un cop d’ull a l’església de San Pietro in Vincole, on reposen els cossos de la família Della Rovere, perquè també sospitava que podien ser Rovira. Aquí teniu el resultat d’aquella passejada.

»
8634     

ARTICLES » 14-05-2012
Pep Mayolas

Castella, el regne més pobre d'Europa a final del segle XV

Va tenir Castella els 8 milions d’habitants que ens diuen que va tenir, constituint així el motor i el nexe aglutinador de l’Imperi Hispànic de final del segle XV? O, sense burgesia, sense capitalisme, sense una forta organització comercial de ciutats i una xarxa de vies de comunicació potent; sense ports, sense un clima benèvol i una economia estable, es tracta simplement d’una xifra inflada per raons d’estat i per camuflar que Castella va ser el regne més pobre d’Europa?

»
64540     

...
...
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
35122     
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
Empordà Televisió recull la notícia de la presentació del llibre "El Quixote va esborrar el Quixot", de Lluís...[+]
Que els catalans van ser els descobridors d'Amèrica ho tenim molt clar a l'INH. Tant, que sempre estem esperant...[+]
En Felip Rodríguez ha trobat un text que explicita de forma incontestable que el famós pintor de l'alt...[+]