ARTICLES » 17-10-2021  |  COLOM, CATALà
3088

El passat mariner de Pals sota les antenes

Als terrenys de Radio Liberty hi ha restes d'estructures que podrien pertànyer a l'antiga vila marinera i al seu port. El Cercle Català d'Història ha sol·licitat a la Generalitat la protecció de les restes arqueològiques. Reproduïm un antic article que En Jordi Camps i Linnell va redactar el 28 d'agost del 2014 per al diari El Punt-Avui+.

Possible botiga. Foto de Jordi Peñarroja. CCH

Foto de portada: restes d'un edifici. Foto de J. Peñarroja. CCH.

Des que les ante­nes de Radio Liberty, l'antiga emis­sora de pro­pa­ganda anti­co­mu­nista de Pals, van dei­xar de fun­ci­o­nar, les ins­tal·laci­ons fa temps que pre­sen­ten un estat de con­ser­vació deplo­ra­ble a causa de la desa­tenció del govern espa­nyol, pro­pi­e­tari dels ter­renys. El pit­jor de tot és que el seu alt valor  s'està mal­me­tent a mar­xes forçades i hi ha un perill immi­nent de pèrdua irre­cu­pe­ra­ble. I no es tracta només de tot allò que té a veure amb el pas­sat recent, és a dir, al període lli­gat a la guerra freda, sinó també a un pas­sat menys cone­gut, però també essen­cial per com­pren­dre millor la història de Pals, com és l'antiga vila mari­nera i la pos­si­ble existència d'una zona portuària.

Pre­ci­sa­ment, les últi­mes pros­pec­ci­ons con­fir­men que en aquests antics ter­renys es tro­ben res­tes d'estruc­tu­res que podrien datar del segle XIV o XV. Un patri­moni que actu­al­ment la Gene­ra­li­tat està con­si­de­rant pro­te­gir arran d'una sol·lici­tud impul­sada pel Cer­cle Català d'Història (CCH), enti­tat que en els últims sis anys ha encapçalat les exca­va­ci­ons i l'estudi d'aquesta obli­dada població mari­nera.

La ini­ci­a­tiva del CCH de sol·lici­tar al Depar­ta­ment de Patri­moni la pro­tecció de les res­tes arqueològiques de Radio Liberty –cone­gu­des també com “les Boti­gues de Pals”, topònim docu­men­tat als estu­dis publi­cats per Anna Maria Cor­re­dor–, i que for­men part del mateix jaci­ment arqueològic de la zona de l'antic encla­va­ment habi­tat de la torre Mora, res­pon a un afany de con­ser­vació. Joa­quim Ullan, pre­si­dent de l'enti­tat, ho explica: “En assa­ben­tar-nos que hi ha diver­sos pro­jec­tes que es volen ubi­car als ter­renys, vam com­pro­var que les res­tes no cons­ta­ven en cap catàleg de Patri­moni, i que la Gene­ra­li­tat no en tenia conei­xe­ment. Per tant, es tro­ba­ven en una situ­ació de perill i vul­ne­ra­bi­li­tat.”

Arran d'aquesta petició, arqueòlegs de la Gene­ra­li­tat, acom­pa­nyats per la tècnica d'Urba­nisme de l'Ajun­ta­ment de Pals, Sònia Vergès, van fer a prin­ci­pis d'estiu una ins­pecció dins el recinte de Radio Liberty que, segons sem­bla, con­fir­ma­ria la importància d'aquesta zona, ja que s'hi tro­ben des­ta­ca­des estruc­tu­res dis­se­mi­na­des, eri­gi­des i semi­en­ter­ra­des per la sorra. Res­tes que serien la con­ti­nu­ació de l'adja­cent torre Mora.

Edi­fi­cis i una pedrera

La cap de recerca del CCH Eva Sans deta­lla que entre aques­tes des­ta­quen edi­fi­cis sen­cers (més boti­gues), alguns amb torre de pro­tecció, indi­cis d'una pedrera i una pos­si­ble església. Un assen­ta­ment que per­met veure el pas de l'època medi­e­val a la moderna, ja que les res­tes de dins del recinte –per tant, més pro­pe­res a on hi havia el mar– són més anti­gues que les pro­pe­res a l'adja­cent torre Mora, que daten de segles poste­ri­ors. Aquest assen­ta­ment, a més, segons Sans, és una prova de com aquesta població va gau­dir d'un cert crei­xe­ment al llarg dels anys, i de recur­sos econòmics. La his­to­ri­a­dora també des­taca que mol­tes d'aques­tes estruc­tu­res que estan a la vista s'han con­ser­vat perquè els ame­ri­cans les van uti­lit­zar com a magat­zems tot con­so­li­dant-les amb ciment (uns danys menors, en aquest cas).

Per ara, l'expe­di­ent pre­sen­tat està en fase d'estudi i pen­dent que Patri­moni doni l'auto­rit­zació per con­ver­tir la zona en jaci­ment arqueològic. Per la seva banda, l'Ajun­ta­ment de Pals està com­promès a seguir les actu­a­ci­ons que dic­ta­mini la Gene­ra­li­tat amb relació a la pro­tecció de les res­tes de Radio Liberty, que té la par­ti­cu­la­ri­tat d'estar divi­dit en dos ter­renys de titu­la­ri­tat dife­rent (esta­tal i muni­ci­pal).

Des del CCH, i ava­lats per un informe del 2011 de l'arqueòloga María José Caja (Janus SL), es pensa que el jaci­ment està molt a prop del docu­men­tat port de Pals loca­lit­zat i docu­men­tat des del segle XV al XVIII, ja que el seu emplaçament es cor­res­pon amb la car­to­gra­fia antiga amb la població que es coneix com “Torre de Pals”. Tota la docu­men­tació que s'ha tro­bat fins ara està reco­llida a bas­ta­ment en l'arti­cle d'estudi El port de Pals, publi­cat als Annals de l'Ins­ti­tut d'Estu­dis Giro­nins i escrit per Narcís Subi­rana i Eva Sans.

  • 1406: és quan es va signar un albarà de la cort de la batllia del castell de Pals que ja parla del “port de Pals”.
  • XIV-XV: són els segles en què tot fa pensar que es datarien les estructures descobertes als terrenys de Radio Liberty.

CULTURA
PALS
28 agost 2014
El Punt-Avui+

Jordi Camps i Linnell

http://www.elpuntavui.cat/article/772138-el-passat-mariner-de-pals-sota-les-antenes.html?ItemId=2823&vermobil=1

Possible capella de l'antiga vila marinera. Foto de Jordi Peñarroja. CCH



Autor: Jordi Camps i Linnell/El punt-Avui+

Publicat a www.inh.cat - Institut Nova Història