ARTICLES » 02-07-2019  |  COLOM, CATALà
4099

Bilbeny [hi] insisteix

Librooks reedita el seu èxit ‘Cristòfor Colom, príncep de Catalunya’, en què revelava que Colom era un noble català. Article d’En Miquel Riera a ‘El Punt-Avui+’ d’aquest 2 de juliol del 2019.


Christopher Columbus leaving Palos’, un quadre no gaire conegut del pintor valencià
Joaquim Sorolla, que s’exposa al Mariner’s Museum, a Newport News, Virgínia
W. COMMONS.

L’any 2006, just abans de Sant Jordi, l’edi­to­rial Proa publi­cava un lli­bre que va ser tot un èxit, amb més de deu mil exem­plars venuts. Es trac­tava de Cristòfor Colom, príncep de Cata­lu­nya, del filòleg i his­to­ri­a­dor Jordi Bil­beny (Arenys de Mar, 1961), en què aquest expo­sava, després d’un tre­ball de recerca exhaus­tiu de vuit anys, la tesi que el gran almi­rall era Joan Colom i Ber­tran, un noble català que havia llui­tat al cos­tat de Pere de Por­tu­gal i de Rei­ner d’Anjou en la guerra civil cata­lana d’entre el 1462 i el 1472, que era un con­su­mat nave­gant i mili­tar expe­ri­men­tat, que s’havia exi­liat a Por­tu­gal –on s’havia casat, en sego­nes núpcies, amb Felipa de Coim­bra, i entron­cat amb aquest casa­ment amb la casa reial por­tu­guesa.

Que Colom fos un noble i no un ple­beu i lla­ner genovès, com l’ha pre­sen­tat la his­to­ri­o­gra­fia ofi­cial, posava llum sobre múlti­ples con­tra­dic­ci­ons al vol­tant de la figura de l’almi­rall, la pri­mera i més impor­tant, sobre el seu nome­na­ment, pac­tat en les capi­tu­la­ci­ons reials de Santa Fe, com a vir­rei de les noves ter­res ame­ri­ca­nes, un càrrec que pas­sa­ria de manera vitalícia als seus des­cen­dents.

La de vir­rei, recor­dava Bil­beny i ho demos­trava al lli­bre amb nom­brosa bibli­o­gra­fia i docu­men­tació, era una fórmula d’admi­nis­tració pròpia de la Corona d’Aragó que no exis­tia en la de Cas­te­lla.

Ho des­taca el jurista i pro­fes­sor de dret de la UPF Héctor López Bofill, en el pròleg que ha fet per a la nova edició de Cristòfor Colom, príncep de Cata­lu­nya, que ha tret Libro­oks. Bil­beny, afirma López Bofill, va tenir el “gest audaç” d’esti­rar el fil que altres his­to­ri­a­dors com Vicens Vives, Fernández Duro o García Gallo havien intuït:

“A saber, que si Colom va recla­mar aquests títols (el de vir­rei i gover­na­dor gene­ral) als Reis Catòlics amb plena consciència del que sig­ni­fi­ca­ven i de la màxima dig­ni­tat que repre­sen­ta­ven (la d’esde­ve­nir alter nos del rei) era perquè Colom era català i d’ascendència noble, bre­gat en el trac­ta­ment amb monar­ques i amb l’esta­ment aris­tocràtic del seu temps i conei­xe­dor pro­fund de la seva estruc­tura ins­ti­tu­ci­o­nal, un con­text que s’allu­nya molt dels orígens ple­beus atribuïts a l’almi­rall per la versió canònica de la seva bio­gra­fia”, escriu López Bofill. El jurista asse­gura també que el que l’interessa des­ta­car del tre­ball de Bil­beny és que “aquest està basat en un estudi pro­fund del dret públic català de la baixa edat mit­jana”. Un tre­ball que “tot i que no con­firma amb ple­ni­tud la vera­ci­tat de la hipòtesi sobre la iden­ti­tat de l’almi­rall”, sí que “obre un camí” que, segons López Bofill, la comu­ni­tat científica no hau­ria de rebut­jar “com es fa sovint, sense argu­ments”.

Jordi Bil­beny ha escrit, per a aquesta nova edició del seu lli­bre, una intro­ducció en la qual explica que el con­tin­gut del volum és bàsica­ment el mateix que l’edi­tat l’any 2006, ja que con­si­dera que “el lli­bre en si ja aporta tot el gruix d’infor­mació necessària per convèncer qual­se­vol lec­tor de ment oberta, impar­cial i amb capa­ci­tat crítica sol­vent”.

L’his­to­ri­a­dor recorda que en el seu lli­bre ell “no volia demos­trar si Colom era català o par­lava en català, ni convèncer ningú d’allò o d’això, sinó expli­car, nar­rar i argu­men­tar” apor­tant tota la infor­mació pos­si­ble i de manera “abun­dosa” i que així ho va fer per inten­tar posar llum a un fet en què tot­hom hi està d’acord i és que Colom va ser vir­rei del Nou Món i va exer­cir aquest càrrec d’ori­gen clara­ment català.

“Con­vido a lle­gir aquest lli­bre per eixam­plar la ment, per esba­ta­nar l’ànima i per rege­ne­rar la mirada que tenim sobre nosal­tres matei­xos, no sola­ment per saber anècdo­tes i detalls sobre Colom”, con­clou Bil­beny.

Miquel Riera
El Punt-Avui+
Cultura
Barcelona
2 de juliol 2019 2:00h
https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1629252-bilbeny-insisteix.html


















Autor: Miquel Riera, El Punt-Avui+

Publicat a www.inh.cat - Institut Nova Història