ENTREVISTES » 23-09-2020  |  PROJECTE ALTRES FIGURES CATALANES
1179 lectures

''La càbala s’estén al món des de Catalunya''

“Tenim un bagatge de jueus cata­lans molt impor­tants, que han assen­tat càtedra i són estu­diats a tot el món però que malau­ra­da­ment són molt des­co­ne­guts a casa nos­tra. Com a cata­lans con­si­de­rem que és un orgull tenir aquest lle­gat i volem reivindicar-lo." Na Mireia Rourera entrevistà dissabte 19 de setembre d'enguany, per al diari El Punt/Avui+, Na Carme Vinyes, que presideix l'associació 'Amics dels Calls de Catalunya'.

Carme Vinyes, presidenta de l’Associació Amics dels Calls, al jardí de l’hotel Pulitzer de Barcelona JUANMA RAMOS.

La Girona jueva va ser molt important, era considerada la Israel de l’altra banda de la Mediterrània. Avui té un museu excepcional.

A totes les sinagogues del món se segueixen els dictàmens del barceloní Salomó ben Adret, que són llei jueva.

La pri­mera set­mana d’agost, coin­ci­dint amb el 629è ani­ver­sari del pogrom de 1381 a Bar­ce­lona, es va pre­sen­tar en soci­e­tat l’Asso­ci­ació Amics dels Calls de Cata­lu­nya, una enti­tat cul­tu­ral que vol donar a conèixer la història i el patri­moni jueu de casa nos­tra. “Tenim un bagatge de jueus cata­lans molt impor­tants, que han assen­tat càtedra i se’ls estu­dia a tot el món però que malau­ra­da­ment són molt des­co­ne­guts a casa nos­tra. Com a cata­lans con­si­de­rem que és un orgull tenir aquest lle­gat i volem rei­vin­di­car-lo”, manté Carme Vinyes, pre­si­denta de la nova enti­tat que s’iden­ti­fica com a “cata­la­nista”.

Aquest és l’objec­tiu de l’enti­tat?
Sí, donar a conèixer i rei­vin­di­car el lle­gat jueu de Cata­lu­nya, que és molt impor­tant. Fixa’t que avui a casa nos­tra hi ha uns 6.000 jueus, espe­ci­al­ment a Bar­ce­lona, i una gran part d’ells són vin­guts de fora, de Sud-amèrica i del nord d’Àfrica, prin­ci­pal­ment. Nosal­tres volem que tots aquests jueus que viuen aquí sàpiguen que part del seu lle­gat, que forma part de la història del juda­isme, ve de la terra on es tro­ben ara, de Cata­lu­nya. També volem ser un nexe entre les dife­rents comu­ni­tats jue­ves del país i crear vin­cles amb la soci­e­tat cata­lana, perquè cone­gui la seva història i el seu pas­sat, també jueu. Però no volem només donar a conèixer el pas­sat, també el pre­sent.

Qui­nes comu­ni­tats jue­ves hi ha a Cata­lu­nya avui?
A Bar­ce­lona hi ha tres comu­ni­tats orto­do­xes, una de refor­mista i una de mazortí, i un pro­jecte d’inves­ti­gació que es diu Nova Escola Cata­lana. Totes les comu­ni­tats són molt dife­rents i es regei­xen per una obser­vança en dife­rents graus de la llei jueva. Però tot i les grans diferències que tenen i que cadas­cuna fa les seves acti­vi­tats, tenen relació. Nosal­tres a través de la cul­tura volem ser un enllaç entre elles.

Hi ha una altra asso­ci­ació jueva que es diu ACAI (Asso­ci­ació Cata­lana d’Amics d’Israel).
No té res a veure amb nosal­tres. Ells es van fun­dar per refer­mar els vin­cles entre Israel i Cata­lu­nya, és una asso­ci­ació sio­nista i nosal­tres, en canvi, no entrem en política. Som una enti­tat cul­tu­ral.

Dieu que vosal­tres no només voleu recu­pe­rar el pas­sat jueu...
També volem expli­car el pre­sent. Per exem­ple, que a Cata­lu­nya ara mateix s’està pro­duint vi cai­xer. Des del 1995 es fa a Capçanes aquest vi (l’únic tipus de vi que poden con­su­mir els jueus prac­ti­cants segons les nor­mes orto­do­xes de caràcter dietètic dels jueus) i nosal­tres ja estem orga­nit­zant una visita als cellers per veure com es fa i fer-ne un tast. Encara no tenim dia i hora, però serà una de les pro­pe­res acti­vi­tats. A Vic hi ha una fàbrica que pro­du­eix xoco­lata cai­xer, també tenim pro­ducció d’olis cai­xer i a Bar­ce­lona hi ha res­tau­rants cai­xer... La nos­tra idea és anar fent sor­ti­des per donar a conèixer també aquesta rea­li­tat indus­trial i pro­duc­tiva actual.

De moment se us pot seguir al Twit­ter.
Sí, a @amics­calls­cat, on pen­gem un munt d’acti­vi­tats que es fan al nos­tre país al vol­tant del lle­gat dels jueus, que se’n fan mol­tes. La nos­tra seu social és a la Lli­bre­ria del Call, al car­rer Sant Hono­rat de Bar­ce­lona, que a més de lli­bres i vins cai­xer s’hi venen objec­tes judaics, tot i que la majo­ria d’acti­vi­tats les farem al Cen­tre d’Inter­pre­tació del Call, o a ciu­tats com Girona, Besalú, Tor­tosa i d’altres amb un pas­sat jueu molt impor­tant. Tot i que fa molt poc que ens vam crear, hem tin­gut una gran aco­llida i molta gent ja s’ha posat en con­tacte amb nosal­tres. N’estem con­tents.

Vau pre­sen­tar l’asso­ci­ació la pri­mera set­mana d’agost.
Sí, jus­ta­ment per recor­dar que entre el 5 i el 8 d’agost del 1391 es va pro­duir l’ava­lot con­tra els jueus de Bar­ce­lona: els cris­ti­ans van entrar al call, i als jueus que no es van voler con­ver­tir i bate­jar, que van ser la majo­ria, els van matar. En total, tres-cen­tes per­so­nes. L’atac havia estat ins­ti­gat des de Sevi­lla per l’arxi­di­aca d’Écija, que odi­ava els jueus, i va atiar una sèrie d’atacs mas­sius a tota la Península... Va escla­tar una onada d’ava­lots a Cata­lu­nya molt vio­lents i es van ata­car per­so­nes, cases i es van des­truir les sina­go­gues. Des d’aque­lla data el juda­isme a Cata­lu­nya va que­dar ferit de mort. Diu l’expert en juda­isme Manuel For­cano en el seu lli­bre Atles d’història dels jueus de Cata­lu­nya que per l’onada d’ava­lots d’aquell any, les tres grans alja­mes del país (Bar­ce­lona, València i Mallorca) van des­a­parèixer.

L’ava­lot a Bar­ce­lona va pas­sar al car­rer que ara es diu Salomó ben Adret.
Entre aquest car­rer i el car­rer Mar­let.

Abans aquest car­rer es deia car­rer Sant Domènec.
Sí, i per sort l’ajun­ta­ment de Bar­ce­lona el 2018 va can­viar el nom en un acte de repa­ració que per a nosal­tres va ser de justícia històrica. Que jus­ta­ment en aquell car­rer del call li posis el nom de Sant Domènec... quan jus­ta­ment va ser en aquell lloc el dia de Sant Domènec del 5 d’agost de 1391 quan va començar l’ava­lot, era com una exal­tació de la matança dels jueus. I a més cal recor­dar que els domi­nics van ser dels prin­ci­pals bot­xins dels jueus. Can­viar el nom pel del rabí bar­ce­loní Salomó ben Adret, una de les figu­res més impor­tants del juda­isme del seu temps (s. XIII-XIV) i jurista que va assen­tar juris­prudència a escala mun­dial, va ser un fet impor­tant. De fet a totes les sina­go­gues de món se seguei­xen els dictàmens de Ben Adret, que són llei jueva. I era català!

A Bar­ce­lona el call és prou cone­gut. Quins són els altres calls de ciu­tats cata­la­nes de més pes?
Hi ha referències de calls jueus i presència jueva a més de 50 ciu­tats cata­la­nes. Ara pre­ci­sa­ment estem inten­tant con­fir­mar que Gui­merà va tenir un call jueu.

Com és això?
Pocs dies després de fun­dar-nos ens va escriure en Roger Rosich, un peri­o­dista de Gui­merà, que havia fet un estudi del seu poble, on hi ha un parell de car­rers molt estrets, un dels quals es diu Maimó, que és un cognom jueu. També ha tro­bat una pedra amb lle­tres hebrees en un altre car­rer que segu­ra­ment for­mava part d’alguna necròpolis. Això va pas­sar molt, i també va pas­sar al call de Bar­ce­lona: ja abans, però sobre­tot després de l’expulsió, es tre­ien les pedres dels cemen­ti­ris jueus i s’uti­lit­za­ven per recons­truir cases. A Gui­merà espe­rem tro­bar algun docu­ment per con­fir­mar-hi la presència d’un call.

I altres calls?
Una ciu­tat que ho té molt tre­ba­llat i hi ha rutes orga­nit­za­des és Tor­tosa. Després hi ha Besalú, on a prin­ci­pis d’aquest mes de setem­bre s’han fet les Jor­na­des Euro­pees de Cul­tura Jueva. De Besalú és en Martí Giro­nell, que va escriure El pont dels jueus i ara acaba de publi­car Paraula de jueu, lli­bre del qual, pre­ci­sa­ment, nosal­tres també farem una pre­sen­tació. Lli­bres com aquests aju­den a enten­dre la història dels jueus a Cata­lu­nya, ja que molta gent es pensa que el juda­isme ve de fora. Quan estu­diem història a l’escola, de la presència dels jueus se’n parla poc, i cal­dria fer-ho. També cal­dria recu­pe­rar molts noms de per­so­nat­ges jueus que esta­ven en el nomenclàtor de pobles i ciu­tats de Cata­lu­nya i en van ser eli­mi­nats. O posar noms de per­so­nat­ges jueus a nous car­rers.

Quins noms s’hau­rien de rei­vin­di­car?
El de Mossé ben Nah­man de Girona (1194-1270), cone­gut com Nahmànides, per exem­ple. El seu cognom català era Bonas­truc sa Porta. Va ser tal­mu­dista, exe­geta, caba­lista, metge, poeta i filòsof. Era el repre­sen­tant dels jueus cata­lans davant del rei Jaume I, i diu l’hebra­ista Manuel For­cano que se’l con­si­dera la per­so­na­li­tat més insigne de la història dels jueus a Cata­lu­nya. També s’hau­ria de recu­pe­rar la figura del tor­tosí Mena­hem ben Saruq, del s. X, un gramàtic que va estruc­tu­rar la llen­gua hebrea i que encara s’estu­dia avui dia. I, per què no?, també es podria recu­pe­rar el nom de Has­day Cres­ques, que va néixer al s. XIV a Bar­ce­lona.

Al car­rer Mar­let pre­ci­sa­ment.
En aquest car­rer hi ha una placa en un edi­fici, que es va recu­pe­rar quan el van refor­mar, i que recorda que Has­day va donar diners per aixe­car-lo perquè fos escola i hos­pi­tal. Entre els jueus cata­lans hi havia molts lite­rats, científics i met­ges, com els cirur­gi­ans de Tàrrega Jucef Alçahaya i David Abenaçaya. Pre­ci­sa­ment va ser un metge jueu, Cres­ques Abnar­rabí, de Lleida, espe­ci­a­lista en oftal­mo­lo­gia, qui va ope­rar Joan II de cata­rac­tes, amb èxit...

Un altre dels calls més impor­tants és el de Girona.
A Girona hi ha un museu excep­ci­o­nal amb peces úniques. La Girona jueva va ser molt impor­tant; de fet, es con­si­de­rava la Israel de l’altra banda de la Medi­terrània. És a Girona i també a Bar­ce­lona on el conei­xe­ment cabalístic s’esta­bleix per pri­mer cop en esco­les al segle XII. La càbala –la tra­dició mística del juda­isme basada en la inter­pre­tació de la Torà per tro­bar la part mística i esotèrica de les Escrip­tu­res– havia nas­cut a Nar­bona, però va ser quan va cre­uar els Piri­neus i va arri­bar a Girona que va arre­lar i créixer, i és aquí on nei­xen les dues esco­les de càbala.

La càbala és un mis­teri. També ho són les comu­ni­tats jue­ves ultra­or­to­do­xes. Què opi­nes de la sèrie ‘Unort­ho­dox’.
Entenc que hagi tin­gut molt d’èxit el camí d’alli­be­ra­ment de la pro­ta­go­nista i fer el pas de fugir de la seva comu­ni­tat, però cal recor­dar que din­tre de la ultra­or­todòxia la comu­ni­tat de què parla la sèrie és una de molt con­creta i molt mino­ritària. Pel meu gust hi ha una sèrie millor i més llarga: Shti­sel. La reco­mano perquè parla d’un noi d’una comu­ni­tat ultra­or­to­doxa de Jeru­sa­lem a qui li agrada la pin­tura i ha d’encai­xar aquesta part artística amb un món molt estricte en què, per exem­ple, pin­tar una dona ho té pro­hi­bit. De fa molts anys i de la mateixa comu­ni­tat de Unort­ho­dox, dels jueus de Nova York, hi havia una pel·lícula, Una extraña entre noso­tros, sobre una poli­cia que ha de con­viure amb la comu­ni­tat per des­co­brir un assas­si­nat.

I aques­tes pel·lícules no esbi­ai­xen la mirada a la rea­li­tat jueva?
No, la gent sap dis­tin­gir. I sem­pre ens que­darà Woody Allen!

De jueus ultra­or­to­do­xos, n’hi ha a Cata­lu­nya?
Sí, i tant! I tenen temps per anar a resar al matí, d’anar a tre­ba­llar, de cele­brar les fes­tes, d’estu­diar –això sobre­tot, per a ells és el més impor­tant– i de criar els seus fills. I els dis­sab­tes al matí, el sàbat, que no es pot fer res, ni tan sols mirar la tele, van a pas­se­jar. Són fàcils d’iden­ti­fi­car perquè por­ten gorra... En canvi els altres jueus cata­lans és més difícil d’iden­ti­fi­car-los a sim­ple vista: a Bar­ce­lona i a Cata­lu­nya en gene­ral és molt difícil veure els jueus amb quipàs, ja que per motius de segu­re­tat no en por­ten.

A Cata­lu­nya hi ha molts con­ver­sos.
Sí, i cadascú hi ha arri­bat fent un camí dife­rent. Jo, que prac­tico el juda­isme però no en soc, em vaig ena­mo­rar del juda­isme en un viatge a Israel. I això sí que em va pas­sar: les meves ami­gues es pen­sa­ven que si em feia jueva hau­ria de dur moca­dor al cap. Els vaig dir que no. Però és cert que els orto­do­xos, les dones casa­des es cobrei­xen el cap... però una dia­dema et ser­veix. També hi ha dones que duen per­ruca... però, al con­trari que a Unort­ho­dox, no s’acos­tu­men a rapar.

Avui és Roix ha-Xanà
Just avui és Roix ha-Xanà, el cap d’any jueu. “Sí, els jueus, com els catalans, celebrem el Cap d’Any, i no el Fin de Año, com fan, per exemple, els espanyols”, destaca Carme Vinyes, presidenta d’Amics dels Calls, una entitat que va néixer de la voluntat d’un grup de gent de la societat civil interessada en el judaisme (alguns són jueus i d’altres no) amb la intenció de donar a conèixer el vincle que existeix entre Catalunya i el judaisme, tant pel que fa a la història com en l’actualitat. “Em vaig enamorar del judaisme a Israel, va ser una experiència mística que vaig tenir davant del mur”, confessa Vinyes, que manté que li agrada “la forma que tenen els jueus d’entendre la vida”. “Quan vaig començar a interessar-me pel judaisme vaig agafar la història del poble d’Israel, del poble jueu, i vaig anar a parar a Catalunya i, després, agafant la història de Catalunya vaig anar a parar a la història del poble jueu”, explica.

Carme Vinyes, presidenta de l’associació ‘Amics dels Calls de Catalunya’
Barcelona

Societat
El Punt/ Avui+
19 de setembre del 2020 2:00h.

Entrevista de: Mireia Rourera
Barcelona

http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1849205-la-cabala-s-esten-al-mon-des-de-catalunya.html?utm_source=twitter&utm_medium=xarxes&utm_campaign=xarxes

Publicat a www.inh.cat - Institut Nova Història