Colom era català i del Barça

Després de més de tres dècades ininterrompudes d'alcaldes d'esquerres a Barcelona (tan d'esquerres com en Serra, en Maragall, en Clos i l'Hereu), resulta que se'n cola un de dretes (tan de dretes com en Trias) i es permet la genialitat de vestir el senyor Colom amb una samarreta del Barça. El problema és aquest, que la idea no se li va ocórrer a cap dels predecessors, i se l'ha empescada Trias. Maragall va privatitzar els carrils de la Diagonal durant setmanes senceres en benefici de la família olímpica i ningú no va dir res. Tothom va callar perquè tot s'hi valia, inclosa la publicitat als taxis.

El Colom de l'estàtua s'hauria de convertir en un reclam principal de la ciutat de Barcelona. Si un cop a l'any el món sencer està pendent de la marmota Phil, per què no hauria d'estar-ho, amb més freqüència, de la disfressa del senyor Colom de Barcelona. Amb una mica de traça, el monument es convertiria en un referent universal, a l'altura (literalment) de l'Estàtua de la Llibertat. Em sembla que l'alcalde Trias hauria d'aprofitar la idea perquè, a banda de l'èxit econòmic de l'operació, contribuiria a dignificar l'identificador de Barcelona més menystingut pels governs municipals, que en van passar olímpicament.

La polèmica desfermada la setmana passada ha posat Colom en el centre d'interès ciutadà. Ja és habitual que l'èxit de les campanyes publicitàries no es mesuri per la qualitat de la producció, sinó per la capacitat de generar debat. I l'empresa Media Planning, no sabem si voluntàriament o sense proposar-s'ho, se n'emporta el mèrit. Seria just que Trias temptegés la mateixa empresa publicitària per projectar Barcelona al món per la via colombina. I també per projectar internacionalment Catalunya.

Quant a la rebequeria periquita per la samarreta blaugrana, hi ha poca cosa a comentar. Si Colom, com se n'està sortint a demostrar l'il·lustre Jordi Bilbeny, era català, hi ha una altíssima probabilitat que també fos del Barça. I, segons sembla, d'Amèrica Colom en va portar cotorres (de la mateixa manera que, si hagués anat a Austràlia, n'hauria portat periquitos). Altra cosa és que els suporters, enduts pel subconscient, prefereixin un Colom amb el dit assenyalant el camí, com el d'en Mou.

Josep Maria Pasqual

El Punt - Avui, 27 de maig del 2013