https://www.inh.cat/ Sat, 04 Apr 2026 01:11:39 +0100 http://data.inh.cat/files/web/10071917342062.png http://data.inh.cat/files/web/100801003319355.gif Intergrid KMS www.intergrid.cat INSTITUT NOVA HISTÒRIA ca https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/Quan-els-presidents-dels-Estats-Units-llegien-laquo%3BDon-Quixot-raquo%3B/%26 Sat, 04 Apr 2026 01:11:39 +0100 Articles https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/Quan-els-presidents-dels-Estats-Units-llegien-laquo%3BDon-Quixot-raquo%3B ]]> https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica//%26 Sat, 04 Apr 2026 01:11:39 +0100 Noticies https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/ ]]> https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica//%26 Sat, 04 Apr 2026 01:11:39 +0100 Noticies https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/ ]]> https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/-laquo%3BReyno-de-Espa-ntilde%3Ba-raquo%3B%2C-el-llibre/%26 Sat, 04 Apr 2026 01:11:39 +0100 Opinio https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/-laquo%3BReyno-de-Espa-ntilde%3Ba-raquo%3B%2C-el-llibre ]]> https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/Damia-Capcir-i-Miquel-Ferrer%2C-els-primers-exiliats-al-Gibraltar-britanic-/%26 Sat, 04 Apr 2026 01:11:39 +0100 Articles https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/Damia-Capcir-i-Miquel-Ferrer%2C-els-primers-exiliats-al-Gibraltar-britanic- ]]> https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/Els-guardians-de-la-informacio/%26 Sat, 04 Apr 2026 01:11:39 +0100 Opinio https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/Els-guardians-de-la-informacio ]]> https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica//%26 Sat, 04 Apr 2026 01:11:39 +0100 Opinio https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/ ]]> https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica//%26 Sat, 04 Apr 2026 01:11:39 +0100 Ho sabies? https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/ ]]> https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/Entrevista-del-Grup-ETV-Terramar-a-l%27historiador-Victor-Cucurull/%26 Sat, 04 Apr 2026 01:11:39 +0100 Entrevistes https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/Entrevista-del-Grup-ETV-Terramar-a-l%27historiador-Victor-Cucurull Podeu veure l'enregistrament de l'entrevista completa a través de la següent finestra del reproductor de Youtube:]]> https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/Joan-Baptista-Auguri-Perera%2C-l%27inventor-del-tennis-modern/%26 Sat, 04 Apr 2026 01:11:39 +0100 Ho sabies? https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/Joan-Baptista-Auguri-Perera%2C-l%27inventor-del-tennis-modern El veritable inventor del tennis modern va ser el català Joan Baptista Auguri Perera, fill del manresà Auguri Perera Pla i nét d'Auguri Perera Soler, un fabricant de seda. Amb només 15 anys, el pare del nostre protagonista ja havia participat en la famosa batalla del Bruc, on els francesos napoleònics van patir la seva primera derrota a Espanya. Pocs anys després, va ser destinat al Regiment Provisional de Maó (Menorca), i allà coneixeria la seva futura esposa, Francisca Orfila Fàbregues. El matrimoni tindria lloc el 1816. Després de la revolta liberal de Rafael del Riego, l'absolutista rei Ferran VII va acceptar a contracor jurar la Constitució del 1812, que introduïa principis liberals com la sobirania nacional i la separació de poders. Així començava el Trienni Liberal (1820-1823). Però a partir del 1822 els partidaris de l'absolutisme van agafar les armes. Aquest conflicte el coneixem com a Guerra Constitucional o Guerra de la Regència d'Urgell, ja que a la Seu d'Urgell els absolutistes havien establert la seva base al Principat. Doncs en aquest escenari tornem a trobar a Auguri Perera Pla lluitant contra tropes absolutistes als voltants de Manresa, i amb el rang de tinent de les forces liberals. Seria en aquestes circumstàncies que naixeria el seu fill, Joan Baptista, futur inventor del tennis modern. Finalment, els liberals van guanyar el conflicte, però Ferran VII encara no havia dit l'última paraula. Va demanar ajuda internacional per ser restaurat com a monarca absolut. La resposta va ser l'enviament d'un exèrcit francès, els Cent Mil Fills de Sant Lluís, que el 1823 entrarien a Espanya complint l'objectiu previst. Amb l'absolutisme revifat de nou, molts liberals van ser perseguits. Aquest fet ocasionaria l'exili d'Auguri Perera Pla i la seva família al Regne Unit. Joan Baptista era un nen quan va haver d'abandonar la seva terra. Després d'estar 10 anys a Londres, la família es va traslladar a la ciutat de Birmingham, on Joan Baptista es va casar el 1847 amb la irlandesa Charlotte Louisa O'Donnell, filla d'un banquer, fet que el lligava a les classes benestants. A més, es va abocar a la feina de comerciant, amb la seu de la seva empresa ubicada al número 28 de Great Charles Street. Per tal d'aconseguir el màxim rendiment de la seva empresa, el 1856 va sol·licitar la nacionalització britànica, moment en què ja vivia al número 8 d'Ampton Road. Era conegut simplement com a Perera. El nostre protagonista era aficionat a l'esport i va crear un nou joc amb raquetes. Al mig d'una pista rectangular d'11 metres d'ample i 28 de llarg va posar una xarxa d'1,2 metres d'alt. Amb ell va col·laborar el seu amic Harry Gem, un advocat i escriptor de la ciutat que també feia esport. Al nou joc primer li deien lawn rackets i, amb el temps, lawn tennis. Tenia 15 regles i almenys des del 1859 que hi jugaven. Abans d'això, hi havia des de feia segles alguns jocs de pilota que es jugaven a Europa Occidental, fent servir o bé les mans o bé raquetes molt primigènies, però sempre a l'interior de locals [a València, al segle XVI ja jugaven al carrer, com ens descriu En Lluís Vives. Nota de l'INH]. Perera crearia una variant molt evolucionada amb regles i mides noves, i gespa, aprofitant el camp de croquet que tenia a casa seva. I una novetat més: es jugava, és clar, a l'aire lliure. El nou esport agradava molt a qui el practicava i es va començar a córrer la veu, fins al punt que, entre el 1872 i el 1873, Perera i Gem es van traslladar a Leamington Spa, on van crear de seguida el primer club de tennis del món (Leamington Lawn Tennis Club) a la gespa del Manor House Hotel, davant de la nova casa de Perera. El primer partit oficial seria de dobles: Perera i Gem contra Arthur Wellesley i Frederick Haynes, dos metges del pròxim hospital de Warneford. El 1873 Perera s'establia al número 33 d'Avenue Road.Dibuix d'un partit de lawn tennis jugat al club de Leamington el 1872. Segurament dos dels jugadors són Perera i Gem. L'èxit de Perera i Gem es va torçar de forma sorprenent amb la intromissió de Walter Clopton Wingfield, un gal·lès que era oficial de l'exèrcit britànic. El 1874 va publicar les regles d'un joc que va anomenar sphairistiké. Aquest s'assemblava al lawn tennis de Perera i Gem de forma sospitosa, tot i que amb algunes diferències clares: el camp tenia forma de rellotge de sorra i la xarxa era més alta. Va patentar el seu joc i el va començar a comercialitzar venent caixes que incloïen pilotes de goma importades d'Alemanya, així com una xarxa, pals, marcadors de pista, raquetes i un manual d'instruccions.   A l'obra acadèmica Tennis: A Cultural History, Heiner Gillmeister revela que el 8 de desembre de 1874 Wingfield va escriure a Gem reconeixent que feia un any i mig que havia estat experimentat amb el lawn tennis. Potser els remordiments començaven a florir.   Un any després del plagi, Wingfield va patir una sèrie de desgràcies personals que el farien allunyar-se de cop de l'esport. La salut mental de la seva dona va empitjorar molt i els seus dos fills van ser assassinats. Des d'aleshores, la gestió i promoció del joc quedaria en mans del Marylebone Cricket Club. El 1877 l'All England Croquet Club, amb la col·laboració del Marylebone Cricket Club, va canviar les regles del joc de Winfield fent-lo més semblant al que havien creat Perera i Gem. En aquell any, el 9 de juliol, s'iniciava el primer campionat de Wimbledon anomenat, curiosament, Lawn Tennis Championship. Sembla clar que la referència era el joc de Perera i Gem i no el de Wingfield. El torneig de Wimbledon es va consolidar amb el temps mentre que de forma paral·lela el Leamington Lawn Tennis Club, el creat per Perera i Gem, organitzava el seu propi, i molts jugadors participaven primer en l'un i després en l'altre. Finalment, el de Wimbledon seria el més durador i el que guanyaria la fama que encara manté. Dibuix d'un partit del torneig de Wimbledon del 1881. Durant molt de temps Wingfield ha estat reconegut com a inventor del tennis modern; una absoluta falsedat. Hi ha plaques i monuments en honor seu, i a internet encara es veuen alguns webs que així ho afirmen. Però, des de fa uns anys, la memòria de Perera i Gem s'està restablint en articles i treballs d'investigació britànics, encara que sovint es deixa en segon pla el paper de Perera. Malgrat això, se sap, i alguns investigadors ja ho referencien, que el 21 de novembre de 1874 el mateix Gem va reconèixer a la revista «The Field» que el mèrit del lawn tennis era principalment de Perera, ja que va assegurar que havia sigut ell qui havia presentat el joc quinze anys abans, és a dir, el 1859. Part de la carta on Gem atribueix a Perera la creació original del joc: "El club (Leamington) té per fundador el Sr. Perera, un cavaller de família espanyola i ben conegut com a jugador de raqueta [...]. Va presentar el joc per primera vegada fa quinze anys". En una altra carta publicada a la mateixa revista el 5 de desembre del mateix any (1874), Gem mostra que no tenien un interès comercial en el lawn tennis i que eren conscients que el joc es podia popularitzar molt, sense que ningú els donés el mèrit que els corresponia. Va dir: "M'he conformat a defensar les nostres pròpies lleis sense atacar els altres; però espero que quan alguna autoritat gran i reconeguda estableixi un codi per a la guia de la multitud, el joc serà senzill i les regles intel·ligibles. No deixeu que tinguem lleis que necessitis tota una vida per aprendre, i un joc que necessitis una altra vida per jugar". Placa a la casa de Perera de Birmingham. És curiós que aparegui primer el nom de Gem i que no es digui que Perera també era esportista. Aquests britànics... Durant un temps es pensava que la data de referència hauria de ser el 1865, com es veu a la placa, però noves dades han endarrerit l'any fins al 1859.Placa a la casa de Perera de Leamington, al número 33 d'Avenue Road.En el cas de Gem, va morir el 1881 per causa d'un accident, així que havia estat testimoni de com el nou joc ho petava amb els tornejos que els clubs feien cada any, però sense saber que la història durant molt de temps no el recordaria ni a ell ni al seu amic. Pel que fa a Perera, després de la mort de Gem se li perd la pista. Algunes investigacions recents, però, apuntarien a un trasllat a París o a Itàlia, on suposadament moriria.Marc BarrioPodeu accedir a l'article original a través del següent enllaç: https://www.elgatsaberut.com/2024/09/joan-baptista-auguri-perera-linventor.html?m=1&s=03]]> https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/Nou-viatge-a-Malta-amb-En-Jordi-Bilbeny-i-l%27Institut-Nova-Historia/%26 Sat, 04 Apr 2026 01:11:39 +0100 L'Institut https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/Nou-viatge-a-Malta-amb-En-Jordi-Bilbeny-i-l%27Institut-Nova-Historia Amics i amigues, Finalment, tornem a Malta! Hem tancat una nova proposta amb Viatges Alemany i ja tenim dates: del 7 al 10 de maig. Serà la setena vegada que l'Institut Nova Història fa un viatge en grup amb la finalitat de redescobrir el passat català a Malta mentre fem turisme i gaudim dels atractius que l'illa ens ofereix. Visitarem monuments megalítics. Agafarem un ferri i anirem a l'illa de Ghaudix, dita també del Goi o Gozo. Tastarem menges que us recordaran els plats catalans més tradicionals. Veurem danses populars i descobrirem tants i tants vincles amb la nostra cultura i la nostra llengua, que quedareu ben sorpresos. Des d'aquell primer viatge, no hem parat de descobrir noves traces d'aquell passat català no explicat. I en són prova, a més a més del llibre En Jordi Bilbeny (Redescobrint la Malta Catalana), la quantitat d'articles que tenim publicats al web, i dels quals us n'oferim un breu recull: La Rosa Puertas ens ho explicava aquí: https://www.inh.cat/articles/El-meu-primer-viatge-a-Malta En Salvador Llopis: https://www.inh.cat/articles/Viatge-a-Malta-novembre-del-2019 En Pere Alzina, que ens va acompanyar al primer viatge: https://www.inh.cat/articles/Les-sorprenents-empremtes-de-cinc-segles-d'influencia-catalana-a-Malta En Jordi Manchón, també en va fer la seva crònica: https://www.inh.cat/articles/La-llico-de-Malta Us adjuntem el programa d'aquest nou viatge amb la intenció que us entusiasmi la proposta i ens hi vulgueu acompanyar: https://data.inh.cat/files/files/26030316591115.pdfUs recordem que per apuntar-vos-hi heu de contactar amb Viatges Alemany (i demanar per la Fina): Viatges Alemany, Raval Sta. Anna, 20 de Reus Tel. 977.12.75.45, correu electrònic: reus@valemany.com Esperem que puguem fer una nova aventura a aquest arxipèlag, que tantes sorpreses i alegries ha portat a aquells qui ja l'han viscuda.]]> https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/La-mafia-castellana/%26 Sat, 04 Apr 2026 01:11:39 +0100 Opinio https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/La-mafia-castellana ]]> https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/Entrevista-a-Enric-Guillot%2C-autor-del-llibre-%27Descoberta-i-conquesta-catalana-d%27America%27/%26 Sat, 04 Apr 2026 01:11:39 +0100 Entrevistes https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/Entrevista-a-Enric-Guillot%2C-autor-del-llibre-%27Descoberta-i-conquesta-catalana-d%27America%27 Enric Guillot és l'autor del llibre Descoberta i conquesta catalana d'Amèrica, una història reescrita pels castellans (Ed. Librooks), en què mostra la manipulació i l'eliminació a què han estat sotmeses les iconografies catalanes en els mapes espanyols d'Amèrica.Enric Guillot sostenint el seu llibre moments abans de començar l'entrevista -Judit Fernández-. Va començar a fer el seu llibre perquè va trobar una bandera catalana sobre un mapa del segle XVI al continent americà... Sí. Navegant per internet, buscant mapes, me'n va sortir un d'Amèrica del segle XVI, que per curiositat vaig obrir, i vaig trobar que hi sortia una senyera. Em va xocar, no sabia bé si era una senyera, però sí, ho era. Hi ha escuts i banderes que poden semblar de Catalunya... Hem de mirar el nombre de pals i de columnes. Amb els colors groc i vermell, o blanc i vermell, no poden ser altra cosa que banderes catalanes. El seu llibre vol demostrar que es vol ocultar la presència dels catalans a Amèrica. Hi ha una iconografia molt abundant, es podrien fer un parell més de llibres d'aquests, en què el que apareix no quadra amb el que diu la història oficial. Si Amèrica la va conquerir Castella, en exclusiva, per què hi ha tota aquesta iconografia catalana present? És iconografia feta per europeus que veuen de manera neutral què hi havia en aquella època. Estan fets per portuguesos, francesos, normands, alemanys, italians..., i a aquests no se'ls pot aplicar que siguin partidistes. Quina motivació hi ha per ocultar tot això? Sabem que n'hi ha que per posar-se les medalles, però que desaparegui tota aquesta cartografia... El problema està només aquí a Espanya, aquí no es troba pràcticament res. Fora d'Espanya sí que podem trobar-los? És clar, tot el que no va poder requisar la inquisició i els reis espanyols està fora. La immensa majoria d'aquests mapes són a l'estranger. I els que queden estan manipulats? Substitueixen pals o els esborren, els canvien els colors, es guixen, s'enfosqueixen els quadrants dels escuts... És una falsificació. Hem de pensar que aquests mapes a l'època eren regals de luxe fets per cartògrafs; no servien per navegar, però sí per decorar. Eren regals que es feien entre reis i comtes. Expressen quins són els països i les nacions que hi ha a cada lloc. No hi ha més. En el llibre es veu clarament que s'han repintat els pals i s'han enfosquit, deixen el mapa retocat. Indica que això pot ser per la manipulació de la censura reial i la inquisició. Tenien un índex de llibres prohibits; el primer que fa Felip I de Catalunya i II de Castella quan puja al tron és ordenar requisar qualsevol cosa que tingui a veure amb el descobriment d'Amèrica. Si no entregaves els mapes t'hi jugaves la pena de mort o la confiscació de béns... La presència de catalans a Amèrica també implica que vam ser autors del genocidi racial i de l'esclavitud... Es pot dir una sola guerra en què no hi hagi hagut morts? Això no és un genocidi, és una conquesta. Si dius genocidi és veritat que els europeus van matar un de cada deu indis, els nou restants se'ls van carregar les malalties. Era una conquesta, evidentment no anaven a repartir clavells. Com tampoc es reparteixen clavells en la Primera Guerra Mundial, ni en la segona, ni en qualsevol altra guerra que puguis pensar. Quan entra Felip V a Catalunya mata un de cada deu catalans. No és genocidi, és simplement gent que vol diners, volen or, i després hi ha una Església que vol cristianitzar-ho tot. Si els indis arriben a tenir coets i metralladores no s'haurien conquerit. Quins són els orígens de Cristòfor Colom? Són catalans? És un personatge català 100%, no pot ser de qualsevol altre lloc. Li donen uns títols per llei que només poden donar a catalans de família reial. Eren títols de la corona catalana, no existien a Castella. Vist el mapa que surt en portada, sembla que tot Amèrica fos catalana... D'inici les conquestes eren catalanes, no castellanes. Per exemple, Castella entre el 1480 i el 1498 fa dues convocatòries de corts i no parlen de res d'Amèrica perquè no hi eren. L'únic que fan és confirmar l'hereu de Castella. Aquí a Catalunya sí? Els consolats de mar i les lleis mercantils eren catalanes. Els que dominàvem marítimament la Mediterrània érem nosaltres. Els castellans què havien conquerit abans del 1492? Fora de la península, res. El seu llibre ha tingut com a eina internet; no té por de la fiabilitat? Només les imatges. Les que tinc estan certificades pel lloc i el museu on es poden trobar. I qui pensi que vostè busca tres peus al gat, què? Dono una iconografia que dóna a entendre que els que van fer aquesta gesta van ser els catalans, els valencians, els mallorquins i els aragonesos. Qui no vulgui veure això o qui no s'ho vulgui creure no s'ho creurà. Si no és el que jo dic que és, què és?Joan SoléPodeu accedir a l'article original a través del següent enllaç: https://www.elpuntavui.cat/article/601252-la-conquesta-damerica-va-ser-catalana-no-castellana.html]]> https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/Garcilaso-de-la-Vega-i-Pere-Serafi-dues-cares-de-la-mateixa-fotocopia-3-de-4-/%26 Sat, 04 Apr 2026 01:11:39 +0100 Articles https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/Garcilaso-de-la-Vega-i-Pere-Serafi-dues-cares-de-la-mateixa-fotocopia-3-de-4- ]]> https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/Garcilaso-de-la-Vega-i-Pere-Serafi-dues-cares-de-la-mateixa-fotocopia-4-de-4-/%26 Sat, 04 Apr 2026 01:11:39 +0100 Articles https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/Garcilaso-de-la-Vega-i-Pere-Serafi-dues-cares-de-la-mateixa-fotocopia-4-de-4- ]]> https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/La-creacio-catalana-de-la-cigarreta/%26 Sat, 04 Apr 2026 01:11:39 +0100 Ho sabies? https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/La-creacio-catalana-de-la-cigarreta ]]> https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/Garcilaso-de-la-Vega-i-Pere-Serafi-dues-cares-de-la-mateixa-fotocopia-1-de-4-/%26 Sat, 04 Apr 2026 01:11:39 +0100 Articles https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/Garcilaso-de-la-Vega-i-Pere-Serafi-dues-cares-de-la-mateixa-fotocopia-1-de-4- ]]> https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/Garcilaso-de-la-Vega-i-Pere-Serafi-dues-cares-de-la-mateixa-fotocopia-2-de-4-/%26 Sat, 04 Apr 2026 01:11:39 +0100 Articles https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/Garcilaso-de-la-Vega-i-Pere-Serafi-dues-cares-de-la-mateixa-fotocopia-2-de-4- ]]> https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/Es-constitueix-la-unio-dinastica-de-Catalunya-i-Provenca/%26 Sat, 04 Apr 2026 01:11:39 +0100 Ho sabies? https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/Es-constitueix-la-unio-dinastica-de-Catalunya-i-Provenca ]]> https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/Silencis-al-voltant-de-Curial-e-G-uuml%3Belfa/%26 Sat, 04 Apr 2026 01:11:39 +0100 Articles https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/Silencis-al-voltant-de-Curial-e-G-uuml%3Belfa ]]> https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/Quan-les-veritats-es-projecten-el-cas-dels-mapes-del-mon-com-a-metafora-de-la-historia/%26 Sat, 04 Apr 2026 01:11:39 +0100 Opinio https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/Quan-les-veritats-es-projecten-el-cas-dels-mapes-del-mon-com-a-metafora-de-la-historia ]]> https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica//%26 Sat, 04 Apr 2026 01:11:39 +0100 Articles https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/ ]]> https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica//%26 Sat, 04 Apr 2026 01:11:39 +0100 Entrevistes https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/ ]]> https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/Lliurat-el-Quart-Senyal-d%27Honor-de-l%27Institut-Nova-Historia-a-la-familia-d%27En-Miquel-Riera-i-Munne/%26 Sat, 04 Apr 2026 01:11:39 +0100 L'Institut https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/Lliurat-el-Quart-Senyal-d%27Honor-de-l%27Institut-Nova-Historia-a-la-familia-d%27En-Miquel-Riera-i-Munne El darrer Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya, celebrat a Arenys de Munt els passats 21 i 22 de novembre, va anunciar a la seva cloenda que atorgava el seu Quart Senyal d'Honor, a títol pòstum, a En Miquel Riera i Munné, col·laborador i investigador badaloní de l'Institut Nova Història. En Miquel havia estat gestor i curador de la biblioteca de sant Jeroni de la Murtra de la mà de la Fundació Catalunya-Amèrica, l'entitat marmessora dedicada des de fa més de 30 anys a la recerca de les relacions històriques entre catalans i americans. La Fundació, creada com un contrapès català a la celebració del Vè Centenari del descobriment d'Amèrica el 1992, ha seguit activa a la Murtra des de llavors. Per motius d'agenda, la família d'En Miquel no va poder assistir al lliurament del guardó, previst a Arenys de Munt, i finalment, el passat 19 de gener, el col·laborador de l'Institut Nova Història Joan-Marc Passada, en nom i representació d'aquest Institut, va lliurar-lo a la seva filla Anna Riera i Pujolà.INH]]> https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/La-familia-Roget%2C-els-inventors-del-telescopi/%26 Sat, 04 Apr 2026 01:11:39 +0100 Ho sabies? https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/La-familia-Roget%2C-els-inventors-del-telescopi ]]> https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/Univers-Bilbeny/%26 Sat, 04 Apr 2026 01:11:39 +0100 Publicacions https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/Univers-Bilbeny ]]> https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/Troben-emparedat-a-Maials-un-llibre-del-s.-XVIII-del-qual-no-hi-havia-copies/%26 Sat, 04 Apr 2026 01:11:39 +0100 Noticies https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/Troben-emparedat-a-Maials-un-llibre-del-s.-XVIII-del-qual-no-hi-havia-copies ]]> https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica//%26 Sat, 04 Apr 2026 01:11:39 +0100 Opinio https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/ ]]> https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica//%26 Sat, 04 Apr 2026 01:11:39 +0100 Opinio https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/ ]]> https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica//%26 Sat, 04 Apr 2026 01:11:39 +0100 Articles https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/ ]]> https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/Mes-presencia-antiga-de-la-Nacio-Catalana-a-Malta-Bernat-de-Pax/%26 Sat, 04 Apr 2026 01:11:39 +0100 Articles https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/Mes-presencia-antiga-de-la-Nacio-Catalana-a-Malta-Bernat-de-Pax ]]> https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/Quan-els-exiliats-espanyols-van-intentar-assassinar-els-exiliats-catalans/%26 Sat, 04 Apr 2026 01:11:39 +0100 Ho sabies? https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/Quan-els-exiliats-espanyols-van-intentar-assassinar-els-exiliats-catalans ]]> https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica//%26 Sat, 04 Apr 2026 01:11:39 +0100 Noticies https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/ ]]> https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/El-misteri-de-la-possible-Mona-Lisa-i-la-mosca-soldat-negra-de-la-seva-tomba/%26 Sat, 04 Apr 2026 01:11:39 +0100 Traduccions https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/El-misteri-de-la-possible-Mona-Lisa-i-la-mosca-soldat-negra-de-la-seva-tomba ]]> https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/Els-primers-cotxes-catalans-i-la-reaccio-del-poder-espanyol/%26 Sat, 04 Apr 2026 01:11:39 +0100 Ho sabies? https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/Els-primers-cotxes-catalans-i-la-reaccio-del-poder-espanyol ]]> https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/Ramon-Berenguer-IV-conquereix-Tortosa-i-talla-la-sortida-al-mar-dels-aragonesos/%26 Sat, 04 Apr 2026 01:11:39 +0100 Ho sabies? https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/Ramon-Berenguer-IV-conquereix-Tortosa-i-talla-la-sortida-al-mar-dels-aragonesos ]]> https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica//%26 Sat, 04 Apr 2026 01:11:39 +0100 Articles https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/ ]]> https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica//%26 Sat, 04 Apr 2026 01:11:39 +0100 Articles https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/ ]]> https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/Mateu-Morral-i-l%27atemptat-d%27Alfons-XIII/%26 Sat, 04 Apr 2026 01:11:40 +0100 Articles https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/Mateu-Morral-i-l%27atemptat-d%27Alfons-XIII ]]> https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/Les-Constitucions-de-Catalunya-es-on-cal-tornar-/%26 Sat, 04 Apr 2026 01:11:40 +0100 Articles https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/Les-Constitucions-de-Catalunya-es-on-cal-tornar- ]]> https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica//%26 Sat, 04 Apr 2026 01:11:40 +0100 Articles https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/ ]]> https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/Sobre-el-Manuscrit-de-Maimonides/%26 Sat, 04 Apr 2026 01:11:40 +0100 Articles https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/Sobre-el-Manuscrit-de-Maimonides ]]> https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/Unes-decimes-de-Francesc-Vicent-Garcia%2C-rector-de-Vallfogona%2C-a-Teresa-de-Jesus/%26 Sat, 04 Apr 2026 01:11:40 +0100 Articles https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/Unes-decimes-de-Francesc-Vicent-Garcia%2C-rector-de-Vallfogona%2C-a-Teresa-de-Jesus ]]> https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/Seguint%2C-de-nou%2C-el-rastre-perdut-de-la-Mare-de-Deu-Fumadora/%26 Sat, 04 Apr 2026 01:11:40 +0100 Articles https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/Seguint%2C-de-nou%2C-el-rastre-perdut-de-la-Mare-de-Deu-Fumadora ]]> https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/El-cas-misterios-del-censurat-lloc-de-naixement-dels-reis-i-comtes-d%27Arago/%26 Sat, 04 Apr 2026 01:11:40 +0100 Articles https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/El-cas-misterios-del-censurat-lloc-de-naixement-dels-reis-i-comtes-d%27Arago ]]> https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica//%26 Sat, 04 Apr 2026 01:11:40 +0100 Articles https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/ ]]> https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica//%26 Sat, 04 Apr 2026 01:11:40 +0100 Articles https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/ ]]> https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/La-investigacio-de-la-Historia-mes-enlla-dels-documents/%26 Sat, 04 Apr 2026 01:11:40 +0100 Articles https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/La-investigacio-de-la-Historia-mes-enlla-dels-documents La Història, sovint percebuda com la simple narració d'esdeveniments passats basada en el que els documents ens diuen, és en realitat un camp de recerca molt més profund i complex. Reduir la investigació històrica a la mera recopilació de fonts i a la creació d'un relat cronològic seria desvirtuar la seva essència i el rigor que la caracteritza. La veritable tasca de l'historiador va molt més enllà, immersa en un procés crític i analític que busca desentranyar la veritat darrere dels fets i comprendre les seves causes i conseqüències. Albert Fortuny, autor de l'article. Desemmascarant la veritat: crítica i verificació de les fonts El primer pilar de la investigació històrica, i potser el més fonamental, resideix en la crítica rigorosa dels documents. Lluny de ser veritats inqüestionables, els documents, siguin escrits, orals o materials, són testimonis que han de ser interrogats. L'historiador no pot assumir que el que relaten és intrínsecament cert. Al contrari, ha d'investigar si allò que s'hi explica és fidel a la realitat, o si, per contra, es tracta d'una invenció, una manipulació o una interpretació esbiaixada. Aquesta fase implica un exercici constant de verificació. L'historiador ha de confrontar múltiples fonts per contrastar informacions, identificar possibles contradiccions i detectar omissions. S'ha de preguntar: Qui va produir el document? Quina era la seva posició, els seus interessos, les seves motivacions? Un text escrit per un vencedor de guerra pot no coincidir amb el d'un vençut. Per a qui anava destinat? L'audiència pot influir en el contingut i el to. En quines circumstàncies va ser creat? El context polític, social i cultural del moment de la seva producció és crucial. Hi ha elements que puguin indicar una falsificació o una manipulació? L'anàlisi paleogràfica, diplomàtica o fins i tot científica pot ser necessària. L'objectiu principal és esbrinar els fets que van passar realment, on van passar realment i qui els va protagonitzar realment. Això implica anar més enllà de la superfície textual i desglossar cada peça d'informació, buscant la corroboració en altres fonts o identificant-ne la singularitat. Aquesta aproximació crítica és la que permet a l'historiador reconstruir els esdeveniments amb la màxima fiabilitat possible, evitant caure en narratives simplistes o en la reproducció acrítica de versions preestablertes. Com assenyala Marc Bloch, un dels grans historiadors del segle XX, en la seva obra Apologia de la història o l'ofici d'historiador, "el document no parla mai sol; cal fer-lo parlar." Aquesta frase resumeix perfectament la necessitat d'una anàlisi activa i inquisitiva per part de l'investigador, que no es conforma amb el que la font diu explícitament, sinó que busca el que hi ha darrere, el que s'hi amaga o el que s'ha omès. Comprendre el perquè: causes, motivacions i context Un cop establerts els fets amb el major grau de certesa possible, la investigació històrica avança cap al seu segon gran objectiu: intentar esbrinar el perquè van passar els fets. La Història no és només un relat de "què" va succeir, sinó una anàlisi profunda del "per què". Aquesta dimensió analítica és la que confereix a la disciplina la seva veritable utilitat per comprendre el passat i el present. Aquesta fase implica una immersió en les causes, les motivacions i el context en què es van desenvolupar els esdeveniments. L'historiador ha de considerar una multiplicitat de factors que poden haver influït en els fets, incloent-hi: Causes econòmiques: crisi, prosperitat, models de producció, distribució de la riquesa. Causes socials: estructura de classes, moviments socials, ideologies, conflictes interns, rols de gènere. Causes polítiques: formes de govern, relacions de poder, legislació, guerres, diplomàcia. Causes culturals i ideològiques: creences religioses, sistemes de valors, corrents de pensament, educació, arts. Causes individuals: les decisions, personalitats i trajectòries dels actors clau, tant col·lectius com singulars. La situació social general: el clima d'una època, les tensions latents, les aspiracions col·lectives. Per exemple, per comprendre la Revolució Francesa, no n'hi ha prou de detallar la presa de la Bastilla o la proclamació de la República. Cal analitzar la crisi de l'Antic Règim, les desigualtats socials, les idees de la Il·lustració, el paper de la burgesia, les males collites i un llarg etcètera de factors interconnectats que van alimentar el conflicte. La relació entre causes i efectes és complexa i sovint multifactorial, i exigeix una visió holística. Aquesta recerca de les causes i motivacions ens permet anar més enllà de la superfície dels esdeveniments per entendre les dinàmiques subjacents que els van impulsar. Permet a l'historiador no només explicar què va passar, sinó també interpretar la significació dels fets, establir connexions entre diferents fenòmens i construir explicacions coherents i rigoroses. En paraules de l'historiador E.H. Carr, a la seva obra Què és la història?, "La història és un diàleg incessant entre el passat i el present." Aquesta afirmació subratlla la importància d'interrogar el passat amb les preguntes que sorgeixen del nostre present, buscant en les causes dels fets passats lliçons i comprensions per a la realitat actual. En conclusió, la investigació de la Història és una disciplina que exigeix una gran perspicàcia, una anàlisi crítica constant i una capacitat de síntesi per reconstruir el passat amb la màxima fidelitat possible. No es limita a la lectura passiva de documents, sinó que implica una tasca detectivesca per desvelar la veritat dels fets i, posteriorment, una tasca interpretativa per comprendre el complex entramat de causes i motivacions que els van configurar. Aquesta doble dimensió, la de la verificació i la de la comprensió profunda, és el que atorga a la investigació històrica el seu veritable valor i la converteix en una eina indispensable per entendre qui som i d'on venim. Albert Fortuny Juny 2025]]> https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica//%26 Sat, 04 Apr 2026 01:11:40 +0100 Articles https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/ ]]> https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica//%26 Sat, 04 Apr 2026 01:11:40 +0100 Articles https://www.inh.cat/Assetjament-psicologic-i-recerca-historica/ ]]>