El Regne de Catalunya

Al dic­ci­o­nari de la Real Acadèmia Espa­nyola, des de l'edició de 1832, es podia con­sul­tar la paraula bovaje i es lle­gia: bovaje. (Del cat. bovatge). m. En el anti­guo reino cata­lano-ara­gonés, tri­buto pagado al rey sobre las yun­tas de bueyes. (vegeu Heraldo de Aragón, 13 maig 2014). Con­sul­tant la mateixa paraula, a la nova edició del 23 d'octu­bre del 2014, lle­gim: boa­laje. m. En la corona de Aragón, tri­buto pagado al rey sobre las yun­tas de bueyes. La paraula bovaje ha estat subs­tituïda per la paraula boa­laje i anti­guo reino cata­lano-ara­gonés, subs­tituït per corona de Aragón.

La RAE, com a nova inqui­sició, segueix amb l'esbor­ra­ment de tota referència cata­lana. Que Cata­lu­nya era un regne ens ho diu Cer­van­tes mateix a La Gala­tea: “Cami­nando por el reino de Cataluña, a la salida de Perpiñán, die­ron con él una can­ti­dad de ban­do­le­ros, los cua­les tenían por señor y cabeza a un vale­roso caba­llero catalán, que por cier­tas ene­mis­ta­des andaba en la compañía, como es ya anti­guo uso de aquel reino,...” Altres autors també par­len del Regne de Cata­lu­nya, com per exem­ple: Pere Serra i Postius (1726), Pro­di­gios y fine­zas de los san­tos ange­les hec­has en el Prin­ci­pado de Cataluña: “Rey­nos de Cataluña, Aragón, Navarra y Sardeña”. Anto­nio de Sousa de Macedo, Flo­res de España, Exce­len­cias de Por­tu­gal: “Su her­mano Don Pedro fue eleto rey de Cataluña.”

I també ho diu Jaume I al Lli­bre dels Feits: “Et cum Cata­lo­nia que est nobi­lius et hono­ra­bi­lius Reg­num Yspa­nie habens qua­tuor... E fe que deuem a Deu, pus aquels de Cat­ha­lu­nya, que es lo mey­lor Regne D'Espa­nya, el pus hon­rat, el pus noble.”

Girona
Josep Baella Isanta
El Punt-Avui+
"Opinió"
13 maig 2016 2.00 h
http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/966673-el-regne-de-catalunya.html