El Lens C.F. i la senyera catalana

Ahir, el meu amic Kike Céspedes em va explicar una història ben curiosa: el Racing Club Lens de França, a Normandia, llueix els colors de la bandera catalana a la samarreta. El més curiós és que això no és una simple casualitat, sinó que, de fet, els colors simbolitzen el nostre estendard. Així, als aficionats del Lens se'ls anomena els "sang et or". La història és la següent: en temps de Gifré el Pilós el rei Carles el Calb (que va ser rei de la França Occidental del 840 al 877) va cridar els seus comtes perquè acudissin a ajudar-lo en una guerra contra els bàrbars del nord. El fet és que els catalans, encapçalats pel Pilós acudiren al seu ajut i, com que la batalla els quedava molt lluny. van trigar molt de temps a arribar-hi. Però finalment ho van fer en el moment just en què se'ls va necessitar, ja que el rei franc era a punt de sucumbir a mans dels seus enemics. Quan les tropes catalanes van intervenir a la batalla i van decantar la victòria al seu favor, Gifré va quedar mal ferit i el rei franc, en agraïment al seu valor, agafant-li la mà plena de sang,  va dibuixar les 4 barres sobre el seu escut daurat i va donar-li el privilegi de convertir el comtat de Barcelona en un territori independent dels reis francs. I aquí, com tothom sap, començaria la nostra història com a poble.La gent de Lens sempre més ha recordat aquesta gesta catalana i ha associat el seu nom al valor i a l'honor de la "sang et or". I també, en conseqüència, la revista del club es diu"Sang et Or".

Una altra llegenda diu que els colors del Lens són els que són, perquè fa uns anys van trobar una bandera espanyola a l'església de Saint Léger al s.XVI. En descobrir-ho, vaig trucar al meu bon amic Jordi Bilbeny per comentar-l'hi i em va puntualitzar que "al segle XVI la bandera espanyola, tal i com la coneixem avui, no existia i que, en aquella època, l'única bandera que hi havia a Espanya amb els colors sang et or era la de Catalunya".  Però a mi, com sempre, em sembla un conte que no s'aguanta per enlloc. Sinó que, més aviat, em sona a tapadora, ara que ja sabem què en diu la llegenda popular. Sigui com sigui i ens expliquin el que ens expliquin, el que queda evident a la vista de la vestimenta de l'equip i del seu crit de guerra "sang et or" és que la seva llegenda hi ha d'haver alguna relació amb la història de la nostra bandera i, fins i tot, amb la nostra història.

Manel del Castillo