EDITORIAL » 26-05-2010
7141

Coneixement i percepció

El coneixement humà és un aspecte de les nostres vides tan essencial com complex. Sense haver d'entrar en consideracions filosòfiques, qualsevol persona es pregunta en un moment o altre què vol dir saber una cosa. Són mots, saber i conèixer, que fem servir de manera quotidiana. Diem que sabem anglès, que coneixem l'obra d'un escriptor, que coneixem un país o que sabem com és el món de l'empresa. Amb tot, segur que també en alguna ocasió hem tingut la sensació que algú feia trontollar aquesta base nostra tan aparentment sòlida. Segur que alguna vegada hem dit, en veu alta o en silenci, "Ostres!, doncs jo em pensava que..."

Tenir un coneixement profund de qualsevol cosa pot arribar a demanar un esforç descomunal. I fins i tot podríem dir que un coneixement de debò, absolut, és impossible perquè és contrari a la nostra naturalesa humana. Entre l'ús quotidià i lleuger de la paraula i aquesta accepció més extrema que ens infon tant de respecte, per a la majoria de nosaltres la relació amb el coneixement és una relació d'aproximació contínua. Passa, però, que confessar la nostra ignorància respecte de qualsevol assumpte no està gaire ben vist. Sovint el que fem és construir-nos una explicació de mínims, per anar tirant, pensada potser per ser un punt de partida per a ampliacions posteriors, però que acaba esdevenint força definitiva.

Publicat a www.inh.cat - Institut Nova Història