ARTICLES » 22-06-2022  |  PROJECTE DE MEMòRIA HISTòRICA
1304 lectures

'Die Presse' revela el passat comú de Catalunya i Àustria

El diari àustriac 'Die Presse' recorda el passat del comte Ramon Frederic de Vilana Perles. Article de Na Marta Sànchez Iranzo.

El diari austríac Die Presse ha recordat el passat comú de Catalunya i Àustria a principis del segle XVIII, especialment, el comte Ramon Frederic de Vilana Perles, el que va ser la mà dreta de l'emperador Carles VI d'Àustria. En l'altre bàndol, Castella estava del costat de Felip V de Borbó, mentre que els catalans eren austriacistes. El rotatiu parla de la famosa escola Espanyola d'Equitació, a l'anomenada Schwarzspanierstraße, però el que destaca és l'escut d'armes del seu emblema, que és precisament d'un comte català i es pregunta per què aquest símbol es troba a l'església de Biedermannsdorf, al sud de Viena. I encara més el motiu pel qual hi ha un Cafè, que s'anomena Perles en honor a l'aristòcrata.

Participació a la guerra de Succesió

Fent un repàs pel seu paper a la guerra de Succesió, s'explica que amb l'adveniment del canvi dinàstic i l'entronització de Felip d'Anjou com a nou monarca espanyol, Ramon Frederic de Vilana va ser un dels participants de la conferència del Tres Comuns que va rebutjar la petició del rei Felip V d'Espanya de modificar les còpies del testament de Carles II. Acusat d'austriacista, fou empresonat pel virrei Velasco el 20 juny del 1704 juntament amb l'historiador i home de negocis Narcís Feliu de la Penya. Esclatada la Guerra de Successió Espanyola, foren alliberats el 1705, després de l'alineació de Barcelona amb les forces austriacistes, i aquell mateix any l'arxiduc Carles d'Àustria el nomenà Protonotari de la Corona d'Aragó.

El 19 de març de 1713 Ramon Frederic de Vilana va marxar a Viena. El comte va tenir una participació decisiva en el famós Tractat de Rastatt, tot i que no va servir per resoldre satisfactòriament les aspiracions catalanes de mantenir l'ordenament constitucional. Participà finalment en el Tractat de Baden i, anys després, en les negociacions de pau a París i en el Tractat de Viena, pel que s'acordà, a costa de renunciar al tron espanyol i no restituir les Constitucions Catalanes, una amnistia general i autorització perquè els exiliats austriacistes poguessin retornar a Catalunya i recuperar propietats i béns. El 1723 el seu germà, Pau Vilana-Perles, s'instal·la a Nàpols i confia a Ramon de Vilana Perles la colònia d'exiliats austriacistes espanyols anomenada Nova Barcelona. El comte va morir l'any 1741 a Viena, presumptament, a causa d'una tuberculosi.

L'any 2021, la població de Biedermannsdorf, situada a l'àrea urbana de Viena, va inaugurar un petit museu dedicat a Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa, que és considerat com el català amb més poder de la història.

Marta Sànchez Iranzo

https://www.elnacional.cat/ca/politica/die-presse-revela-passat-comu-catalunya-austria_771351_102.html?utm_source=telegram&utm_medium=telegram&utm_campaign=telegramgroc

Publicat a www.inh.cat - Institut Nova Història