ARTICLES » 20-12-2011 |
ARTICLES » 19-12-2011 |
La llengua catalana a la Roma d'Alexandre VI
El català va ser la llengua dominant a la Cúria romana durant els pontificats de Calixt III i Alexandre VI. En aquest article, en Jordi Bilbeny ens exposa la importància de la nostra llengua, de la nostra gent i de la nostra cultura al Vaticà de les darreries del segle XV i començament del XVI.
ARTICLES » 13-12-2011 |
Els Gualba, una potència literària dissimulada
Els Gualba són una nissaga de polítics i homes de lletra prou importants de la Catalunya dels segles XV i XVI. En Lluís Maria Mandado en fa un estudi detallat i arriba a la conclusió que En Martí Joan de Galba i els Gualba del Montnegre pertanyien a la mateixa família. Ell creu que Galba, Gualba i la forma castellanitzada de Gálvez són el mateix cognom i que darrere del personatge literari d'Amadís de Gaula també hi hauria un Gualba.
ARTICLES » 12-12-2011 |
En Colom va morir als 92 anys
En Jordi Bilbeny porta anys afirmant que En Colom va morir als 92 anys. Els seus detractors ho neguen, sense cap més altra raó que "no és possible que un home visqués tant". Ara, En Pere Baladron, després d'una acurada recerca, ens mostra un llistat de personatges de l'Edat Mitjana, que van viure entre 70 i 100 anys i fa totalment versemblant la gran vellesa del Descobridor, avalada per ell mateix en els seus propis escrits, i pels cronistes que el van tractar.
ARTICLES » 17-10-2011 |
La influència del català en el maltès
Article publicat al butlletí «Sobirania i Justícia», núm. 20 el 14 d'octubre del 2011
ARTICLES » 03-10-2011 |
La localització de Tartessos és desconeguda. Pot ser Tartessos Tortosa?
Totes les ciutats importants conegudes dels voltants de l’any 1000 a. C (edat del bronze) de la Mediterrània i del Pròxim Orient han estat descobertes i excavades. Totes, llevat de Tartessos, de la qual, malgrat els esforços esmerçats per l’Estat espanyol durant dècades, no n’ha aparegut ni rastre. Davant d'aquest misteri Carles Camp analitza el tema i suggereix que la ciutat de Tartessos podria en realitat ser Tortosa.
ARTICLES » 29-09-2011 |
Els mecenes d'en Leonardo
Amb una cura i una precisió inusitades, En Paolo Pellegrino rellegeix la biografia d’En Lleonard, la contrasta amb les aportacions d’En Jordi Bilbeny i d’En David Grau, i en treu unes noves conclusions tan suggerents com innovadores, que no tenen ja res a veure amb la d’un pintor autodidacte d’orígens ben humils. De mica en mica, sembla que cauen els tòpics i va prenent cos una lectura més nítida de la realitat del moment i de la vida d’aquest gran savi del Renaixement.
ARTICLES » 26-09-2011 |
El Nautilus de Jules Verne i L'Ictineu d'En Monturiol
Va tenir alguna cosa a veure En Narcís Monturiol i el seu submarí Ictineu amb el projecte literari de Jules Verne de 20.000 llegües de viatge submarí, amb el capità Nemo i espcialment amb el Nautilus? Ara En Joan A. Forès ens ho detalla en aquest article aclaridor.
ARTICLES » 13-09-2011 |
Videus 1r Cicle sobre la Falsificació de la Història de Catalunya
Compartim amb vosaltres tots els videus del 1r cicle de les "Jornades d'Història i Censura" celebrades a Plural-21. Agraïm especialment a en Pere Ardèvol la tasca voluntària d'enregistrar-los i editar-los tots.
ARTICLES » 11-08-2011 |
El Quixot i el descobriment de la realitat
Al desembre del 2007, la Laura Arquer, una estudiant d’Economia i Sociologia, que llavors es trobava a Varsòvia, va comprar el Quixot per llegir-lo durant una convalescència. Havia sentit a parlar de les teories d’en Jordi Bilbeny sobre la catalanitat de Cervantes i sobre el fet que el llibre era una traducció del català. De la mofa primitiva va passar a un xoc emocional, el qual li ha servit per escriure aquesta carta que va enviar als seus amics i a la seva mare. Aquí us l’oferim de forma íntegra, com un document impressionant que mostra com una noia de 22 anys comença a sortir del decorat prefabricat del món per entrar a la realitat.
ARTICLES » 10-08-2011 |
La detenció d'En Gaudí
Un fet poc conegut de la vida del genial arquitecte modernista és la seva detenció un Onze de Setembre, durant la dictadura de Primo de Rivera. En Gaudí, home solitari, però també solidari i immers en el ressorgiment nacional català del primer quart de segle, ens mostra, amb motiu d'aquest fet, una faceta cívica i patriòtica digna d'elogi. Pel que fa a l'ús de la llengua, és ben sabut que, durant una visita d'Alfons XIII a les obres de la Sagrada Família, En Gaudí li va fer les explicacions en català. També s'expressava en la nostra llengua amb els visitants estrangers. Un d'ells, Albert Schweitzer, explicaria que En Gaudí li va dir: «Això no es pot expressar ni en francès, ni en alemany, ni en anglès: tant és així que li ho explicaré en català i vostè ho comprendrà, encara que, de català, no en sàpiga».
ARTICLES » 26-07-2011 |
Una llegenda sobre la protecció del Rei Jaume I a Sant Francesc
Una llegenda ens explica que el rei Jaume I va donar unes terres a Sant Francesc a Barcelona, perquè hi construís el seu primer convent. En Jordi Bilbeny ens innova com la memòria oral lliga perfectament amb el que sabem de la història documentada: que el rei Jaume també va donar terres als occitans que es van voler instal·lar al Principat, després de la desfeta de Muret.
ARTICLES » 18-07-2011 |
El Persiles de Cervantes i Catalunya
Amaga el Persiles d'En Servent missatges en clau? On passa l'acció? Té alguna cosa a veure amb Xixona, Catalunya o els antics territoris que formaven l'imperi català? Ara en Pep Comajuncosa, ens n'aporta alguna resposta a través de la seva mirada sagaç.
ARTICLES » 13-07-2011 |
L'Organització i finançament del primer viatge colombí
És cert que el primer viatge de descoberta al Nou Món el va pagar la reina de Castella? A final del s. XIX diversos historiadors espanyols ja van dir que es tractava d'una faula, perquè la reina havia empenyorat les joies de la corona a banquers de València i Barcelona a canvi de fons per a la conquesta de Granada. Aquest article exposa l'altra cara de la moneda que ens permet vincular aquella primera expedició transoceànica amb Catalunya i la Cancelleria reial catalana.
ARTICLES » 22-06-2011 |
La relació entre Caterina d'Aragó i Joana de Castella
En Cesc Garrido ha trobat la ressenya d'una carta enviada per l'Emperador Carles, des de Molins de Rei, a la seva tia Caterina d'Aragó. I a partir d'aquí es demana si Caterina d'Aragó i la seva germana Joana no s'escriviren mai. Com que ho havien d'haver fet, perquè Caterina era una humanista, i no s'han conservat les lletres, l'autor conjectura que es podrien haver fet desaparèixer per una evident raó d'estat que coneixem prou bé.
EDITORIAL
|
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí |
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+] Els catalanismes i catalanades que es troben a l'obra del Marquès de Santillana són el resultat normal d’un...[+] Amaga el Persiles d'En Servent missatges en clau? On passa l'acció? Té alguna cosa a veure amb Xixona, Catalunya...[+] En Henry Ettinghausen qüestiona la "decadència catalana" dels segles XVI i XVII, fa un repàs de la història de...[+] |
DARRERS ARTICLES COMENTATS
EL MÉS COMENTAT
(En els darrers 90 dies)
(En els darrers 90 dies)
EL MÉS LLEGIT
SECCIONS |
PROJECTES |
L'INSTITUT |
A LA XARXA |