https://www.inh.cat/ Wed, 15 Apr 2026 10:09:44 +0100 http://data.inh.cat/files/web/10071917342062.png http://data.inh.cat/files/web/100801003319355.gif Intergrid KMS www.intergrid.cat INSTITUT NOVA HISTÒRIA ca https://www.inh.cat/El-laquo/La-historia-de-l%27estafador-rus-que-es-va-autoproclamar-rei-d%27Andorra-durant-tretze-dies/%26 Wed, 15 Apr 2026 10:09:44 +0100 Ho sabies? https://www.inh.cat/El-laquo/La-historia-de-l%27estafador-rus-que-es-va-autoproclamar-rei-d%27Andorra-durant-tretze-dies Borís Skóssirev va fugir de Rússia quan va esclatar la revolució de l'any 1917. Durant el seu periple per diversos països europeus, va descobrir l'existència d'Andorra i es va obsessionar per regnar el petit país dels Pirineus. Sense cap mena d'escrúpol, es va crear un fals llinatge. Assegurava que era el successor de la corona reial francesa i fins i tot va arribar a redactar una constitució que establia les bases per a una monarquia parlamentària a Andorra. Per tot plegat va acabar declarant la guerra al Bisbe de la Seu d'Urgell. Un personatge de pel·lícula El periodista andorrà Jorge Cebrián ha investigat durant deu anys la figura d'aquest estafador rus que es va autoproclamar rei d'Andorra durant tretze dies, fins que el van expulsar del país. Un cop els andorrans van fer fora Borís Skóssirev, aquest es va exiliar a la Seu d'Urgell, on es va instal·lar a l'Hotel Mundial. Des d'allà va continuar defensant la seva legitimitat, amb episodis tan bojos com aquest: "Ell s'inventa unvestit de rei d'Andorra amb una barretinai uns pantalons bombatxos, i aquesta foto surt a tot el món iel presenten com el "king of Andorra",i ell comença a donar targetes de visita."La història de Borís Skóssirev atrau l'interès de la premsa d'arreu del món:"Venen molts periodistes anglesos i americans a Andorra l'any 1934 per cobrir la notícia, i podríem dir que el Borís es converteix en la millor campanya de publicitat pel país."Es pot dir que a la dècada dels anys trenta del segle passat, aquest presumpte aristòcrata rus va aconseguir que mig món situés Andorra al mapa. Ell, mentrestant, es dedicava a concedir entrevistes --una de les quals al New York Times-- i a relacionar-se amb la flor i nata de la societat de l'època.Borís Skóssirev al costat d'Albert Einstein (Qucut. Producció i Comunicació). Anys de recerca històrica La pel·lícula documental que ha dirigit Jorge Cebrián és el resultat d'anys d'investigació. De fet, el periodista andorrà explica que la primera vegada que va topar amb la figura de Borís Skóssirev va ser l'any 2007, quan buscava informació d'altres temes històrics. En aquell moment va organitzar un dinar amb historiadors andorrans per valorar la possibilitat d'estirar el fil, però ho va descartar per la magnitud del personatge. Tot i això, el nom de Borís Skóssirev sempre li anava reapareixent, de manera que fa deu anys va decidir-se a reprendre la recerca, que va rebre un impuls definitiu fa quatre anys de la mà del realitzador de Qucut Producció i Comunicació, Albert Cristòfol. Cebrián explica que en tot aquest temps han trobat 6.000 documents procedents de mitja Europa, Rússia i els Estats Units, i en destaca el passaport original amb què Borís va entrar a Andorra l'any 1933. Passaport original de Borís Skóssirev l'any 1933 (Qucut. Producció i Comunicació). També van aconseguir papers dels serveis secrets francesos i americans. De fet, Cebrián afegeix que "l'únic problema que van tenir amb els arxius el vam trobar al Bisbat d'Urgell, que no ens va deixar accedir al seu fons documental". "L'estafador que va ser rei", la pel·lícula El llargmetratge documental, de 110 minuts, combina documents d'arxiu amb entrevistes actuals que els seus autors han fet viatjant a set països. A partir d'aquí, el realitzador Albert Cristòfol explica que també s'hi han afegit recreacions dramatitzades per "donar-li un punt més cinematogràfic, més de pel·lícula". L'actor Manel Piñero interpreta el paper de Borís Skóssirev al documental (Qucut. Producció i Comunicació).L'actor que van triar per donar vida a Borís Skóssirev és el català Manel Piñero, que aquí coneixem perquè va fer d'Homo APM al programa "APM" de TV3:"Borís Skóssirev va sobreviure a còpia d'enganys en una època molt complicada. No m'agradaria tenir un amic així, però interpretar-lo m'ha encantat."La major part del rodatge s'ha fet a Andorra i a la Seu d'Urgell, on aquest estrambòtic estafador es va instal·lar després que l'expulsessin d'Andorra.Eloi Barrera/Glòria MarínPodeu accedir a l'article original a través del següent enllaç: https://www.3cat.cat/3catinfo/la-historia-de-lestafador-rus-que-es-va-autoproclamar-rei-dandorra-durant-13-dies/noticia/3318056/]]> https://www.inh.cat/El-laquo/Anunci-del-Projecte-de-recerca-Institut-Nova-Historia-Els-cavalls-MUSTANG-nord-americans%2C-descendents-dels-MESTENC-catalans/%26 Wed, 15 Apr 2026 10:09:44 +0100 L'Institut https://www.inh.cat/El-laquo/Anunci-del-Projecte-de-recerca-Institut-Nova-Historia-Els-cavalls-MUSTANG-nord-americans%2C-descendents-dels-MESTENC-catalans ]]> https://www.inh.cat/El-laquo//%26 Wed, 15 Apr 2026 10:09:44 +0100 Ho sabies? https://www.inh.cat/El-laquo/ ]]> https://www.inh.cat/El-laquo/Cicle-de-Primavera-2026-de-Conferencies-sobre-la-manipulacio-de-la-historia-catalana/%26 Wed, 15 Apr 2026 10:09:44 +0100 Butlleti https://www.inh.cat/El-laquo/Cicle-de-Primavera-2026-de-Conferencies-sobre-la-manipulacio-de-la-historia-catalana ]]> https://www.inh.cat/El-laquo/Quan-els-presidents-dels-Estats-Units-llegien-laquo%3BDon-Quixot-raquo%3B/%26 Wed, 15 Apr 2026 10:09:44 +0100 Articles https://www.inh.cat/El-laquo/Quan-els-presidents-dels-Estats-Units-llegien-laquo%3BDon-Quixot-raquo%3B ]]> https://www.inh.cat/El-laquo//%26 Wed, 15 Apr 2026 10:09:44 +0100 Noticies https://www.inh.cat/El-laquo/ ]]> https://www.inh.cat/El-laquo/Com-la-IA-ens-pot-tornar-a-amagar-la-historia/%26 Wed, 15 Apr 2026 10:09:44 +0100 Opinio https://www.inh.cat/El-laquo/Com-la-IA-ens-pot-tornar-a-amagar-la-historia ]]> https://www.inh.cat/El-laquo//%26 Wed, 15 Apr 2026 10:09:44 +0100 Noticies https://www.inh.cat/El-laquo/ ]]> https://www.inh.cat/El-laquo/-laquo%3BReyno-de-Espa-ntilde%3Ba-raquo%3B%2C-el-llibre/%26 Wed, 15 Apr 2026 10:09:44 +0100 Opinio https://www.inh.cat/El-laquo/-laquo%3BReyno-de-Espa-ntilde%3Ba-raquo%3B%2C-el-llibre ]]> https://www.inh.cat/El-laquo/Damia-Capcir-i-Miquel-Ferrer%2C-els-primers-exiliats-al-Gibraltar-britanic-/%26 Wed, 15 Apr 2026 10:09:44 +0100 Articles https://www.inh.cat/El-laquo/Damia-Capcir-i-Miquel-Ferrer%2C-els-primers-exiliats-al-Gibraltar-britanic- ]]> https://www.inh.cat/El-laquo/Els-guardians-de-la-informacio/%26 Wed, 15 Apr 2026 10:09:44 +0100 Opinio https://www.inh.cat/El-laquo/Els-guardians-de-la-informacio ]]> https://www.inh.cat/El-laquo//%26 Wed, 15 Apr 2026 10:09:44 +0100 Opinio https://www.inh.cat/El-laquo/ ]]> https://www.inh.cat/El-laquo//%26 Wed, 15 Apr 2026 10:09:44 +0100 Ho sabies? https://www.inh.cat/El-laquo/ ]]> https://www.inh.cat/El-laquo/Entrevista-del-Grup-ETV-Terramar-a-l%27historiador-Victor-Cucurull/%26 Wed, 15 Apr 2026 10:09:44 +0100 Entrevistes https://www.inh.cat/El-laquo/Entrevista-del-Grup-ETV-Terramar-a-l%27historiador-Victor-Cucurull Podeu veure l'enregistrament de l'entrevista completa a través de la següent finestra del reproductor de Youtube:]]> https://www.inh.cat/El-laquo/Joan-Baptista-Auguri-Perera%2C-l%27inventor-del-tennis-modern/%26 Wed, 15 Apr 2026 10:09:44 +0100 Ho sabies? https://www.inh.cat/El-laquo/Joan-Baptista-Auguri-Perera%2C-l%27inventor-del-tennis-modern El veritable inventor del tennis modern va ser el català Joan Baptista Auguri Perera, fill del manresà Auguri Perera Pla i nét d'Auguri Perera Soler, un fabricant de seda. Amb només 15 anys, el pare del nostre protagonista ja havia participat en la famosa batalla del Bruc, on els francesos napoleònics van patir la seva primera derrota a Espanya. Pocs anys després, va ser destinat al Regiment Provisional de Maó (Menorca), i allà coneixeria la seva futura esposa, Francisca Orfila Fàbregues. El matrimoni tindria lloc el 1816. Després de la revolta liberal de Rafael del Riego, l'absolutista rei Ferran VII va acceptar a contracor jurar la Constitució del 1812, que introduïa principis liberals com la sobirania nacional i la separació de poders. Així començava el Trienni Liberal (1820-1823). Però a partir del 1822 els partidaris de l'absolutisme van agafar les armes. Aquest conflicte el coneixem com a Guerra Constitucional o Guerra de la Regència d'Urgell, ja que a la Seu d'Urgell els absolutistes havien establert la seva base al Principat. Doncs en aquest escenari tornem a trobar a Auguri Perera Pla lluitant contra tropes absolutistes als voltants de Manresa, i amb el rang de tinent de les forces liberals. Seria en aquestes circumstàncies que naixeria el seu fill, Joan Baptista, futur inventor del tennis modern. Finalment, els liberals van guanyar el conflicte, però Ferran VII encara no havia dit l'última paraula. Va demanar ajuda internacional per ser restaurat com a monarca absolut. La resposta va ser l'enviament d'un exèrcit francès, els Cent Mil Fills de Sant Lluís, que el 1823 entrarien a Espanya complint l'objectiu previst. Amb l'absolutisme revifat de nou, molts liberals van ser perseguits. Aquest fet ocasionaria l'exili d'Auguri Perera Pla i la seva família al Regne Unit. Joan Baptista era un nen quan va haver d'abandonar la seva terra. Després d'estar 10 anys a Londres, la família es va traslladar a la ciutat de Birmingham, on Joan Baptista es va casar el 1847 amb la irlandesa Charlotte Louisa O'Donnell, filla d'un banquer, fet que el lligava a les classes benestants. A més, es va abocar a la feina de comerciant, amb la seu de la seva empresa ubicada al número 28 de Great Charles Street. Per tal d'aconseguir el màxim rendiment de la seva empresa, el 1856 va sol·licitar la nacionalització britànica, moment en què ja vivia al número 8 d'Ampton Road. Era conegut simplement com a Perera. El nostre protagonista era aficionat a l'esport i va crear un nou joc amb raquetes. Al mig d'una pista rectangular d'11 metres d'ample i 28 de llarg va posar una xarxa d'1,2 metres d'alt. Amb ell va col·laborar el seu amic Harry Gem, un advocat i escriptor de la ciutat que també feia esport. Al nou joc primer li deien lawn rackets i, amb el temps, lawn tennis. Tenia 15 regles i almenys des del 1859 que hi jugaven. Abans d'això, hi havia des de feia segles alguns jocs de pilota que es jugaven a Europa Occidental, fent servir o bé les mans o bé raquetes molt primigènies, però sempre a l'interior de locals [a València, al segle XVI ja jugaven al carrer, com ens descriu En Lluís Vives. Nota de l'INH]. Perera crearia una variant molt evolucionada amb regles i mides noves, i gespa, aprofitant el camp de croquet que tenia a casa seva. I una novetat més: es jugava, és clar, a l'aire lliure. El nou esport agradava molt a qui el practicava i es va començar a córrer la veu, fins al punt que, entre el 1872 i el 1873, Perera i Gem es van traslladar a Leamington Spa, on van crear de seguida el primer club de tennis del món (Leamington Lawn Tennis Club) a la gespa del Manor House Hotel, davant de la nova casa de Perera. El primer partit oficial seria de dobles: Perera i Gem contra Arthur Wellesley i Frederick Haynes, dos metges del pròxim hospital de Warneford. El 1873 Perera s'establia al número 33 d'Avenue Road.Dibuix d'un partit de lawn tennis jugat al club de Leamington el 1872. Segurament dos dels jugadors són Perera i Gem. L'èxit de Perera i Gem es va torçar de forma sorprenent amb la intromissió de Walter Clopton Wingfield, un gal·lès que era oficial de l'exèrcit britànic. El 1874 va publicar les regles d'un joc que va anomenar sphairistiké. Aquest s'assemblava al lawn tennis de Perera i Gem de forma sospitosa, tot i que amb algunes diferències clares: el camp tenia forma de rellotge de sorra i la xarxa era més alta. Va patentar el seu joc i el va començar a comercialitzar venent caixes que incloïen pilotes de goma importades d'Alemanya, així com una xarxa, pals, marcadors de pista, raquetes i un manual d'instruccions.   A l'obra acadèmica Tennis: A Cultural History, Heiner Gillmeister revela que el 8 de desembre de 1874 Wingfield va escriure a Gem reconeixent que feia un any i mig que havia estat experimentat amb el lawn tennis. Potser els remordiments començaven a florir.   Un any després del plagi, Wingfield va patir una sèrie de desgràcies personals que el farien allunyar-se de cop de l'esport. La salut mental de la seva dona va empitjorar molt i els seus dos fills van ser assassinats. Des d'aleshores, la gestió i promoció del joc quedaria en mans del Marylebone Cricket Club. El 1877 l'All England Croquet Club, amb la col·laboració del Marylebone Cricket Club, va canviar les regles del joc de Winfield fent-lo més semblant al que havien creat Perera i Gem. En aquell any, el 9 de juliol, s'iniciava el primer campionat de Wimbledon anomenat, curiosament, Lawn Tennis Championship. Sembla clar que la referència era el joc de Perera i Gem i no el de Wingfield. El torneig de Wimbledon es va consolidar amb el temps mentre que de forma paral·lela el Leamington Lawn Tennis Club, el creat per Perera i Gem, organitzava el seu propi, i molts jugadors participaven primer en l'un i després en l'altre. Finalment, el de Wimbledon seria el més durador i el que guanyaria la fama que encara manté. Dibuix d'un partit del torneig de Wimbledon del 1881. Durant molt de temps Wingfield ha estat reconegut com a inventor del tennis modern; una absoluta falsedat. Hi ha plaques i monuments en honor seu, i a internet encara es veuen alguns webs que així ho afirmen. Però, des de fa uns anys, la memòria de Perera i Gem s'està restablint en articles i treballs d'investigació britànics, encara que sovint es deixa en segon pla el paper de Perera. Malgrat això, se sap, i alguns investigadors ja ho referencien, que el 21 de novembre de 1874 el mateix Gem va reconèixer a la revista «The Field» que el mèrit del lawn tennis era principalment de Perera, ja que va assegurar que havia sigut ell qui havia presentat el joc quinze anys abans, és a dir, el 1859. Part de la carta on Gem atribueix a Perera la creació original del joc: "El club (Leamington) té per fundador el Sr. Perera, un cavaller de família espanyola i ben conegut com a jugador de raqueta [...]. Va presentar el joc per primera vegada fa quinze anys". En una altra carta publicada a la mateixa revista el 5 de desembre del mateix any (1874), Gem mostra que no tenien un interès comercial en el lawn tennis i que eren conscients que el joc es podia popularitzar molt, sense que ningú els donés el mèrit que els corresponia. Va dir: "M'he conformat a defensar les nostres pròpies lleis sense atacar els altres; però espero que quan alguna autoritat gran i reconeguda estableixi un codi per a la guia de la multitud, el joc serà senzill i les regles intel·ligibles. No deixeu que tinguem lleis que necessitis tota una vida per aprendre, i un joc que necessitis una altra vida per jugar". Placa a la casa de Perera de Birmingham. És curiós que aparegui primer el nom de Gem i que no es digui que Perera també era esportista. Aquests britànics... Durant un temps es pensava que la data de referència hauria de ser el 1865, com es veu a la placa, però noves dades han endarrerit l'any fins al 1859.Placa a la casa de Perera de Leamington, al número 33 d'Avenue Road.En el cas de Gem, va morir el 1881 per causa d'un accident, així que havia estat testimoni de com el nou joc ho petava amb els tornejos que els clubs feien cada any, però sense saber que la història durant molt de temps no el recordaria ni a ell ni al seu amic. Pel que fa a Perera, després de la mort de Gem se li perd la pista. Algunes investigacions recents, però, apuntarien a un trasllat a París o a Itàlia, on suposadament moriria.Marc BarrioPodeu accedir a l'article original a través del següent enllaç: https://www.elgatsaberut.com/2024/09/joan-baptista-auguri-perera-linventor.html?m=1&s=03]]> https://www.inh.cat/El-laquo/Nou-viatge-a-Malta-amb-En-Jordi-Bilbeny-i-l%27Institut-Nova-Historia/%26 Wed, 15 Apr 2026 10:09:44 +0100 L'Institut https://www.inh.cat/El-laquo/Nou-viatge-a-Malta-amb-En-Jordi-Bilbeny-i-l%27Institut-Nova-Historia Amics i amigues, Finalment, tornem a Malta! Hem tancat una nova proposta amb Viatges Alemany i ja tenim dates: del 7 al 10 de maig. Serà la setena vegada que l'Institut Nova Història fa un viatge en grup amb la finalitat de redescobrir el passat català a Malta mentre fem turisme i gaudim dels atractius que l'illa ens ofereix. Visitarem monuments megalítics. Agafarem un ferri i anirem a l'illa de Ghaudix, dita també del Goi o Gozo. Tastarem menges que us recordaran els plats catalans més tradicionals. Veurem danses populars i descobrirem tants i tants vincles amb la nostra cultura i la nostra llengua, que quedareu ben sorpresos. Des d'aquell primer viatge, no hem parat de descobrir noves traces d'aquell passat català no explicat. I en són prova, a més a més del llibre En Jordi Bilbeny (Redescobrint la Malta Catalana), la quantitat d'articles que tenim publicats al web, i dels quals us n'oferim un breu recull: La Rosa Puertas ens ho explicava aquí: https://www.inh.cat/articles/El-meu-primer-viatge-a-Malta En Salvador Llopis: https://www.inh.cat/articles/Viatge-a-Malta-novembre-del-2019 En Pere Alzina, que ens va acompanyar al primer viatge: https://www.inh.cat/articles/Les-sorprenents-empremtes-de-cinc-segles-d'influencia-catalana-a-Malta En Jordi Manchón, també en va fer la seva crònica: https://www.inh.cat/articles/La-llico-de-Malta Us adjuntem el programa d'aquest nou viatge amb la intenció que us entusiasmi la proposta i ens hi vulgueu acompanyar: https://data.inh.cat/files/files/26030316591115.pdfUs recordem que per apuntar-vos-hi heu de contactar amb Viatges Alemany (i demanar per la Fina): Viatges Alemany, Raval Sta. Anna, 20 de Reus Tel. 977.12.75.45, correu electrònic: reus@valemany.com Esperem que puguem fer una nova aventura a aquest arxipèlag, que tantes sorpreses i alegries ha portat a aquells qui ja l'han viscuda.]]> https://www.inh.cat/El-laquo/La-mafia-castellana/%26 Wed, 15 Apr 2026 10:09:44 +0100 Opinio https://www.inh.cat/El-laquo/La-mafia-castellana ]]> https://www.inh.cat/El-laquo/Entrevista-a-Enric-Guillot%2C-autor-del-llibre-%27Descoberta-i-conquesta-catalana-d%27America%27/%26 Wed, 15 Apr 2026 10:09:44 +0100 Entrevistes https://www.inh.cat/El-laquo/Entrevista-a-Enric-Guillot%2C-autor-del-llibre-%27Descoberta-i-conquesta-catalana-d%27America%27 Enric Guillot és l'autor del llibre Descoberta i conquesta catalana d'Amèrica, una història reescrita pels castellans (Ed. Librooks), en què mostra la manipulació i l'eliminació a què han estat sotmeses les iconografies catalanes en els mapes espanyols d'Amèrica.Enric Guillot sostenint el seu llibre moments abans de començar l'entrevista -Judit Fernández-. Va començar a fer el seu llibre perquè va trobar una bandera catalana sobre un mapa del segle XVI al continent americà... Sí. Navegant per internet, buscant mapes, me'n va sortir un d'Amèrica del segle XVI, que per curiositat vaig obrir, i vaig trobar que hi sortia una senyera. Em va xocar, no sabia bé si era una senyera, però sí, ho era. Hi ha escuts i banderes que poden semblar de Catalunya... Hem de mirar el nombre de pals i de columnes. Amb els colors groc i vermell, o blanc i vermell, no poden ser altra cosa que banderes catalanes. El seu llibre vol demostrar que es vol ocultar la presència dels catalans a Amèrica. Hi ha una iconografia molt abundant, es podrien fer un parell més de llibres d'aquests, en què el que apareix no quadra amb el que diu la història oficial. Si Amèrica la va conquerir Castella, en exclusiva, per què hi ha tota aquesta iconografia catalana present? És iconografia feta per europeus que veuen de manera neutral què hi havia en aquella època. Estan fets per portuguesos, francesos, normands, alemanys, italians..., i a aquests no se'ls pot aplicar que siguin partidistes. Quina motivació hi ha per ocultar tot això? Sabem que n'hi ha que per posar-se les medalles, però que desaparegui tota aquesta cartografia... El problema està només aquí a Espanya, aquí no es troba pràcticament res. Fora d'Espanya sí que podem trobar-los? És clar, tot el que no va poder requisar la inquisició i els reis espanyols està fora. La immensa majoria d'aquests mapes són a l'estranger. I els que queden estan manipulats? Substitueixen pals o els esborren, els canvien els colors, es guixen, s'enfosqueixen els quadrants dels escuts... És una falsificació. Hem de pensar que aquests mapes a l'època eren regals de luxe fets per cartògrafs; no servien per navegar, però sí per decorar. Eren regals que es feien entre reis i comtes. Expressen quins són els països i les nacions que hi ha a cada lloc. No hi ha més. En el llibre es veu clarament que s'han repintat els pals i s'han enfosquit, deixen el mapa retocat. Indica que això pot ser per la manipulació de la censura reial i la inquisició. Tenien un índex de llibres prohibits; el primer que fa Felip I de Catalunya i II de Castella quan puja al tron és ordenar requisar qualsevol cosa que tingui a veure amb el descobriment d'Amèrica. Si no entregaves els mapes t'hi jugaves la pena de mort o la confiscació de béns... La presència de catalans a Amèrica també implica que vam ser autors del genocidi racial i de l'esclavitud... Es pot dir una sola guerra en què no hi hagi hagut morts? Això no és un genocidi, és una conquesta. Si dius genocidi és veritat que els europeus van matar un de cada deu indis, els nou restants se'ls van carregar les malalties. Era una conquesta, evidentment no anaven a repartir clavells. Com tampoc es reparteixen clavells en la Primera Guerra Mundial, ni en la segona, ni en qualsevol altra guerra que puguis pensar. Quan entra Felip V a Catalunya mata un de cada deu catalans. No és genocidi, és simplement gent que vol diners, volen or, i després hi ha una Església que vol cristianitzar-ho tot. Si els indis arriben a tenir coets i metralladores no s'haurien conquerit. Quins són els orígens de Cristòfor Colom? Són catalans? És un personatge català 100%, no pot ser de qualsevol altre lloc. Li donen uns títols per llei que només poden donar a catalans de família reial. Eren títols de la corona catalana, no existien a Castella. Vist el mapa que surt en portada, sembla que tot Amèrica fos catalana... D'inici les conquestes eren catalanes, no castellanes. Per exemple, Castella entre el 1480 i el 1498 fa dues convocatòries de corts i no parlen de res d'Amèrica perquè no hi eren. L'únic que fan és confirmar l'hereu de Castella. Aquí a Catalunya sí? Els consolats de mar i les lleis mercantils eren catalanes. Els que dominàvem marítimament la Mediterrània érem nosaltres. Els castellans què havien conquerit abans del 1492? Fora de la península, res. El seu llibre ha tingut com a eina internet; no té por de la fiabilitat? Només les imatges. Les que tinc estan certificades pel lloc i el museu on es poden trobar. I qui pensi que vostè busca tres peus al gat, què? Dono una iconografia que dóna a entendre que els que van fer aquesta gesta van ser els catalans, els valencians, els mallorquins i els aragonesos. Qui no vulgui veure això o qui no s'ho vulgui creure no s'ho creurà. Si no és el que jo dic que és, què és?Joan SoléPodeu accedir a l'article original a través del següent enllaç: https://www.elpuntavui.cat/article/601252-la-conquesta-damerica-va-ser-catalana-no-castellana.html]]> https://www.inh.cat/El-laquo/Garcilaso-de-la-Vega-i-Pere-Serafi-dues-cares-de-la-mateixa-fotocopia-3-de-4-/%26 Wed, 15 Apr 2026 10:09:44 +0100 Articles https://www.inh.cat/El-laquo/Garcilaso-de-la-Vega-i-Pere-Serafi-dues-cares-de-la-mateixa-fotocopia-3-de-4- ]]> https://www.inh.cat/El-laquo/Garcilaso-de-la-Vega-i-Pere-Serafi-dues-cares-de-la-mateixa-fotocopia-4-de-4-/%26 Wed, 15 Apr 2026 10:09:44 +0100 Articles https://www.inh.cat/El-laquo/Garcilaso-de-la-Vega-i-Pere-Serafi-dues-cares-de-la-mateixa-fotocopia-4-de-4- ]]> https://www.inh.cat/El-laquo/La-creacio-catalana-de-la-cigarreta/%26 Wed, 15 Apr 2026 10:09:44 +0100 Ho sabies? https://www.inh.cat/El-laquo/La-creacio-catalana-de-la-cigarreta ]]> https://www.inh.cat/El-laquo/Garcilaso-de-la-Vega-i-Pere-Serafi-dues-cares-de-la-mateixa-fotocopia-1-de-4-/%26 Wed, 15 Apr 2026 10:09:44 +0100 Articles https://www.inh.cat/El-laquo/Garcilaso-de-la-Vega-i-Pere-Serafi-dues-cares-de-la-mateixa-fotocopia-1-de-4- ]]> https://www.inh.cat/El-laquo/Garcilaso-de-la-Vega-i-Pere-Serafi-dues-cares-de-la-mateixa-fotocopia-2-de-4-/%26 Wed, 15 Apr 2026 10:09:44 +0100 Articles https://www.inh.cat/El-laquo/Garcilaso-de-la-Vega-i-Pere-Serafi-dues-cares-de-la-mateixa-fotocopia-2-de-4- ]]> https://www.inh.cat/El-laquo/Es-constitueix-la-unio-dinastica-de-Catalunya-i-Provenca/%26 Wed, 15 Apr 2026 10:09:44 +0100 Ho sabies? https://www.inh.cat/El-laquo/Es-constitueix-la-unio-dinastica-de-Catalunya-i-Provenca ]]> https://www.inh.cat/El-laquo/Silencis-al-voltant-de-Curial-e-G-uuml%3Belfa/%26 Wed, 15 Apr 2026 10:09:44 +0100 Articles https://www.inh.cat/El-laquo/Silencis-al-voltant-de-Curial-e-G-uuml%3Belfa ]]> https://www.inh.cat/El-laquo/Quan-les-veritats-es-projecten-el-cas-dels-mapes-del-mon-com-a-metafora-de-la-historia/%26 Wed, 15 Apr 2026 10:09:44 +0100 Opinio https://www.inh.cat/El-laquo/Quan-les-veritats-es-projecten-el-cas-dels-mapes-del-mon-com-a-metafora-de-la-historia ]]> https://www.inh.cat/El-laquo//%26 Wed, 15 Apr 2026 10:09:44 +0100 Articles https://www.inh.cat/El-laquo/ ]]> https://www.inh.cat/El-laquo//%26 Wed, 15 Apr 2026 10:09:44 +0100 Entrevistes https://www.inh.cat/El-laquo/ ]]> https://www.inh.cat/El-laquo/Lliurat-el-Quart-Senyal-d%27Honor-de-l%27Institut-Nova-Historia-a-la-familia-d%27En-Miquel-Riera-i-Munne/%26 Wed, 15 Apr 2026 10:09:44 +0100 L'Institut https://www.inh.cat/El-laquo/Lliurat-el-Quart-Senyal-d%27Honor-de-l%27Institut-Nova-Historia-a-la-familia-d%27En-Miquel-Riera-i-Munne El darrer Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya, celebrat a Arenys de Munt els passats 21 i 22 de novembre, va anunciar a la seva cloenda que atorgava el seu Quart Senyal d'Honor, a títol pòstum, a En Miquel Riera i Munné, col·laborador i investigador badaloní de l'Institut Nova Història. En Miquel havia estat gestor i curador de la biblioteca de sant Jeroni de la Murtra de la mà de la Fundació Catalunya-Amèrica, l'entitat marmessora dedicada des de fa més de 30 anys a la recerca de les relacions històriques entre catalans i americans. La Fundació, creada com un contrapès català a la celebració del Vè Centenari del descobriment d'Amèrica el 1992, ha seguit activa a la Murtra des de llavors. Per motius d'agenda, la família d'En Miquel no va poder assistir al lliurament del guardó, previst a Arenys de Munt, i finalment, el passat 19 de gener, el col·laborador de l'Institut Nova Història Joan-Marc Passada, en nom i representació d'aquest Institut, va lliurar-lo a la seva filla Anna Riera i Pujolà.INH]]> https://www.inh.cat/El-laquo/La-familia-Roget%2C-els-inventors-del-telescopi/%26 Wed, 15 Apr 2026 10:09:44 +0100 Ho sabies? https://www.inh.cat/El-laquo/La-familia-Roget%2C-els-inventors-del-telescopi ]]> https://www.inh.cat/El-laquo/Univers-Bilbeny/%26 Wed, 15 Apr 2026 10:09:44 +0100 Publicacions https://www.inh.cat/El-laquo/Univers-Bilbeny ]]> https://www.inh.cat/El-laquo/Troben-emparedat-a-Maials-un-llibre-del-s.-XVIII-del-qual-no-hi-havia-copies/%26 Wed, 15 Apr 2026 10:09:44 +0100 Noticies https://www.inh.cat/El-laquo/Troben-emparedat-a-Maials-un-llibre-del-s.-XVIII-del-qual-no-hi-havia-copies ]]> https://www.inh.cat/El-laquo//%26 Wed, 15 Apr 2026 10:09:44 +0100 Opinio https://www.inh.cat/El-laquo/ ]]> https://www.inh.cat/El-laquo//%26 Wed, 15 Apr 2026 10:09:44 +0100 Opinio https://www.inh.cat/El-laquo/ ]]> https://www.inh.cat/El-laquo//%26 Wed, 15 Apr 2026 10:09:44 +0100 Articles https://www.inh.cat/El-laquo/ ]]> https://www.inh.cat/El-laquo/Mes-presencia-antiga-de-la-Nacio-Catalana-a-Malta-Bernat-de-Pax/%26 Wed, 15 Apr 2026 10:09:44 +0100 Articles https://www.inh.cat/El-laquo/Mes-presencia-antiga-de-la-Nacio-Catalana-a-Malta-Bernat-de-Pax ]]> https://www.inh.cat/El-laquo/Quan-els-exiliats-espanyols-van-intentar-assassinar-els-exiliats-catalans/%26 Wed, 15 Apr 2026 10:09:44 +0100 Ho sabies? https://www.inh.cat/El-laquo/Quan-els-exiliats-espanyols-van-intentar-assassinar-els-exiliats-catalans ]]> https://www.inh.cat/El-laquo//%26 Wed, 15 Apr 2026 10:09:44 +0100 Noticies https://www.inh.cat/El-laquo/ ]]> https://www.inh.cat/El-laquo/El-misteri-de-la-possible-Mona-Lisa-i-la-mosca-soldat-negra-de-la-seva-tomba/%26 Wed, 15 Apr 2026 10:09:44 +0100 Traduccions https://www.inh.cat/El-laquo/El-misteri-de-la-possible-Mona-Lisa-i-la-mosca-soldat-negra-de-la-seva-tomba ]]> https://www.inh.cat/El-laquo/Els-primers-cotxes-catalans-i-la-reaccio-del-poder-espanyol/%26 Wed, 15 Apr 2026 10:09:44 +0100 Ho sabies? https://www.inh.cat/El-laquo/Els-primers-cotxes-catalans-i-la-reaccio-del-poder-espanyol ]]> https://www.inh.cat/El-laquo/Ramon-Berenguer-IV-conquereix-Tortosa-i-talla-la-sortida-al-mar-dels-aragonesos/%26 Wed, 15 Apr 2026 10:09:44 +0100 Ho sabies? https://www.inh.cat/El-laquo/Ramon-Berenguer-IV-conquereix-Tortosa-i-talla-la-sortida-al-mar-dels-aragonesos ]]> https://www.inh.cat/El-laquo//%26 Wed, 15 Apr 2026 10:09:44 +0100 Articles https://www.inh.cat/El-laquo/ ]]> https://www.inh.cat/El-laquo//%26 Wed, 15 Apr 2026 10:09:44 +0100 Articles https://www.inh.cat/El-laquo/ ]]> https://www.inh.cat/El-laquo/Mateu-Morral-i-l%27atemptat-d%27Alfons-XIII/%26 Wed, 15 Apr 2026 10:09:44 +0100 Articles https://www.inh.cat/El-laquo/Mateu-Morral-i-l%27atemptat-d%27Alfons-XIII ]]> https://www.inh.cat/El-laquo/Les-Constitucions-de-Catalunya-es-on-cal-tornar-/%26 Wed, 15 Apr 2026 10:09:44 +0100 Articles https://www.inh.cat/El-laquo/Les-Constitucions-de-Catalunya-es-on-cal-tornar- ]]> https://www.inh.cat/El-laquo//%26 Wed, 15 Apr 2026 10:09:44 +0100 Articles https://www.inh.cat/El-laquo/ ]]> https://www.inh.cat/El-laquo/Sobre-el-Manuscrit-de-Maimonides/%26 Wed, 15 Apr 2026 10:09:44 +0100 Articles https://www.inh.cat/El-laquo/Sobre-el-Manuscrit-de-Maimonides ]]> https://www.inh.cat/El-laquo/Unes-decimes-de-Francesc-Vicent-Garcia%2C-rector-de-Vallfogona%2C-a-Teresa-de-Jesus/%26 Wed, 15 Apr 2026 10:09:44 +0100 Articles https://www.inh.cat/El-laquo/Unes-decimes-de-Francesc-Vicent-Garcia%2C-rector-de-Vallfogona%2C-a-Teresa-de-Jesus ]]> https://www.inh.cat/El-laquo/Seguint%2C-de-nou%2C-el-rastre-perdut-de-la-Mare-de-Deu-Fumadora/%26 Wed, 15 Apr 2026 10:09:44 +0100 Articles https://www.inh.cat/El-laquo/Seguint%2C-de-nou%2C-el-rastre-perdut-de-la-Mare-de-Deu-Fumadora ]]> https://www.inh.cat/El-laquo/El-cas-misterios-del-censurat-lloc-de-naixement-dels-reis-i-comtes-d%27Arago/%26 Wed, 15 Apr 2026 10:09:44 +0100 Articles https://www.inh.cat/El-laquo/El-cas-misterios-del-censurat-lloc-de-naixement-dels-reis-i-comtes-d%27Arago ]]>